Això de la GigaEnquesta és una gran idea. En la línia del multi-referendum. Bé. Tot allò que serveixi per donar veu a la gent és, d'entrada, una bona idea.
També veig que, des del punt de vista operatiu, és molt més senzilla de quantificar una enquesta tipus test, però això té algunes pegues que, personalment, trobo importants:
- Com és que no hi ha una apartat obert del tipus "Com vol que sigui el nou estat"? O, si això és massa genèric, "quins N punts considera imprescindibles del nou estat?". Per exemple.
- Com és que no hi ha en totes les preguntes una resposta del tipus camp lliure "posi vostè aquí el que cregui?"
- Per què aquestes qüestions i aquestes respostes i no d'altres?
Per exemple, quin model d'estat: jo voldria un amb la major part del poder en mans municipals, amb major pes de les assemblees veïnals, o consells de barri, amb municipis amb capacitat de mancomunar-se i només una administració estatal per sobre dels municipis de caire més operatiu que polític. Una república dels pobles i les ciutats, per entendre'ns.
O una agenda per a l'eliminació de l'energia nuclear i la substitució per fonts alternatives renovables.
En fi. Que em queda curta i massa encotillada l'enquesta.
Dit això, aprofito per respondre la GigaEnquesta però sortint-me de l'encotillat de preguntes i respostes allà on em sembli bé.
Si Catalunya fos un estat tindria entre 8.000 i 16.000 milions d’euros més. Com pensa que s’haurien de gastar?
A) Millorar les infraestructures (carreteres, transport públic, aeroport...).
B) Millorar els serveis de l’Estat del Benestar (educació, sanitat, pensions...).
C) Abaixar els impostos.
Entre 8.000 i 16.000 milions d'€ més. Està clar que aquesta xifra surt de l'estimació del dèficit fiscal amb l'estat. Els models d'estimació són variables i, de fet, la variació és del 100% entre el mínim i el màxim estimat de sobre-finançament atribuïble a la independència.
Jo soc dels que pensen que un model a l'escandinava és el que ens convé. El cos em demana votar per millorar els serveis de l'estat del benestar. Això vol dir, també, que els impostos, si són per a servir i revertir a la col·lectivitat, fins i tot podrien pujar, per mi.
Primer les persones. Però no només a curt plaç. També a llarg plaç: es podrien dedicar aquests quartos, o part, a la transició a un model de sobirania energètica i alimentària. Això potser encaixaria en el el punt d'infraestructures, però m'adono que les "infraestructures" que proposo tenen poc a veure amb les grans infraestructures. Per mi, per exemple, és molt més interessant un sistema de xarxes intel·ligents de producció i distribució d'energia (renovable) que la construcció d'aeroports. Per mi és molt més intel·ligent millorar i ampliar les rodalies que insistir en altes velocitats inundables o en carreteres i autopistes, que només fan que augmentar la dependència del petroli.
O la sobirania alimentària: Que aquest país fos capaç d'alimentar els seus pobladors. I fer-ho sense haver de passar pel redreçador de les multinacionals dels transgènics. Per exemple.
Diguem que, per a aquesta primera pregunta, (B) i (A "amb matisos")
Si fem un país nou estarà a les nostres mans decidir com han de ser els serveis públics. Què pensa que és més prioritari?
A) Blindar el sistema sanitari públic.
B) Millorar l’ensenyament i tot el sistema universitari.
C) Garantir un habitatge digne per tothom.
Ja hi tornem a ser. Aquí pregunta què considero prioritari: sanitat, ensenyament o habitatge. Coi! Tot és prioritari! Són serveis socials i són, per tant, prioritaris. També és prioritari i al mateix nivell que els anteriors, la representativitat del sistema electoral i la garantia de la defensa dels drets individuals, laborals, col·lectius i de les minories enfront del poder de l'estat. Això també és prioritari.
O sigui (A), (B), (C) i (D). (D) és l'opció que falta a les respostes d'aquesta enquesta: allò que cadascú pensa sobre el tema. Ho faré servir així a la resta del post.
Fer un país nou ens permetria partir de zero i renovar la democràcia. Què li sembla més prioritari?
A) Regular els sous dels polítics i l’acumulació de càrrecs.
B) Evitar la corrupció amb molt més control.
C) Exigir transparència per saber com es gasten els nostres diners.
Prioritats. Tornem-hi.
