Una cosa, però, crec que és certa: els dirigents mundials, en particular el G20 semblen no tenir ni punyetera idea de què fer amb, durant i contra aquesta crisi.
Particularment interessant em sembla la darrera frase: "Altres estats, en conseqüència, seran projectats brutalment fora d'estructures protegides per capbussar-se dins de caos regionals."
M'agradaria pensar que la debilitat de l'estructura estatal oferirà una oportunitat d'or per als catalans per a trencar amb l'estat espanyol, tanmateix crec que la gent del LEAP/GEAB estan pensant, més aviat, en l'expulsió dels PIGS, o d'algun d'ells, del sistema Euro.
Fa un temps la idea que Espanya fos expulsada de l'Euro semblava impossible.Però massa gent comença a plantejar-se la possibilitat ("La Vanguardia" d'ahir, sense anar més lluny, tot i que ho pinta com un escenari desastrós). Ben mirat, però, es un càlcul "simple": què és més car? se segueixen abocant diners a la península ibèrica (amb quin objectiu, en realitat)? o bé es dona el deute ibèric per perdut a curt i mig plaç (mai cancel·lat, compte, els deutes es pagaran!) a canvi de deixar anar llast per a les economies centrals del sistema (Alemanya i França)?
Fa por, eh?
En fi. Com cada mes, allà va:
(traducció per http://traductor.gencat.cat de francès a català més repassada manual posterior)
Comunicat públic GEAB N°32 (15 febrer de 2009)
4rt trimestre 2009 - Començament de la 5na fase de la crisi sistèmica global: la fase de dislocació geopolítica mundial
Des de Febrer de 2006, LEAP/E2020 ha considerat que la crisi sistèmica global es desenvoluparà en 4 grans fases. És a dir, les fases de desencadenament, d'acceleració, d'impacte i de decantació. Aquest procés ha descrit bé els esdeveniments fins a avui. Però el nostre equip estima d'ara endavant que la incapacitat dels dirigents mundials per a calibrar la magnitud de la crisi, caracteritzada sobretot pel seu aferrissament des de fa més d'un any a tractar-ne les conseqüències en lloc d'atacar radicalment les seves causes, farà entrar la crisi sistèmica global en una cinquena fase a partir del 4° trimestre 2009 : la fase dita de dislocació geopolítica mundial.
Segons LEAP/E2020, aquesta nova fase de la crisi serà així afaiçonada per dos fenòmens majors organitzant els esdeveniments en dues seqüències paral·leles, és a dir :
A. Dos fenòmens majors :
1. La desaparició del sòcol financer (Dòlars + Deutes) sobre el conjunt del planeta
2. La fragmentació accelerada dels interessos dels principals actors del sistema global i dels grans conjunts mundials
B. Dues seqüències paral·leles :
1. La descomposició ràpida del conjunt del sistema internacional actual
2. La dislocació estratègica de grans actors globals
.
Esperàvem que la fase de decantació permetria als dirigents món sencer comprendre les conseqüències de l'esfondrament del sistema que organitza el planeta des de la fi de la Segona Guerra Mundial. Per desgràcia, en l'estat actual, no és pot possible ser optimista sobre la qüestió. Als Estats Units com a Europa, a la Xina o al Japó, els dirigents persisteixen a fer com si el sistema global només fos víctima d'una avaria passatgera i que n'hi hagués prou amb afegir-hi molts carburants (liquiditats) i altres ingredients (baixada de taxa, compres d'actius tòxics, plans de reactivació de les indústries en quasi-fallida) per fer que maquinària torni a rutllar. Ara bé, i és el sentit del terme de «crisi sistèmica global» creat per LEAP/E2020 des de Febrer de 2006, el sistema global és d'ara endavant fora de servei. Cal reconstruir-ne un de nou en lloc d'acarnissar-se a salvar el que ja no ho pot ser.
