Per quan vingui un altre juny

Ja ha arribat el juny. La falç al puny, i quan convé seguem cadenes. Tan de bo que sigui així. Perquè ara convé.

La quantitat d'agressions que està patint la llengua catalana, el cinisme amb que s'ha fet pública la manca d'inversions a Catalunya, o l'espionatge a activistes independentistes. Caldria segar cadenes.

Però també caldria que els segadors esmolessin ben bé les eines per fer-les servir amb aquells polítics catalans que responen a totes aquestes agressions amb moltes "exigències" i grans escarafalls, mentre mantenen tots els pactes amb els partits del 155. Cap pacte amb els partits de règim s'ha trencat. Cap ni un. Ni al Parlament, ni a la Diputació, ni enlloc. I quan s'han abstingut, o votat en contra, al "Congreso" s'ha fet només com a "gest". Un gest inútil que, en cap cas posava en compromís al "gobierno".

Bons cops de falç són els que caldrien per als polítics catalans que insisteixen amb els jocs olímpics d'hivern. Una operació de predació i especulació que cal atribuir directament a les elits catalanes.

El primer que ens cal per a que Catalunya torni a ser rica i plena és que fem fora tota aquesta gent tan ufana i tan superba que ocupa càrrecs i negociats al govern de Catalunya. Aquests que es pensen que el país és seu. Aquests que perverteixen la il·lusió dipositada als vots per obtenir un profit particular, o intercanvis de favors amb les elits, o per a posar-los al servei de lobbies de tota mena. Mereixen bons cops de falç. És urgent segar cadenes.

L'enemic no tremola en veient la nostra ensenya. De fet, es pensen que estem vençuts. Que som covards. Que no volem lluitar més. Jo crec que s'equivoquen del tot. En definitiva, són gent ufana i superba, i el seu racisme anticatalà els porta a menystenir als catalans. Ens subestimen de forma sistemàtica, i al mateix temps, es creuen superiors. "Conquistadores". No ens enganyem, tenen la força i la utilitzen, reprimeixen la dissidència i compten amb la col·laboració entusiasta de bona part de les elits de Catalunya, que només estan preocupades en mantenir el poder i obtenir el màxim de guanys als seus negocis. El país? L'única pàtria triomfant que coneixen és la dels diners.

Esmolem ben bé les eines perquè arriba un altre juny. Estiguem alerta. La por ha de passar al seu bàndol. Hissem la bandera i tornem al carrer. Que tremolin veient la bandera negra. És el moment de segar cadenes. No ho dubteu. Catalunya, triomfant, tornarà a ser rica, plena i lliure. Ens cal la independència, la mereixem i podem aconseguir-la. Sabem com fer-ho i aquest cop no ens aturaran. Ni els d'allà ni els d'aquí. Aquest cop segarem totes les cadenes.

La campanya de Debat Constituent

A TV3 no emetran el vídeo de la campanya de Debat Constituent. 

Es veu que el vídeo no es pot emetre perquè té «contingut polític». Em crida molt l'atenció aquest argument. Jo crec que, si fa no fa, política ho és tot. Tot admet una lectura política. El fet que un missatge sigui explícitament polític, o admeti una lectura política més o menys tangencial és, al meu entendre, una qüestió de grau, o d'intensitat del missatge. És obvi que les campanyes institucionals tenen in intens missatge polític. És obvi que a les campanyes electorals la propaganda dels partits és de gran intensitat política. És obvi que tots els mitjans, TV3 inclosa, tenen una línia editorial que té una notable intensitat política.

Aleshores, resulta sorprenent que no es pugui emetre un missatge d'una una entitat privada perquè és intensament polític. Vol dir això que només segons qui pot parlar de política?  Què és el que molesta tant de l'anunci de Debat Constituent? 

Potser el problema és aquest, oi? potser el problema és el missatge polític, independentista en aquest cas.

Ja n'heu sentit a parlar abans de Debat Constituent. Es la plataforma encapçalada per Lluís Llach i que pretén impulsar un debat constituent: el de la República Catalana. Debat Constituent vol generar un debat, que la majories esposi d'acord en els principis fundacionals, en el projecte, en el model que hauria de seguir la República de Catalunya. Debat Constituent vol que siguem capaços de posar per escrit quin país volem, com ens agradaria que fos. Això és important perquè marca una fita, un destí, una meta, un objectiu. Marca allò que volem aconseguir. Per anar a algun lloc primer de tot cal saber a on vols anar. Quan saps on vols anar, pots traçar una ruta.

