dijous, 14 d’abril de 2016

Pacte o eleccions? (spanish version)

S'esgoten les possibilitats. Sembla llunya però no fa tant: El pacte PSOE i C's no va superar el debat d'investidura. Més recentment, les discussions a tres entre PSOE, C's i P's han acabat amb la baralla entre P's i PSOE.

Pel camí, algunes enquestes diuen que, de repetir-se eleccions, el pacte PP + C's podria quedar-se a tocar de la majoria absoluta.

A dia d'avui, s'imposa la idea que les eleccions espanyoles es repetiran el proper 26 de juny.

Tanmateix, encara hi ha temps i possibilitats d'evitar aquestes noves eleccions.

Aquesta piulada de Pedro Sánchez del PSOE obre un munt de possibilitats:



Déu n'hi do.

Amb això que ha piulat el Pedrito, seria "coherent" que, per "sentit d'estat", fora el PSOE, a l'últim minut abans que acabi el plaç per a presentar candidats, que demanés al PP la "gran coalició" amb Rajoy al capdavant, of course.

No és tan difícil. El PSOE ja ha pactat amb C's un document que si desborda a algú és al PP per la dreta. De fet, la "gran pega" per al pacte PP-PSOE-C's era el nom de les cadires (i, en concret, la de Mariano). Doncs bé, el Pedrito ha vingut dir que això ja no és problema.

O sigui, jo crec que hem d'esperar la humiliació total i definitiva del PSOE enfront del PP. El PSOE assumeix definitivament el seu paper de força subsidiària dels interessos representats principalment pel PP i, en menor mesura, per C's. Es posa al seu servei. Millor ser cua de lleó, deuen pensar.

El que passa és que no tinc gaire clar que, arribats a aquest punt i vist el que diuen les enquestes, el PP vulgui formar un govern tripartit, quan només amb una mica de paciència pot fer un pacte de govern més natural i senzill amb C's i, de pas, enviar a la molèstia que representa el PSOE al calaix del fons de la història. O més ben dit, deixar-lo que se n'hi vagi tot solet pel seu propi peu.

I és que Rajoy amb totes les seves suposades pegues, i totes les seves suposades mancances s'està cruspint amb patates a tots aquests polítics tan joves, guapots i proactius. Rajoy no és esclau de la seva imatge ni del seu missatge, a diferència de Pedro, Pablo i Albert. "És que no té ni imatge ni missatge!" Sí, potser serà per això, però el cas és que, molt probablement, Rajoy serà el més votat el proper juny. A més discrepo, sí que té missatge. Déu ni do si en té. Una altre cosa és que a mi no m'agradi. El cas és que sí li agrada a una majoria.

Ho he dit algun altre cop: ningú arriba a president de govern si no té certes "virtuts". Potser "virtuts" no és la millor paraula. En tot cas, Rajoy té aquestes virtuts i, en canvi, el tres mosqueters de la "nova política" no les tenen.

No sé què passarà. Jo no crec que es pugui descartar una vergonya final per part del PSOE i, qui sap, si un pacte a tres PPSOEC's. És possible. Tindria alguns avantatges per Rajoy, sobretot pel que fa a la qüestió catalana. Tanmateix, potser en el seu càlcul la destrucció del PSOE pesa més i prefereix anar al 26J. Ves a saber.

En tot cas, quina és la lliçó? N'hi han vàries. La primera: no menystingueu a Rajoy, cal considerar sempre l'excepció al principi de Hanlon quan es jutja la seva actuació. Segona: no n'hi ha prou amb tenir una imatge molt jove, dinàmica i xupiguai. En política cal, sobretot, saber interpretar el que volen la majoria dels votants, i resulta que això ho fa millor Rajoy que Pedro, Pablo i Albert, per això rep, i rebrà, la majoria dels vots. Per si fos poc, aquesta majoria li dona un plus de legitimitat que no tenen, ni tindran, els tres mosqueters, per molt discurs que facin.

És molt dur. El PP és, essencialment, una organització mafiosa (el partit està imputat als jutjats) però, tanmateix, rep la majoria relativa dels vots del electors. És, de fet, la força més representativa de l'estat. Aplicant la transitiva, resulta que La màfia és la força més representativa de l'estat. He dit que era molt dur? No, és el que ve després de "dur".

Val la pena recordar-ho: ni canvis ni reformes constitucionals ni mandangues. Tot això és impossible mentre Rajoy i el que representa (i representa als seus votants) segueixin sent la minoria majoritària, la minoria majoritària imprescindible per a fer governs, la minoria majoritària amb capacitat de vetar qualsevol canvi o reforma. La minoria majoritària nacionalista espanyola, supremacista, nacional catòlica, franquista. Res a fer. I encara menys quan, finalment, PSOE i C's, en el fons només variacions de matís d'aquesta mateixa minoria majoritària, acotin el cap i acceptin sense reserves el seu paper subsidiari del grup alfa i principal.

Per aquestes raons, entre d'altres, aquí ens convindria no perdre ni el temps ni el nord que està marcat. Els divuit mesos ja només són quinze. La independència és urgent. Procés constituent i Independència. Anem per feina.
Publica un comentari a l'entrada