Evolució dels encàrrecs a la indústria en el curs del 4° trimestre 2008 (Japó, Estats Units, zona Euro, el Regne Unit, Xina, Índia) - Fonts : MarketOracle / JPMorgan
No sent La Història particularment pacient, doncs, en aquesta cinquena fase de la crisi començarà aquest procés de reconstrucció però de manera brutal, per la dislocació completa del sistema preexistent. I les dues seqüències paral·leles, descrites en aquest GEAB N°32, que organitzaran els esdeveniments prometen ser particularment tràgiques per a diversos grans actors mundials.
Segons LEAP/E2020, no queda més que una molt petita finestra de tir per intentar evitar el pitjor, és a dir els quatre mesos a venir, d'aquí l'estat 2009. Molt concretament, la cimera del G20 d'abril de 2009 constitueix segons el nostre equip l'última oportunitat per reorientar de manera constructiva les forces en acció, és a dir abans que la seqüència de suspensions de pagaments del Regne Unit, primer, i després dels Estats Units no engeguin la cadena de fallides(2). Aquests països perdran tot control sobre els esdeveniments (3), incloent-hi, per a molts d'ells, als seus propis països, mentre que el planeta entrarà en aquesta fase de dislocació geopolítica a la manera d'un «vaixell ebri». Al Final d'aquesta fase de dislocació geopolítica, el món s'arrisca a assemblar-se a l'Europa de 1913 més que al planeta de 2007.
Així, a força d'intentar portar sobre les seves espatlles el pes sempre creixent de la crisi en curs, la majoria dels Estats concernits, incloent-hi els més poderosos, no s'han adonat que estaven organitzant el seu propi esclafament sota el pes de la Història, oblidant que no eren més que construccions humanes, que no sobrevivien més que perquè l'interès de la majoria. En aquest número 32 del GEAB, LEAP/E2020 ha escollit doncs anticipar les conseqüències d'aquesta fase de dislocació geopolítica sobre els Estats Units i la UE.
Evolució de la base monetària dels Estats Units - (12/2002 - 12/2008) - Font Reserva Federal EUA / DollarDaze
És doncs hora per a les persones com per als actors socioeconòmics de preparar-se per enfrontar un període molt difícil que veurà fortament afectats a sectors sencers de les nostres societats (4), que poden desaparèixer provisionalment o, fins i tot en certs casos, de manera durable. Així, la ruptura del sistema monetari mundial en el transcurs de l'estiu 2009 no només comportarà un esfondrament del Dòlar EUA (i del valor de tots els actius nominats en USD), sinó que també induirà per contagi psicològic una pèrdua de confiança generalitzada a les monedes fiduciàries. És a tot això que s'adrecen les recomanacions d'aquest GEAB N°32.
Last but not least, el nostre equip considera que d'ara endavant seran les entitats polítiques (5) més monolítiques, les més «imperials», les que seran les més greument trastornades en el transcurs d'aquesta cinquena fase de la crisi. La dislocació geopolítica s'aplicarà així a estats que coneixeran una verdadera dislocació estratègica qüestionant la seva integritat territorial i el conjunt de les seves zones d'influències al món. Altres estats, en conseqüència, seran projectats brutalment fora d'estructures protegides per capbussar-se dins de caos regionals.
--------
Notes:
(1) Barak Obama com Nicolas Sarkozy o Gordon Brown passen el seu temps a invocar la dimensió històrica de la crisi per amagar millor la seva incomprensió de la seva naturalesa i intentar arreglar-se amb antelació del fracàs de les seves polítiques. Quant als altres, prefereixen persuadir-se que tot això funcionarà com un problema tècnic una mica més greu que habitualment. I tot aquest petit món continua jugant segons les regles que coneixen des de fa decennis, sense rendir-se compte que el joc està desapareixent sota els seus ulls.
(2) Veure GEAB precedents.
(3) de fet és fins i tot probable que el G20 tingui dificultats creixents per a, simplement, poder reunir-se, sobre fons de «cadascun per a si mateix».
(4) Font : New York Times, 14/02/2009
(5) I allò ens sembla veritat igualment per a les empreses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada