Pàgines

divendres, 29 d’abril del 2022

Diiumenge, 1er de maig. Manifestació a les 18:00 al Parc de les tres xemenèies de Barcelona.

Duimenge és 1er de maig, dia del Treball, el dia internacional de la classe treballadora.

El diumenge, a les 18h, al parc de les tres xemenèies de Barcelona hi ha convocada la manifestació dels sindicats Solidaritat Obrera, CGT, CNT, COS, IAC i CO.BAS

Vet aquí el comunicat de la taula sindical:


Perquè sobren les raons, Convoquem una manifestació de lluita

1 de Maig a les 18 h al Parc de les 3 Xemenèies

Tots sabem que la vida es fa cada cop més fotuda. Pandèmia i guerres han estat bones excuses per explotar encara més la classe treballadora. Els preus dels aliments, la llum, el gas no paren d’augmentar i els salaris es queden en no res. Les feines són precàries, temporals i mal pagades. Necessitem uns salaris que pugin igual que l’IPC real, no l’estimat ni el que s’inventin.

Sectors essencials de la classe treballadora es queden enrere. Les treballadores de la llar no cobren l’atur. Les subcontrates floreixen arreu. Els ERTOS amaguen acomiadaments injustificats en grans empreses que se’n beneficien. Reclamem la incorporació al règim general de totes les treballadores, la supressió de la subcontractació i dels ERTOS en empreses que s’aprofiten de la situació.

Centenars de milers de persones treballen en l’economia submergida sense contracte ni drets. Exigim papers per a totes les persones migrades sense excepció, igualtat de drets i el tancament dels centres d’internament per a estrangers (CIEs).

La sanitat pública ha patit i pateix greus retallades, les pensions es devaluen, els serveis públics s’encareixen i es deterioren. Allò públic no ha de ser privatitzat ni retallat.

Les grans empreses s’enriqueixen amb les necessitats essencials de la població. És precís posar un topall al preu de l’energia. Cal una empresa pública de l’aigua, de la llum, del gas i una banca pública.

Els desnonaments són el pa de cada dia, els lloguers cada cop són més cars, mentre hi ha milers de pisos buits. S’han de prohibir els desnonaments i cal la creació d’un parc públic amb habitatges per a tothom.

Ens cal una reforma fiscal perquè paguin més els rics, les grans fortunes i les multinacionals, evitant el frau fiscal -que en aquest darrer any ha estat superior a 7.000 milions d’euros l’any- i les derivacions a paradisos fiscals.

Les darreres mesures del Govern, i els seus pactes amb CCOO i UGT, lluny de revertir la situació, l’està consolidant. Necessitem una pujada generalitzada dels salaris i de les pensions per arribar als nivells de la inflació, que en aquest darrer mes ha estat del 9,8%. Necessitem derogar les reformes laborals del 2010 i 2012 i no pas maquillar-les.

Els sindicats combatius i de classe seguim creixent i generant cada cop més millores en empreses i sectors públics per a les treballadores. La lluita feminista consolida l’organització i la mobilització contra el patriarcat de forma potent. El moviment per l’habitatge segueix marcant exemple de resistència i victòries per a tots i totes. L’antifeixisme i solidaritat antirepressiva agrupa organitzacions i col·lectius de forma diversa i plural. La lluita interina ha aconseguit un procediment d’estabilització únic i excepcional per uns serveis públics dignes i de qualitat i al servei de la ciutadania.

Només hi ha una manera de reconduir tot això: Exigir amb la lluita un canvi de polítiques d’aquest Gobierno que, encara que es reclama “d’esquerres”, governa en contra de les treballadores. Per tot això, aquest 1 de maig no ha de ser un dia més, ha de ser el d’inici d’un combat pels nostres drets, els de les treballadores i treballadors, les persones migrades, les dones, els sense sostre, les pensionistes... la gran majoria de la població.»




15 de maig. Manifestació Stop Jocs Olímpics a Puigcerdà


 

El pròxim 15 de maig hi ha convocada a Puigcerdà una «manifestació de país»  contra el jocs Olímpics d'Hivern de 2030, també coneguts com «la darrera de les estafes que les elits catalano-espanyoles volen perpetrar contra els ciutadans de Catalunya».

Es important que aquesta manifestació surti bé, no pas pel cas que li en faran les elits catalano-espanyoles com per la conscienciació que suposa, i per trencar l'omnipresent propaganda del règim. Les elits estan posant tots els mitjans per engalipar a la gent, com  si els jocs fossin una cosa inevitable . Com si la dissidència ja hagués perdut. I  no. A més, la manifestació és a la capital de la Cerdanya, que és una de les comarques més afectades per aquesta estafa. És molt bo que que siguin els residents de les comarques afectades els que es posin al capdavant de la resistència, i encara millor que una majoria dels ciutadans de Catalunya els doni suport.

