diumenge, 3 de gener de 2021

No amb el meu vot.

Al darrer post de l'any passat vaig plantejar els meus dubtes raonables sobre l'ètica dels polítics que estan dirigint la campanya de vaccinació. 

Ho tinc molt clar, jo em posaré el vaccí. És la meva contribució a la protecció del grup. El meu dubte era quan fer-ho. Em demanava si la campanya de vaccinació respondria a criteris de salut pública o  a criteris sobre interessos polítics o comercials. Estava suposant que la campanya de vaccinació es desenvoluparia, atenent a aquests criteris, amb eficàcia.

Pobre il·lús. En pocs dies ja n'hi ha hagut prou per veure que «eficàcia» i «polítics» no són paraules que lliguin. 

De les 60.000 dosis de vaccí que han arribat ha Catalunya només se n'han administrat 7.774 en una setmana. Amb aquesta velocitat gairebé es trigaran dos mesos i mig a consumir-les. És dir, arribaríem a mitjans de març amb 60.000 vaccinats sobre una població total de 7.500.000. Segons experts, cal arribar a un 90% de la població vaccinada per a que la protecció sigui realment efectiva.

Sembla que la velocitat de vaccinació està augmentat. L'enllaç a la notícia que he enganxat abans ha estat actualitzat fa una mitja hora i han afegit que « Aquest diumenge s'han notificat 1.681 administracions més respecte aquest dissabte ». Tanmateix, la velocitat de vaccinació segueix sent completament insuficient.

Es veu que hi han "problemes logístics". Per Twitter es parlava de la manca de gel sec. Sigui com sigui, hi ha una manca de planificació que espanta. Que no estaven avisats que aquesta vacuna ha de conservar-se a -80℃ ?

Tot plegat està servint per posar de manifest les misèries del govern de la Generalitat. Sí, és cert, la Generalitat està intervinguda i no compta amb capacitat real de fer política; sí, el seu pressupost és limitat i ve en bona part dictat per Madrid; sí, és cert, només és una gestoria.

Només és una gestoria. Acceptem-ho. No fa política. No es poden dissenyar estratègies de país que no rebin l'aprovació de Madrid (per això volem la independència, urgentment, ho recordeu?). Només gestiona allò que Madrid li permet gestionar. Lluny queden els anys previs a l'octubre de 2017.

Hi nan polítics que han acceptat aquesta situació, o s'hi han acomodat. Per això no es va investir a Puigdemont ni a Turull. Ni es va oposar cap resistència a la inhabilitació de Torra com a diputat, primer, i com a President de la Generalitat després. Per això la taula de diàleg ni existeix ni se l'espera. Per això avui hi han preses i presos polítics, exiliades i exiliats. I es parla d'indults com una forma de començar a dialogar. Es pot ser més estúpid?

Aquesta crítica va a tots els partits de l'arc parlamentari sense excepcions, independentistes, unionistes i peixos bullits. Aquest polítics han decidit que prefereixen ser els directors de la gestoria Generalitat de Catalunya S.A. A mi, aquests polítics no em representen. Ja no.

En tot cas, el que caldria esperar és que, si més no, facin bé aquesta feina de directors de la gestoria. També tenen aquesta missió. De fet, ara mateix és la única missió que tenen: gestionar la gestoria. 

Bé. Resulta que el govern actual és la coalició de Junts i ERC. La seva missió ara mateix és  gestionar la gestoria. Tots dos a l'hora. Dir que aquest departament de la gestoria és de l'un, o és de l'altre és un greu error. No diguem ja sabotejar un departament perquè és «de l'altre». Tots dos són govern. Tots dos dirigeixen la gestoria. Si no ho entenen, que pleguin.

Si el problema és que hi han eleccions i volen aprofitar per a fer fora al co-director de la gestoria, i a això és al que aspiren, i aquest és el problema, i per això les punyalades i el vol gallinaci, que sàpiguen que des de fora, el que jo veig és incompetència i deslleialtat. Que no comptin  amb el meu vot. Cap dels dos.

D'aquí a les eleccions han de fer demostrar, com a mínim, que són eficaços en la gestió i la logística de la campanya de vaccinació; que són eficaços en la gestió i la logística de les mesures de contenció de la pandèmia, i això inclou que no poden haver-hi més ridículs com el de la rave de Llinars, o la represa del curs escolar; que són eficaços en la gestió i planificació d'unes eleccions al Parlament que han de ser segures presencialment perquè, com es veu elecció rere elecció, el vot per correu no és de fiar.

Tota aquesta feina depèn d'ells. Del govern i dels partits. No val amagar-se darrera de la gent. La gent fa un any que posa de la seva part tot el que té i, més greu, el que no té. Ja n'hi ha prou de tractar la gent com un ramat. Ja n'hi ha prou d'incompetència. No amb el meu vot. 

Per cert, la independència no depèn de qui mana a la gestoria. No es pot fer «de llei a llei». Depèn de qui hi ha al carrer. De quants hi serem. Dels sacrificis personals i col·lectius. De la persistència fins a aconseguir-ho. Ja vam votar el primer d'octubre de 2017 i vam guanyar. Hem après, també, que la independència es proclama i es defensa (i no es deixa «en suspens» com erròniament, es va fer). 

I ara, seguim.

dimecres, 30 de desembre de 2020

Confiança i vaccins.

Quan es feia BUP, els galifardeus de l'època afrontàvem, com a primera gran decisió, la tria entre «Ciències» o «Lletres». Vaig triar ciències amb l'orgull pueril de ingressar al mateix territori gran territori que van transitar, per diferents vies, els grans noms de la Matemàtica, la Física, la Química, la Biologia però també de l'Enginyeria, la Medicina o la Informàtica.

Sóc "de ciències", per formació, per vocació i per convicció.

El mètode científic és el que ha proporcionat els més grans triomfs a la humanitat. Ara, més en cap altre moment de la història, els proporciona i estic convençut que els continuarà proporcionant en el futur. També, val a dir, ha engendrat els més grans terrors.

Es diria que quan la ciència actua sota els dictats de l'ètica, els resultats afavoreixen a la humanitat. En canvi, quan el progrés de la ciència respon a interessos particulars de poder i riquesa, el benefici per al conjunt de la humanitat és discutible, o contrari. 

Per contra, si bé la guerra i la investigació armamentista han donat fruits terribles, un cop arribada la pau, sovint aquest resultats de la ciència i de la tècnica han trobat aplicacions beneficioses per a tothom.

Podria estar-m'hi una bona estona dient pros i contres del progrés científic, però la idea principal és que. per descomptat, els resultats de la investigació i el desenvolupament de la ciència i de la tècnica han de seguir criteris ètics. No només, l'ètica també hauria de ser tinguda en compte durant el mateix procés d'investigació i experimentació científica. Per exemple, la investigació amb clons humans. Els comitès ètics no són estranys en àrees d'investigació sensibles. Ciència i ètica han d'anar de bracet. 

Un dels grans èxits d'aquesta parella han estat, rotundament, els vaccins. 

La vaccinació sistemàtica de la població contra malalties de tota mena ha salvat milions de vides. Les continuarà salvant. És un fet demostrable.

Quan arribi el moment, doncs, no dubto que em vacunaré contra el Covid19. És de mer sentit comú. És un plantejament ètic. Amb la vaccinació de cadascun de nosaltres col·laborem amb la immunitat del grup. Protegint-nos individualment, fem més forta la protecció del grup. És per ètica que ens hem de vaccinar,

Ara bé. El meu dubte, i crec que raonable, és si l'ètica està dirigint aquesta campanya de vaccinació. Jo puc acceptar que les corporacions farmacèutiques guanyin diners amb els vaccins si aquests arriben a la majoria de la població i proporcionen la protecció promesa. Puc arribar a acceptar -però crec que és necessari un debat- que se les pagui amb diners públics. No tinc per què dubtar de l'eficàcia de la vacuna però em demano: com es quantifica aquesta eficàcia? Quins criteris se segueixen per a la campanya de vaccinació? Són estrictament criteris de salut pública o s'està tenint en compte el benefici de las companyies farmacèutiques? quin criteri fa que es triïn unes vacunes i no unes altres? De debò l'ètica està dirigint aquesta campanya de vaccinació?

Tinc el dubte raonable que l'ètica estigui dirigint aquesta campanya de vaccinació. Tinc aquest dubte perquè tinc la certesa que l'ètica no s'ha tingut gaire en compte durant la pandèmia i els confinaments. Han primat criteris polítics de vol gallinaci. Han primat càlculs de guanys electorals. Han primat els interessos econòmics per sobre de la salut pública. S'ha mentit a la població creant falses expectatives, donant informacions esbiaixades, posant normes d'eficàcia més que dubtosa. S'ha infantilitzat a la població i se l'ha tractat com a un ramat. 

Segur que les vacunes són eficaces si són utilitzades correctament i és necessària una campanya de vaccinació. Confio en la tècnica i en la ciència que hi ha darrera  d'aquesta frase. 

En el que no confio, gens, és en l'ètica dels que han d'organitzar aquesta campanya. De fet, els veig com una amenaça. Confio en la ciència. No confio en els polítics. No es mereixen la meva confiança. No em refio de la campanya de vaccinació que estan organitzant els polítics. Per què me n'hauria de refiar?

No ens parlaran clar, com sempre. Ens tornaran a mentir. Per sort, és molt probable que la campanya de vaccinació no arribi de forma efectiva a la gran majoria de la població fins d'aquí un o dos mesos. Amb aquest temps, potser ja es disposarà d'alguns resultats efectius que permetran veure si la campanya de vaccinació està sent efectiva, potser ja es podran avaluar efectes secundaris, i es podrà fer una primera estimació de la durada de la protecció que proporciona el vaccí. Fin i tot potser ja es disposarà de tractaments que podrien fer que la vaccinació ja no hagi de ser massiva si no que només sigui recomanable en grups de risc, com es fa amb la grip. 

No cal dir que això últim no seria cap bona notícia per a les farmacèutiques que estan darrera les actuals vacunes, ni per als polítics al seu servei.

En fi, doncs. Tinc dubtes. Dubtes raonables. Si cal, si jutjo que cal, no tindré cap mena de problema en posar-me el vaccí, però vull veure resultats primer. No crec que la meva desconfiança sigui irracional, tenint en compte l'experiència d'aquests mesos passats. Uns mesos en els que he seguit de forma força escrupolosa les indicacions de mascareta, neteja de mas i distància social i, en principi, amb bons resultats, perquè no m'he contagiat pas de Covid. Crec que puc seguir així alguns mesos més. Si puc estalviar-me una punxada, molt millor. 

No s'equivoquin, no sóc negacionista ni res per l'estil. Al contrari. Les vacunes són un importantíssim recurs de salut pública i cal utilitzar-les. Del que no me'n refio és de l'ètica dels polítics que organitzen la salut pública. D'aquests me'n refio ben poc.  

diumenge, 6 de desembre de 2020

Contra la constitució espanyola. Independència, constitució i república catalana.

El president del país del costat està molt content perquè avui celebren el dia del seu llibre sagrat. Traduït: avui és el dia de la constitució espanyola. Si la situació es correspongués amb els meus desitjos personals fins i tot jo avui diplomàticament felicitaria als espanyols, però el cas és que avui Catalunya està ocupada per l'estat espanyol, i el seu llibre sagrat és la cadena favorita dels ocupants per a sotmetre i reprimir al meu país, al de veritat.

La constitució espanyola és una desgràcia. Per a Catalunya, per descomptat, però també per al conjunt de ciutadans de l'estat. Per moltes raons.

Jo em limitaré a comentar un tuit que ha escrit avui el noi bufó de la Moncloa. A vingut a repetir allò de que la constitució ha garantit quaranta anys de pau. Com si aquest fos el seu gran mèrit.

En realitat aquesta és la demostració de que aquesta constitució ofereix uns resultats molt pobres. Mireu: quan uns col·lectius decideixen conviure junts és molt probable que tots ells donin per fet que la convivència serà pacífica. És dir, ningú decideix conviure voluntàriament amb el seu maltractador. Un pacte de convivència no es fa per assolir la pau entre grups. La pau, més aviat, és el marc que fa possible el pacte i on es desenvolupa.

La constitució espanyola, no. L'objectiu de la constitució espanyola és mantenir la pau. No veuen un problema aquí ? No hauria de ser el progrés ? No hauria de ser la conquesta i desenvolupament de nous drets individuals i col·lectius ? No hauria de ser la l'equitat social ? la sanitat i l'educació públiques gratuïtes i de qualitat ? no hauria de ser la protecció i la millora del medi ambient ? No. L'objectiu és garantir la pau.  Això ja ho feia la dictadura, sabeu ? Bé. No. No ho feia.

No ho feia perquè la pau no és possible quan hi ha repressió. Quan hi han presos polítics. Quan es volen anorrear les dissidències. Quan es neguen les nacions i es pretén la seva desaparició, el seu extermini. Quan es prohibeix les llengües  d'aquestes nacions. La pau que s'aconsegueix amb repressió no és pau. La dictadura no va portar la pau. Va portar el silenci. Va portar la mordassa.

I sabeu què? la constitució espanyola no ho ha canviat. Des del primer minut de la constitució espanyola hi han hagut i hi han presos polítics sindicalistes, anarquistes, d'esquerres i independentistes canaris, gallecs, bascs i catalans. Han hagut i hi han  represaliats, crims i terrorisme d'estat contra la dissidència, «a por ellos»,  morts i ferits, un atac constant contra les llengües gallega, catalana i basc... No és pau. És silenci. És censura. És conflicte. No només. La constitució espanyola a justificat i protegit la corrupció de la monarquia. Els borbons són uns lladres protegits per la constitució. La constitució espanyola empara una màfia estatal (un deep state) on el rei és el cap suprem (suprem vol dir que ningú li diu que ha de fer) de les forces armades i de la judicatura. Un estat absolut i anacrònic on la força és la raó definitiva de l'estat. Un estat fallit en que el vot del poble només es té en compte si coincideix amb els interessos particulars dels caps mafiosos.

Una constitució que no ha votat ningú que fos menor de 18 anys a l'any 78, és dir, avui, ningú menor de 60 anys. Quan algú et diu «la constitución que nos dimos entre todos» et pren per idiota.

Una constitució que ha emparat el 155. La sentència de 2010  contra l'estatut del 2005. L'infame article 135... Per no parlar del delicte de sedició que manté empresonat i a l'exili al govern legítim de Catalunya.

Una constitució inútil per a la vida i que és l'arma favorita de la repressió.

La única constitució que li convé a Catalunya, a les catalanes i als catalans, és la de la República Catalana. A nosaltres ens cal la Independència i ja farem el nostre procés constituent i la nostra constitució. Una constitució a que ha de servir per a progressar a partir de la pau, l'acord, l'esforç i la convivència entre catalanes i catalans. 

És així com funciona.

dimecres, 4 de novembre de 2020

Trump vs Biden. Més enllà de les eleccions.

 
No se sap qui serà el proper POTUS. Però ja es pot dir que si algú pensava que Biden passaria per sobre de Trump, es va equivocar.

A veure. Que es veia venir. Biden és un peix bullit. O rebullit. Una cara anònima i que podria ser perfectament la màscara d'un reptilià d'incògnit (Ves que no sigui això...). Per la seva banda, Trump és l'increïble home taronja. És un maleducat, però té un estil. I un pentinat al·lucinant. A qui creieu que el públic recorda
més bé?

Sense conyes. La supèrbia és mala consellera. Menysprear a Trump és un error. Sempre. Creure que pel fet de que ets "demòcrata", "progressista" o "d'esquerres" ja tens garantit el vot dels treballadors i de les minories és, també, un error.

Dir que Trump ho ha fet tot malament xoca amb el fet que Trump ha evitat ficar els EUA en conflictes armats -dels darrers Presidents, Trump és el que compta amb menys morts de soldats i militars directament imputables a les seves ordres- i ha fet que l'economia nord americana funcionés. Cert, la gestió del Covid19 ha estat molt dolenta (en realitat, inexistent).

El Covid19, però, tampoc l'ha afectat tant.  Per a donar una dada, en aquestes eleccions hi ha hagut participació rècord de votants. Bé. Quan encara s'estan comptant vots Trump ja ha rebut més vots que al 2016. Malgrat la mala gestió del Covid19, en general, Trump no ha estat castigat pels que el van votar fa quatre anys. Al contrari, sembla que li han  tornat a fer confiança i, a més, ha aconseguit nous votants. Els seus votants han percebut que ha bescanviat salut per economia i ho han aprovat? No ho sé. Per l'altra banda, si Biden acaba guanyant serà per la mobilització dels votants demòcrates. Tinc la sospita que, en realitat, el mèrit d'aquesta mobilització rècord també ha estat de Trump. 

A Espanya, per dir un lloc triat a l'atzar, o no tant, Pedro Sanchez no ha bescanviat res per res. La gestió de la Covid19 ha estat nefasta, i l'economia està destruïda. Perdonin, però algú ho ha de dir : Trump millor que Sánchez. Ara no ens flipem. Tampoc costava gaire fer-ho millor que el guaperas de la Moncloa.

El cas és que Trump és dreta. Sempre afavorirà les corporacions. Ell mateix és un milionari amb forts interessos personals i corporatius. No se n'amaga i en fa bandera. Es mostra a ell mateix com un triomfador. Els seus seguidors l'adoren també per això. En canvi, en un curiós gir, el seu missatge al poble és que ell farà que les corporacions obeeixin. Ell assenyala a les grans corporacions i les multinacionals com les culpables del patiment dels treballadors i molts treballadors s'ho creuen. Sembla ser que la contradicció d'assenyalar com a culpables a l'elit de la que ell mateix en forma part és assumida sense dificultats pels seus seguidors.

La coherència no és una virtut humana i Trump aprofita molt bé les incoherències. El missatge d'"America First" i "Make America Great Again" que, sobre el paper, és un missatge nacionalista adreçat a tot el poble dels EUA, en realitat té un target molt concret: els WASP (White, Anglo Saxon and Protestant). La minoria majoritària blanca. L'autèntica Amèrica segons ells mateixos. Minoria majoritària i, per tant, l'espai central als EUA. Espai necessari (i suficient?) per a guanyar la presidència als EUA. 

El que crida l'atenció del missatge demòcrata és que presentar-se com "el partit de les minories" vol dir alguna cosa. Si la "minoria majoritària" blanca té la sensació que se l'oposa d'alguna manera amb les "minories no majoritàries" quina en creieu que serà la reacció? Creieu que la pretesa, i pretensiosa, superioritat moral dels demòcrates (i de les esquerres, en general, i no és que els demòcrates siguin cap esquerra) no provoca una reacció de rebuig per part dels que no són "minories"? Creieu que a algú li agrada que el considerin de la "majoria opressora"? creieu que, a la llarga, a algú li agradarà ser sempre "minoria oprimida"? no creieu que aquests que són "minoria oprimida" acabaran pensant que els seus representants són uns inútils, ja que no hi ha manera de canviar la condició de "minoria oprimida"?      

Per mi, també és destacable com tots els mitjans de comunicació han presentant, i segueixen presentant, a Trump com un monstre al que ningú vota ni pot votar. El cert es que l'ha votat la meitat de l'electorat dels EUA. Els mitjans de comunicació local estan fent propaganda, més que informació. Una propaganda molt absurda, ja que aquí no podem votar a les eleccions americanes.

Incís. Sí, algun cop he escrit en aquest mateix bloc que les eleccions americanes són tan importants que tots els ciutadans de tot els països del món haurien de poder emetre alguna mena de vot, a l'hora de triar el president dels EUA. 

Estaria molt bé. Però, en tant que català, de primeres en tindria prou amb que els vots a les diferents eleccions i referèndums a Catalunya  servissin per a alguna cosa (sense que jutges, constitucions, articles 155s, reis i merdes per l'estil es passin pel folre les tries i decisions preses en votació). Quan em convenci que votar serveix per a alguna cosa, potser serà el moment de començar a pensar en sobiranies compartides. Ara mateix el "sistema democràtic" espanyol (i català, en tant que país ocupat) és de la Srta. Pepis. Una puta merda, sent clars. Tanco incís.

