Sequera. Tres anys de sequera. Diuen que s'ha perdut un any de pluja. No hi ha aigua. Ens amenacen amb restriccions.
Mireu, després de tres anys de sequera, l'únic que és segur és que no ens ha agafat de sorpresa.
Es diu que "la nostra" generació és la més preparada de la història. La que ha comptat amb més recursos. La que té més estudis.
El cas, però, és que aquesta generació ha caigut, amb complaença fins tot, a tots els paranys que ha trobat. Aquesta generació ha seguit fent la guerra, dilapida més que mai els recursos del planeta, contamina més que mai l'aire i el mar. Aquesta generació no és la millor. És la pitjor. I és la pitjor perquè ho tenia tot per a ser la millor i, en canvi, uns han triat l'hedonisme, la indiferència o la mandra, d'altres l'obediència cega, l'infantilisme; i tots han triat la hipocresia.
Es busquen culpables. No plou,i la culpa és del canvi climàtic, i no es pot fer res, perquè la natura ha embogit. Els més agosarats diuen que la culpa és nostra, que l'hem feta embogir.. El cas és que buscar un culpable no aporta cap solució. El cas és que, si a Catalunya no hi ha aigua, l'explicació més raonable potser té poc a veure amb el canvi climàtic i sí molt amb el model econòmic, la imprevisió i l'avarícia.
Als anys 80 hi havia un anunci de la Generalitat que deia, "Som 6 milions". En aquella època no és que la l'autonomia de Catalunya anés sobrada d'aigua, però es podia anar fent. Eren els anys previs als Jocs de Barcelona.
Quaranta anys més tard som set milions i mig, és dir, un milió i mig de persones addicionals. El consum per capita d'aigua és més elevat que als anys 80. Per si fos poc, segons he llegit avui mateix, cada any venen uns dotze milions de turistes. El consum d'aigua dels turistes és superior al dels autòctons.
És dir, a efectes pràctics, el sistema hidrològic al Principat suporta una pressió molt més elevada enguany que fa 40 anys. No tinc dades, però estic convençut que aquesta pressió per ella mateixa ja permetria explicar les mancances. La darrera gran sequera va ser entre 2007 i 2008, uns setze mesos de sequera. A conseqüència d'aquella sequera es van fer dessaladores. A Barcelona, d'aleshores ençà, ens hem estalviat restriccions. Fins enguany. No han passat ni quinze anys i tornem a fer curt. "És que la sequera fa tres anys que dura!". Sí, i? Jo porto sentint que la contaminació de l'aire, que si l'escalfament global des de ben jove. I les advertències del IPCC des de fa un munt d'anys són ben clares. Aleshores, a què ve aquesta sorpresa?
A que ve passejar-se amb el pin de l'agenda 2030 si no te l'has llegit? Que no sabem llegir? Tampoc sabem comptar? som 1.500.000 persones més que fa 40 anys. I gastem més aigua. I venen dotze milions de turistes. I volen que en vinguin mes! i volien fer uns jocs olímpics d'hivern al Pirineu! I volen fer un Hard Rock per a que vinguin més turistes! I la canonada que perd aigua a Badalona, no l'arreglaran fins al 2025 per no se quina merda d'excusa.
Després fan una campanya de "conscienciació" a la tele dient que no facis servir la banyera, i que arreglis l'aixeta que perd aigua... i tant que l'arreglaré: al preu que la cobren l'aigua no podem permetre'ns malbarataments.
L'aigua és cara i més que l'encariran, tot i que les elèctriques van buidar pantans per a poder generar electricitat i cobrar-la més cara.
La culpa és de la natura, que s'ha tornat boja, i de la gent que consumeix més del compte.
Una puta merda. La culpa és dels que han decidit que aquest país ha de ser un parc temàtic per a turistes. Dels que han decidit que créixer consisteix en acumular: acumular gent, acumular producció, acumular de tot, de forma infinita. Sense comptar que això no pot ser. Si més no, si tots volem viure en aquest món. Sense comptar que aquesta gent, i aquests centres de treball necessiten comunicacions sostenibles, trens i no cotxes, necessiten espais lliures, i verds, necessiten aigua i recursos.
La culpa és dels que s'omplen la boca amb la paraula sobirania i s'obliden de la sobirania energètica, de la sobirania alimentària, de la gestió racional i sostenible de l'aigua. O potser no se n'obliden, potser és que, simplement, no és el seu negoci, o el del lobby que representen, o no dona tants calés com obrir un munt d'hotels i que rebentin els pagesos.
Catalunya és un país que s'ha anat a fer punyetes perquè està en mans de màfies. En patim, com a mínim, dues. La màfia madrilenya que saqueja tot l'estat espanyol, i la màfia catalana, que se subordina a l'espanyola a canvi d'un bon pessic en el saqueig de Catalunya i, eventualment, perquè també participa una mica en el saqueig a l'estat espanyol. Fins que no ens lliurem de totes aquestes màfies, i cal posar noms i cognoms als mafiosos, no ens en sortirem.
La independència, fills meus, va de lliurar-se d'aquestes màfies. Per això no la volen ni a Madrid, ni a Barcelona. On Barcelona no és la ciutat que jo m'estimava i en la que vaig néixer. No. Em refereixo a la Barcelona com a símbol del poder, de corrupció i d'hipocresia. El mateix que Madrid.
No plou, i la sequera és greu. Però és encara pitjor l'avarícia, i la prepotència de les màfies. És encara pitjor aquest sistema en que els rics s'ho fan venir bé per a ser encara més rics.
Mentre ells es banyen a les seves piscines particular tu tanca bé l'aixeta, malparit, i no posis la banyera, com vol la noia de l'anunci, que gastes massa aigua, que la vull per mi, que jo sóc ric i tu pobre, encara que diguis (i et creguis! ai, que em pixo!) que ets classe mitjana. Pobre desgraciat.
Ens convé que plogui, però ens convé més una revolució.