dimarts, 25 de març de 2014

Me la bufa (la sentència del TC)

Cal agraïr al tribunal constitucional espanyol que s'han donat pressa. Sembla que tothom està decidit a fer via en el procés d'Independència de Catalunya.

Concretament, avui el TC ha dictaminat allò que tothom sabia: que la declaració de sobirania del passat 22 de gener de 2013 del Parlament de Catalunya és inconstitucional.

I què? Evidentment que és inconstitucional! La constitució nacionalista espanyola estableix que de nació només n'hi ha una i que la sobirania resideix en el conjunt del poble espanyol. La declaració de sobirania del Parlament, en canvi, expressa al seu primer punt que el Poble de Catalunya té "caràcter de subjecte polític i jurídic sobirà", que està en contradicció amb el que posa la constitució.

Per tant, no cal donar-li voltes: la declaració era i és inconstitucional, i que el TC ho ratifiqui no ens ha de fer ni fred ni calor. Ja ho sabíem.

També sabíem que la sentència del TC arribaria, i que aquesta sentència no vol dir res precisament, perquè ja sabíem que la declaració de sobirania és inconstitucional. Evidentment. Si el Parlament declara que el poble de Catalunya és sobirà, vol dir que no reconeix cap altre sobirania que la pròpia. En particular no reconeix el que pugui dir un tribunal estranger sobre la sobirania del poble de Catalunya.

Que el Govern i el Parlament de Catalunya continuïn dins el marc jurídic espanyol només s'ha d'entendre com una circumstància temporal, de trànsit necessari, i que s'ha de fer durar el mínim; perquè l'objectiu és donar la veu al Poble Sobirà de Catalunya per a que exerceixi democràticament el dret a l'autodeterminació i, si com es preveu, el resultat és favorable a la Independència, exercir la sobirania i declarar la Independència.

El que es va declarar al Parlament el gener de 2013 va ser, més aviat, una constatació: Que el Poble de Catalunya és sobirà; que ho era abans de la declaració del Parlament, ho seguia sent després, i ho continua sent per molt que el TC sentenciï en contra. Només que a l'haver fet la declaració solemnement i en seu parlamentària, s'estava avisant a la comunitat internacional que s'havia iniciat el procés cap a la Independència. Aquesta, i no cap altre, era la funció de la declaració de sobirania.

Jo penso que la sentència del TC és una molt bona notícia, si això representa que el Govern, el Parlament i el Poble de Catalunya actuen conseqüentment amb la declaració de sobirania. De fet, ara que oficialment pel TC la declaració no és vàlida, és el moment de fer-la servir amb tota la seva força, sobretot en l'àmbit pel qual estava pensada, és dir, l'internacional.

Aquí, mentrestant, tot esperant que arribi la data del 9 de novembre el govern ha de preparar les estructures del nou país, cal seguir acumulant forces, cal seguir explicant perquè ens convé la independència, cal debatre el model de país que volem o, el que és el mateix, cal preparar el procés constituent.

Cal també no caure en provocacions i contestar-les en positiu. El nou país serà com vulguem i per a aconseguir-ho cal que el poble estigui unit, alegre i combatiu.

Sobre això de contestar en positiu: ahir, quan es va fer públic que un grup fatxa havia presentat una denuncia contra l'ANC vaig fer el que el cos em demanava de feia temps: em vaig apuntar a l'ANC. O sigui que, nominalment, estic a l'Assemblea de Sants-Montjuïc, a la sectorial d'informàtica, que és al que em dedico.

Bé, avui s'ha sabut que el grupet fatxa també n'està preparant alguna contra Òmnium Cultural i El Cercle Català de Negocis... Suposo que les afiliacions a aquests dues organitzacions ho agrairan. I no, les miro amb molta simpatia, però no m'hi penso apuntar!

Publica un comentari a l'entrada