divendres, 23 de març del 2018
Llibertat Presos Polítics
No hi han paraules, i no en poden haver.
Ara només poden haver fets, i els fets s'esdevindran.
Alliberarem als segrestats : Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Oriol Junqueras, Quim Forn, Carme Forcadell, Dolors Bassa, Raül Romeva, Jordi Turull i Josep Rull.
Que tornin a casa en pau : Carles Puigdemont, Meritxell Serret, Clara Ponsatí, Toni Comín, Lluís Puig, Anna Gabriel i Marta Rovira.
Defensem la República, perquè defensar-la és defensar la democràcia, els drets fonamentals i la llibertat.
Ni un pas enrere.
No passaran.
Visca Catalunya Lliure.
Etiquetes de comentaris:
llibertat presos polítics,
República
dijous, 15 de març del 2018
La República no es rendeix.
Les forces d'ocupació de l'estat espanyol han entrat a la seu d'Òmnium i al Palau de la Generalitat.
Deien que era un escorcoll per buscar documentació sobre el referèndum de l'1 d'octubre.
Però tothom sap que l'únic que pretenen les forces d'ocupació és espantar i humiliar. Demostrar que poden entrar quan volen i fer el que volen allà on volen. I ho fan. Volen demostrar que aquí manen ells.
El que cal fer, doncs, és tot el que calgui per a fer-los fora i demostrar exactament el contrari. Que aquí no manen.
No serà fàcil. Els partits independentistes en ple van cometre un error monumental quan van decidir que la República no es defensaria. De fet, sembla que les cúpules dels partits independentistes, potser no tothom, JxCat i ERC no es creien que la independència fos possible, o que fos possible sense sang, i el seu autèntic objectiu era forçar una negociació bilateral amb l'estat, o un referèndum pactat.
Però l'estat ja ha viscut això abans. S'ho coneix de fa dècades. La insistent reivindicació nacionalista pujoliana al final no era més que un xantatge cada cop menys convincent. Amenaçar amb "la independència" a canvi de traspassos, o pressupost. Però l'estat va acabar comprenent que aquesta "independència" ni es buscava ni s'esperava. I els seus traspassos cada cop eren més escadussers i els pressupostos més minsos. Finalment, CiU va perdre la Generalitat a mans del tripartit maragallià que va intentar una reforma de l'estatut que, al menys per una generació, acabés amb aquella reivindicació permanent. Ja sabem que va passar després, que no deixa de ser el cicle en que ens trobem avui.
Del drama de l'estatut del 2005 alguna cosa vam aprendre els catalans. Però l'estat també. Va aprendre que, efectivament, qui fa servir la independència com amenaça és que realment, no la vol.
El mes d'octubre passat l'estat va demostrar que ens coneixia millor que nosaltres mateixos. O, si més no, que coneixia molt bé els lideratges dels partits independentistes. Va apostar fort a que no hi hauria defensa de la República. Quan es va proclamar la República per, als tres segons, posar-la en suspens, l'estat ja sabia que havia guanyat. Que no li calia cedir en res, i no ha cedit en res. Ni cedirà en res.
No cedirà fins que aquí no entenguem que defensar la República costarà sang. Rius de sang, em temo.
El que l'estat ens està ensenyant ara amb la repressió és que no defensar la República també té un preu. Un preu molt alt, en forma de silenci i autocensura, en forma de por, en forma d'espoli i d'humiliació, en forma de vergonya i, sí, també en forma de sang, de porres i bales de goma -de moment, que ja arribaran les de plom- en forma de pallisses, en forma d'exili, de presos polítics i de pèrdua de drets i llibertat per a tothom.
La qüestió és aquesta. Triem el que triem, tocarà patir. Ara bé : podem triar rendir-nos i potser alguna generació posterior emprendrà la lluita de nou, o potser no; o podem triar aixecar-nos i lluitar per la República, sabent que això té un preu, un cost que serà elevat, però en el que hi ha la possibilitat de guanyar. Podem perdre, però també podem guanyar.
Jo vull guanyar. Podem guanyar. Hem de guanyar. La República no es rendeix.
