divendres, 4 de gener de 2019

Violència masclista

Ahir van matar una dona a Laredo (Cantàbria). És la primera víctima del terrorisme masclista d'enguany a l'estat.

Terrorisme masclista i no cal canviar cap mot. Violència de gènere serà políticament correcte, però no representa el que de debò està passant.

A Catalunya també hi ha violència i víctimes del terrorisme masclista. Podeu consultar el següent informe de la conselleria d'interior : Dades sobre la violència masclista 2018.

Alguna cosa està molt malament a la nostra societat quan la majoria de les dones han patit en algun moment de la de les seves vides intimidacions o agressions verbals o físiques de tipus masclista en diferents graus.

No són casos aïllats. Hi ha violència masclista estructural. O més ben dit,  hi ha violència estructural i aquesta violència és, essencialment, masclista.

Aquesta violència respon a una ideologia. La mateixa ideologia que es nega a acceptar que hi ha una violència masclista estructural. Estic convençut que és la mateixa ideologia, o està connectada, amb la ideologia que determina la preponderància d'una cultura, o una llengua sobre una altre, o amb la ideologia que exalta la violència per sobre del diàleg, o que qualifica d'art la tortura d'animals.

Totes aquestes ideologies totalitàries, violentes, racistes, masclistes...  supremacistes, en definitiva, estan connectades. Es reforcen entre elles. Es complementen. Són la justificació de la dominació i l'explotació que fan servir els dominadors, els violents i els autoritaris, per subjugar i sotmetre.

Justament per això, la resposta als supremacismes ha de ser transversal. Tots hem de ser anti-feixistes, tots hem de ser anti-racistes, tots hem de ser feministes.

No serà fàcil. No es reverteixen les tares estructurals sense dificultats. Però no hi ha alternativa. Cal actuar. El món ens està enviant senyals molt preocupants i  pobles sencers estan deixant-se seduir per l'autoritarisme.

Avui mateix, més que mai, cal recordar que un altre món és possible. Però no ens serà donat, haurem de fer-lo possible. Ens caldrà actuar. En el dia a dia fent certa la igualtat entre homes i dones, acabant amb els micromasclismes quotidians, acabant amb la bretxa salarial, acabant amb la cosificació del cos de la dona... la llista pot ser llarga. Però també amb l'objectiu de canviar un sistema que deshumanitza, que ens converteix en consumidors i en competidors, en vencedors i vençuts, en rics i pobres, en dominadors i dominats, en compradors i mercaderia, en amos i esclaus.

L'assassí potser no pensava en això mentre matava la víctima. Però no us equivoqueu, el que va fer és terrorisme. Matava a la dona (a la "seva" dona) perquè es pensava que podia fer-ho. Que era el seu dret. Que estava justificat. Que la violència i la força eren vàlides per imposar la seva voluntat a la "seva" dona.

Hem de canviar el món, començant pel que ens és proper. Entre totes i tots hem de fer que no tinguis por de tornar a casa sola, ni de sortir a córrer, i que quan dius no, és no.

Publica un comentari a l'entrada