A la web de Debat Constituent llegim: 

Què és Debat Constituent?

Pensem Futur Debatem Futur Escrivim Futur

Un procés participatiu transversal, inclusiu i plural per establir les bases constitucionals per al futur polític de Catalunya.

En la societat catalana existeix un ampli consens amb relació a superar el marc autonòmic actual. En resposta a aquesta necessitat, des de Debat Constituent proposem desenvolupar un procés participatiu transversal, inclusiu i plural perquè el conjunt de la societat civil debati sobre tots els àmbits constituents amb la intenció d'establir les bases constitucionals per al futur polític de Catalunya.

El resultat d’aquest procés es traslladarà a les forces polítiques a qui correspondrà actuar en conseqüència.

El Debat Constituent es desenvolupa en 3 fases

L'Impuls, fase en la qual s'han estat consolidant les Enteses Territorials com a plataformes d'entitats que dinamitzaran el projecte en cada territori. En aquesta fase s'han celebrat 7 Jornades Formatives temàtiques en 7 ciutats diferents del país per a presentar i donar eines per al debat de cadascun dels 7 àmbits en què s'han estructurat les temàtiques constitucionals. Es preveu que aquesta fase finalitzi el 31 de maig de 2022.

A partir del 27 de maig de 2021 i durant 1 any es desenvoluparà la fase de Debats Ciutadans Participatius, la fase troncal del projecte en la qual tothom podrà expressar la seva opinió a través dels debats que es convoquin en tot el territori, o bé individualment. Els debats comptaran amb un formulari de preguntes per a cadascun dels temes de debat i possibles respostes amb l'objectiu que cada participant triï l'opció que s'ajusti a la seva opinió.

Això permetrà poder processar i quantificar les opinions expressades.

Un cop acabada la fase participativa es convocarà el Fòrum Cívic i Social que sintetitzarà els resultats dels Debats participatius, aprovarà les propostes constituents sortints i decidirà el procediment per a presentar-les de manera pública i solemne al Parlament de Catalunya.»

 

Bé, jo crec que és molt important i necessari fer aquest debat constituent. Que tothom digui la seva de com vol que sigui la Catalunya independent en la que li agradaria viure, 

És per això que en aquest blog, que de forma natural és ple de les meves opinions intensament polítiques i independentistes, i en cap cas censurades o autocensurades, hi publico els vídeos de la campanya de Debat Constituent que TV3 ha vetat. 

 

Encara sou a temps, doncs. Animeu-vos a promoure i  participar als debats. Hi ha molta informació i material al lloc web de Debat Constituent.

És hora de reprendre. Fer la independència depèn de nosaltres. 

Un altre món és possible, i necessari, i podem ajudar a fer-lo des de la República de Catalunya

Espionatge (reprise)

Octuvre.cat va ser (potser encara ho és?) espiat pels responsables del Catalan Gate. 

Vet aquí el que diuen a Octuvre.cat sobre aquesta qüestió:

La veritat és que sorprèn (o potser no tant) l'actitud dels polítics independentistes. Dels altres no es pot esperar res: VOX, Cs PP i PSOE són, essencialment, còmplices amb l'espionatge. Dels comuns només es pot dir que, en tant que un grup acomodatici al vent que bufa, avui demanen dimissions, i demà diran que ja no cal. No són de fiar. Però el que és hipòcrita és l'actitud dels partits independetistes, de molta indignació per una banda, i d'anar fent per l'altra.

Pot ser ben bé que l'espionatge hagi funcionat. Que els hagin trobat les vergonyes i que, igual com els espìes mai reconeixeran que han espiat, els xantatgistes (i les víctimes del xantatge) tampoc ho faran. Però l'escàndol és tan monumental que l'actitud de fer el mínim soroll i de no trencar cap plat resulta encara més escandalosa, o dona una mesura de la magnitud del mal fet.

En tot cas, la lliçó és molt clara i és coneguda per tots els moviments d'alliberament nacional: quan un dirigent és detingut, immediatament, deixa de formar part de la direcció del moviment. Quan un dirigent veu la seva privacitat compromesa per la intel·ligència de l'ocupant, també deixa de formar part de la direcció del moviment. Per motius evidents: no comprometre al moviment. Però es veu que a Catalunya aquest principi bàsic no s'aplica. Potser el problema és que el dirigents ho són d'un moviment que no és d'alliberament nacional. Qui sap. Arribats a aquest punt, em rumiaré molt a qui voto o deixo de votar i qui forma part, o no, del moviment d'alliberament nacional de Catalunya. 