Per a fer això calen dos coses : el poble alçat en mobilització permanent, i representants polítics - em nego a dir lideratges- que comprenguin que la independència i la República no es negocien. El poble mana i el govern escolta. El poble lluita i el govern es posa al front. Ningú diu que sigui fàcil ser el govern de Catalunya.
Avui les forces d'ocupació han entrat a la seu d'Òmnium i a la Generalitat, i han amenaçat que si havien concentracions s'acusaria de sedició i de rebel·lió. Com era d'esperar, hi han hagut concentracions, aquest cop sense cotxes de la guàrdia civil enmig de la gent. Tanmateix, algú pot afirmar que no hi haurà acusació de sedició i rebel·lió? jo tampoc.
Un dia més de repressió i us de la força per part dels ocupants. Esperem. No oblidem. No perdonem. Tindrem el nostre moment.
La República no es rendeix.
Deien que era un escorcoll per buscar documentació sobre el referèndum de l'1 d'octubre.
Però tothom sap que l'únic que pretenen les forces d'ocupació és espantar i humiliar. Demostrar que poden entrar quan volen i fer el que volen allà on volen. I ho fan. Volen demostrar que aquí manen ells.
El que cal fer, doncs, és tot el que calgui per a fer-los fora i demostrar exactament el contrari. Que aquí no manen.
No serà fàcil. Els partits independentistes en ple van cometre un error monumental quan van decidir que la República no es defensaria. De fet, sembla que les cúpules dels partits independentistes, potser no tothom, JxCat i ERC no es creien que la independència fos possible, o que fos possible sense sang, i el seu autèntic objectiu era forçar una negociació bilateral amb l'estat, o un referèndum pactat.
Però l'estat ja ha viscut això abans. S'ho coneix de fa dècades. La insistent reivindicació nacionalista pujoliana al final no era més que un xantatge cada cop menys convincent. Amenaçar amb "la independència" a canvi de traspassos, o pressupost. Però l'estat va acabar comprenent que aquesta "independència" ni es buscava ni s'esperava. I els seus traspassos cada cop eren més escadussers i els pressupostos més minsos. Finalment, CiU va perdre la Generalitat a mans del tripartit maragallià que va intentar una reforma de l'estatut que, al menys per una generació, acabés amb aquella reivindicació permanent. Ja sabem que va passar després, que no deixa de ser el cicle en que ens trobem avui.
Del drama de l'estatut del 2005 alguna cosa vam aprendre els catalans. Però l'estat també. Va aprendre que, efectivament, qui fa servir la independència com amenaça és que realment, no la vol.
El mes d'octubre passat l'estat va demostrar que ens coneixia millor que nosaltres mateixos. O, si més no, que coneixia molt bé els lideratges dels partits independentistes. Va apostar fort a que no hi hauria defensa de la República. Quan es va proclamar la República per, als tres segons, posar-la en suspens, l'estat ja sabia que havia guanyat. Que no li calia cedir en res, i no ha cedit en res. Ni cedirà en res.
No cedirà fins que aquí no entenguem que defensar la República costarà sang. Rius de sang, em temo.
El que l'estat ens està ensenyant ara amb la repressió és que no defensar la República també té un preu. Un preu molt alt, en forma de silenci i autocensura, en forma de por, en forma d'espoli i d'humiliació, en forma de vergonya i, sí, també en forma de sang, de porres i bales de goma -de moment, que ja arribaran les de plom- en forma de pallisses, en forma d'exili, de presos polítics i de pèrdua de drets i llibertat per a tothom.
La qüestió és aquesta. Triem el que triem, tocarà patir. Ara bé : podem triar rendir-nos i potser alguna generació posterior emprendrà la lluita de nou, o potser no; o podem triar aixecar-nos i lluitar per la República, sabent que això té un preu, un cost que serà elevat, però en el que hi ha la possibilitat de guanyar. Podem perdre, però també podem guanyar.
Jo vull guanyar. Podem guanyar. Hem de guanyar. La República no es rendeix.
Per a fer això calen dos coses : el poble alçat en mobilització permanent, i representants polítics - em nego a dir lideratges- que comprenguin que la independència i la República no es negocien. El poble mana i el govern escolta. El poble lluita i el govern es posa al front. Ningú diu que sigui fàcil ser el govern de Catalunya.
