Pàgines

dimarts, 19 d’abril de 2022

El CatalanGate és una declaració de guerra.

Avui el Citizenlab ha fet públic un article d'investigació, «catalangate», en el que ha revelat com l'estat espanyol ha espiat als quatre darrers presidents de la Generalitat i a polítics i activistes independentistes.

A Octuvre.cat també els van espiar. Han fet aquest vídeo:

 

Una violació flagrant de drets de tota mena. A qualsevol país civilitzat un escàndol com aquest hauria provocat dimissions immediates,

L'estat espanyol no és un país civilitzat. No és una democràcia d'alta qualitat. Al contrari. A cada dia que passa més i més s'assembla a un estat autoritari i protofeixista, dirigit per unes elits essencialment mafioses i corruptes.

Alguna cosa, però, en podem aprendre de l'estat espanyol: no dubtaran ni un segon en fer servir tot el que tinguin a l'abast, legal i il·legal per a mantenir el poder i el 25% del PIB que representa Catalunya. O més ben dit, les molt sucoses comissions i dividends que els representa aquest PIB.

No tindran escrúpols: mentiran, espiaran i, si cal, segrestaran (li en diuen presó),  extorquiran (li en diuen multes) i utilitzaran la violència fins on calgui: l'exercit i la policia espanyoles tenen un llarg historial de repressió violenta conta la ciutadania de l'estat. Només cal que repasseu la història i podreu comprovar com l'exercit i la policia són la principal amenaça per a la integritat i la llibertat dels ciutadans de l'estat. Els espanyols són les víctimes favorites dels diferents exercits espanyols.

La lliçó és, justament, aquesta. La fi justifica els mitjans. Els primers en saltar-se les lleis i els drets són ells. No veig perquè nosaltres hauríem de ser màrtirs de la democràcia, i perdre, si podem ser molt mes malparits que ells i guanyar.

L'altre lliçó la tenim mirant als de casa. La gent que ha estat espiada avui han fet una declaració conjunta. Diuen que aniran als tribunals (espero que no siguin tribunals espanyols o faran el préssec) i que aquest escàndol tindrà conseqüències. Però, ai las, també n'hi ha que diuen que encara aposten pel diàleg.

Dialogueu. Dialogueu tant com vulgueu, però NO en el meu nom. Jo no tinc res a  dialogar amb l'estat espanyol. L'estat espanyol és l'enemic i tant es que al govern hi estigui el PSOE, el PP o VOX. Són diferents cares del mateix monstre. A aquestes alçades de la història i de la repressió ja no hi hauria d'haver el més mínim dubte en aquest punt. 

Per mi està clar que cal renovar lideratges dins l'independentisme. 

L'independentisme mai hauria de ser una opció en la que es pugui fer "carrera política". Necessàriament ha de ser un moviment, amb un objectiu que no pot ser governar una autonomia, si no mobilitzar majories per a desestabilitzar l'estat i provocar que la independència sigui inevitable. Però és un fet que la majoria dels polítics que actualment lideren l'independentisme no és plantegen res que s'assembli a aquest objectiu. 

Fins i tot, algun ha dit que la independència és un objectiu per a la propera generació... 

És broma? Jo sóc independentista des dels disset. La independència no és un objectiu per a la propera generació. És el meu objectiu. Un dels meus objectius vitals. Avui en tinc més de cinquanta i en la meva vida he vist com l'independentisme ha passat de ser cosa d'una minoria a ser el moviment polític central de Catalunya. Abaixar els braços ara seria el més estúpid que podríem fer. Al contrari. Hem de seguir. Tornar al carrer i empènyer amb força. Amb tota la força. Aquest cop sense lliris, com a Urquinaona.

No podem guanyar si no entenem que cal lluitar. Si lluitem podem perdre. però també podem guanyar. Si no lluitem, si renunciem a la lluita, ja hem perdut. Què vol dir lluitar? oposar la força necessària per controlar de forma efectiva el país, i està clar que això admet molta gradació depenent de la circumstància: des de la desobediència activa, passant per la resistència civil no violenta. Teniu un bon manual en aquesta adreça  https://www.aeinstein.org/wp-content/uploads/2014/09/Como-librar-la-lucha-noviolenta-revisado.pdf. Hi haurà qui dirà que amb això no n'hi haurà prou i segurament és cert. Tinc clar que parar l'altre galta no és una forma de lluita, i que si t'agredeixen amb violència, la defensa amb força és un dret.

Arribats a aquest punt el que caldria seria encetar la mobilització. Desestabilitzar l'estat i fer veure a Europa que se li obre un nou front a l'oest, amb un estat espanyol corrupte, autoritari, inestable i en fallida.

Recordem per què ho fem. La independència és un mitjà. Una eina. La independència ha de servir per a fer que Catalunya es lliuri de les càrregues imposades per elits corruptes, les d'allà i les d'aquí, ha de servir per aconseguir les sobiranies: energètica, alimentària, de recursos bàsics. Ha de servir per garantir un sostre digne per a tothom , salut i educació públiques i gratuïtes. Ha de servir per a fer que tothom tingui veu i vot. Ha de servir per acabar amb les violències racistes i masclistes. Ha de servir per a que la llengua catalana pugui arribar al futur. ha de servir per protegir la vida, els boscos, les muntanyes, els rius, el mar, la fauna i la flora, els paisatges. El país, en definitiva, Catalunya, de la que els catalans en som els principals responsables. El bocí de món que ens ha tocat en sort per respectar, estimar i cuidar.

O bé, és clar, ens podem quedar a casa i qui dia passa any empeny i, com diu aquell, ja s'ho farà la propera generació. O potser ja no.