Perquè, en definitiva, jo no reparteixo carnets d'independentista. I si tu em dius que ho ets, jo no t'ho discutiré. Però el meu vot és meu, i si he de votar a qui em representa, no votaré a qui pacta amb l'ocupant, perquè jo no ho faria.Votaré a qui em garanteixi que no ho farà. Votaré qui estigui per la mobilització activa i persistent per la Independència. Si no tinc ningú a qui votar, aquell dia m'abstindré. Mala sort si guanyen els dolents.

Per acabar: m'agrada molt Octuvre.cat. Els trobo honests i valents, i tot i la limitació evident de recursos, aconsegueixen denunciar i fer-se sentir. Molt bé, octuvre.cat!

NO als Jocs d'Hivern 2030 (VI). Mani 15M Puigcerdà StopJJOO!

 Ahir, el diari "El País" publicava  aquesta notícia: «El COI avisa de la “pérdida de credibilidad” de la candidatura olímpica de Pirineos 2030 ante el desacuerdo político», amb aquesta perla: 

«Sin posibilidades para competir técnicamente con el resto de propuestas, las posibilidades de éxito del proyecto pirenaico pasaban principalmente por el relato. Al COI le seducía la idea de que los Juegos pusieran en el mapa a los Pirineos a través de un proyecto de dinamización del territorio y que el deporte olímpico cosiera los desvestidos políticos entre Cataluña y España de los últimos años. “El problema es que a la candidatura se le ven las costuras”, admite un alto cargo del COI.»

Quines coses, eh? El COI estava seduït amb la idea de recosir els estrips entre Catalunya i Espanya. A aquesta seductora idea s'hi han prestat amb entusiasme tot una munió de polítics, elits, dirigents, caps i capitostos catalans, alguns d'ells autoanomenats independentistes.

Suposo que el que de debò sedueix a aquesta gentola és la possibilitat de fer negocis molt lucratius tot especulant amb el Pirineu, condemnant-lo a ser un parc temàtic insostenible fins que el canvi climàtic l'esgoti definitivament. O potser les subvencions i pressupostos públics que aniran a les seves butxaques, per cortesia dels esforçats contribuents. 

No es mereixen l'aire que respiren. Cal aturar aquesta estafa i cal fer-ho amb contundència.

Faig d'altaveu: el proper diumenge 15 de maig hi ha convocada una manifestació contra els jocs a  Puigcerdà. Aquesta manifestació contra els jocs també hauria de ser una manifestació contra totes les agressions al medi ambient del país. 

Per exemple, el Hard Rock Entertainment World, del que ja no es parla gaire, però que encara hi és i que, en la pràctica,  suposarà una ampliació de Port Aventura (llegir aquest article i també aquest altre), i un aprofundiment en el monocultiu turístic a la costa de Tarragona. 

Per exemple, el nou terminal de creuers que Royal Caribbean construirà al port de Barcelona. No cal dir que incrementant la contaminació de la ciutat i, com no, aprofundint el monocultiu turístic a la ciutat i costa de Barcelona.

Com pot ser que estiguem permetent que aquests malparits converteixin Catalunya en un parc temàtic?

Per sort, sembla que poc a poc ens anem despertant: Una cinquantena d’entitats de Barcelona mostren el rebuig als Jocs Olímpics d’Hivern 2030. També: Músics de tot el país s’uneixen en una cançó contra els Jocs Olímpics d’Hivern. Vet aquí el vídeoclip de "La terra per sembrar":

 

La notícia al Vilaweb.

La del 15M ha de ser una manifestació de país. Un exemple més: la Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny també es manifestarà a Puigcerdà contra els Jocs Olímpics. Però no només cal aturar els "jocs": també cal aturar totes les agressions, allà on es produeixin. Aturem als especuladors, al Pirineu i arreu.
 

Podrits

Fa temps que se sap, però ara es confirma.

No em refereixo a l'espionatge, a que l'estat espia. Això també se sabia. Els estats, tots, fan servir les clavegueres. Amb més o menys gràcia, o de forma més o menys controlada. En el cas de l'estat espanyol, les clavegueres són una forma de vida. L'essència mateixa de l'estat. No, no em refereixo a l'espionatge. Em refereixo a la qualitat de la gent que es troba darrera l'espionatge.

El que el Catalan Gate (l'espionatge amb el programari  Pegasus) posa de manifest és que estem en mans de delinqüents ignorants, incompetents, corruptes, i amb egos i supèrbia inflats. Això pel que fa als espies i als espiats. Pel que fa als pobles que els han encimbellat, el judici no és molt millor: són pobles ignorants, covards, fanatitzats i mesells. Això pel que fa als pobles involucrats: els pobles de l'estat espanyol, inclòs el català.