O sigui que si podeu, el 15 de maig a la Cerdanya hi falta gent.

L'ANC dóna suport a aquesta convocatòria. «»


Es molt probable que l'assemblea local de  l'ANC que més a prop de casa vostra organitzi el desplaçament. És una bona excusa per deixar-vos-hi caure i veure quina activitat fan a l'ANC. Serà una bona notícia si l'ANC es reconnecta amb el país, i es desconnecta dels partits.

Vet aquí el comunicat de l'ANC:

«L’entitat se suma a la lluita de la plataforma Stop Jocs Olímpics per  considerar que la candidatura olímpica implicarà una campanya d’espanyolització totalment incoherent amb la lluita per la independència.

El plenari de l’Assemblea ha aprovat aquest cap de setmana, per unanimitat, una proposta de resolució que ha fixat el posicionament de l’entitat en contra de la presentació de la candidatura Barcelona/Saragossa/Pirineus als Jocs Olímpics d’hivern del 2030. L’entitat ha pres la decisió després que la plataforma Stop Jocs Olímpics hagi contactat amb l’entitat per demanar-ne el suport.

A Catalunya hi ha diferents arguments a favor i en contra dels Jocs. Els arguments a favor són esportius i socioeconòmics. Els Jocs Olímpics suposen normalment una difusió i una despesa en els esports que hi competeixen més gran en els països organitzadors. I els territoris que els organitzen reben inversions en infraestructures necessàries per a l’organització dels Jocs que poden ser aprofitades després.

Els arguments en contra són socioeconòmics, ecològics i nacionals. Els arguments socioeconòmics en contra dels Jocs se centren en el model de desenvolupament que aquest tipus d’esdeveniments esportius afavoreixen. Un model basat en el turisme de masses i en la construcció, que són activitats de poc valor afegit i depredadores del territori. El Pirineu té poca diversificació econòmica i un monocultiu d’aquests sectors que ja és molt gran. Els arguments ecològics són especialment rellevants en els Jocs d’hivern, atès el canvi climàtic, que comporta un augment de la temperatura i una reducció de les precipitacions de neu, pujant la cota de neu.

A l’Assemblea Nacional Catalana, per la seva transversalitat ideològica, hi pot haver socis que estiguin a favor o en contra dels Jocs, en funció del model de desenvolupament socioeconòmic que defensin, i en circumstàncies normals no ens pertocaria posicionar-nos en aquest debat. Però aquests Jocs es proposen en circumstàncies que no són normals: no som un Estat independent, l’Estat espanyol ha criminalitzat i persegueix el moviment independentista i cerca la nostra assimilació nacional.

La candidatura ni tan sols és una candidatura catalana, sinó que és una candidatura conjunta amb Aragó. La visualització externa dels Jocs serà en clau nacional espanyola i contribuirà al missatge de falsa normalització de la situació política, atès que representarà una col·laboració amb una altra comunitat autònoma, el govern del qual s’ha mostrat especialment poc respectuós amb els nostres drets, en uns Jocs organitzats pel Comitè Olímpic Espanyol i amb plena implicació del Govern espanyol. Els Jocs són sempre una oportunitat pels Estats per practicar el nacionalisme. Aquests seran uns jocs espanyols, on es practicarà el nacionalisme espanyol, amb la col·laboració del Govern de la Generalitat.

Els Jocs tenen un impacte internacional important, i el missatge que transmetrà aquesta candidatura serà nefast en la nostra lluita pel reconeixement del dret d’autodeterminació i pel futur reconeixement internacional de la República Catalana.

En clau nacional, l’Assemblea Nacional Catalana està obligada, si vol ser coherent amb el seu Full de ruta, a posicionar-se en contra d’aquesta candidatura i a posar la seva capacitat mobilitzadora al servei de la plataforma en contra dels Jocs que s’ha constituït al Pirineu.

Per tots aquests motius, l’Assemblea Nacional Catalana expressa la seva posició contrària a la candidatura catalano-espanyola als Jocs Olímpics d’Hhvern 2030, perquè considera que aquesta candidatura forma part de l’agenda del “reencuentro” i implicarà una campanya d’espanyolització totalment incoherent amb la lluita per la independència.»


