Pàgines

diumenge, 31 de març del 2019

Llibre llegit: Sàpiens

Aquest cap de setmana he acabat la lectura de « Sàpiens », de l'historiador israelià  Yuval Noah Harari.

Sí, ja ho sé, no es tracta ni molt menys d'una novetat editorial. El llibre es va publicar el 2014 i va ser un èxit de vendes mundial, tant que ha tingut continuïtat en : « Homo Deus »« 21 lliçons per al segle XXI ». Ara mateix estic  en procés de lectura de « Homo Deus », motivat per les molt bones sensacions que m'ha deixat « Sàpiens ».

« Sàpiens » és, essencialment, un llibre d'història, però explicada de forma molt diferent. És un llibre que qüestiona els relats de la història i el seu ús interessat. Un llibre que despulla la història d'èpica i finalitats  i destins inevitables. Un llibre que per moments voreja el nihilisme per, en canvi, proposar un futur apassionant. Un llibre que escapa a classificacions tradicionals. Molts tòpics trencats i pensaments políticament correctes que se'ns revelen enganyosos, discutibles o ridícul. Punts de vista inesperats. Apocalíptics desmentits però, a la vegada, crida a la responsabilitat.

I preguntes clarament filosòfiques que són replantejades amb criteris nous : quin és el sentit de la vida? com podem ser feliços?

Sí, també trobarem punts de discrepància amb l'autor o, per què no, manca de profunditat o major rigor. Tanmateix, ja estarem fent l'exercici de rumiar. Sigui com sigui, en el meu cas, un llibre que em fa replantejar-me idees i conviccions  és un regal del cel.

Una lectura molt recomanable. Als vídeos següents el mateix Yuval Noah Harari ens presenta el llibre. A Internet es poden trobar altres conferències seves i entrevistes que li han fet. Per llegir,escoltar, veure i, sobretot, rumiar.





dissabte, 30 de març del 2019

Ja som més del 50%. Cal votar per a demostrar-ho.

El primer d'octubre de 2017 vam votar i vam guanyar i és el moment fundacional de la República.

Avui la República no està desplegada i l'estat espanyol continua ocupant Catalunya. És ben cert. Tan cert com que hi han preses i presos polítics i exiliades i exiliats. Tan cert i dolorós com ho són tots els dies que porten segrestades o exiliades.

Però el moment fundacional és allà. La DUI es va fer. Aquella victòria va ser el put d'inflexió, després, la gran aturada del 3 d'octubre i, sobretot, la resistència del 21D d'aquell mateix 2017 assenyalen el camí.

D'aleshores ençà, el suport a la causa Republicana ha anat creixent, poc a poc, però de forma constant. Avui hi han forts senyals que diuen que ja s'ha superat el 50% de suport popular a la independència de Catalunya.

L'ocupant sent que està perdent. Per això han decidit que la unitat d'Espanya passa per davant de la democràcia. Drets fonamentals estan sent trepitjats. L'amenaça de l'estat es fa cada cop més evident i comença a arribar als particulars : l'advocacia de l'estat vol inculpar als votants!

Venen moments molt durs. La repressió anirà a més. TV3, Catalunya Ràdio, els mitjans públics catalans, les institucions catalanes, els mateixos mossos d'esquadra, la mateixa escola catalana, els partits polítics sobiranistes (i trio amb intenció aquesta paraula i no independentistes, o republicans) poden ser il·legalitzats, o intervinguts. Les organitzacions civils i mitjans privats que s'hagin significat, seran atacats. Els particulars, aquest blog, per exemple, també podrem patir algun grau de repressió. No és cap escenari apocalíptic.Al contrari. És ben plausible.

Però malgrat la repressió, estem guanyant. Guanyem si, malgrat la repressió, seguim auto-organitzant-nos i actuant, seguim fent activisme, seguim intercanviant informació, seguim penjant llaços i estelades, seguim manifestant-nos, pacíficament, sens dubte, però també massivament, decididament, fent nostre el territori. Els carrers seran sempre nostres.

Guanyem si subvertim les seves regles. Guanyem si bloquegem el seu Parlament. Guanyem si els ajuntaments catalans són sobiranistes. Guanyem si a cada votació que es fa a Catalunya hi ha una majoria de més del 50% de diputats i vots que volen la República. Guanyem si ens mobilitzem, si votem sempre en clau republicana. Guanyem si som capaços d'anar-hi, anar-hi i anar-hi.