Parlava de la propaganda antitrump dels mitjans locals. És molt inexplicable a menys que aquesta propaganda calgui entendre-la en clau local i, per tant, d'adoctrinament. El que sí que resulta entendridor és comprovar que quan surt un "opinador" als mitjans, només cal veure a quin mitjà, diari, ràdio, o TV , pertany, a on publica, per predir amb precisió quina pudor faran els pets que es tiri.

En fi. Biden o Trump. Trump o Biden. Sembla que a aquestes hores, Biden té un avantatge que encara no és definitiu però que a cada minut que passa sembla més difícil de remuntar per Trump. Ja veurem.

Tot plegat, quina poca confiança inspiren aquests polítics, aquests mitjans, aquestes elits... les d'allà i les d'aquí. Quina sensació de profunda decadència. De final, ara sí, de la història. De món vell i gastat. Malalt, no només de Covid19. Brut. Trist.

dissabte, 31 d’octubre de 2020

Descansa en pau, Sean Connery.

Ha mort Sean Connery.

Hi han actors i actius que pels papers que els hem vist al cinema, o per la seva imatge pública, o per la seva trajectòria, perquè sempre han estat allà... formen  part de l'Olimp particular i personal de grans ídols.

Sean Connery tenia de feia molts anys un temple propi i majestuós en el meu Olimp personal.

Avui els seus fans en plorem la pèrdua.

El millor homenatge és tornar a gaudir, un cop més, d'aquesta munió de grans films, de grans personatges, de grans històries que ens ha deixat.

 


Descansa en pau, escocès. Gràcies per les aventures, les històries, l'emoció que ens has regalat. Que la terra et sigui lleu.

diumenge, 25 d’octubre de 2020

Toc d'atenció

 Jo ja tinc una edat. Fent la brometa fàcil diria que en tinc més d'una. Que ja vaig per la segona i, segurament, el camí que porta cap a la tercera ja va de baixada.  

Potser és aquesta la raó per la que aquest confinament nocturn del que en parlen les notícies a mi no m'afecta gens ni mica. Entre 22:00 i 06:00 només una emergència em pot treure de casa.  De fet, amb el teletreball, només surto de casa en molt comptades ocasions.

Sóc d'aquelles persones a les que la casa mai se'ls fa pesada. Sempre hi ha alguna cosa que hi puc fer. No recordo com podia viure abans d'Internet.

També, però, sóc conscient que la molt escassa activitat física em passa factura. Una bona excursió a peu és, pel meu gust, una oferta temptadora però des del març tot s'ha complicat i amb prou feines n'he fet alguna. I me'n sento.

Tanmateix, la cosa és que potser m'he adaptat millor que d'altres a aquest confinament. Potser, fins i tot, li trobo el què. Però sé, també, que allargar-lo no es bo. No és bo ni mentalment ni físicament. No és bo personalment, ni socialment, ni econòmicament. No és bo per al país.

No és bo allargar-lo. Però, en principi, és necessari per superar la crisi del Covid. És necessari per evitar que el sistema sanitari col·lapsi i molta gent mori perquè no pot ser atesa. Per això es prenen mesures.

Per això resulten tan sorprenents algunes mesures. De debò un confinament nocturn aportarà alguna cosa? pregunto jo, que no surto mai de nit. En canvi, no caldria prendre mesures al transport públic, com doblar la freqüència de pas, si més no, a les hores punta? demano jo, que sóc usuari del transport públic, si bé ara teletreballo.

No hi han explicacions. O són poc clares, o confoses, o contradictòries. Però ja sentim de nou el llenguatge bel·licista, de tocs de queda, de "todos unidos", de comportar-se com "soldados".

Hi ha un fet. Els governs ho arriben a ser en funció dels vots rebuts. Els governants haurien de recordar, sempre, que ho són en tant que representants de la voluntat popular. Els funcionaris també haurien de recordar, sempre, que el seu treball es resumeix en servir a la ciutadania. Govern, Parlament, administració farien molt bé de recordar aquests principis fonamentals del sistema. No abusar del poder rebut. Ser molt humils i retre comptes sovint. Haurien d'escoltar molt més i ordenar molt menys.