Avui les forces d'ocupació han entrat a la seu d'Òmnium i a la Generalitat, i han amenaçat que si havien concentracions s'acusaria de sedició i de rebel·lió. Com era d'esperar, hi han hagut concentracions, aquest cop sense cotxes de la guàrdia civil enmig de la gent. Tanmateix, algú pot afirmar que no hi haurà acusació de sedició i rebel·lió? jo tampoc.
Un dia més de repressió i us de la força per part dels ocupants. Esperem. No oblidem. No perdonem. Tindrem el nostre moment.
La República no es rendeix.
Etiquetes de comentaris:
llibertat presos polítics,
República
dijous, 8 de març del 2018
Lectura del manifest de la marxa del 8M a Barcelona
Gràcies i felicitats, companyes.
Felicitats perquè la d'avui ha estat una gran victòria, i les vostres victòries són victòries de totes i tots.
I gràcies. Gràcies per haver sortit al carrer a reivindicar la igualtat entre homes i dones, per haver rebutjat la violència masclista, per haver rebutjat la feminització de la pobresa, per haver reivindicat de forma valenta i contundent un món millor per a tothom, en definitiva, un món més divers i igualitari, sense violència, sense pobresa, sense discriminació d'origen, raça i, per descomptat, gènere Per haver reivindicat un món nou. Un món més net i més just. Gràcies per haver acollit la transversalitat de les lluites. Gràcies per haver demanat, valentes i orgulloses, la llibertat i la revolució. La República serà feminista, o no serà. Gràcies per ser tres voltes rebels
No he d'afegir res més, és millor que les escolteu a elles.
Molt d'orgull pel manifest. Caldria passar-lo a totes les escoles.
Vet aquí la lectura del manifest de la marxa del 8M. Escolteu-lo atentament, us ho recomano intensament.
Demà, 9M, la lluita continua. Seguim. Tenim el camí marcat i elles obren camí.
Felicitats perquè la d'avui ha estat una gran victòria, i les vostres victòries són victòries de totes i tots.
I gràcies. Gràcies per haver sortit al carrer a reivindicar la igualtat entre homes i dones, per haver rebutjat la violència masclista, per haver rebutjat la feminització de la pobresa, per haver reivindicat de forma valenta i contundent un món millor per a tothom, en definitiva, un món més divers i igualitari, sense violència, sense pobresa, sense discriminació d'origen, raça i, per descomptat, gènere Per haver reivindicat un món nou. Un món més net i més just. Gràcies per haver acollit la transversalitat de les lluites. Gràcies per haver demanat, valentes i orgulloses, la llibertat i la revolució. La República serà feminista, o no serà. Gràcies per ser tres voltes rebels
No he d'afegir res més, és millor que les escolteu a elles.
Molt d'orgull pel manifest. Caldria passar-lo a totes les escoles.
Vet aquí la lectura del manifest de la marxa del 8M. Escolteu-lo atentament, us ho recomano intensament.
Demà, 9M, la lluita continua. Seguim. Tenim el camí marcat i elles obren camí.
dimecres, 7 de març del 2018
8 de març de 2018. El Dia de la Dona Treballadora fem Vaga General.
Demà és el dia internacional de la dona treballadora i hi ha convocada vaga general de 24h.
De motius per a la vaga de demà n'hi han molts : denúncia de la bretxa salarial, de la feminització de la pobresa, de la doble jornada laboral...
En realitat, qualsevol d'aquests arguments, per ell mateix, ja justifica un vaga general.
És una qüestió d'ètica simple : a igual feina ha d'haver igual salari. És diàfan i independent del gènere. És una reivindicació general que justifica una vaga general. Que sistemàticament les dones cobrin menys pel fet de ser dones és, directament, aberrant. I el que justificaria, fins i tot, una vaga indefinida.
I només he parlat de la bretxa salarial. La feminització de la pobresa o la doble jornada laboral van encara més enllà del laboral i ens diuen que la nostra societat té un problema molt greu de discriminació de gènere. Ens diuen que el nostre model no funciona. Més que una vaga general indefinida, el que ens cal és una revolució. No una reforma. Una revolució social i un procés constituent que la segueixi.