Per la seva banda, el Consell per la República Catalana vol impulsar un consulta  sobre els Jocs Olímpics d'Hivern: «El Govern del Consell per la República ha anunciat aquest dilluns 25 d’abril a la tarda en una Roda de Premsa la primera Consulta Ciutadana, que serà sobre els Jocs Olímpics d’Hivern al Principat.

La pregunta serà ‘’Creus que s’han de fer uns Jocs Olímpics al Pirineu?’’. I la resposta ‘’Sí’’, ‘’No’’ o ‘’No ho sé’’. Aquesta, que és la primera Consulta ciutadana, i haurà de recollir el 5% d’avals dels registrats (a data d’avui) per poder-se celebrar.

Preveient-se per al pròxim mes de juny, el vot serà telemàtic, secret i hi podran participar tots els registrats del Consell, tal com preveu el reglament. Tanmateix, en aquesta ocasió, el Govern del Consell ha acordat obrir la votació també a tots els ciutadans del Principat mitjançant una urna específica per a totes les persones no registrades.»

No hi ha una posició oficial del Consell sobre la qüestió dels jocs, però, en tot cas, el consell proposa una consulta a tot Catalunya, i no només a algunes de les comarques afectades. 

 Per moltes i bones raons: No als Jocs Olímpics! #StopJocsOlímpics2030.



dissabte, 23 d’abril del 2022

Bona diada de Sant Jordi


 

Avui és Sant Jordi. La diada del patró de Catalunya, i d'un grapadet d'altres països d'Europa,

La tradició catalana fa que en aquest dia els enamorats es regalin roses, l'home a la dona, i llibre, la dona a l'home. L'evolució de la tradició ha fet que aquest intercanvi ja no estigui regulat pel sexe dels participants. La festa és més bonica així.

A mi m'han regalat "El monstre de Santa Helena", d'Albert Sánchez Piñol. Tot indica que serà un dels èxits de la diada. A mi em fa força il·lusió. Ja era un fan de Sánchez Piñol i les promocions i crítiques del llibre posen les expectatives molt altes. Així sigui.

Sant Jordi és primavera. EL dia és rúfol i ennuvolat. No és estrany que per Sant Jordi els dies siguin així, tot i que, en general, preferim recordar els dies de Sant Jordi lluminosos i assolellats. La primavera ja ho té això. Sant Jordi ész primavera. Potser el dia no és l'estàndard que recordem, però la primavera d'enguany, certament sí que ho és: amb prou feines fa tres setmanes feia un fred que pelava. En canvi el passat dissabte vam tenir un tast de l'estiu. Ahir i avui sembl que l'hivern ha decidit passar a saludar abans d'acomiadar-se.

Primavera. Sant Jordi. Falciots. Falciots que encara no estan gaire cridaners. Potser una mica desconcertats per aquestes giragonses de la primavera. Però ja se'ls veu. fa uns dies que són aquí. Els meus estimats falciots. Els ocells més valents i més viatgers de tots. La primavera al cel.

I aquest país que fa la festa. Que li cal fer la festa. Que ens cal fer aquesta festa de la rosa i els llibres, del sant cavaller, el drac i la donzella.

Que Sant Jordi ens inspiri els seus valors d'honor i de lluita del bé contra el mal; de protecció dels febles contra els forts, representada en el rescat de la donzella; d'exaltació de l'amor i la bellesa, representada en les flors; d'exaltació  de la lectura com a gran instrument del coneixement i la cultura, representada en els llibres. No hi ha una diada més bonica que aquesta.

Que tinguem una bona diada de Sant Jordi.



dimarts, 19 d’abril del 2022

El CatalanGate és una declaració de guerra.

Avui el Citizenlab ha fet públic un article d'investigació, «catalangate», en el que ha revelat com l'estat espanyol ha espiat als quatre darrers presidents de la Generalitat i a polítics i activistes independentistes.

A Octuvre.cat també els van espiar. Han fet aquest vídeo:

 

Una violació flagrant de drets de tota mena. A qualsevol país civilitzat un escàndol com aquest hauria provocat dimissions immediates,

L'estat espanyol no és un país civilitzat. No és una democràcia d'alta qualitat. Al contrari. A cada dia que passa més i més s'assembla a un estat autoritari i protofeixista, dirigit per unes elits essencialment mafioses i corruptes.

Alguna cosa, però, en podem aprendre de l'estat espanyol: no dubtaran ni un segon en fer servir tot el que tinguin a l'abast, legal i il·legal per a mantenir el poder i el 25% del PIB que representa Catalunya. O més ben dit, les molt sucoses comissions i dividends que els representa aquest PIB.

