Pàgines

dissabte, 18 de febrer del 2012

Miquel Calçada a l'Implicats de VilawebTV

Per a molts "indepes", el Miquel Calçada és un referent. Dins la sèrie "Implicats",  el VilawebTV han penjat aquesta xerrada amb Miquel Calçada. I a mi, em feia molta il·lusió penjar-la també al bloc.

Jo també penso que ara, avui, per accedir a la independència, ja cal molt poc. Un click.

El que cal és estar-ne atents a quan es produeixi, o forçar-lo, i aprofitar-lo decididament quan aquest click s'esdevingui.

En aquest enllaç podreu trobar l'Implicats amb Miquel Calçada i l'entrevista, escrita, que li han fet a Vilaweb.

I, per cert, Implicats és un programa de TV per Internet, que a dia d'avui és l'única forma que tenen al País Valencià de veure TV en català feta al Principat.

Convé recordar-ho, avui que a Castelló milers de manifestants s'han mobilitzat per a reclamar aquesta cosa -tan extraordinàriament subversiva, sembla-  que és poder veure TV3 al País Valencià.

Vet aquí la xerrada:





dijous, 16 de febrer del 2012

Reforma laboral

Reial decret de reforma laboral. Aquesta reforma apunta directament al grup de treballadors amb contracte indefinit, amb, diguem,  més de 10 anys al mateix lloc de treball. Tota aquesta gent han vist, de cop, que la  protecció que representava la indemnització ha desaparegut. Seguirà sent més car fer-los fora que al treballador equivalent amb contracte temporal. Però el preu de fer-los fora ara és molt més barat. Molt més assequible i amortitzable.

Per no parlar de com els contractes queden en paper mullat. Els empresaris podran fer i desfer, baixar salaris, canviar els horaris de treball... gairebé a voluntat. Ho expliquen a uns quants llocs. Per exemple a aquest pàgina d'ERC.

Tanmateix, acceptem que alguna mena de reforma laboral podia ser necessària per permetre a les empreses a afrontar la crisi. En aquesta altre pàgina del Gurusblog aporten algunes raons.

Popularment s'accepta  que si les empreses poden superar la crisi, aleshores contractaran gent.

Però és fals. Les empreses només contractaran si els cal gent.  Si no els cal gent, no contractaran. Si els sobra gent, la faran fora. Si els cal gent, la contractaran a un preu més baix.

Aquesta reforma laboral permetrà que les empreses acomiadin els treballadors "cars" i es treguin de sobre despeses laborals.  Això farà que algunes empreses siguin viables. Evidentment, no es crearan llocs de treball nous. La teoria sembla ser que és que, d'aquesta forma, no es perdran tants llocs de treball com si no s'hagués fet la reforma.

No cal ser gaire llest per veure això. De fet, els mateixos que han perpetrat la reforma ho reconeixen a mitges.

No es crea treball per decret i no apareix d'un dia per l'altre un sector econòmic que pugui ocupar a tres milions de treballadors a tot l'estat. Això no passarà. Ni en un dia ni amb quatre anys.

Formació, innovació i inversió són el brou de cultiu de nous sectors econòmics. Però els joves més formats estan emigrant. Amb ells marxa també la innovació. De la inversió i del capital més val no parlar-ne. Algú ha demanat un crèdit últimament? jo tampoc perdo el temps intentant-ho.

La reforma era prou dura com per provocar alguna reacció. La reacció de CCOO i UGT serà una manifestació el proper diumenge.

Potser m'equivoco, però dubto bastant que milers, potser milions, de treballadors irats marxin en manifestació a ocupar Parlaments, Delegacions del Govern, Palaus de la Generalitat, de la Moncloa i de la Zarzuela... Sospito, digues-me endeví, que això no passarà.

I potser tampoc caldria (potser), però potser que una vaga general sí que estava justificada en aquest cas, i més d'una. Però CCOO i UGT han decidit que esperaran, sembla que a la tardor, per a convocar la vaga. Fabulós.

És el que passa quan hom confon el concepte de "Sindicat" amb el d'"Empresa semi-pública que presta serveis d'assessoria jurídica laboral i de formació i que té capacitat per signar EROS en nom (en nom?) dels treballadors". Per a properes ocasions, doncs, procurarem no fer servir el mot "sindicats" per a referir-nos a CCOO i UGT.

