Una bona notícia ha estat el retorn de Jaume Barberà a la programació de la Televisió de Catalunya.
A "Retrats" Jaume Barberà manté una conversa amb algun personatge. En aquest sentit, funciona de forma similar a "Singulars". El canvi més vistós és que ara és Barberà qui es desplaça a terreny del convidat i tot plegat pren un aire potser de més informalitat i més comoditat pel personatge convidat. Tot és més distès.
He de confessar que em va impactar molt, crec que a tothom, la conversa que va mantenir Barberà amb Xavi Verdaguer i l'espectacular pregunta inicial que aquest li va fer. Preguntà que Barberà, per cert, no va respondre. Però ho entenc. Aquesta és la mena d'informació que hom es reserva per publicar-la al twitter al moment oportú.
Sense bromes, un dels programes que m'ha cridat mes l'atenció ha estat el de l'economista Edward Hugh. Potser en un ambient excessivament distès. Crec que a plató l'entrevista hauria tingut més suc. Algunes coses prou interessants es van dir, però.
De la web de "Retrats":
"Retrats" es desplaça a les Escaules per saber l'estat real de l'economia amb Edward Hugh, macroeconomista, bloguer i especialista en processos demogràfics.
El programa que dirigeix i presenta Jaume Barberà fa seure en una taula l'economista Edward Hugh i una representació dels seus veïns del poble per conversar, opinar i expressar les seves inquietuds sobre el present i el futur. Compartiran estovalles un jubilat, un capellà, un controlador aeri, una estudiant, una aturada i una artista plàstica.
Edward Hugh, nascut a Liverpool fa 61 anys, en fa 25 que va decidir instal·lar-se en aquesta petita població de l'Alt Empordà. És considerat un dels economistes més influents del món i el "New York Times" el va batejar com "el profeta del cataclisme de la zona euro".
També és reconegut per la seva capacitat analítica hiperrealista i pels seus estudis, que difon a través de simposis i conferències, i, sobretot, des de la llibertat que li dóna internet. Segons algunes de les tesis que explicarà a "Retrats", "el problema de l'envelliment de la població no té solució i cal aprendre a gestionar-lo sense oferir falses promeses". Hugh considera que "les pensions aniran a menys en la proporció que augmenti la població de gent gran i baixi el PIB."
I aquí teniu el programa, per si us ve de gust recuperar-lo:
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris singulars. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris singulars. Mostrar tots els missatges
dilluns, 7 d’abril del 2014
dissabte, 23 de març del 2013
Santiago Niño parla del futur al Singulars de 20/03/2013
És un fet que crec que cap dels habituals del Singulars negarà que, a vegades, sembla que a Jaume Barberà el perd la vehemència. També m'atreviria a dir que, en el fons, en el fons, a Santiago Niño Becerra li fa gràcia la fredor de psicòpata sàdic amb la que fa alguns comentaris.
I és que diria que que tots dos són prou conscients de la imatge que donen i que els gestos no són a l'atzar. I també saben que les respectives imatges són instruments poderosos per comunicar els missatges que volen donar.
Al Singulars del passat dimecres el convidat del vehement periodista va ser al catedràtic de l'IQS. Santiago Niño va mullar-se posant un rang de dates en el que pensa que es podrà donar per superada la crisi, i va fer previsions sobre com serà aquest futur post-crisi.
Niño Becerra va parlar del futur. Barberà, per la seva banda, va donar algunes dades, força indignants i preocupants, del present.
Va ser una conversa prou interessant. Per si encara no l'heu vist, podeu recuperar el programa al servei de TV a la carta de TV de Catalunya.
També podeu fer un cop d'ull al blog del programa.
Si ho preferiu, podeu veure el programa del passat dimecres aquí mateix:
I és que diria que que tots dos són prou conscients de la imatge que donen i que els gestos no són a l'atzar. I també saben que les respectives imatges són instruments poderosos per comunicar els missatges que volen donar.
Al Singulars del passat dimecres el convidat del vehement periodista va ser al catedràtic de l'IQS. Santiago Niño va mullar-se posant un rang de dates en el que pensa que es podrà donar per superada la crisi, i va fer previsions sobre com serà aquest futur post-crisi.
Niño Becerra va parlar del futur. Barberà, per la seva banda, va donar algunes dades, força indignants i preocupants, del present.
Va ser una conversa prou interessant. Per si encara no l'heu vist, podeu recuperar el programa al servei de TV a la carta de TV de Catalunya.
També podeu fer un cop d'ull al blog del programa.
Si ho preferiu, podeu veure el programa del passat dimecres aquí mateix:
dissabte, 8 de desembre del 2012
Singulars amb Xavier Melgarejo. Millorar l'educació per millorar la societat. El model finlandès.
Xavier Melgarejo, psicòleg i doctor en Pedagogia, va passar pel Singulars del passat dimecres per parlar d'un sistema educatiu que funciona: el finlandès.
El model finlandès és un model d'èxit. Si més no si es pren com a paràmetre d'èxit el reduit fracàs escolar i la gran quantitat de nois i noies que obtenen altes qualificacions acadèmiques.
Una de les coses bones del Singulars del passat dimecres és que es va parlar molt poc de la reforma educativa que suposa la Llei Wert. No calia. En va haver prou amb fer la comparació amb el model actual pre-wert.
Però, sobretot, es va posar èmfasi en remarcar què és el que estan fent bé els finesos.
Hom pot arribar a algunes conclusions després de veure i escoltar el Singulars amb Xavier Melgarejo i contrastar-lo amb el sistema educatiu:
Que l'educació a l'estat espanyol es considera una eina d'adoctrinament.
Que aquesta visió instrumental de l'escola respon a una concepció profundament antidemocràtica i classista de la societat, segons la qual, no es pretén formar ciutadans crítics, lliure i cultes; si no consumidors, ma d'obra submisa i poc conflictiva i una acceptació acrítica del poder.
Que en contra de l'educació també hi juga un model socio-econòmic de treball que dificulta als pares l'acompanyament educatiu dels fills.
Que els mitjans de comunicació i la societat, en general, no es facilita la tasca educativa ni es transmeten valors com l'amor a la lectura, a la cultura, o a l'esforç personal. Val a dir que, aquesta constatació està en línia amb la prèvia en la que deia que l'estat considera l'educació una eina d'adoctrinament. El sistema empra els mitjans i les institucions com eines d'adoctrinament.
Que, malgrat tot, les escoles, mestres, associacions de pares... han aconseguit en alguna mesura que l'educació respongui a altres valors més humanistes. Tanmateix, la comparació amb els sistemes educatius d'altres països del marc de referència europeu només permet parlar de fracàs generalitzat del model educatiu. Sense paliatius.
Xavier Melgarejo ens aporta amb aquest programa una explicació d'un model que funciona, repeteixo, considerant com exitós un model amb gairebé nul fracàs escolar i amb una joventut amb una graduació acadèmica mitjana elevada.
Potser la clau és aquesta. Potser per a determinats ministeris i conselleries resulta que el model educatiu ja està funcionant d'allò més bé. Això explicaria algunes coses.
Finalment, una última consideració, el cas finlandès és molt interessant perquè es destaca de la resta dels seus veïns escandinaus. Els "paradisos socialdemòcrates" nòrdics no tenen un model educatiu que funcioni tan bé com el finès.
El model finlandès té unes característiques pròpies que el diferencien dels models educatius dels seus germans socialdemòcrates escandinaus. Val a dir que estem parlant d'escola pública, gratuïta i de qualitat. Algú dirà que això és socialdemocràcia, però resulta que, més aviat, respon a una visió d'independència nacional. En la línia d'aquell antic lema que diu que "l'escola és l'escut de la república" que inspirava als mestres de l'escola republicana.
En resum, un Singulars de molta qualitat, com sempre. Dens. Intens. Tractant una qüestió que cabdal: Com eduquem els nostres fills? El finès és un model a tenir en compte. Certament, caldria canviar moltes coses més que el model educatiu estricte per apropar-nos al seu sistema. Tanmateix, és inspirador, i ens hauria de fer rumiar sobre cap a on anem. Encara més ara, quan estem en el procés de fer un nou país. Un país que tindrà veïns poderosos, com els te Finlàndia, i que hauria de fer de la seva escola, de la formació i de la preparació dels seus ciutadans el seu escut. Una escola que formi ciutadans lliures per a un país lliure.
L'enllaç al programa: http://www.tv3.cat/videos/4368870/Xavier-Melgarejo-millorar-leducacio-per-millorar-la-societat
O, si ho preferiu, el podeu veure aquí:
I, finalment, el Prezi:
SINGULARS XAVIER MELGAREJO on Prezi
Millorar l'educació per millorar la societat
Millorar l'educació per millorar la societat
by Toni Bargalló
on 06 December 2012
dijous, 8 de novembre del 2012
Singulars amb Antonio Turiel. Decreixement.
El Singulars d'ahir va ser, un cop més, un d'aquells programes que cal considerar com imprescindibles i que hauria de ser de visionat obligatori.
El convidat era l'Antonio Turiel, l'autor del bloc "The Oil Crash". El seu bloc és una referència obligada a l'hora de parlar del peak oil, o del decreixement al que estem abocats, per les bones o per les males. Turiel parla des del coneixement que li proporciona ser científic i investigador al CSIC.
EL programa d'ahir va ser molt interessant per moltes raons. El resum és senzill i contundent: no hi ha més alternativa que decréixer. És dir, consumir menys, de tot, i molt més racionalment. Es pot fer. Hi ha mitjans per poder fer-ho. Ara bé, això suposa un canvi radical de plantejament, perquè l'economia en la que vivim només funciona sobre la base d'un creixement continuu, a lloms de l'abundància energètica. El drama en el que ens trobem és que l'abundància energètica s'ha acabat.
Tot plegat lliga amb la idea que l'economia que al llarg de la història ha crescut com una ciència social és, en realitat, una restricció de l'ecologia a les societats humanes amb unes condicions de contorn que han estat vàlides durant molts segles, les principals de totes: disposar d'infinitat de recursos materials i energètics, primer, i la capacitat infinita d'absorció de deixalles, segona. Aquestes dues condicions permeten el creixement infinit. El creixement infinit es tradueix en el tipus d'interès, que permet transformar una quantitat en una quantitat superior passat un cert temps. L'aportació infinita d'energia és, en resum, el que permet crear, comercialitzar i consumir productes sense fi i és el que permet, en definitiva, la multiplicació proporcionada pels tipus d'interès.
Avui, però, aquestes condicions de contorn ja no són aplicables. L'energia que proporcionen els combustibles fòssils no és infinita. Cada cop n'hi ha menys. Per l'altra banda, els residus i la contaminació han deixat de ser una despesa obviable. El seu cost pot prendre la forma d'un canvi climàtic amb conseqüències imprevisibles per a moltes societats humanes.
La tesi de Turiel és que no hi ha més alternativa que el decreixement. Estem en una etapa de transició cap a un nou model que haurà d'estar adaptat a l'escassedat d'energia i de recursos. La sospita és que la transició serà dolorosa, per un motiu principal, sobretot: la majoria no vol canvis. La majoria s'oposarà al canvi. Al final la majoria s'haurà d'adaptar, no tindrà més remei, a l'escassedat de l'energia i dels recursos. El món funcionarà després del canvi. Segur. El problema és la transició. Aquesta transició abastarà tots els aspectes de la vida. Estem parlant de canvis polítics i econòmics. De canvis en què i com consumim. En canvis en la forma de treballar.
El programa es pot veure pel 3 a la carta, en aquest enllaç: http://www.tv3.cat/videos/4325010/Antonio-Turiel-Condemnats-a-decreixer
O, si ho preferiu, podeu veure'l aquí:
Finalment, a diferència d'altre programes, la presentació de Turiel no està en prezi. La podeu trobar al bloc "the oil crash", en el post que Turiel ha dedicat a comentar la seva participació al Singulars.
Rectificació de 11.11.2012: Antonio Turiel ha deixat un comentari en el que aporta la URL de la presentació en prezi que va fer servir al Singulars. Moltíssimes gràcies per essmenar-me i aportar la URL que jo no vaig ser capaç de trobar, per deixar el comentari i, sobretot, per la feina de divulgació tan bona que estàs fent. De debò, moltes gràcies!
El convidat era l'Antonio Turiel, l'autor del bloc "The Oil Crash". El seu bloc és una referència obligada a l'hora de parlar del peak oil, o del decreixement al que estem abocats, per les bones o per les males. Turiel parla des del coneixement que li proporciona ser científic i investigador al CSIC.
EL programa d'ahir va ser molt interessant per moltes raons. El resum és senzill i contundent: no hi ha més alternativa que decréixer. És dir, consumir menys, de tot, i molt més racionalment. Es pot fer. Hi ha mitjans per poder fer-ho. Ara bé, això suposa un canvi radical de plantejament, perquè l'economia en la que vivim només funciona sobre la base d'un creixement continuu, a lloms de l'abundància energètica. El drama en el que ens trobem és que l'abundància energètica s'ha acabat.