Però és que sense arribar a aquests extrems, només cal veure els que s'oposen a la vaga: PP i C's. Diuen que ells no fan vaga perquè no són anticapitalistes. Els felicito per la coherència : cert, el capitalisme és masclista. El capitalisme és desigualtat de tota mena, també de gènere. En aquest sentit, és lògic que s'oposin a la vaga. Com deia algú : només cal veure qui és a cada banda per saber quina és la correcta.
En definitiva, hi han un munt de motius per a la vaga general. Més encara en aquests dies que vivim, amb retallada de drets fonamentals, com el d'expressió; amb presoners polítics; amb amenaces i violència ultra; amb poders de l'estat reprimint de forma violenta i antidemocràtica qualsevol forma de dissidència: ja sigui nacional, social o de gènere. I tant que cal una vaga general. Allargar-la de forma indefinida és el que de debò caldria.
Arribats a aquest punt, dic que se'm fa inexplicable l'actitud de CCOO i UGT de rebaixar la reivindicació de la vaga general proposant, com alternativa, la aturada parcial de dues hores. No ho entenc. Amb aquesta proposta més aviat creen confusió, desmobilitzen i rebenten la vaga general.
La vaga general és l'arma més poderosa de la classe treballadora. Per això l'últim que s'ha de fer és malbaratar-la o utilitzar-la de forma irresponsable. Una vaga general és una cosa molt seriosa que suposa un sacrifici important per a molts vaguistes. No és un acte festiu i colorista. És un acte de sacrifici i lluita que, molts cops, s'estén més enllà del mateix dia de la vaga
Per això, també, em semblen increïbles alguns textos que m'han arribat que, en nom d'una suposada reivindicació feminista demanen als homes que vagin a treballar i que supleixin el treball de les seves companyes per a permetre que es puguin manifestar lliurement. Qui demana això no té ni idea de com funcionen les vagues o és que vol rebentar-la. L'èxit d'una vaga general es mesura pel grau de participació. Punt. Sense distingir entre homes i dones. Si volem que la vaga de demà, general, tingui èxit, cal que l'aturada sigui el més massiva possible. I cal l'acció dels piquets informatius, evidentment.
Arribats a aquest punt, res més que animar-vos a fer vaga demà, i a participar als actes reivindicatius que es faran.
Pe acabar, vet aquí el manifest de la CGT per a la vaga general de demà :
Aquest 8 de Març, la CGT, en coordinació amb el Moviment Feminista, convoca VAGA GENERAL DE 24 HORES, LABORAL, DE CONSUM, DE CURES, sumant-nos a l’estudiantil. Fem una crida a tota la societat perquè la secundi i participi en quantes mobilitzacions i accions es duguin a terme.
Denunciem la mercantilització que ens explota i esclavitza en la precarietat de les nostres vides, sent especialment cruel en les vides i discriminació a les dones.
Denunciem que ens dificultin doblement a les dones l’accés a l’ocupació, no volem més ocupació precària, temporal, jornades parcials i horaris incompatibles amb el treball de cures que se’ns imposen. Exigim que s’acabi amb la bretxa salarial, la desigualtat en les pensions, l’assetjament sexual i per raó de sexe als centres de treball.
No poden continuar les violències masclistes i del mercat que ens tracten com a objectes, possessions del mercat, dels homes que ens violen, assetgen, maltracten i assassinen, que emmalalteixen i incapaciten a les dones per viure.
Però també de les institucions i les seves lleis que reprodueixen actituds i conductes masclistes. Denunciem les lleis per no garantir el dret al fet que totes les vides siguin sostingudes sense discriminar a cap. Exigim respecte social i que l’Església no se segueixi immiscuint.
Volem un sistema educatiu que reconegui tota la nostra diversitat, com a dones lesbianes, bisexuals, transexuals, intersexuals, sense gènere, queers+; Volem drets sexuals i reproductius per a totes.
Cal que s’eduqui en la corresponsabilitat de les cures tant als homes com a la societat. No volem ni suportem més seguir sent les úniques responsables invisibles de les cures de les persones depenents.
Volem tenir una sanitat pública i de qualitat que no tracti com a malalties la vida de les dones, la seva menstruació, els seus embarassos, la seva menopausa. Que la medicina dels homes reconegui i respecti els nostres cossos i les nostres vides.