No en tenim una altre : Anar-hi, anar-hi i anar-hi. Mobilitzar-se. Auto-organitzar-se. Actuar. I sense lliris : només hi ha una via, que és la unilateral. Dur la iniciativa, forçar l'estat a cometre errors i aprofitar-los. No cometent-los nosaltres. Votar sempre que calgui i guanyant en totes aquestes eleccions.

I tinguem ho clar, també : arribarà un dia, espero que més aviat que tard, en que el torcebraç amb l'estat es resoldrà al carrer. Caldrà durant un temps indeterminat que els carrers siguin efectivament nostres. Com ho van ser l'1 i el 3 d'octubre de 2017, o a les diades, com tants altres cops, sempre que ha estat necessari.

Però pas a pas. El primer objectiu és que l'independentisme guanyi a les properes eleccions espanyoles: Cal convertir cada procés electoral en un plebiscit. Ha de visualitzar-se la majoria independentista de forma persistent i creixent. Els referèndums es guanyen superant el 50%, per això, perquè ja el superem, ara ja diuen  que ha de ser 65%, o 75%! Potser que fem un referèndum per veure si volem seguir a l'estat, i que per seguir s'hagi d'obtenir un resultat de vots a favor més gran que el 65%. A veure què els sembla  a aquests «demòcrates»!

Centrem-nos. Marquem objectius i assolim-los. El proper 28 hem de guanyar i per a guanyar cal mobilitzar fins l'últim vot independentista. Deixem ben clar que ja som més del 50%. Som-hi.

dissabte, 9 de març del 2019

Tots hauríem de ser feministes.

Tots hauríem de ser feministes.

El feminisme reclama la igualtat de drets i oportunitats per a les dones, reclama el dret de les dones a decidir sobre el seu propi cos, reclama el dret de les dones a viure sense por, sense ser agredides i amenaçades, reclama el dret a les dones a cobrar el mateix salari pel mateix treball, reclama el dret de les dones a ocupar llocs de decisió i poder atenent al mèrit sense que el gènere sigui un motiu per a no poder accedir, igualment reclama que el gènere no impliqui l'assumpció d'uns rols i tasques de forma irrenunciable.

Tots hauríem de ser feministes perquè tots hauríem d'estar d'acord en una serie de principis bàsics:

Tots hauríem d'estar d'acord en la igualtat de drets i oportunitats per a tothom. Per tant també per a les dones.

Tots hauríem d'estar d'acord en reclamar el dret de tothom a decidir sobre tot. Per tant, també el dret de les dones a decidir sobre el seu propi cos. És, simplement, que el dret a l'autodeterminació és un dret humà bàsic. El més bàsic de tots. El que ens fa humans. El que ens fa dones i homes. És, el dret a decidir. És el dret a triar lliurement. És la llibertat mateixa.

Tots hauríem d'estar d'acord en reclamar el dret a viure sense por, sense ser agredits i amenaçats. Que ni el lloc de naixement, raça, edat, religió... ni, evidentment, el gènere i el sexe... siguin motiu per a tenir por de patir una agressió, de ser amenaçats.

Tots hauríem d'estar d'acord en reclamar el dret a cobrar el mateix salari pel mateix treball. Per tant, també les dones.

Tots hauríem d'estar d'acord en reclamar el dret de tothom a ocupar llocs de decisió i poder atenent al mèrit.  Per tant, les dones també.

Tots hauríem d'estar d'acord en reclamar que l'assumpció de rols i tasques es faci de forma lliure i voluntària, de forma revisable, que no limiti les oportunitats, que no vingui determinada per una educació que assigni rols per gènere, raça, religió o pel motiu que sigui.

És dir, partint de principis ètics d'igualtat i llibertat, tots hauríem de ser feministes.

Hem de ser feministes perquè, èticament, no hi ha alternativa. Perquè les dones pateixen, precisament per ser dones, aquestes discriminacions. Hem de ser feministes perquè el feminisme s'oposa directament a aquestes discriminacions. Hem de ser feministes perquè la lluita contra les discriminacions concretes és la lluita contra les discriminacions en general. Hem de ser feministes perquè el que és ètic és ser-ho. Hem de ser feministes perquè el feminisme porta l'ètica a la pràctica.

Hem de ser feministes perquè el feminisme és l'expressió concreta de l'ètica humanista, perquè és la lluita per la igualtat, pel dret a decidir, per l'autodeterminació individual (i, per tant, col·lectiva), per la cura dels petits i dels grans, i de nosaltres mateixos, per la cura del planeta.