No tindran escrúpols: mentiran, espiaran i, si cal, segrestaran (li en diuen presó),  extorquiran (li en diuen multes) i utilitzaran la violència fins on calgui: l'exercit i la policia espanyoles tenen un llarg historial de repressió violenta conta la ciutadania de l'estat. Només cal que repasseu la història i podreu comprovar com l'exercit i la policia són la principal amenaça per a la integritat i la llibertat dels ciutadans de l'estat. Els espanyols són les víctimes favorites dels diferents exercits espanyols.

La lliçó és, justament, aquesta. La fi justifica els mitjans. Els primers en saltar-se les lleis i els drets són ells. No veig perquè nosaltres hauríem de ser màrtirs de la democràcia, i perdre, si podem ser molt mes malparits que ells i guanyar.

L'altre lliçó la tenim mirant als de casa. La gent que ha estat espiada avui han fet una declaració conjunta. Diuen que aniran als tribunals (espero que no siguin tribunals espanyols o faran el préssec) i que aquest escàndol tindrà conseqüències. Però, ai las, també n'hi ha que diuen que encara aposten pel diàleg.

Dialogueu. Dialogueu tant com vulgueu, però NO en el meu nom. Jo no tinc res a  dialogar amb l'estat espanyol. L'estat espanyol és l'enemic i tant es que al govern hi estigui el PSOE, el PP o VOX. Són diferents cares del mateix monstre. A aquestes alçades de la història i de la repressió ja no hi hauria d'haver el més mínim dubte en aquest punt. 

Per mi està clar que cal renovar lideratges dins l'independentisme. 

L'independentisme mai hauria de ser una opció en la que es pugui fer "carrera política". Necessàriament ha de ser un moviment, amb un objectiu que no pot ser governar una autonomia, si no mobilitzar majories per a desestabilitzar l'estat i provocar que la independència sigui inevitable. Però és un fet que la majoria dels polítics que actualment lideren l'independentisme no és plantegen res que s'assembli a aquest objectiu. 

Fins i tot, algun ha dit que la independència és un objectiu per a la propera generació... 

És broma? Jo sóc independentista des dels disset. La independència no és un objectiu per a la propera generació. És el meu objectiu. Un dels meus objectius vitals. Avui en tinc més de cinquanta i en la meva vida he vist com l'independentisme ha passat de ser cosa d'una minoria a ser el moviment polític central de Catalunya. Abaixar els braços ara seria el més estúpid que podríem fer. Al contrari. Hem de seguir. Tornar al carrer i empènyer amb força. Amb tota la força. Aquest cop sense lliris, com a Urquinaona.

No podem guanyar si no entenem que cal lluitar. Si lluitem podem perdre. però també podem guanyar. Si no lluitem, si renunciem a la lluita, ja hem perdut. Què vol dir lluitar? oposar la força necessària per controlar de forma efectiva el país, i està clar que això admet molta gradació depenent de la circumstància: des de la desobediència activa, passant per la resistència civil no violenta. Teniu un bon manual en aquesta adreça  https://www.aeinstein.org/wp-content/uploads/2014/09/Como-librar-la-lucha-noviolenta-revisado.pdf. Hi haurà qui dirà que amb això no n'hi haurà prou i segurament és cert. Tinc clar que parar l'altre galta no és una forma de lluita, i que si t'agredeixen amb violència, la defensa amb força és un dret.

Arribats a aquest punt el que caldria seria encetar la mobilització. Desestabilitzar l'estat i fer veure a Europa que se li obre un nou front a l'oest, amb un estat espanyol corrupte, autoritari, inestable i en fallida.

Recordem per què ho fem. La independència és un mitjà. Una eina. La independència ha de servir per a fer que Catalunya es lliuri de les càrregues imposades per elits corruptes, les d'allà i les d'aquí, ha de servir per aconseguir les sobiranies: energètica, alimentària, de recursos bàsics. Ha de servir per garantir un sostre digne per a tothom , salut i educació públiques i gratuïtes. Ha de servir per a fer que tothom tingui veu i vot. Ha de servir per acabar amb les violències racistes i masclistes. Ha de servir per a que la llengua catalana pugui arribar al futur. ha de servir per protegir la vida, els boscos, les muntanyes, els rius, el mar, la fauna i la flora, els paisatges. El país, en definitiva, Catalunya, de la que els catalans en som els principals responsables. El bocí de món que ens ha tocat en sort per respectar, estimar i cuidar.