Les dones ens declarem insubmises de les fronteres que sostenen el racisme, els CIE, i les deportacions de vides.
Volem que es nomenin i s’equipari el valor en tots els treballs que sostenen les nostres vides: el treball domèstic i de cures, en particular, el que realitzen les dones esclavitzades en el règim especial d’empleades de llar; i el treball reproductiu, de la vida i de la resposta social a la precarietat.
Dones migrants, preses, diverses funcionals, de tots els sectors productius i reproductius, juntes en els col·lectius socials de classe cridem:
Sense nosaltres no hi ha ni producció ni reproducció. Volem aturar-nos per aturar el món.
Com deia Louise Michel en la Comuna de París: “Les dones no es preguntaven si una cosa era possible, sinó si era útil, i llavors aconseguien dur-la a terme”.
Vaga per viure, vaga per cuidar-nos.
Uneix-te a la lluita que som moltes.
Confederació General del Treball (CGT)
Annex :
Material per a la Vaga General Feminista del 8 de març de 2018 convocada per CGT:
Preavís de la CGT per a la Vaga General Feminista
Argumentari de la CGT per a la Vaga General Feminista
Díptic de la CGT per a la Vaga General Feminista
Còmic de la CGT per a la Vaga General Feminista
Cartell de la CGT per a la Vaga General Feminista - 24h
Cartell de la CGT per a la Vaga General Feminista
De motius per a la vaga de demà n'hi han molts : denúncia de la bretxa salarial, de la feminització de la pobresa, de la doble jornada laboral...
En realitat, qualsevol d'aquests arguments, per ell mateix, ja justifica un vaga general.
És una qüestió d'ètica simple : a igual feina ha d'haver igual salari. És diàfan i independent del gènere. És una reivindicació general que justifica una vaga general. Que sistemàticament les dones cobrin menys pel fet de ser dones és, directament, aberrant. I el que justificaria, fins i tot, una vaga indefinida.
I només he parlat de la bretxa salarial. La feminització de la pobresa o la doble jornada laboral van encara més enllà del laboral i ens diuen que la nostra societat té un problema molt greu de discriminació de gènere. Ens diuen que el nostre model no funciona. Més que una vaga general indefinida, el que ens cal és una revolució. No una reforma. Una revolució social i un procés constituent que la segueixi.
Però és que sense arribar a aquests extrems, només cal veure els que s'oposen a la vaga: PP i C's. Diuen que ells no fan vaga perquè no són anticapitalistes. Els felicito per la coherència : cert, el capitalisme és masclista. El capitalisme és desigualtat de tota mena, també de gènere. En aquest sentit, és lògic que s'oposin a la vaga. Com deia algú : només cal veure qui és a cada banda per saber quina és la correcta.
En definitiva, hi han un munt de motius per a la vaga general. Més encara en aquests dies que vivim, amb retallada de drets fonamentals, com el d'expressió; amb presoners polítics; amb amenaces i violència ultra; amb poders de l'estat reprimint de forma violenta i antidemocràtica qualsevol forma de dissidència: ja sigui nacional, social o de gènere. I tant que cal una vaga general. Allargar-la de forma indefinida és el que de debò caldria.
Arribats a aquest punt, dic que se'm fa inexplicable l'actitud de CCOO i UGT de rebaixar la reivindicació de la vaga general proposant, com alternativa, la aturada parcial de dues hores. No ho entenc. Amb aquesta proposta més aviat creen confusió, desmobilitzen i rebenten la vaga general.
La vaga general és l'arma més poderosa de la classe treballadora. Per això l'últim que s'ha de fer és malbaratar-la o utilitzar-la de forma irresponsable. Una vaga general és una cosa molt seriosa que suposa un sacrifici important per a molts vaguistes. No és un acte festiu i colorista. És un acte de sacrifici i lluita que, molts cops, s'estén més enllà del mateix dia de la vaga
Per això, també, em semblen increïbles alguns textos que m'han arribat que, en nom d'una suposada reivindicació feminista demanen als homes que vagin a treballar i que supleixin el treball de les seves companyes per a permetre que es puguin manifestar lliurement. Qui demana això no té ni idea de com funcionen les vagues o és que vol rebentar-la. L'èxit d'una vaga general es mesura pel grau de participació. Punt. Sense distingir entre homes i dones. Si volem que la vaga de demà, general, tingui èxit, cal que l'aturada sigui el més massiva possible. I cal l'acció dels piquets informatius, evidentment.