Em consta que sindicats més mereixedors d'aquest nom estan demanant als seus afiliats que participin a  manifestacions el proper 19 i que s'ajuntin en blocs diferenciats amb els seus propis símbols i els seus propis eslògans, i que cridin a CCOO i UGT que "el que cal, una vaga general". Molt bé, d'acord.  Però mirin, sospito que aquesta crida no serà escoltada.

Encara és molt aviat per avaluar els efectes d'aquesta nova reforma laboral. Ara bé, l'experiència de la darrera reforma, la que va provocar la Vaga General del 29/09/2010 és que l'atur no ha parat de créixer i l'economia no ha parat d'ensorrar-se. Perquè aquest cop hauria de ser diferent? ¿perquè aquest cop -amb una reforma molt més "agressiva", citant paraules textuals- no hauria de ser molt pitjor?

D'aquí a la tardor pot haver passat de tot. Probablement veurem un increment de l'atur aprofitant la reforma, una baixada generalitzada de salaris i, segurament,  estarem enmig de la recessió econòmica. Estem a febrer i ja gairebé podem afirmar que aquest any serà més dur que el passat.

Agafin-se fort que venen corbes.

dijous, 9 de febrer del 2012

Garzón condemnat

Garzón, condemnat a onze anys d'inhabilitació. El pitjor de tot és que, segurament, la condemna és legalment impecable. No es poden ordenar escoltes entre uns encausats i els seus advocats.

Com és que Garzón va ordenar aquestes escoltes? qui em dona garanties que aquesta no és una pràctica més comú que no ens pensem?

Garzón no és, en cap cas, sant de la meva devoció. En aquest article de La Haine en donen una visió "alternativa" del jutge, que crec que cal llegir.

Una altre cosa és que, efectivament, n'hi han uns que són al carrer, legalment declarats innocents, purs i blancs com querubins; i, en canvi, ell, que es pensava ser el superman de la justícia, aspirant al Nobel de la Pau, acaba de ser condemnat.

Tampoc ens hauria d'estranyar, oi? ben mirat, al tribunal constitucional, els jutges els posa a dit el PPSOE. Visca la separació de poders. I igual que et poso, et trec. I si em toques molt les pilotes, et condemno.

Però no patiu pel Baltasar. Ara té una oportunitat d'or per escriure aquell llibre en que ho explicarà tot. O potser per fer de tertulià a teles i ràdios. Ves a saber. A les males, si les coses definitivament se li torcen, sempre podria entrar a la casa del Gran Hermano. Mediàtic ell.

Nadal i la reforma laboral.

Fa una bona estona que estan parlant a les notícies de l'afer dels guinyols francesos. Un atac en tota regla, es veu. Una casus belli que galvanitzarà el país enfront de l'agressió gavatxa. Es tracta d'això, no?

Suposo que es tracta d'això. Si no, no m'ho explico. Fins i tot l'ambaixada francesa ha emès una mena de disculpa per aquesta ofensa nacional.

Doncs serà que jo soc un antipatriota, (de fet, ho soc, si més no, un antipatriota espanyol) però em sembla que perdre més de mig microsegon en un acudit d'un programa d'humor no treu cap a res. Sobretot quan no costa gaire trobar en la TVE uns quants programes que poden ser força ofensius amb el que és estranger i tancadament nacionalistes amb el que és l'espanya profunda, posem per exemple, el programa del Mota.

I que jo sàpiga, ni França ni Alemanya han envaït Espanya per venjar les "ofenses" d'aquest programa d'humor. De fet, Alemanya no ha envaït Itàlia malgrat que el poeta del Berlusconi qualifiqués a l'Àngela Merkel com un "cul infollable". Tot i que, potser alguna cosa sí que va tenir a veure aquest simpàtic comentari en que avui Berlusconi ja no sigui il capo di capi a la bella Itàlia. Ah, que maldestre, Silvio! encara que ho creguis, això no és diu, home!

En fi, suposo que estant com estem, a escasses hores de conèixer els secrets d'una reforma laboral, la primera de l'era Rajoy, més val tenir al personal distret amb alguna cosa. No hi ha res millor que l'enemic exterior. I els gavatxos sempre han estat uns enemics molt a ma.  Ser un afrancesat ha estat sempre un insult. I si a sobre la víctima de la perfídia gala és un heroi nacional, esportista, guapot, i del Madrid, com el Rafa Nadal, ni t'ho dic.

