diumenge, 3 d’abril de 2016

Papers de Panamà

Diuen que al món, una petita minoria posseeix més que la gran majoria.

D'això se'n diu avarícia i acaparament. L'acaparament i l'acumulació dels bens és una de les característiques essencials de funcionament del capitalisme: posseir més que els altres, encara que sigui físicament impossible poder gaudir d'aquests bens.

L'acumulació sense cap més altre objectiu que ella mateixa és un absurd. Un absurd perillós per a tothom, quan per aconseguir l'acumulació cal, prèviament, la depredació i el saqueig.

L'acumulació i l'avarícia, l'acaparament dels bens inclou també impedir de forma activa que els altres puguin accedir-ne o gaudir-ne. Aquest desig d'exclusivitat condueix directament a la corrupció, a l'evasió de capitals i al frau fiscal.

En el cas català, per exemple, es calcula que el frau fiscal és d'un ordre comparable al del dèficit fiscal de la Generalitat: prop de 16.000 milions d'euros.

És dir, sense frau fiscal, no ho haurien retallades ni la Generalitat tindria dèficit.

Doncs bé, això que passa a Catalunya, també passa a Espanya, i a Europa, i al món.

I no són només paraules.

Fa poques hores s'ha fet públic de forma simultània a mitjans de tot el món una filtració d'informació (més d'onze milions de documents!) que destapa que centenars de personalitats de tot el món han utilitzat els "serveis" d'una empresa de Panamà que els permetia exactament això: evadir impostos.

Es tracta de la filtració de documents més gran de la història i, pel que sembla, pot tractar-se, també, de l'escàndol de corrupció més important que s'hagi destapat mai, amb implicacions arreu del món.

Cal agraïr a "The International Consortium of Investigative Journalists" que hagin destapat el cas.

L'afer dels Papers de Panamà té un lloc web prop on s'informa del cas. (

Interessant també  analitzar quins han estat els mitjans que han destapat el cas.  Ara veurem també com de "independents" són els mitjans de comunicació "oficials".

WikiLeaks, The Panama Papers... sembla que la societat de la informació se'ls està entrebancant als corruptes del món.

Però no n'hi ha prou amb la denúncia. Ara caldrà que es faci justícia i, per això, cal democràcia i no serà fàcil. Doncs moltes de les "democràcies" del món  només ho són de fireta, amb poders judicials al servei de, precisament, aquest 1% corrupte, avariciós, acaparador, acumulador i depredador.

Aquesta és una batallà que va per llarg, doncs. Al món li convé una revolució. Li convé fer net. Desfer-se d'aquesta púrria que es creu per sobre dels demés. Costarà, perquè aquest 1% amb el pas dels anys ha procurat controlar els mecanismes del poder.

Però ara ja ningú podrà negar que hi són. Que existeixen i que són un perill. I que cal combatre'ls, atrapar-los, fer-los pagar i, sobretot, canviar el sistema que permet que els corruptes prosperin.

Ens n'hem de fer responsables en la part que ens toca, que no és petita: el món és com és per l'acció directa d'aquests malvats, però, sobretot, per la indiferència, o per l'aprovació silenciosa de la majoria.


Aquí la tenim, doncs, la prova que se'ns demanava que el capitalisme és, en essència, pervers. Que l'acumulació per l'acumulació condueixen a la corrupció i que la corrupció, en ella mateixa, és un gran negoci. És, de fet, el capitalisme destil·lat.

Això no ha fet  més que començar. Caldrà seguir i estar atents, doncs, al cas dels Papers de Panamà.

Aquest pot ser un escàndol demolidor. Però també, i més important, una espurna que cal aprofitar.
Publica un comentari a l'entrada