Tot plegat lliga amb la idea que l'economia que al llarg de la història ha crescut com una ciència social és, en realitat, una restricció de l'ecologia a les societats humanes amb unes condicions de contorn que han estat vàlides durant molts segles, les principals de totes: disposar d'infinitat de recursos materials i energètics, primer, i la capacitat infinita d'absorció de deixalles, segona. Aquestes dues condicions permeten el creixement infinit. El creixement infinit es tradueix en el tipus d'interès, que permet transformar una quantitat en una quantitat superior passat un cert temps. L'aportació infinita d'energia és, en resum, el que permet crear, comercialitzar i consumir productes sense fi i és el que permet, en definitiva, la multiplicació proporcionada pels tipus d'interès.
Avui, però, aquestes condicions de contorn ja no són aplicables. L'energia que proporcionen els combustibles fòssils no és infinita. Cada cop n'hi ha menys. Per l'altra banda, els residus i la contaminació han deixat de ser una despesa obviable. El seu cost pot prendre la forma d'un canvi climàtic amb conseqüències imprevisibles per a moltes societats humanes.
La tesi de Turiel és que no hi ha més alternativa que el decreixement. Estem en una etapa de transició cap a un nou model que haurà d'estar adaptat a l'escassedat d'energia i de recursos. La sospita és que la transició serà dolorosa, per un motiu principal, sobretot: la majoria no vol canvis. La majoria s'oposarà al canvi. Al final la majoria s'haurà d'adaptar, no tindrà més remei, a l'escassedat de l'energia i dels recursos. El món funcionarà després del canvi. Segur. El problema és la transició. Aquesta transició abastarà tots els aspectes de la vida. Estem parlant de canvis polítics i econòmics. De canvis en què i com consumim. En canvis en la forma de treballar.
El programa es pot veure pel 3 a la carta, en aquest enllaç: http://www.tv3.cat/videos/4325010/Antonio-Turiel-Condemnats-a-decreixer
O, si ho preferiu, podeu veure'l aquí:
Finalment, a diferència d'altre programes, la presentació de Turiel no està en prezi. La podeu trobar al bloc "the oil crash", en el post que Turiel ha dedicat a comentar la seva participació al Singulars.
Rectificació de 11.11.2012: Antonio Turiel ha deixat un comentari en el que aporta la URL de la presentació en prezi que va fer servir al Singulars. Moltíssimes gràcies per essmenar-me i aportar la URL que jo no vaig ser capaç de trobar, per deixar el comentari i, sobretot, per la feina de divulgació tan bona que estàs fent. De debò, moltes gràcies!
dimecres, 27 de juny del 2012
Singulars amb la germana Teresa Forcades
El sermonet del Barberà del començament no té preu, i la xerrada posterior amb la Teresa Forcades, tampoc.
Amén, germana, amén... Tanmateix, veig més que difícil una sortida a la islandesa. Sobretot perquè em fa molt l'efecte, per una banda, que la cultura democràtica de la majoria dels ciutadans de l'estat espanyol és, més aviat, escadussera. I per l'altre, perquè crec que hi ha molta por. Quan hi ha por em fa l'efecte que es gairebé instintiu, i no m'agrada la paraula, buscar la "protecció" de figures "d'autoritat". és dir, es busca una "ma dura", fins i tot quan aquesta ma dura "castiga" als seus protegits.
I és que, malgrat tot, continua havent una franja important, potser majoritària, de ciutadans que tot i que aquesta crisi també està afectant té, en canvi, molt a perdre si es trenca la baralla. Essencialment, tots aquells que mantenen els llocs de treball, que no estan endeutats amb hipoteques i que poden tenir estalvis.
Tot aquest conjunt de gent tenen bons motius per voler que es paguin els deutes adquirits, que es segueixi dins l'euro i que la inflació sigui baixa.
Estic parlant de molta gent. Potser la majoria. Són la gent que volen seguir al sistema. Sospito que molts, potser la majoria? dels que avui estan a l'atur, hipotecats o sense estalvis el que volen és poder tornar als vells temps. A que les coses tornin a com eren abans, quan hi havia feina, i estar hipotecat o no tenir estalvis no era quelcom de problemàtic.
