El salari mínim s'ha apujat 50€. Benvinguts siguin. Sens dubte, atès que molta gent cobra el salari mínim, millor que aquests diners estiguin a la butxaca de qui els necessita, que no a la de l'estat.
Ara bé, 50€ al mes no treuen a ningú de la precarietat: el salari mínim segueix estan per sota del preu mitjà d'un lloguer a Barcelona. Ens ho venen com un gran èxit però és un pedaç insuficient.
De pas, per compensar, s'ha retardat l'edat de jubilació als 72 anys.
Sí, per molt que diguin que no, que això és voluntari, el fet és que la diferència entre retirar-se amb 67 anys, a fer-ho cinc anys més tard té un impacte econòmic: es cobra un complement. El joc de paraules que fa el govern més progressista de l'univers és que si et retires amb 67 cobres el 100% de la pensió, en canvi, si ho fas amb 72, cobraràs un x%, on x és més gran que 100. Diuen que cobraràs un incentiu. És més bonic dir-ho així que dir que si et retires amb 72 anys cobraràs el 100% de la pensió, però si ho fas amb 67 cobraràs un y% de la pensió, amb y menor que 100, és dir, que et penalitzaran. O sigui, com funciona ara.
Clar, aquí és on es veu la importància que el sistema educatiu eviti que la gent aprengui com va això dels percentatges. Algú podria adonar-se que el prenen per ruc i emprenyar-se. Per sort, el sistema educatiu funciona i ens protegeix de coneixements que ens podrien trasbalsar. Ara s'entén millor això de l'educació emocional.
Que el sistema funciona i que som uns xaiets és veu en que els carrers no cremen, ni hi han barricades, ni s'ha assaltat cap Parlament, ni cap seu de govern, ni les seus dels partits que han aprovat aquesta llei, ni les dels sindicats verticals i majoritaris que no han badat boca. Res. Zero.
És el que hi ha. És el país que ens està quedant. Ho han aconseguit. Ens han tornat idiotes. A la propera pandèmia, enlloc de punxar-nos, ens posaran supositoris de la mida d'una Coca Cola de dos litres. Encara hi haurà qui farà cua per deixar-se donar pel cul. Ja veureu. Temps.