O bé, és clar, ens podem quedar a casa i qui dia passa any empeny i, com diu aquell, ja s'ho farà la propera generació. O potser ja no.

divendres, 1 d’abril del 2022

No vaig veure la cerimònia de lliurament dels oscars (ni ganes).

Potser el bolet de Will Smith va ser sobreactuat, potser n'hagués tingut prou amb els crits que li va fotre. No ho se. Jo no sóc gens de barallar-me amb ningú i la violència física em repel.

Però la violència i l'ús de la força són un recurs. Són, sobretot, el recurs dels forts.

Per cert, si no sou objectors fiscals, i suposo que la majoria no ho sou, esteu pagant l'exercit espanyol, i la policia. L'exercit espanyol, que té com a víctima favorita als mateixos ciutadans de l'estat; i la policia espanyola, la del "a por ellos". 

Quina ironia, no? Som còmplices dels que no han dubtat ni dubtaran a  apallissar-nos, en el millor dels casos, o a afusellar-nos, o bombardejar-nos, en el pitjor. Ja ho han fet abans. No els vindrà de nou. Aquests mateixos són els que amb l'excusa de l'OTAN i la defensa d'Occident estan enviant armes a Ucraïna. 

Està molt bé això de ser pacifista, però parar l'altra galta és, en general, una mala idea quan pots defensar-te. La resistència civil no violenta és el sistema dels que no tenen cap altre sistema. Oi que Ucraïna fa servir l'exercit? No he vist que fessin una "via ucraïnesa" amb tot de ciutadans ucraïnesos agafats de les mans, de punta  a punta de la frontera amb Rússia. Potser si Ucraïna no hagués tingut exercit no els hagués quedat un altre remei, però dubto que hagués aturat a l'exercit rus.

Com a principi, no hem de fer servir la violència. D'acord. El problema ve que aquest principi l'ha de seguir tothom i, oh sorpresa, resulta que només se n'exigeix l'acompliment a una de les parts. El problema ve quan la violència és "legal", quan la violència pren forma de desnonament, o de preus impagables per la llum, aigua i menjar necessaris per a sobreviure, o pren forma de multes, de presó, d'exili, de cops de porra de la policia, o quan pren forma de bullying a les escoles, o de mobbing empresarial, o de tantes i tantes formes de violència.

La violència existeix i pren moltes formes. L'estat no et pot defensar de totes les violències que et poden afectar i, de fet, l'estat mateix és una amenaça. Aleshores, de veritat, hem de renunciar a defensar-nos? Simplement, és absurd.

De la mitologia grega jo sóc admirador, és diria que un devot, d'Atena. La dea d'ulls d'òliba. La verge filla predilecta de Zeus. La protectora d'Atenes. La dea de la saviesa i, també, de la guerra justa, oposada a Ares, el deu de la guerra, sense adjectius.

Això ja ho sabien els grecs. A vegades, lluitar és el correcte i èticament justificable. El que cal fer. La força i la violència poden ser un recurs. En ocasions serà un recurs just i, en d''altres, un recurs pràctic. Com a norma no l'hauríem de fer servir però, com a norma, tampoc hauríem d'acceptar ser-ne víctimes. Si el càlcul de cost-benefici ens recomana la força, cal tenir-ho en compte. És el que fan els estats. No veig perquè no hauríem de fer-ho els particulars.

Com a consell, però, si heu de fer servir la força que sigui perquè és clar que aneu a guanyar i amb l'acció s'acabarà el conflicte. No us fiqueu en merders de resultat incert o que puguin tenir conseqüències o, pitjor, una escalada.

No ens desviem. Del que estem parlant és d'un tipus que fa un acudit sobre el cabell de la dona d'un altre tipus, i aquest, que té la dona al costat, li clava un mastegot a l'individu primer. Tot això en el marc d'un acte públic. La veritat, em fa molta mandra. No hi veig res d'interès en aquesta situació, més enllà de constatar, un cop més, quant de mal està fent la correcció política i com de maleducats són molts d'aquests personatges de la faràndula. 

No són referents. Mai ho han estat, per molt que des dels mitjans de comunicació ara es faci safareig amb aquesta escena de comèdia. Sí, de comèdia. Violència? si això és violència, hi ha més violència a qualsevol assemblea de veïns de l'escala. El que facin o deixin de fer aquests personatges pertany a l'àmbit dels seus afers privats. Per molt que es tracti de la cerimònia de lliurament dels Oscars.

Cerimònia que, per cert, no he vist mai i, si puc dormir a les nits com fins ara, seguiré sense veure per molts anys a venir. Bona nit.