Mediocritat domèstica

A Catalunya també estem en mans d'estúpids, imbècils, corruptes, fanàtics i cobdiciosos. A més, són particularment mediocres.

Al 2017 vam ser independents, de fet, durant prop de dos mesos aproximadament: des de les lleis de desconnexió del 6 i 7 de setembre al Parlament, una DUI a efectes pràctics, amb un moment culminant el 1 d'octubre, fins a la declaració unilateral seguida de "suspensió per a negociar" de la independència el 27 d'octubre. D'aleshores ençà la reculada ha estat brutal i sagnant. 

Avui els que manen a Catalunya ho són a conseqüència d'aquells fets. El pitjor, molts dels que manen, encara són els mateixos. Això, que hauria de ser impossible, en la pràctica vol dir que és cert, que anaven de catxa i que es va fe servir l'independentisme com a "producte ideològic" i argument de venda partidista, i en cap cas com un autèntic projecte de construcció d'un estat independent. Un engany que se'ls va anar de les mans i que ara, com no pot ser d'una altre forma, perquè no hi ha tanta gent estúpida, se'ls ha girat en contra i condemna a aquells partits auto anomenats "independentistes" a la irrellevància. 

Encara tenen prou escons per a defensar càrrecs i sous, però fa molt l'efecte que prou gent els ha vist el llautó com per a que, poc a poc, vagin perdent influència. Està bé que així sigui. Calen forces que siguin independentistes, i no partits espanyols (els sous dels diputats els paga l'estat espanyol) que només pretenen col·locar càrrecs i gestionar influències.

Una quantitat important de gent dins l'independentisme hem après aquestes lliçons pel camí difícil. Donem-ho per bo. És un avantatge saber amb qui et jugues els quartos. En particular és una avantatge sobre les esquerres i dretes espanyolistes que avui dominen el Parlament de Catalunya.

Perquè aquests partits són, essencialment, indistingibles del partits "independentistes" de  pa sucat amb oli dels que parlava abans. Es tracta de partits dirigits per estúpids, imbècils, corruptes, incompetents i cobdiciosos que, arribat al cas, trairan als seus votants amb tanta facilitat com pugui fer-ho qualsevol partit "independentista", ja sigui "d'esquerres" o "de dretes".

La corrupció, en particular, és un dels vicis favorits dels partits espanyolistes. Els últims temps recorden molt la caiguda de Felipe González, amb un PSOE que en aquell moment va ser escombrat per escàndols i més escàndols de corrupció, seguits i cada cop més greus i cada cop apuntant a més amunt. Ara és molt semblant. Si no hi ha res inesperat, tota aquesta corrupció acabarà amb la caiguda del PSOE i parits adlàters i l'ascens del PPVOX. No només. Si l'esquitxada de merda es fa a ritme de màquina d'estucat, com sembla que és, la caiguda pot afectar també a la Generalitat, on el nom president Illa ja està apareixent als àudios investigats. A Illa el pot salvar que ERC i Comuns el necessiten com l'aire que respiren per evitar unes eleccions que uns i altres volen tan lluny com sigui possible. La seva aposta és que si passa prou temps, la gent no recordarà els escàndols. Però la història ens diu que quan el PSOE cau és perquè està tan podrit que la quantitat d'escàndols destapats, en lloc d'aturar-se, creix en mida i intensitat. La mediocritat a ERC i Comuns només els deixa veure el sou (paga doble!) del proper mes, enlloc de tenir una certa visió estratègica o, com a mínim, un cert coneixement de la història. Mediocres que cauen, principalment, per la pròpia mediocritat, incompetència i cobdícia de vol gallinaci.

Un combinació excel·lent, si voleu que us digui: corrupció i mediocritat. Què pot fallar? Llàstima que no hi hagi cap alternativa creïble. Toca patir doncs. En fi. Per sort, o per desgràcia, les misèries polítiques domèstiques d'aquest racó del Mediterrani occidental no passen de ser això: batalletes xarones de baixa estofa, protagonitzades per individus mediocres. Res a veure amb els grans merders de la política internacional que -si bé també protagonitzada per estúpids, imbècils, corruptes, fanàtics i cobdiciosos- aquests, si més no, tenen poder de debò i, arribat el cas, ens poden enviar a tots al canyet. Alta política, amics! Aquesta sí que és una lliga interessant! 