Ara bé, ta ciutadania també faria bé de recordar aquests principis bàsics. De fet, és fonamental que la ciutadania els recordi. Resulta que l'única que té la capacitat real de canviar les coses és la ciutadania. Començant pel fet de triar uns o altres representants.

Però resulta que, i vet aquí el problema més gros, hom sospita que la ciutadania prefereix bescanviar zona de confort, que no benestar, sensació de seguretat, productes de consum, oci... per responsabilitat col·lectiva. 

Cert, la responsabilitat col·lectiva és una càrrega. Però, és una càrrega que hem d'acceptar. Si renunciem a la responsabilitat col·lectiva, decau el concepte mateix de ciutadania. El sistema deixa de basar-se en la democràcia i passa a ser un recurs més dels que allà on hi havien ciutadans només hi veuen consumidors, o potser la matèria primera del seu negoci. En el millor dels casos. En el pitjor, esdevé l'eina de control i dominació dels "bons ciutadans", els obedients,  i de repressió dels "dolents", o dissidents.

Els feixismes sempre han preferit les majories silencioses. Malden, de fet, pel silenci de la ciutadania. Amb propaganda i adoctrinament, o amb repressió, coacció i por. Obediència cega, culte als líder i sotmetiment al règim, sigui quin sigui.

Vet aquí el perill. La responsabilitat és nostra. Renunciar-hi és el camí fàcil. Acceptar-la pot anar molt contra corrent en aquesta societat que busca la satisfacció immediata, el plaer ràpid, el "like". Però que, hipòcrita i pretensiosament, diu d'ella mateixa que està en la recerca de la felicitat. Una societat que faria bé de tornar-se molt més humil, molt més responsable, molt més crítica i molt més compromesa i activista.

dijous, 1 d’octubre de 2020

Manifest del Primer d'Octubre del Consell per la Repúiblica Catalana

 En una diada tan important com la d'avui, reprodueixo el Manifest del Primer d'Octubre del Consell per la Repúiblica Catalana.

POdeu llegir el manifest en línia a a: https://mailchi.mp/consellrepublica/manifest-1-octubre-2020-1

Manifest 1 d'octubre 2020

Consell per la República Catalana

L’ 1-O del 2017 Catalunya va iniciar el camí de la República. Vam votar i vam donar-nos un mandat: esdevenir un Estat independent en forma de República.
 
El Consell per la República Catalana representa tota la transversalitat del moviment republicà i és l’instrument per acabar entre tots el que aquell dia vam començar:
aquesta és la nostra missió.
 
Tots els esdeveniments que estem vivint d’aleshores ençà fins avui mateix, tres anys després, fan més vigent encara el nostre mandat:
 
  • des de la sentència als presos polítics fins a la inhabilitació del president Torra la repressió de l’estat no s’atura: fa més vigent el nostre mandat .
  • la voluntat popular expressada en les urnes el 21-D: fa més vigent el nostre mandat.
  • la mobilització civil i la resistència ciutadana mostrades constantment: fan més vigent el nostre mandat.
 
Avui  tornem a cridar als ciutadans i a l’opinió pública, als governs i estats, a les institucions de la Unió Europea, a les institucions internacionals, a tot el món acadèmic, del pensament i de la cultura, als Tribunals i òrgans jurisdiccionals: volem el respecte del dret a l’autodeterminació dels catalans exercit l’1/O i el reconeixement de la república proclamada el 27 d’octubre!
 
Vam ser més de 2 milions i ho seguim sent, cada cop més. Ens volen fer creure que no hi ha res a fer, i és mentida. El Consell és qui representa la vigència del mandat de l’1-O i és qui ha de dirigir l’estratègia per a fer-lo efectiu i portar-nos fins a la República!
 
Preparem-nos per fer-ho plenament efectiu. L’estat no ens ho permetrà sense confrontar-se amb nosaltres. Preparem-nos per la confrontació.
 
 
Preparem-nos!