Corrupció al vot per correu

Fa una estona estaven comentant per la ràdio el cas de la compra de vots per correu que s'ha destapat a Espanya. La tertuliana que ho comentava deia que, essencialment, es tractava d'un cas de "trumpisme de manual" promogut per "la dreta", amb l'objectiu de deslegitimar el vot per correu, atès que el vot per correu acostuma a perjudicar a "la dreta". 

Un altre dels tertulians presents ha contra-argumentat que no es tractava d'un cas de propaganda si no que hi havien proves fefaents i detinguts: que no és propaganda si no corrupció demostrada. Destacant, a més , que aquests casos tant afecten al PP ("la dreta"), com al PSOE ("l'esquerra"). La tertuliana ha replicat que tot i ser cert el contra-argument,  en cap cas es podria considerar el vot per correu és corrupte en general, si no que es tracta només de "casos aïllats".

"Casos aïllats" és la corrupció que es detecta i és tipifica com a delicte, però no és l'única corrupció possible. Primer: com d'aïllats són aquests "casos aïllats"? És dir, només es coneixen els "casos aïllats" que es detecten, però és que, precisament, el problema són els "casos aïllats" que no es detecten. Hi ha alguna estimació de quants "casos aïllats" no es detecten? Segon: de fet, la corrupció a gran escala és la "legal". En aquest sentit, el vot per correu és, clarament, corrupte.

Si no us ho creieu, proveu a votar per correu des de l'estranger. Els catalans que viuen a l'estranger són una comunitat numèricament molt important. És una comunitat que vota independentisme majoritàriament. És una comunitat que sap que votar des de l'estranger és difícil, si no impossible. Per als catalans residents a l'estranger votar és, sovint, una carrera d'obstacles que és impossible de fer  a temps.

A menys, és clar, que formis part del col·lectiu de militars, diplomàtics, funcionariat espanyol a l'estranger, que majoritàriament vota PSOE, PP o VOX i que, aquest sí, rep totes les facilitats per a votar. 

Això és corrupció. Serà "legal", però no és legítima. L'estat afavoreix "als seus", i silencia i dificulta el vot dels que, probablement, "no ho són". 

El sistema de vot per correu està viciat perquè afavoreix el vot d'uns col·lectius associats a uns partits i dificulta el vot de col·lectius associats a d'altres partits. Això ho fa el mateix estat. És impossible ser més corrupte, per molt que es faci des del respecte escrupolós a la "legalitat". 

Això no és "trumpisme de manual", això és denunciar que el sistema està podrit fins al moll. El sistema utilitza els recursos "que nos hemos dado entre todos" per a silenciar i reprimir als col·lectius dissidents. 

Els dissidents, avui en dia i des de fa uns quants anys, ho som els independentistes en particular,  i l'esquerra alternativa i extraparlamentària, en general.

Segueix la tertúlia a la ràdio L'he apagat. Per a escoltar anàlisis superficials no em cal la ràdio. N'he llegit de millors al grup de WhatsApp de pares i mares de l'escola...

A Barcelona jo votaré amb la papereta del primer d'octubre

D'aquí una setmana toca votar. O no. Es trien els alcaldes i els regidors. Sempre es diu que les eleccions municipals són les més properes a la gent. A Barcelona, no. A Barcelona, per la dimensió de la ciutat, són eleccions en clau més política que municipal. 

Enguany no tinc gens clar a qui votar. Com a independentista no em sento representat per cap partit. Per cap. Nominalment Trias per Barcelona, ERC i CUP s'auto-defineixen com independentistes però, el fet, és que els partits han tornat la independència del país al món dels unicorns.

Si a Barcelona, macrocefàlica capital de Catalunya, ells no parlen d'independència, aleshores és que no estan en la línia del que crec que cal fer. O dit d'una altre forma: no em representen. Si  no em representen, en consciència, no els puc votar.

Ara mateix el més probable és que faci un vot nul, posant la papereta del referèndum del primer d'octubre de 2017 amb un sí. Aquell dia vam guanyar. L'endemà el poble va ser traït. 

El primer d'octubre de 2017 vam votar per la independència. Vam defensar la democràcia i la llibertat. Hi havia prou gent  disposada a continuar defensant-la. Catalunya era independent de fet. Havíem proclamat la independència de fet amb les lleis de desconnexió. Es va fer de llei a llei. Calia aguantar.   

Però no van aguantar. La classe política catalana va fer gala de la seva històrica incompetència, puerilitat, i llunyania del poble que diu liderar. Potser van comprendre que la victòria del sí a les urnes del primer d'octubre no només significava la ratificació de la independència de Catalunya, si no que també encetava el camí per a la substitució de la vella classe política catalana per una nova classe política. Catalunya no només s'independitzava d'Espanya, també s'independitzava d'ells. I això, no.

Les elits catalanes van dir que no. I els polítics van trair al poble. En una barreja d'incompetència, de manca de realisme polític, de por a perdre el poder, o potser d'avarícia de poder, o potser, simplement por de l'enemic i manca de confiança amb el país. Tot plegat va  acabar amb una nova traïció dels líders, similar a la que ens va relatar Xirinacs.

I aquí estem: amb partits que obliden el primer d'octubre i desmobilitzen, o mobilitzen amb l'objectiu d'obtenir càrrecs i poder institucional.

Ara mateix sento que no serà votant a partits que es farà realitat la independència. Avui mateix, quan manca una setmana, crec que no votaré. La gent que fa anys van lluitar per la democràcia van ser traïts, com ho som nosaltres ara. La gent que va lluitar per la democràcia no van guanyar. És important reconèixer-ho. La segona república espanyola es va fer sobre el cadàver de l'estat català que va proclamar Companys. Aquella república espanyola va néixer de la victòria popular a les  eleccions municipals de 1934, però va prendre forma perpetrant l'assassinat de l'estat català. Aquella república, que mai va ser la que es volia a Catalunya, va ser, malgrat tot, una conquesta popular. Al 75, en canvi, Franco va morir al llit. La "democràcia" espanyola va ser una "concessió", no una conquesta. D'aquí plora la criatura.

La independència de Catalunya ha de ser, necessàriament, una conquesta. Ha de tenir aquest caràcter de conquesta perquè si no, serà mentida. A més, només pot ser possible si la lluitem als carrers. Mai serà una concessió. Espanya mai acordarà un referèndum. Això ho sabíem abans de 2017 i per això es va fer com es va fer el referèndum del primer d'octubre. Per això qui planteja referèndums acordats, menteix. Per això els líders ens van trair: perquè la victòria del poble els amenaçava a ells més que a ningú.

Avui crec que votaré amb l'única papereta que em representa. La del primer d'octubre. Amb el sí a la independència ben marcat.