Primer de tot: no és veritat que es parteixi de zero. Mai es parteix de zero. El passat marca les condicions del present. És tant així que, justament, per això Catalunya no és independent i estem en aquesta moguda. Per tant: rebuig a la idea de partir de zero per errònia.
Partim d'un país que avui està passant-les putes, en un entorn internacional que preguem que no sigui hostil, però que està per veure.
Partim d'unes institucions a les que les dues centes famílies de l'oasi català segueixen tenint una gran influencia.
Partim d'un país on encara hi ha molta gent que es fica en política (al nivell que sigui, municipal o nacional) per fer "carrera política", no per voluntat de servei.
Partim d'un país on hi han uns casos de corrupció greus i als que m'oposo que se'ls apliqui una llei "d'amnistia", com la que es va aplicar als franquistes i els seus crims. Això sonarà dur, però la independència no pot servir per a que els corruptes, els que han malbaratat i són responsables de molts dels mals actuals puguin escapolir-se de retre comptes.
Partim, també, d'un país que demostra, amb la seva mobilització que està il·lusionat amb el projecte de fer un nou país i que, com s'ha vist amb el gran mosaic del passat 11S, és capaç de demostracions d'una gran disciplina cívica. Sens dubte, és un gran valor i una gran força. Però també és un país on encara hi ha massa gent que confon democràcia amb "triar a qui mana", quan el mínim seria "triar a qui et representa". Fins que no s'assoleixi aquest mínim, la regeneració democràtica anirà coixa.
O sigui: (D). (A)(B) i (C) són conseqüències òbvies però no les úniques. Per exemple: caldria parlar de quin model lectoral es fa servir; de com es poden articular referèndums i consultes a la suïssa...
Catalunya forma part de la UE des del 1986 i paga més del que rep. Si és un estat independent, compleix tots els criteris per a continuar sent membre de la UE. Què li sembla més important de la relació Catalunya-Europa?
A) Tenir l’euro.
B) Assegurar les relacions comercials amb els altres països europeus.
C) Ja decidirem si volem o no continuar a la UE.
Aquesta és fàcil: (C). I també amb l'OTAN.
Els principals partits que impulsen la consulta reclamen que en el país nou el castellà sigui oficial, a més del català. Què n’opina?
A) És normal, molts catalans tenen el castellà com a primera llengua.
B) El més important és que a Catalunya es parlin el màxim de llengües: el català, el castellà i moltes més.
La meva llengua és el català. La que em van ensenyar els meus pares. Soc bilingüe. EL castellà és també la meva llengua. No la materna, però també es meva. És part de la meva identitat. També de la meva identitat nacional. Pregunto: això ha de reflectir-se en una constitució? A Barcelona és parlen dotzenes de llengües. La constitució ha de recollir aquesta qüestió identitària? Potser el més lògic i respectuós seria allò que crec recordar que ha proposat Vicent Partal: La constitució no hauria de fer cap assumpció pel que fa a la llengua del país (de la gent del país), o si es vol, declarar que la llengua, o les llengües pròpies del país són unes o altres, però en cap cas fer-ne obligatori el coneixement. El que sí que es podria dir és que la llengua, o llengües de treball de l'administració i organismes oficials i públics seran, per exemple, el català preferentment, castellà, francès i anglès.
Per mi el criteri és respectar la identitat de la gent. I cadascú sap quina és la seva llengua o llengües. I fer que el català sigui útil. La llengua preferent de treball. Però sempre sense obligar i respectant la identitat individual.
El tema dona per moltes preguntes: per exemple, quin model educatiu de llengües caldria seguir? com queda la immersió lingüística a les escoles? i l'espai comunicacional? les ràdios i TV que emetin a Catalunya haurien de tenir quotes lingüístiques? o podrien fer servir la llengua que es volgués però, a canvi, hauria d'haver un equilibri lingüístic entre canals? hauria de continuar el doblatge de cine i TV? o per potenciar les llengües només es subtitularà?
En definitiva: (D).
I una última pregunta. Anirà a votar el dia 9 de novembre?
A) Aniré a votar i ja tinc decidit el meu vot.
B) Aniré a votar i ja decidiré el meu vot.
C) No aniré a votar.
(A). I tant que votaré! Des dels 17 (ara en tinc 45!) que espero aquest dia i tinc decidit el meu vot!
#AraEslHora #9N2014 #SíSí
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada