dissabte, 21 de gener de 2017

Donald Trump. POTUS

Donald Trump és el nou POTUS (President Of The United States). Semblava impossible, però vet-ho aquí.

Costa de creure. Avui el Periódico publicava una llista de les bajanades més grosses que ha dit Trump sobre les dones. Són d'un masclisme brutal. Ho poso primer perquè és el que més em crida l'atenció. El que més em sobta. Fent una petita recerca per Internet es poden trobar llistes similars sobre altres qüestions, o trossos de declaracions i discursos de Trump que també fan esgarrifar.

El cas és que Trump ha guanyat. S'ho ha endut tot malgrat haver rebut menys vots que Hillary Clinton. Diuen els analistes que la victòria de Trump és la victòria dels homes blancs (dels stupid white men que diria Michael Moore) conservadors i nacionalistes nord americans. Trump ha aconseguit mobilitzar aquest segment de la ciutadania EUA. Ha connectat amb ells millor que ningú altre (en particular que Clinton) i aquests votants l'han fet president. Ho ha fet bé. Per molt que foti, això cal reconèixer-ho i respectar-ho. Amb humilitat i sense preteses superioritats morals: a Espanya Rajoy va guanyar tres eleccions seguides #oletu.

Poca broma. La cosa ara va de debò. Ahir tenia la tele posada mentre es feia la cerimònia de jurament del càrrec i tot i que no li prestava gaire atenció, em va sobtar la imatge de Trump. Tots els tòpics sobre milionaris nord-americans eren allà i estaven jurant el càrrec.

Trump sembla el dolent d'una pel·lícula. Un agent secret de Hydra infiltrat al Capitoli, o el president Snow dels Hunger Games, o com el Lex Luthor de Superman. Entenc que hi hagi gent que pensi que l'apocalipsi zombi és a les portes. No m'estranya gens. Els Bush també responien una mica a aquest mateix estil i van ficar al món en sengles guerres. El pare a la de Kuwait, i el fill a la d'Irak. La pregunta raonable és, en quina ens ficarà Trump?

Però jo tinc esperança. A diferència d'altres ocasions, com amb el mateix Obama, diguem-ho tot, a Trump se'l veu venir d'una hora lluny. Al món no ens agafarà per sorpresa res del que faci Trump, perquè n'esperem les seves barbaritats. Començant pels mateixos Estats Units, on l'oposició interna que trobarà Trump serà important. Ja veurem com s'articula. Cal tenir en compte que la institució del President dels Estats Units és molt respectada al seu país. Però estic segur que els quarters generals del moviments feminista, ecologista, pacifista, dels drets socials, anarquistes i esquerres en general... d'arreu del món estan en alerta roja i preparant-se per plantar cara.

Més enllà dels electors, el perill del discurs de Trump és que pot trobar oïdes de poders, dels  que voten en finestreta pròpia, que l'escoltin i que els agradi la lletra i la música. És en aquests poders on pot perillar la lluita contra el canvi climàtic, per exemple, o pot venir una nova reculada de drets de tota mena, socials i laborals:  si aquests es veuen amenaçats als EUA, amb l'excusa de la competitivitat, per exemple, es posaran en perill a d'altres països. O dit d'una altre forma, que la política de Trump encoratgi, o serveixi d'excusa, a polítiques similars a altres llocs. Em preocupa més això.

O sigui, en realitat, simplificant molt, Trump només seria la nova cara, particularment cridanera, particularment xarona i barroera del vell enfrontament entre els poderosos que volen acaparar el món i la resistència que pretén un món més ètic per a tothom.   

En fi. Avui el sol ha sortit i, aparentment, el món segueix funcionant, si fa no fa com ahir, encara que Trump ja sigui el nou POTUS. Esperem que, si no millora, almenys, segueixi així. No està escrit enlloc que l'apocalipsi zombi s'hagi d'esdevenir amb Trump. En realitat podria ser una gran oportunitat de galvanitzar les lluites altermundialistes.

Així sigui. 
Publica un comentari a l'entrada