I la promesa que s'està fent des del sistema és que les mesures d'austeritat, les retallades a les prestacions socials, les privatitzacions, les retallades de drets laborals, la repressió policial... ens retornaran algun dia als temps de vi i roses.
Només que sembla que no hi estem tornant. De fet, sembla que ens hi allunyem. Que sembla que els "rescats" només són per a alguns. Que la majoria que té molt a perdre si la baralla es trenca, resulta que està perdent, poc a poc, o més de pressa, ara que la baralla encara està sencera.
Potser és que encara no hem perdut prou.
En fi, com diu la germana abadesa. "Vigila, Teresa, vigila, pensa que tens una comunitat al darrera". Vigila, Teresa. Però també "Endavant". Afegeixo: Gràcies, Teresa, per dir el que penses, lliurement i amb valentia. I per fer-ho entenedor. Gràcies, de debò.
Amén, germana. La Pau en Crist.
Vet aquí l'enllaç al vídeo al 3 a la carta. Com sempre, el Singulars, referent televisiu.
I vet aquí el vídeo per si el voleu veure aquí mateix.
Amén, germana, amén... Tanmateix, veig més que difícil una sortida a la islandesa. Sobretot perquè em fa molt l'efecte, per una banda, que la cultura democràtica de la majoria dels ciutadans de l'estat espanyol és, més aviat, escadussera. I per l'altre, perquè crec que hi ha molta por. Quan hi ha por em fa l'efecte que es gairebé instintiu, i no m'agrada la paraula, buscar la "protecció" de figures "d'autoritat". és dir, es busca una "ma dura", fins i tot quan aquesta ma dura "castiga" als seus protegits.
I és que, malgrat tot, continua havent una franja important, potser majoritària, de ciutadans que tot i que aquesta crisi també està afectant té, en canvi, molt a perdre si es trenca la baralla. Essencialment, tots aquells que mantenen els llocs de treball, que no estan endeutats amb hipoteques i que poden tenir estalvis.
Tot aquest conjunt de gent tenen bons motius per voler que es paguin els deutes adquirits, que es segueixi dins l'euro i que la inflació sigui baixa.
Estic parlant de molta gent. Potser la majoria. Són la gent que volen seguir al sistema. Sospito que molts, potser la majoria? dels que avui estan a l'atur, hipotecats o sense estalvis el que volen és poder tornar als vells temps. A que les coses tornin a com eren abans, quan hi havia feina, i estar hipotecat o no tenir estalvis no era quelcom de problemàtic.
I la promesa que s'està fent des del sistema és que les mesures d'austeritat, les retallades a les prestacions socials, les privatitzacions, les retallades de drets laborals, la repressió policial... ens retornaran algun dia als temps de vi i roses.
Només que sembla que no hi estem tornant. De fet, sembla que ens hi allunyem. Que sembla que els "rescats" només són per a alguns. Que la majoria que té molt a perdre si la baralla es trenca, resulta que està perdent, poc a poc, o més de pressa, ara que la baralla encara està sencera.
Potser és que encara no hem perdut prou.
En fi, com diu la germana abadesa. "Vigila, Teresa, vigila, pensa que tens una comunitat al darrera". Vigila, Teresa. Però també "Endavant". Afegeixo: Gràcies, Teresa, per dir el que penses, lliurement i amb valentia. I per fer-ho entenedor. Gràcies, de debò.
Amén, germana. La Pau en Crist.
Vet aquí l'enllaç al vídeo al 3 a la carta. Com sempre, el Singulars, referent televisiu.
I vet aquí el vídeo per si el voleu veure aquí mateix.
dimecres, 13 de juny del 2012
Singulars: Rescat, amb Jonathan Tepper, Ada Colau i Robert Tornabell
Imagina't que ets un president de govern espanyol qualsevol. Et lleves pel matí, esmorzes, rescates el país -pressionant a la UE per a obtenir unes condicions extraordinàriament favorables, i després, amb els deures fets, te'n vas a veure el futbol. Com diuen a Spain: "Porque yo lo valgo, y con un par."
En fi. Aquest curiós personatge demostra que els votants del PP tenen molt sentit de l'humor. Igual com els del PSOE van demostrar tenir-lo amb ZP. I és una gran notícia, perquè hom temia que el problema dels votants del PP era un excés de mala llet, personificat en l'irascible JM "Ansar".
Centrem-nos. Fer la conyeta fàcil és a l'abast de tothom. La veritat és que la cosa és bastant dramàtica i caldria il·lustrar de forma seriosa això del rescat.