Ja feia alguns dies que em voltava pel cap la cosa de tornar a escriure sobre el Catalan Gate, perquè anaven acumulant-se declaracions i contradeclaracions (i la vergonya pel que es deia anava creixent) i ahir, amb un gir de guió digne de Mortadel·lo i Filemó, es va fer públic que els mateixos espies havien estat espiats, però que no se sabia per qui. Cal prendre-s'ho amb prevenció, perquè són els mateixos espies que diuen que han estat espiats. És clar, no te'n pots refiar gaire que sigui cert, perquè els espies són mentiders per definició, i a més la notícia treu el focus del fet que la víctima principal (i això sí que és demostrable) de l'espionatge ha estat l'independentisme català.

Sigui com sigui,  el paper dels espies i dels espiats ha estat ben galdós. Em sorprèn que personatges públics, alguns d'ells amb molt de poder,  facin servir els mòbils particulars per a operacions que, òbviament, han de ser discretes i confidencials. De debò que no segueixen ni que sigui uns protocols per a tenir comunicacions segures? no revisen regularment els telèfons per evitar infeccions? Sempre fan servir el mateix telèfon? Són tan ignorants que no coneixen les eines que fan servir? són tan ignorants que en desconeixen els perills? Són tan corruptes i superbs que es pensaven que això a ells no els podia passar (si de cas, són ells que espien als demés)? són tan irresponsables que no s'han preocupat de formar-se per als càrrecs que ocupen? les respectives organitzacions ignoraven aquests riscos? Són tan incompetents o mandrosos que han ignorat aquests protocols, per massa "pesats", o massa "complicats"?

El cas és que encara no se sap amb precisió qui són tots els espies, ni tots els espiats. Se sap, però, que l'estat ha estat incapaç de protegir la privacitat de molta gent i existeix la forta sospita que, de fet, el mateix estat és el que ha vulnerat aquests drets fonamentals. Sigui com sigui és un escàndol tan gran com el ridícul dels serveis secrets, i la desconfiança que han generat. 

Per cert, el CNI, els serveis secrets, la intel·ligència, els espies, els Mortadel·los... estan adscrits al ministeri de defensa. A l'exercit. El cap suprem de les forces armades és el rei, no perquè ho digui jo sinó perquè ho diu la Constitución. Alguns diuen que això és tant així que els ministres de defensa no els nomena el president del gobierno, si no el monarca. Al que anava: al meu poble, el cap suprem d'alguna cosa és el màxim responsable d'aquella cosa. Si el CNI és incompetent, el màxim responsable és el rei. Si el CNI vulnera drets fonamentals, el màxim responsable és el rei. Si algú ha de dimitir, jo dic que hauria de ser  el rei. Seguint la cadena, ja que els informes del CNI van, o haurien d'anar,  a la taula del president del Gobierno, i a la seva ministra de defensa, aquests també haurien de dimitir. Si han estat espiats encara amb més raó, perquè la seguretat de l'estat es troba compromesa. No dimitirà ningú, evidentment. Són massa ignorants, inútils, corruptes, i superbs... per a fer-ho. En definitiva, és el mateix estat (moltes persones amb noms i cognoms) el que, en essència, és ignorant, incompetent, inútil, corrupte i maliciós. És l'estat que fa servir aquestes eines podrides. És l'estat mateix que és una claveguera.

A vegades penso que tanta podridura no pot aguantar-se gaire més. Penso que amb una mica de fermesa, aquest estat  corrupte hauria de desfer-se com una gelatina pudenta. Aleshores m'adono que el braç que hauria de colpejar no és ferm. Al contrari. Està igual de podrit. Tot acabarà desfent-se, més tard o més d'hora, però serà per la pròpia podridura. Abans això no passi, haurem de conviure amb tota aquesta degeneració i vigilar que no ens atrapi.

N'hi han que pretenien ser James Bond i no arriben a la sola de la sabata de Mortadel·lo. Amb prou feines són Torrentes llardosos. Volien ser l'ala oest de la Casa Blanca i  s'han cregut, en la seva ignorància, que s'estava referint a la llotja del Bernabeu. Quin engany més gran. Que incompetents, inútils, ignorants, corruptes i superbs... i com ha pogut ser que aquesta gentola ocupin llocs de poder?

És tan penós tot plegat. Independència ja, si us plau! al preu que sigui!  quan perdrem de vista tota aquesta desferra? És urgent! Que potser us penseu que no ens en sentirem de tota aquesta decadència?