Arribats a aquest punt, res més que animar-vos a fer vaga demà, i a participar als actes reivindicatius que es faran.
Pe acabar, vet aquí el manifest de la CGT per a la vaga general de demà :
Aquest 8 de Març, la CGT, en coordinació amb el Moviment Feminista, convoca VAGA GENERAL DE 24 HORES, LABORAL, DE CONSUM, DE CURES, sumant-nos a l’estudiantil. Fem una crida a tota la societat perquè la secundi i participi en quantes mobilitzacions i accions es duguin a terme.
8 DE MARÇ DE 2018. DIA INTERNACIONAL DE LA DONA TREBALLADORA
SENSE NOSALTRES EL MÓN NO FUNCIONA
Denunciem la mercantilització que ens explota i esclavitza en la precarietat de les nostres vides, sent especialment cruel en les vides i discriminació a les dones.
Denunciem que ens dificultin doblement a les dones l’accés a l’ocupació, no volem més ocupació precària, temporal, jornades parcials i horaris incompatibles amb el treball de cures que se’ns imposen. Exigim que s’acabi amb la bretxa salarial, la desigualtat en les pensions, l’assetjament sexual i per raó de sexe als centres de treball.
No poden continuar les violències masclistes i del mercat que ens tracten com a objectes, possessions del mercat, dels homes que ens violen, assetgen, maltracten i assassinen, que emmalalteixen i incapaciten a les dones per viure.
Però també de les institucions i les seves lleis que reprodueixen actituds i conductes masclistes. Denunciem les lleis per no garantir el dret al fet que totes les vides siguin sostingudes sense discriminar a cap. Exigim respecte social i que l’Església no se segueixi immiscuint.
Volem un sistema educatiu que reconegui tota la nostra diversitat, com a dones lesbianes, bisexuals, transexuals, intersexuals, sense gènere, queers+; Volem drets sexuals i reproductius per a totes.
Cal que s’eduqui en la corresponsabilitat de les cures tant als homes com a la societat. No volem ni suportem més seguir sent les úniques responsables invisibles de les cures de les persones depenents.
Volem tenir una sanitat pública i de qualitat que no tracti com a malalties la vida de les dones, la seva menstruació, els seus embarassos, la seva menopausa. Que la medicina dels homes reconegui i respecti els nostres cossos i les nostres vides.
Les dones ens declarem insubmises de les fronteres que sostenen el racisme, els CIE, i les deportacions de vides.
Volem que es nomenin i s’equipari el valor en tots els treballs que sostenen les nostres vides: el treball domèstic i de cures, en particular, el que realitzen les dones esclavitzades en el règim especial d’empleades de llar; i el treball reproductiu, de la vida i de la resposta social a la precarietat.
Dones migrants, preses, diverses funcionals, de tots els sectors productius i reproductius, juntes en els col·lectius socials de classe cridem:
Sense nosaltres no hi ha ni producció ni reproducció. Volem aturar-nos per aturar el món.
Com deia Louise Michel en la Comuna de París: “Les dones no es preguntaven si una cosa era possible, sinó si era útil, i llavors aconseguien dur-la a terme”.
Vaga per viure, vaga per cuidar-nos.
Uneix-te a la lluita que som moltes.
Confederació General del Treball (CGT)
Annex :
Material per a la Vaga General Feminista del 8 de març de 2018 convocada per CGT:
Preavís de la CGT per a la Vaga General Feminista
Argumentari de la CGT per a la Vaga General Feminista
Díptic de la CGT per a la Vaga General Feminista
Còmic de la CGT per a la Vaga General Feminista
Cartell de la CGT per a la Vaga General Feminista - 24h
Cartell de la CGT per a la Vaga General Feminista
Etiquetes de comentaris:
CGT,
feminisme,
Procés Constituent,
República
diumenge, 4 de març del 2018
Laura Rosel entrevista Martín Pallín al Preguntes Freqüents
Al darrer "Preguntes Freqüents", Laura Rosel va entrevistar al magistrat emèrit del Tribunal Suprem, José Antonio Martín Pallín.
