divendres, 8 d’agost de 2014

Llibre llegit: "La rebel·lió catalana", d'Antonio Baños.

Una altre lectura de les lectures d'aquestes vacances ha estat "La rebel·lió catalana", d'Antonio Baños.

Antonio Baños "(Nou Barris, Barcelona, 1967) és un periodista, escriptor i músic català. Ha col·laborat al programa de ràdio de RNE Asuntos Propios i a la secció Economía para idiotas. Al novembre de 2012 va publicar un article titulat "Guia pràctica de l'expulsió catalana de l'euro".[1] El 2013 publica La rebel·lió catalana a l'editorial La Butxaca. Antonio Baños Boncompain es va diplomar en ciències de la informació a la Universitat Autònoma de Barcelona. Mitjançant els seus llibres La economía no existe, publicat el 2009, i Posteconomía, del 2012, critica els esquemes econòmics actuals i el capitalisme." (de Viquipèdia).

A més del que diu la Viquipèdia, Antonio Baños també es membre del'ANC i de Súmate, memorable aquesta carta de resposta a una intervenció de la periodista i escriptora Cristina Fallarás a 8Tv. Cristina Fallarás és l'autora de "A la puta calle", la crònica del seu propi desnonament.

He llegit la versió catalana, que és de fa un any i mig, gairebé. Enguany s'ha publicat la versió en castellà que, essencialment, és la traducció amb el canvi del capítol final: en la versió catalana el capítol final "No tinguem por" s'adreça als ciutadans de Catalunya; en la castellana, "La pregunta" interpel·la directament als ciutadans espanyols demanant-los quina postura prendran enfront el procés d'independència de Catalunya.

L'argumentació d'Antonio Baños és, en línies generals, coincident amb la de l'independentisme d'esquerres (més o menys anticapitalista); és una de les diverses visions independentistes, no pas l'única i potser tampoc la majoritària, que estan empenyent en la consecució de l'estat independent. És un missatge, doncs, que pot no agradar des dels sectors de l'independentisme conservador o de dretes. O des d'una esquerra estatalista. En tot cas, és un llibre que transmet idees clares, amb força sentit de l'humor i que es llegeix molt bé i, per mi aquesta és la gran virtut, planteja la independència de Catalunya des del respecte a totes les opcions, com un exercici democràtic i de llibertat personal, i sense fer volar coloms: la independència, en ella mateixa, no és garantia de res, només és una oportunitat que ens donem de fer les coses d'una altre forma, tant de bo que millor.

A Internet he trobat vàries presentacions del llibre fetes pel mateix Antonio Baños. M'ha agradat aquesta de la versió castellana que va fer a la llibreria La Central de Madrid pel Diario.es. És una mica llarga, però està prou bé. A més demostra quina és la utilitat del llibre: parlar, debatre, amb respecte, amb aquells amics, veïns, coneguts, companys o, simplement, gent oberta disposada a escoltar i argumentar a favor o en contra de la independència de Catalunya.

Publica un comentari a l'entrada