Com sempre Jaume Barberà i el seu Singulars estan fent de dit a l'ull de les versions oficials en el més pur estil Mourinho. Aquesta setmana ens han ofert un debat imprescindible sobre el rescat. Rescat,Mariano, rescat.
Rescat, no en el sentit de salvar la vida d'algú sinó en el sentit econòmic, Déu mos guard, de la paraula. Pobreta paraula, que ha estat més prostituïda que les gallines. Com deien a Airbag.
En fi. Ric per no plorar. Us recomano aquest Singulars. Molt interessants les comparacions que fa Jaume Barberà al començament per presentar la magnitud de la tragèdia. I molt interessants les opinions de Tepper.
Per cert, cal dir que Tepper no és totalment imparcial. Simplificant podríem dir que en la guerra Euro - Dòlar, Tepper estaria més de la banda anglo-saxona. Tanmateix, les seves opinions són molt interessants.
Vet aquí l'enllaç a TV3: http://www.tv3.cat/videos/4125510/Rescat-amb-Jonathan-Tepper-Ada-Colau-i-Robert-Tornabell
O si ho preferiu, també el podeu veure aquí:
En fi. Aquest curiós personatge demostra que els votants del PP tenen molt sentit de l'humor. Igual com els del PSOE van demostrar tenir-lo amb ZP. I és una gran notícia, perquè hom temia que el problema dels votants del PP era un excés de mala llet, personificat en l'irascible JM "Ansar".
Centrem-nos. Fer la conyeta fàcil és a l'abast de tothom. La veritat és que la cosa és bastant dramàtica i caldria il·lustrar de forma seriosa això del rescat.
Com sempre Jaume Barberà i el seu Singulars estan fent de dit a l'ull de les versions oficials en el més pur estil Mourinho. Aquesta setmana ens han ofert un debat imprescindible sobre el rescat. Rescat,Mariano, rescat.
Rescat, no en el sentit de salvar la vida d'algú sinó en el sentit econòmic, Déu mos guard, de la paraula. Pobreta paraula, que ha estat més prostituïda que les gallines. Com deien a Airbag.
En fi. Ric per no plorar. Us recomano aquest Singulars. Molt interessants les comparacions que fa Jaume Barberà al començament per presentar la magnitud de la tragèdia. I molt interessants les opinions de Tepper.
Per cert, cal dir que Tepper no és totalment imparcial. Simplificant podríem dir que en la guerra Euro - Dòlar, Tepper estaria més de la banda anglo-saxona. Tanmateix, les seves opinions són molt interessants.
Vet aquí l'enllaç a TV3: http://www.tv3.cat/videos/4125510/Rescat-amb-Jonathan-Tepper-Ada-Colau-i-Robert-Tornabell
O si ho preferiu, també el podeu veure aquí:
dissabte, 9 de juny del 2012
Singulars. "Germà Bel: trens, aeroports i decadència"
Els dos darrers "Singulars" d'en Jaume Barberà han tractat d'infraestructures. En el de fa dues setmanes, Barberà va parlar amb Germà Bel, professor de política econòmica a la UB. La setmana passada, amb Salvador Alemany, president d'Abertis.
El que vull comentar és el Singulars amb el Germà Bel.
Germà Bel va posar en context històric les sorprenents inversions en infraestructures de l'estat espanyol. Es podria arribar a dir que els AVEs a Galícia, o a Extremadura; o la no existència del corredor Mediterrani; o la insistència des del govern de l'estat en el corredor central; o els inexplicables aerports de Ciudad Real o Castelló podrien arribar a justificar-se per un projecte polític encetat el 1740.
La veritat és que costa pensar en Rajoy, Zapatero, Aznar o Felipe González com els continuadors d'un projecte de construcció nacional encetat fa 252 anys. En realitat hom tendiria a pensar, que aquests personatges només tenen visió "fins a les properes eleccions". Però, en aquest cas, potser sí que cal pensar que alguna cosa hi ha en l'educació, en la forma de pensar, dels espanyols que fa que aquell mapa radial del 1740 estigui esdevenint una realitat.
Una realitat que empobreix als ciutadans de l'estat en general, i que els separa entre Madrid i Provincias. I que, per descomptat, esborra qualsevol altre identitat nacional i cultural que no sigui "l'espanyola".