El to de Martín Pallín va ser distès i pedagògic, i el contingut profundament esclaridor pel que fa la situació profundament irregular dels presos polítics i els exiliats, però també a l'estat molt preocupant de la llibertat d'expressió a l'estat espanyol.
Si no vau poder veure el "Preguntes Freqüents" del passat dissabte, us recomano que, si més no, dediqueu una estona a veure l'entrevista a Martín Pallín.
El to de Martín Pallín va ser distès i pedagògic, i el contingut profundament esclaridor pel que fa la situació profundament irregular dels presos polítics i els exiliats, però també a l'estat molt preocupant de la llibertat d'expressió a l'estat espanyol.
Si no vau poder veure el "Preguntes Freqüents" del passat dissabte, us recomano que, si més no, dediqueu una estona a veure l'entrevista a Martín Pallín.
Etiquetes de comentaris:
llibertat presos polítics
Bea Talegón (Diario 16) entrevista el President Carles Puigdemont a Brussel·les
Fa uns dies, la periodista Bea Talegón va viatjar a Brussel·les per entrevistar al President Carles Puigdemont.
L'entrevista ha estat publicada al YouTube, dividida en tres blocs.
Crec que és una entrevista que convé escoltar atentament.
Vet aquí l'entrevista :
part 1
part 2
part 3
L'entrevista ha estat publicada al YouTube, dividida en tres blocs.
Crec que és una entrevista que convé escoltar atentament.
Vet aquí l'entrevista :
part 1
part 2
part 3
Etiquetes de comentaris:
llibertat presos polítics,
política,
Procés Constituent,
República
dijous, 1 de març del 2018
Seguim. Procés Constituent i desplegament de la República.
Carles Puigdemont ah retirat la seva candidatura i JxCat proposarà a Jordi Sànchez. La CUP opina que, en aquest cas, seria millor investir Oriol Junqueras. No em consta, a hores d'ara, la posició oficial d'ERC.
Personalment, estic d'acord amb els que diuen que el nom de qui acabi presidint aquesta Generalitat és poc important. El que cal és posar en marxa un govern republicà, probablement bicèfal, amb una materialització a Barcelona i l'altra a Brussel·les, que prengui com a missió el desplegament de la República i l'impuls del procés constituent.
No cal dir que comptarà amb l'oposició frontal del bloc del 155 reforçat sovint amb els vots de Catalunya en Comú.
Però això és poc important si la mobilització al carrer es reactiva i es manté ii, tant o més important, si el procés constituent pren volada.
La clau per a que el procés constituent sigui mereixedor d'aquest nom és, per descomptat la mobilització i el debat constants. El plantejament insistent d'aquest debat a tot arreu, en tot moment. Hem de parlar, escoltar, proposar, debatre i arribar a acords.
Per descomptat, la mobilització constant i la transversalitat i integració de les lluites. La primera oportunitat per plasmar aquesta mobilització i transversalitat és el proper 8 de maig, dia mundial de la dona treballadora i vaga general feminista. Hem de fer que la vaga sigui un èxit. La república serà feminista, o no serà.
També la denúncia. Cap agressió sense resposta. Aquí i a fora. Indubtablement la confiança en els jutjats espanyols és nul·la, però tanmateix, caldrà denunciar sempre, tots els abusos que es cometin. Simultàniament, caldrà apel·lar a les instàncies internacionals. No perquè s'esperi cap condemna a l'estat, si no com a eina d'internacionalització del conflicte. Com fa el govern a l'exili a Brussel·les, que es prepara per esdevenir el consell de la República, o com fa Anna Gabriel des de Suïssa.