Diiumenge, 1er de maig. Manifestació a les 18:00 al Parc de les tres xemenèies de Barcelona.

Duimenge és 1er de maig, dia del Treball, el dia internacional de la classe treballadora.

El diumenge, a les 18h, al parc de les tres xemenèies de Barcelona hi ha convocada la manifestació dels sindicats Solidaritat Obrera, CGT, CNT, COS, IAC i CO.BAS

Vet aquí el comunicat de la taula sindical:

Perquè sobren les raons, Convoquem una manifestació de lluita

1 de Maig a les 18 h al Parc de les 3 Xemenèies

Tots sabem que la vida es fa cada cop més fotuda. Pandèmia i guerres han estat bones excuses per explotar encara més la classe treballadora. Els preus dels aliments, la llum, el gas no paren d’augmentar i els salaris es queden en no res. Les feines són precàries, temporals i mal pagades. Necessitem uns salaris que pugin igual que l’IPC real, no l’estimat ni el que s’inventin.

Sectors essencials de la classe treballadora es queden enrere. Les treballadores de la llar no cobren l’atur. Les subcontrates floreixen arreu. Els ERTOS amaguen acomiadaments injustificats en grans empreses que se’n beneficien. Reclamem la incorporació al règim general de totes les treballadores, la supressió de la subcontractació i dels ERTOS en empreses que s’aprofiten de la situació.

Centenars de milers de persones treballen en l’economia submergida sense contracte ni drets. Exigim papers per a totes les persones migrades sense excepció, igualtat de drets i el tancament dels centres d’internament per a estrangers (CIEs).

La sanitat pública ha patit i pateix greus retallades, les pensions es devaluen, els serveis públics s’encareixen i es deterioren. Allò públic no ha de ser privatitzat ni retallat.

Les grans empreses s’enriqueixen amb les necessitats essencials de la població. És precís posar un topall al preu de l’energia. Cal una empresa pública de l’aigua, de la llum, del gas i una banca pública.

Els desnonaments són el pa de cada dia, els lloguers cada cop són més cars, mentre hi ha milers de pisos buits. S’han de prohibir els desnonaments i cal la creació d’un parc públic amb habitatges per a tothom.

Ens cal una reforma fiscal perquè paguin més els rics, les grans fortunes i les multinacionals, evitant el frau fiscal -que en aquest darrer any ha estat superior a 7.000 milions d’euros l’any- i les derivacions a paradisos fiscals.

Les darreres mesures del Govern, i els seus pactes amb CCOO i UGT, lluny de revertir la situació, l’està consolidant. Necessitem una pujada generalitzada dels salaris i de les pensions per arribar als nivells de la inflació, que en aquest darrer mes ha estat del 9,8%. Necessitem derogar les reformes laborals del 2010 i 2012 i no pas maquillar-les.

Els sindicats combatius i de classe seguim creixent i generant cada cop més millores en empreses i sectors públics per a les treballadores. La lluita feminista consolida l’organització i la mobilització contra el patriarcat de forma potent. El moviment per l’habitatge segueix marcant exemple de resistència i victòries per a tots i totes. L’antifeixisme i solidaritat antirepressiva agrupa organitzacions i col·lectius de forma diversa i plural. La lluita interina ha aconseguit un procediment d’estabilització únic i excepcional per uns serveis públics dignes i de qualitat i al servei de la ciutadania.

Només hi ha una manera de reconduir tot això: Exigir amb la lluita un canvi de polítiques d’aquest Gobierno que, encara que es reclama “d’esquerres”, governa en contra de les treballadores. Per tot això, aquest 1 de maig no ha de ser un dia més, ha de ser el d’inici d’un combat pels nostres drets, els de les treballadores i treballadors, les persones migrades, les dones, els sense sostre, les pensionistes... la gran majoria de la població.»

15 de maig. Manifestació Stop Jocs Olímpics a Puigcerdà

 

El pròxim 15 de maig hi ha convocada a Puigcerdà una «manifestació de país»  contra el jocs Olímpics d'Hivern de 2030, també coneguts com «la darrera de les estafes que les elits catalano-espanyoles volen perpetrar contra els ciutadans de Catalunya».

Es important que aquesta manifestació surti bé, no pas pel cas que li en faran les elits catalano-espanyoles com per la conscienciació que suposa, i per trencar l'omnipresent propaganda del règim. Les elits estan posant tots els mitjans per engalipar a la gent, com  si els jocs fossin una cosa inevitable . Com si la dissidència ja hagués perdut. I  no. A més, la manifestació és a la capital de la Cerdanya, que és una de les comarques més afectades per aquesta estafa. És molt bo que que siguin els residents de les comarques afectades els que es posin al capdavant de la resistència, i encara millor que una majoria dels ciutadans de Catalunya els doni suport.

