dimarts, 24 de gener de 2017

Conferència de Romeva, Junqueras i Puigdemont al Parlament Europeu

No se si som gaire conscients de l'enorme potència de la conferència de Romeva, Junqueras i Puigdemont, aquesta nit, al Parlament Europeu.

Ha estat la presentació oficial de la candidatura de Catalunya a nou estat d'Europa. Candidatura presentada amb convenciment, de forma raonada i amarada dels valors que se li suposen a  l'europeisme, als valors que fan de la idea d'Europa una idea excel·lent, un gran projecte a aconseguir.

Una idea que, tristament, s'allunya de la praxis de les seves institucions. Sabem com volem que sigui Europa, què volem que representi Europa, quin és l'ideal d'Europa... i sabem també que s'assembla ben poc a la realitat d'avui.

Aquest ha estat un dels grans encerts de la presentació. El referèndum d'independència, i la mateixa independència, s'han incardinat en els millors valors del que es vol que sigui Europa. S'ha presentat com una pas en el camí correcte per a fer realitat l'ideal europeu.

S'ha presentat un projecte sòlid, que fins i tot ha encarat el problema del deute espanyol, de com caldrà respondre al fet que Espanya perdrà el 20% del seu pressupost.

Tanmateix, s'ha presentat  la reivindicació catalana com una qüestió estrictament de democràcia, i s'han fet referències internacionals intel·ligents.

A tots els efectes, ha estat una conferència d'un gran contingut polític. De gran potència. Claríssima. Indubtablement independentista, però a la vegada, reclamant el referèndum acordat de forma diàfana.

EL cert és que, amb aquesta conferència dels seus principals representants, Catalunya s'ha mostrat inequívocament  com un subjecte polític i sobirà i que busca el seu reconeixement internacional. Catalunya ha fet política internacional d'alta volada.

Ara bé, no cal ser un geni per saber que a Madrid ni s'han adonat i la seva reacció serà, en el millor dels casos, la ignorància, o en el pitjor, tindran un atac de banyes i faran alguna barbaritat: tractaran d'empresonar a Romeva, Junqueras i Puigdemont, o a Mas, aprofitant que "el jutgen" aviat. Pot passar qualsevol cosa, excepte una: un referèndum acordat. Això serà l'únic que no passarà.

I no passarà perquè no poden. Per ells Catalunya no és una nació i , per tant, no hi ha res a negociar amb Catalunya. Els espanyols creuen que tots els catalans que diem que la nostra nació és Catalunya estem bojos. No s'adonen que la bogeria és discutir-li a algú la seva identitat. La bogeria és que algú em digui que jo no sé qui soc, que la meva identitat no és cosa meva, si no d'un text extern anomenat constitució espanyola. Per això el seu gran argument és "qué pone tu DNI".

Però la bogeria és seva. I és una bogeria antidemocràtica. És una bogeria que per a qualsevol demòcrata no nacionalista (espanyol) és evident. A més, és una bogeria perillosa per a la democràcia perquè avui és la identitat (de la que la identitat nacional és una component) la que els espanyols nacionalistes subordinen a un text constitucional, però pot ser qualsevol altre aspecte, com el model social, el que sigui negat en virtut de la immutabilitat constitucional.  Això és el que converteix la qüestió catalana en una qüestió de democràcia, molt més que la qüestió d'una independència nacional.

En fi, la conferència d'aquesta nit ha tingut molta importància. Ha estat potser el primer gran acte de política internacional de la República Catalana. Avui s'ha presentat la candidatura a Europa i ningú ja no podrà dir que no estava al cas. Avui s'ha assenyalat l'estat espanyol com el principal problema per a la resolució pacífica i ordenada del conflicte, però avui també ha quedat clar que si Espanya no l'evita per la força, el referèndum es farà, i es farà aviat.

El vídeo de la conferència, a aquest enllaç.

Gràcies, Romeva, Junqueras i Puigdemont. Un somriure als llavis i orgull al cor.
Publica un comentari a l'entrada