Per il·lustrar, vet aquí la -imprescindible- conferència TEDx de la novel·lista nigeriana Chimamanda Ngozi Adichie : "We should all be feminists". De l'autora es pot trobar aquest assaig basat en la transcripció (en castellà) d'aquesta conferència. L'assaig es pot trobar en català publicat per Edcions62, i el digital de cultura 14 n'ha publicat aquest resum en 14 punts.

dijous, 7 de març del 2019

8M2019 - Vaga General Feminista

Demà, 8 de març, dia internacional de la dona treballadora.

Ës una jornada per reivindicar la igualtat de drets i d'oportunitat entre homes i dones, el repartiment de les tasques de cures, la fi de la discriminació per raó de gènere, la fi de la violència i el terrorisme masclista... per citar-ne només algunes.

El sindicat CGT ha convocat a la Vaga General Feminista. Estem totes i tots convocats. Durant tot el dia hi hauran actes reivindicatius de tota mena.





Vet aquí el manifest del 8M2019 de la CGT:

8 DE MARÇ DE 2019. DIA INTERNACIONAL DE LA DONA TREBALLADORA

PER TU, PER NOSALTRES, PER TOTES

Sota els lemes "Sense nosaltres el món no funciona", "Sense nosaltres no hi ha ni producció ni reproducció", "Volem parar per a parar el món", "Vaga per a viure, vaga per a cuidar-nos", el passat 8M de 2018 vam realitzar una històrica jornada de Vaga General de 24 hores, laboral, de consum, de cures i estudiantil, participant activament en la convocatòria que el Moviment Feminista llançava a la societat.

Milions de dones vam ser protagonistes, a primera fila, ocupant l'espai públic, fent un significatiu pas cap endavant, irreversible, en el procés de lluita per la igualtat i l'emancipació total, que venim construint les dones des de fa molts anys, fins a aconseguir que totes les persones siguem "socialment iguals, humanament diferents, totalment lliures" com proposem des de l’anarcofeminisme. Durant tot l'any 2018 s'han mantingut mobilitzacions en contra de la justícia patriarcal, per la despenalització de l'avortament, contra la violència sexual i en general contra les violències masclistes, construint-se una lluita internacional i global imparable.

Aquest 8M de 2019, assumint els arguments i principis antipatriarcals, anticapitalistes i antiracistes, tornem a convocar una nova Vaga General de 24 hores contra tots els abusos del sistema neoliberal capitalista i patriarcal, basada en quatre eixos fonamentals:

  • Una Vaga Laboral que paralitzi la producció d'aquest sistema explotador que ens esclavitza. 
  • Una Vaga de Consum que atempti contra l'element essencial del capitalisme globalitzat 'aquest segle XXI. 
  • Una Vaga de Cures i Treball Domèstic que faci visible la complicitat del capitalisme i el patriarcat per a permetre que la dones siguem relegades a la segona fila, al treball domèstic, reproductiu, en un paper sempre secundari, sempre submís. 
  • Una Vaga Estudiantil, en coordinació amb aquest moviment, que paralitzi el sistema educatiu, responsable de reproduir el desigual i penós sistema social en el qual les dones sofrim la violència i el terrorisme masclista. 

Aquest 2019, cridem alt i clar que no tolerarem passos enrere en els drets conquerits per les dones; que no permetrem que el patriarcat, camuflat en el més ranci i medieval extremisme polític i religiós, continuï exercint la seva violència impunement en el pla laboral, econòmic, social; que no ens agenollarem i acceptarem resignades, sense resposta, els assassinats i violències masclistes.

EL PATRIARCAT CAURÀ
Per la Igualtat, contra les Violències Masclistes i contra la Discriminació Laboral

dissabte, 2 de març del 2019

Salvador Puig Antich. 45 anys.

Avui fa 45 anys de l'execució de Salvador Puig Antich.

Salvador va ser condemnat a morir perquè se'l va considerar autor de la mort d'un policia en l'intercanvi de trets que es va produir durant la seva detenció.

Però una execució és un assassinat a sang freda.

Salvador Puig Antich va ser assassinat per l'estat espanyol. El botxí va trencar el coll de Salvador fent servir un instrument de tortura tan salvatge com és el garrot vil. Va ser un assassinat amb acarnissament.

Una venjança i un escarment. Salvador, com anarquista que era representava l'oposició total a la dictadura franquista, a l'autoritarisme, al feixisme de l'estat.

Salvador, pres polític. Salvador, assassinat,

45 anys més tard, l'estat espanyol segueix segrestant, torturant i  assassinant a sang freda en operacions de guerra bruta que van des del GAL fins -la sospita existeix- atacs de falsa bandera.

Avui, en record a Salvador, la carta que va escriure al seu germà Quim quan va saber que l'havien condemnat, llegida per Pep Guardiola.