O sigui que si podeu, el 15 de maig a la Cerdanya hi falta gent.

L'ANC dóna suport a aquesta convocatòria. «»

Es molt probable que l'assemblea local de  l'ANC que més a prop de casa vostra organitzi el desplaçament. És una bona excusa per deixar-vos-hi caure i veure quina activitat fan a l'ANC. Serà una bona notícia si l'ANC es reconnecta amb el país, i es desconnecta dels partits.

Vet aquí el comunicat de l'ANC:

«L’entitat se suma a la lluita de la plataforma Stop Jocs Olímpics per  considerar que la candidatura olímpica implicarà una campanya d’espanyolització totalment incoherent amb la lluita per la independència.

El plenari de l’Assemblea ha aprovat aquest cap de setmana, per unanimitat, una proposta de resolució que ha fixat el posicionament de l’entitat en contra de la presentació de la candidatura Barcelona/Saragossa/Pirineus als Jocs Olímpics d’hivern del 2030. L’entitat ha pres la decisió després que la plataforma Stop Jocs Olímpics hagi contactat amb l’entitat per demanar-ne el suport.

A Catalunya hi ha diferents arguments a favor i en contra dels Jocs. Els arguments a favor són esportius i socioeconòmics. Els Jocs Olímpics suposen normalment una difusió i una despesa en els esports que hi competeixen més gran en els països organitzadors. I els territoris que els organitzen reben inversions en infraestructures necessàries per a l’organització dels Jocs que poden ser aprofitades després.

Els arguments en contra són socioeconòmics, ecològics i nacionals. Els arguments socioeconòmics en contra dels Jocs se centren en el model de desenvolupament que aquest tipus d’esdeveniments esportius afavoreixen. Un model basat en el turisme de masses i en la construcció, que són activitats de poc valor afegit i depredadores del territori. El Pirineu té poca diversificació econòmica i un monocultiu d’aquests sectors que ja és molt gran. Els arguments ecològics són especialment rellevants en els Jocs d’hivern, atès el canvi climàtic, que comporta un augment de la temperatura i una reducció de les precipitacions de neu, pujant la cota de neu.

A l’Assemblea Nacional Catalana, per la seva transversalitat ideològica, hi pot haver socis que estiguin a favor o en contra dels Jocs, en funció del model de desenvolupament socioeconòmic que defensin, i en circumstàncies normals no ens pertocaria posicionar-nos en aquest debat. Però aquests Jocs es proposen en circumstàncies que no són normals: no som un Estat independent, l’Estat espanyol ha criminalitzat i persegueix el moviment independentista i cerca la nostra assimilació nacional.

La candidatura ni tan sols és una candidatura catalana, sinó que és una candidatura conjunta amb Aragó. La visualització externa dels Jocs serà en clau nacional espanyola i contribuirà al missatge de falsa normalització de la situació política, atès que representarà una col·laboració amb una altra comunitat autònoma, el govern del qual s’ha mostrat especialment poc respectuós amb els nostres drets, en uns Jocs organitzats pel Comitè Olímpic Espanyol i amb plena implicació del Govern espanyol. Els Jocs són sempre una oportunitat pels Estats per practicar el nacionalisme. Aquests seran uns jocs espanyols, on es practicarà el nacionalisme espanyol, amb la col·laboració del Govern de la Generalitat.

Els Jocs tenen un impacte internacional important, i el missatge que transmetrà aquesta candidatura serà nefast en la nostra lluita pel reconeixement del dret d’autodeterminació i pel futur reconeixement internacional de la República Catalana.

En clau nacional, l’Assemblea Nacional Catalana està obligada, si vol ser coherent amb el seu Full de ruta, a posicionar-se en contra d’aquesta candidatura i a posar la seva capacitat mobilitzadora al servei de la plataforma en contra dels Jocs que s’ha constituït al Pirineu.

Per tots aquests motius, l’Assemblea Nacional Catalana expressa la seva posició contrària a la candidatura catalano-espanyola als Jocs Olímpics d’Hhvern 2030, perquè considera que aquesta candidatura forma part de l’agenda del “reencuentro” i implicarà una campanya d’espanyolització totalment incoherent amb la lluita per la independència.»

