dijous, 6 de març de 2014

Conflicte a Ucraïna

És força evident que la "secessió" de Crimea  no té res a veure amb la de Catalunya, per molt que des del govern de Rússia i del d'Espanya vinguin a dir el contrari.

A veure, hi ha alguna semblança prou vergonyosa: A Ucraïna, tant el govern pro rus de Ianukòvitx, que ha estat reemplaçat pel pro-europeu són, essencialment, governs integrats per corruptes reconeguts. La semblança és que Espanya també pateix des de fa molts anys un seguit de governs integrats per corruptes reconeguts.

Però més enllà d'aquesta semblança, les diferències són importants: Els interessos econòmics de les elits russes sobre Ucraïna són molt importants, començant pel fet que Ucraïna és el primer client del gas rus i que el seu territori està travessat per gasoductes que porten el gas rus a Alemanya, que n'és el segon client més important (gairebé tan important com el primer). I seguint pel fet que Sebastòpol, a Crimea, és la base naval de la flota russa al Mar Negre. Aquestes són dades que s'han recordat sovint aquests dies.

Els russos volen mantenir el control sobre l'antic graner de l'URSS; i els ucraïnesos prefereixen vincular-se a la Unió Europea. Pel camí, la població d'Ucraïna s'ha vist immersa en greus aldarulls que han acabat amb morts.

Després dels moviments erràtics (teledirigits des de Moscou?) de la política exterior ucraïnesa dels pro-russos envers la UE, la pressió al carrer ha provocat el canvi a un govern pro-europeu. Un govern que, d'altra banda, tampoc és que ofereixi excessives garanties democràtiques.

I es produeixen els fets de la península de Crimea, amb majoria russa (60%), i minories d'ucraïnesos (25%) i tàrtars (15%). Amb un parlament propi, han estat parlant primer d'un referèndum per demanar més autonomia i avui mateix, en un nou gir de la situació, parlen d'annexionar-se a Rússia i de fer un referèndum per ratificar-ho.

Està clar que allò d'"esgotar totes les vies de diàleg" i "carregar-se de raons" no ho han arribat a considerar. Digue'm irònic. Però és que la diferència més evident entre el cas de Catalunya i el de Crimea és que a Catalunya el procés independentista està impulsat per la gent. Per la majoria de la gent. En canvi, a Crimea, l'impuls és clarament d'orígen foraster. No existia un moviment independentista a Crimea fa dues setmanes.

La independència de Crimea té més a veure amb els interessos geopolítics de Rússia que amb la voluntat dels ciutadans de Crimea. Homes i dones que  potser sí que veuen, si més no la majoria russa, la independència amb bons ulls, però que no crec que se'ls escapi que només són  peces d'un escaquer.

Personalment trobo gairebé impossible que Crimea romangui a Ucraïna. Els interessos russos a la península són poderosos i la majoria de la població russa deu veure amb bons ulls aquest retorn a la Mare Rússia.

El que caldrà veure és com es tracta aquest assumpte de forma civilitzada i sense violència i encara que avui la UE i Obama diuen que el "referèndum" serà il·legal, cal tenir en compte que, essencialment, l'equilibri de poder a la regió no patirà grans canvis, és dir, que la situació seguirà sent estable només que amb el poder rus a la zona consolidat. Per la UE i els EUA significarà haver d'acceptar el nou status quo, però res que justifiqui un conflicte que hagi d'anar més enllà que algunes declaracions molt pujades de to, això sí.

Sobretot, caldrà justificar la nova situació. Ves a saber, potser aquest "referèndum il·legal" deixa de ser-ho si Ucraïna, convenientment alliçonada, s'avé a fer algun gest que permeti una sortida diplomàtica per la independència de Crimea. Qui sap. Ara mateix, però, l'anunci de la dissolució del Parlament Ucraïnès, no sembla una bona idea.

Potser Crimea esdevé un territori amb un estatus com el d'Ossètia del Sud, territori  "oficialment" georgià, o "independent", segons Rússia (territori rus, en la pràctica).

En aquest sentit, l'apel·lació a la constitucionalitat i a la integritat territorial d'Ucraïna, per part de la UE i dels EUA, -inspirada, convé no oblidar-ho, pel ministre d'afers exteriors espanyol pensant, sobretot, en el conflicte amb Catalunya- tenen la importància que tenen. Ara convenen al discurs. Demà, ja ho veurem.

No. No s'assemblen el cas de Catalunya i el de Crimea. Però tampoc convé menystenir les semblances.

Independentment de com evolucioni el conflicte, hi ha un principi fonamental:  El més important és que cal preservar la pau. Un conflicte armat a Crimea no ha de considerar-se en cap de les solucions. Ja hi han hagut morts amb els aldarulls a Kiev. Prou. Excessiu preu ja s'ha pagat. Ara bé, seria imprudent descartar l'esclat de la violència: per a les elits de Rússia -i em pesa molt dir-ho perquè Rússia és un país que, per motius personals, m'estimo- la carn humana sempre ha estat un recurs barat. La pròpia carn i sang russes. No diguem la carn forastera.

Si la pau es manté, crec que es podrà esperar alguna solució que, al meu entendre, passarà per la independència de Crimea, "legal" o de facto, sent aquesta última opció, ho veig així, la pitjor solució de totes: Per a la UE suposaria un conflicte enquistat amb Rússia que és, convé recordar-ho, el principal proveïdor de gas de l'est i centre-Europa i, per geopolítica simple, un col·laborador necessari. O sigui, que potser avui el referèndum és il·legal, però demà ja no ho serà tant. Sobretot si resulta prou indiscutible per participació i resultats, i encara més si permet arribar a una sortida honorable per a tots plegats. Dubto que el nou govern ucraïnès vulgui dur el seu poble a un bany de sang, no perquè en confiï gaire en la seva qualitat democràtica -son corruptes reconeguts- si no més aviat perquè tenen molt més a perdre que a guanyar.

Rússia es mou com un elefant emprenyat en una botiga de cristall de Bohèmia. Vigilem que no prenguem mal. I, sobretot, que el poble d'Ucraïna que està enmig d'aquesta tempesta no pateixi més.
Publica un comentari a l'entrada