Una maniobra de distracció? Una demostració més del grau d'imbecil·litat, i vostès perdonin, nacional? ves a saber.

Crec que al Mariano la jugada li sortirà bé. La CEOE i els sindicats no es van posar d'acord i ara serà ell tot solet el que perpetrarà la reforma. Una reforma agressiva, diuen.

Una reforma agressiva. Quina serà la reacció de la societat? vaga general? com tem el mateix Mariano, o, pel contrari, una acceptació resignada?

Qui ho sap. Tanmateix, se li podrà perdonar tot si l'honor de Rafa -y de España ¡coño!- queda salvat.

Quines coses! Un exemple de llibre de com el nacionalisme serveix per a distreure la classe treballadora  dels seus objectius de classe. Si ja et dic jo que Mariano ha llegit Lenin.

dimarts, 7 de febrer del 2012

Vaga general a Grècia. La primera de 2012.




Avui, a Grècia tornaven a fer vaga general. 

Segons els sindicats grecs, la participació ha estat entre el 80% i el 90% dels treballadors. És la primera vaga general a Grècia d'enguany.  El 2010 van fer 10 vagues generals. El 2011, en van fer 7.

Serveixen per a alguna cosa les protestes? Potser un aplaçament? potser definitiu?

Resultarà increïble si el govern grec fa cas omís d'aquesta protesta. Ara bé, acceptem que és possible que, finalment, el govern grec (l'empresa Estat Grec S.A.)  imposi a tots els treballadors del país, del sector públic i del privat, una retallada del salari mínim del 20% -sí, ho heu llegit bé- entre d'altres mesures d'"austeritat".

Mesures que han provocat més atur. Que han acabat d'ensorrar l'economia grega i han abocat a milers de grecs a la pobresa.

I, malgrat tot, potser el govern grec aprova més "mesures d'austeritat". Aleshores, que els queda als treballadors? enfront la violència de l'estat, a les ordres de la UE, què poden oposar?

Contra els  psicòpates del govern grec, traïdors al poble grec, esbirros i sicaris de la UE, què els queda als treballadors grecs?

La vaga general ja no impressiona als bàrbars del govern grec. Als treballadors grecs només els resta, doncs, recuperar el control, com a l'hospital de Kilkis. Cal que els treballadors demostrin al govern que el control ha retornat a les mans dels obrers. Ja no és el govern qui mana.

La sobirania sempre és del poble i els governs ho són per delegació. Si el govern, qualsevol govern, traeix al poble, aquest, de forma legítima té el dret i el deure de recuperar la sobirania i el control.

El govern grec, amb la seva actuació no està deixant més sortida que la revolta legítima dels ciutadans grecs.

Si els grecs volen deixar la UE, estan en el seu dret de fer-ho. No s'hi val a dir que serà un daltabaix. Per a milions de persones, aquesta crisi ja és un daltabaix. No hem vist solucions. Només estem veient depredació i psicòpates cobdiciosos que volen acaparar fins el menjar dels nens.

Avui la lluita és a Atenes. Per quan toqui a Barcelona -que tocarà- haurem après alguna cosa?





A la samarreta posa "People should not be afraid of their government. Governments should be afraid of their people." (El poble no hauria de témer el seu govern. Els governs haurien de témer els seus pobles).

Adéu, Antoni Tàpies.




Sempre és trist quan cal dir adéu a personatges il·lustres. Encara més quan el personatge és un dels referents de la cultura d'aquest nostre petit país.

Cal dir adéu a Antoni Tàpies. L'obra de Tàpies ha estat immensa i extraordinàriament popular. Popular en el sentit que la podies trobar amb facilitat. Moltes vegades sense ni tan sols ser conscient que era allà. Sobre mitjans inesperats, potser en portades de diaris i revistes: allò era un Tàpies que havia arribat a les teves mans sense adonar-te'n. En canvi, tothom recorda alguns  moments sorollosament mediàtics al voltant d'obres que van desfermar la polèmica. Popular però no gens fàcil. Amb unes referències sorprenents i que no resultaven gens evidents.

Finalment, un catalanista de pedra picada. Un home compromès amb el seu país. "Radicalment català en el seu pensament", com diu el President Mas. És doncs, una pèrdua doblement dolorosa.

Descansi en pau.