Per la seva banda, el Consell per la República Catalana vol impulsar un consulta  sobre els Jocs Olímpics d'Hivern: «El Govern del Consell per la República ha anunciat aquest dilluns 25 d’abril a la tarda en una Roda de Premsa la primera Consulta Ciutadana, que serà sobre els Jocs Olímpics d’Hivern al Principat.

La pregunta serà ‘’Creus que s’han de fer uns Jocs Olímpics al Pirineu?’’. I la resposta ‘’Sí’’, ‘’No’’ o ‘’No ho sé’’. Aquesta, que és la primera Consulta ciutadana, i haurà de recollir el 5% d’avals dels registrats (a data d’avui) per poder-se celebrar.

Preveient-se per al pròxim mes de juny, el vot serà telemàtic, secret i hi podran participar tots els registrats del Consell, tal com preveu el reglament. Tanmateix, en aquesta ocasió, el Govern del Consell ha acordat obrir la votació també a tots els ciutadans del Principat mitjançant una urna específica per a totes les persones no registrades.»

No hi ha una posició oficial del Consell sobre la qüestió dels jocs, però, en tot cas, el consell proposa una consulta a tot Catalunya, i no només a algunes de les comarques afectades. 

 Per moltes i bones raons: No als Jocs Olímpics! #StopJocsOlímpics2030.

Bona diada de Sant Jordi

 

Avui és Sant Jordi. La diada del patró de Catalunya, i d'un grapadet d'altres països d'Europa,

La tradició catalana fa que en aquest dia els enamorats es regalin roses, l'home a la dona, i llibre, la dona a l'home. L'evolució de la tradició ha fet que aquest intercanvi ja no estigui regulat pel sexe dels participants. La festa és més bonica així.

A mi m'han regalat "El monstre de Santa Helena", d'Albert Sánchez Piñol. Tot indica que serà un dels èxits de la diada. A mi em fa força il·lusió. Ja era un fan de Sánchez Piñol i les promocions i crítiques del llibre posen les expectatives molt altes. Així sigui.

Sant Jordi és primavera. EL dia és rúfol i ennuvolat. No és estrany que per Sant Jordi els dies siguin així, tot i que, en general, preferim recordar els dies de Sant Jordi lluminosos i assolellats. La primavera ja ho té això. Sant Jordi ész primavera. Potser el dia no és l'estàndard que recordem, però la primavera d'enguany, certament sí que ho és: amb prou feines fa tres setmanes feia un fred que pelava. En canvi el passat dissabte vam tenir un tast de l'estiu. Ahir i avui sembl que l'hivern ha decidit passar a saludar abans d'acomiadar-se.

Primavera. Sant Jordi. Falciots. Falciots que encara no estan gaire cridaners. Potser una mica desconcertats per aquestes giragonses de la primavera. Però ja se'ls veu. fa uns dies que són aquí. Els meus estimats falciots. Els ocells més valents i més viatgers de tots. La primavera al cel.

I aquest país que fa la festa. Que li cal fer la festa. Que ens cal fer aquesta festa de la rosa i els llibres, del sant cavaller, el drac i la donzella.

Que Sant Jordi ens inspiri els seus valors d'honor i de lluita del bé contra el mal; de protecció dels febles contra els forts, representada en el rescat de la donzella; d'exaltació de l'amor i la bellesa, representada en les flors; d'exaltació  de la lectura com a gran instrument del coneixement i la cultura, representada en els llibres. No hi ha una diada més bonica que aquesta.

Que tinguem una bona diada de Sant Jordi.

El CatalanGate és una declaració de guerra.

Avui el Citizenlab ha fet públic un article d'investigació, «catalangate», en el que ha revelat com l'estat espanyol ha espiat als quatre darrers presidents de la Generalitat i a polítics i activistes independentistes.

A Octuvre.cat també els van espiar. Han fet aquest vídeo:

 

Una violació flagrant de drets de tota mena. A qualsevol país civilitzat un escàndol com aquest hauria provocat dimissions immediates,

L'estat espanyol no és un país civilitzat. No és una democràcia d'alta qualitat. Al contrari. A cada dia que passa més i més s'assembla a un estat autoritari i protofeixista, dirigit per unes elits essencialment mafioses i corruptes.

Alguna cosa, però, en podem aprendre de l'estat espanyol: no dubtaran ni un segon en fer servir tot el que tinguin a l'abast, legal i il·legal per a mantenir el poder i el 25% del PIB que representa Catalunya. O més ben dit, les molt sucoses comissions i dividends que els representa aquest PIB.