Stupid World War III

Aquesta passada nit, els Estats Units han atacat les instal·lacions d'enriquiment d'urani iranianes. L'objectiu d'aquestes instal·lacions és, segons les mateixes fonts iranianes, la producció d'armament atòmic. En atacar aquestes insta·lacions els Estats Units declaren la guerra a l'Iran per molt que Trump digui que ara és el moment de negociar. La qüestió és com escalarà aquesta guerra i, des d'un punt de vista pràctic, com ens afectarà. Com m'afectarà.

Trump ha tornat a exigir que els països de l'OTAN han d'incrementar el seu pressupost en defensa al 5% dels respectius PIB. Aquesta podria ser una afectació immediata: desviar pressupost a la compra d'armes. Compra d'armes per a major glòria dels comptes de resultats de la indústria global de les armes. També pot passar que s'imposi la implicació sobre el terreny i que calgui mobilitzar exercits en escenaris de combat. Aquesta és una despesa important, sense comptar que poden haver baixes militars. Les baixes civils als escenaris de combat ja es descompten, però el seu patiment, dolor i mort és igual de real.

Trump ha mentit al seu electorat i segueix fent-ho. Trump va prometre pau i ha portat més guerra. Trump ha de ser destituït. Una altre cosa és que els demòcrates no tinguin cap alternativa a oferir. La desgràcia del món és que és en mans d'imbècils, egòlatres i cobdiciosos.

Més ens val a tots que Rússia i Xina siguin capaces de mantenir l'estabilitat d'aquest món. És increïble el grau d'estupidesa i inutilitat al que estan arribant els països serfs dels Estat Units. És increïble que la pau del món depengui del tremp i la sang freda que puguin tenir Vladimir Putin i Xi Jinping. És obvi que  tenen la seva pròpia agenda i que, podria ser, un cert grau d'escalada bèl·lica els pugui convenir, però ningú vol veure cremar els camps petroliers de l'Iran, no ho vol Rússia, amb interessos a la república islàmica i, sovint, aliada de l'Iran; ni Xina, que depèn del petroli iranià per alimentar la seva indústria.

Trump s'ha posat al servei de Netanyahu. A canvi de què? De posar un súper-resort a Palestina? per les fòbies i fílies personals de Trump? Perquè hi han lobbies que han decidit que aquest era el moment? I aquesta banda decideixen sobre la vida i la mort de la gent?

Podria tractar de fer una anàlisi. Però no. És que tant se val. És injustificable. És el principi de Hanlon a escala planetària. El món va com va no tant per la malícia com per l'estupidesa. Tant me fa qui "té raó". Ningú té raó. El que hi ha és una munt d'interessos. El que hi ha és un munt d'estúpids: imbècils, corruptes, fanàtics i cobdiciosos que manen i que volen seguir manant. Al preu que sigui. Al preu del propi món. Quan no quedi món per governar potser s'adonaran de la seva estupidesa.

El món, de nou, en mans d'imbècils, corruptes, fanàtics i cobdiciosos dona un pas més cap al desastre. Un desastre en que aquests  imbècils, corruptes, fanàtics i cobdiciosos seran els únics amb accés a búnquers i refugis, ben segurs  i aprovisionats,  quan caiguin les bombes més potents. Qual el cel es tapi per la cendra, quan el món cremi, la gent morirà, però tots aquests cabrons sobreviuran, per a agonitzar lentament, després. Per estúpids. 

Si ens porten guerra, no podrem evitar-la. Però la primera batallà, la més fonamental, la que realment serà a vida o mort, no hauria de ser contra "l'enemic" assenyalat pels estúpids malparits que manen. No. Els autèntics enemics són els malparits que manen. A aquests caldrà anar-los a buscar sota les pedres, si cal. Trobar-los i esbudellar-los. Sí, si ens donen una guerra, els hem de tornar una revolució. Si ens donen armes per anar a lluitar a fronts llunyans, les hem de fer servir, primer de tot, contra ells. Que no em donin cap arma, ni a mi ni als meus, o el que tindran serà un enemic, en lloc d'un soldat i carn de canó. L'advertència està feta. Ja s'ho trobaran. La tercera guerra mundial haurà de ser contra els estúpids.