Una realitat en la que s'estan abocant milions i milions per a construir-la i que serà tan absolutament deficitària que exigirà milions i milions de despesa per a mantenir-se fins que, finalment, tingui que ser abandonada per l'esgotament i endeutament que suposa i suposarà. Una realitat que està servint d'empara per a que mafiosos locals estiguin acaparant fortunes immenses. Quantitats que són malversades, legalment, això sí. Però malversades i que van a omplir butxaques sense escrúpols. Tot sota la mirada bovina i de xai de les masses d'electors i "contribuents" (perquè en diran contribuent a qui paga impostos? que jo sàpiga, no és voluntari) .
Un Singulars interessant. Com tots. Molt gran el Jaume Barberà i el seu equip.
Aquí l'enllaç: "Germà Bel: Trens, aeroports i decadència".
O si preferiu, el podeu veure aquí:
El que vull comentar és el Singulars amb el Germà Bel.
Germà Bel va posar en context històric les sorprenents inversions en infraestructures de l'estat espanyol. Es podria arribar a dir que els AVEs a Galícia, o a Extremadura; o la no existència del corredor Mediterrani; o la insistència des del govern de l'estat en el corredor central; o els inexplicables aerports de Ciudad Real o Castelló podrien arribar a justificar-se per un projecte polític encetat el 1740.
La veritat és que costa pensar en Rajoy, Zapatero, Aznar o Felipe González com els continuadors d'un projecte de construcció nacional encetat fa 252 anys. En realitat hom tendiria a pensar, que aquests personatges només tenen visió "fins a les properes eleccions". Però, en aquest cas, potser sí que cal pensar que alguna cosa hi ha en l'educació, en la forma de pensar, dels espanyols que fa que aquell mapa radial del 1740 estigui esdevenint una realitat.
Una realitat que empobreix als ciutadans de l'estat en general, i que els separa entre Madrid i Provincias. I que, per descomptat, esborra qualsevol altre identitat nacional i cultural que no sigui "l'espanyola".
Una realitat en la que s'estan abocant milions i milions per a construir-la i que serà tan absolutament deficitària que exigirà milions i milions de despesa per a mantenir-se fins que, finalment, tingui que ser abandonada per l'esgotament i endeutament que suposa i suposarà. Una realitat que està servint d'empara per a que mafiosos locals estiguin acaparant fortunes immenses. Quantitats que són malversades, legalment, això sí. Però malversades i que van a omplir butxaques sense escrúpols. Tot sota la mirada bovina i de xai de les masses d'electors i "contribuents" (perquè en diran contribuent a qui paga impostos? que jo sàpiga, no és voluntari) .
Un Singulars interessant. Com tots. Molt gran el Jaume Barberà i el seu equip.
Aquí l'enllaç: "Germà Bel: Trens, aeroports i decadència".
O si preferiu, el podeu veure aquí:
dimecres, 16 de maig del 2012
Singulars. Edward Hugh i Jonathan Tepper: el que no es vol sentir.
Cal veure'l. Singulars, com sempre, imprescindible.
L'enllaç: http://www.tv3.cat/videos/4093933/Edward-Hugh-i-Jonathan-Tepper-el-que-no-es-vol-sentir
Jaume Barberà entrevista a Edward Hugh i Jonathan Tepper. Dos economistes que quan tot eren flors i violes (o ja no tant) van descriure la situació de crisi en la que ara en trobem.
Dues receptes possibles: sortida de l'euro i devaluació de la pesseta un 35%, Jonathan Tepper; o bé "rescat" i "devaluació interna" amb baixada de salaris i preus, Edward Hugh.
En tots dos casos, la situació que preveuen no serà gens fàcil.
Per si el voleu veure aquí:
L'enllaç: http://www.tv3.cat/videos/4093933/Edward-Hugh-i-Jonathan-Tepper-el-que-no-es-vol-sentir
Jaume Barberà entrevista a Edward Hugh i Jonathan Tepper. Dos economistes que quan tot eren flors i violes (o ja no tant) van descriure la situació de crisi en la que ara en trobem.
Dues receptes possibles: sortida de l'euro i devaluació de la pesseta un 35%, Jonathan Tepper; o bé "rescat" i "devaluació interna" amb baixada de salaris i preus, Edward Hugh.
En tots dos casos, la situació que preveuen no serà gens fàcil.
Per si el voleu veure aquí:
Subscriure's a:
Missatges (Atom)