No tindran escrúpols: mentiran, espiaran i, si cal, segrestaran (li en diuen presó),  extorquiran (li en diuen multes) i utilitzaran la violència fins on calgui: l'exercit i la policia espanyoles tenen un llarg historial de repressió violenta conta la ciutadania de l'estat. Només cal que repasseu la història i podreu comprovar com l'exercit i la policia són la principal amenaça per a la integritat i la llibertat dels ciutadans de l'estat. Els espanyols són les víctimes favorites dels diferents exercits espanyols.

La lliçó és, justament, aquesta. La fi justifica els mitjans. Els primers en saltar-se les lleis i els drets són ells. No veig perquè nosaltres hauríem de ser màrtirs de la democràcia, i perdre, si podem ser molt mes malparits que ells i guanyar.

L'altre lliçó la tenim mirant als de casa. La gent que ha estat espiada avui han fet una declaració conjunta. Diuen que aniran als tribunals (espero que no siguin tribunals espanyols o faran el préssec) i que aquest escàndol tindrà conseqüències. Però, ai las, també n'hi ha que diuen que encara aposten pel diàleg.

Dialogueu. Dialogueu tant com vulgueu, però NO en el meu nom. Jo no tinc res a  dialogar amb l'estat espanyol. L'estat espanyol és l'enemic i tant es que al govern hi estigui el PSOE, el PP o VOX. Són diferents cares del mateix monstre. A aquestes alçades de la història i de la repressió ja no hi hauria d'haver el més mínim dubte en aquest punt. 

Per mi està clar que cal renovar lideratges dins l'independentisme. 

L'independentisme mai hauria de ser una opció en la que es pugui fer "carrera política". Necessàriament ha de ser un moviment, amb un objectiu que no pot ser governar una autonomia, si no mobilitzar majories per a desestabilitzar l'estat i provocar que la independència sigui inevitable. Però és un fet que la majoria dels polítics que actualment lideren l'independentisme no és plantegen res que s'assembli a aquest objectiu. 

Fins i tot, algun ha dit que la independència és un objectiu per a la propera generació... 

És broma? Jo sóc independentista des dels disset. La independència no és un objectiu per a la propera generació. És el meu objectiu. Un dels meus objectius vitals. Avui en tinc més de cinquanta i en la meva vida he vist com l'independentisme ha passat de ser cosa d'una minoria a ser el moviment polític central de Catalunya. Abaixar els braços ara seria el més estúpid que podríem fer. Al contrari. Hem de seguir. Tornar al carrer i empènyer amb força. Amb tota la força. Aquest cop sense lliris, com a Urquinaona.

No podem guanyar si no entenem que cal lluitar. Si lluitem podem perdre. però també podem guanyar. Si no lluitem, si renunciem a la lluita, ja hem perdut. Què vol dir lluitar? oposar la força necessària per controlar de forma efectiva el país, i està clar que això admet molta gradació depenent de la circumstància: des de la desobediència activa, passant per la resistència civil no violenta. Teniu un bon manual en aquesta adreça  https://www.aeinstein.org/wp-content/uploads/2014/09/Como-librar-la-lucha-noviolenta-revisado.pdf. Hi haurà qui dirà que amb això no n'hi haurà prou i segurament és cert. Tinc clar que parar l'altre galta no és una forma de lluita, i que si t'agredeixen amb violència, la defensa amb força és un dret.

Arribats a aquest punt el que caldria seria encetar la mobilització. Desestabilitzar l'estat i fer veure a Europa que se li obre un nou front a l'oest, amb un estat espanyol corrupte, autoritari, inestable i en fallida.

Recordem per què ho fem. La independència és un mitjà. Una eina. La independència ha de servir per a fer que Catalunya es lliuri de les càrregues imposades per elits corruptes, les d'allà i les d'aquí, ha de servir per aconseguir les sobiranies: energètica, alimentària, de recursos bàsics. Ha de servir per garantir un sostre digne per a tothom , salut i educació públiques i gratuïtes. Ha de servir per a fer que tothom tingui veu i vot. Ha de servir per acabar amb les violències racistes i masclistes. Ha de servir per a que la llengua catalana pugui arribar al futur. ha de servir per protegir la vida, els boscos, les muntanyes, els rius, el mar, la fauna i la flora, els paisatges. El país, en definitiva, Catalunya, de la que els catalans en som els principals responsables. El bocí de món que ens ha tocat en sort per respectar, estimar i cuidar.

O bé, és clar, ens podem quedar a casa i qui dia passa any empeny i, com diu aquell, ja s'ho farà la propera generació. O potser ja no.