Avui s'han produït dos fets que marquen la represa del combat, pacífic, però combat i conflicte. El primer, l'aprovació de les següents esmenes a la proposta de resolució sobre la restitució de les institucions catalanes :
« Constata que les eleccions del 21 de Desembre han ratificat la majoria favorable a les forces independentistes, això és, a les formacions polítiques favorables a una acció republicana de govern i a la constitució de Catalunya en un estat independent en forma de república. »
« Denuncia la deriva autoritària i antidemocràtica de l'estat espanyol que es fa evident en actuacions impròpies al si dels poders executiu i judicial, com ara: - en el fet que el ministre de Justícia manifesti amb total seguretat el futur processal dels investigats i, més concretament dels diputats investigats, i anticipi la dates i els continguts de les resolucions judicials en una vulneració flagrant de la separació de poders.
- en les pressions i ingerències de l'executiu espanyol al Tribunal Constitucional en ple procés de deliberació sobre l'admissió a tràmit d'un recurs interposat pel mateix govern espanyol contra la resolució del president d'aquest Parlament. Aquestes pressions acaben tenint un reflex en els termes finals de la interlocutòria del mateix Tribunal Constitucional en una actuació sense precedents en la jurisprudència constitucional.
- en resolucions judicials que mantenen en situació de presó preventiva quatre ciutadans. Les opcions ideològiques legítimes i democràtiques assenyalades en aquestes resolucions representen avui, com a mínim, 70 diputats i diputades d'aquesta cambra.
- i impedint que diputats i diputades d'aquesta cambra puguin exercir en plenitud tots els seus drets i deures com a electes d'aquest Parlament. »
« Constata que el Molt Honorable President Carles Puigdemont i Casamajó:
- fou escollit per la majoria absoluta del Parlament de Catalunya el 10 de gener de 2016 i que va superar una qüestió de confiança el 29 de setembre de 2016
- ha estat avalat, arran del resultat de les eleccions del 21 de desembre de 2017 (que van configurar una majoria independentista en aquesta cambra), per ser el legítim candidat del Parlament a la presidència de la Generalitat en aquesta legislatura;
- segueix comptant amb la majoria parlamentària suficient, sorgida de les urnes i revalidada el 21 de desembre, per poder-li ratificar la confiança com a President.
6bis.exigeix que cessin les ingerències del govern de l'Estat davant les instàncies jurisdiccionals i el Tribunal Constitucional que pretenen impedir la materialització d'aquesta voluntat democràtica dels representants del poble de Catalunya, així com la que fou legítimament expressada en el Referèndum d'autodeterminació de Catalunya de I'1 d'Octubre.
- determina que aquest Parlament i la seva Presidència activin de manera immediata tots els instruments i procediments escaients per tal de garantir sense restriccions els drets civils i polítics de totes i tots els seus electes, restablir totes les seves institucions, començant per la seva Presidència, i les seves facultats per a legislar i governar en favor dels drets socials, civils i polítics de tots i totes les catalanes, sense exclusions, construint un nou país just, inclusiu i solidari per a tothom, com ara en matèria de restitució d ́allò establert en les lleis i decrets socials i mediambientals aprovats en aquesta Cambra en la passada legislatura i suspesos pel Tribunal Constitucional Espanyol. »
El segon, el discurs del President Carles Puigdemont :
El missatge és clar. Se'ns reclama un compromís : mobilització, debat i persistència per a fer el procés constituent i desplegar la República. La millor forma d'eixamplar la base és amb el procés constituent i el desplegament efectiu de la República.
Seguim.
Personalment, estic d'acord amb els que diuen que el nom de qui acabi presidint aquesta Generalitat és poc important. El que cal és posar en marxa un govern republicà, probablement bicèfal, amb una materialització a Barcelona i l'altra a Brussel·les, que prengui com a missió el desplegament de la República i l'impuls del procés constituent.
No cal dir que comptarà amb l'oposició frontal del bloc del 155 reforçat sovint amb els vots de Catalunya en Comú.
Però això és poc important si la mobilització al carrer es reactiva i es manté ii, tant o més important, si el procés constituent pren volada.
La clau per a que el procés constituent sigui mereixedor d'aquest nom és, per descomptat la mobilització i el debat constants. El plantejament insistent d'aquest debat a tot arreu, en tot moment. Hem de parlar, escoltar, proposar, debatre i arribar a acords.
Per descomptat, la mobilització constant i la transversalitat i integració de les lluites. La primera oportunitat per plasmar aquesta mobilització i transversalitat és el proper 8 de maig, dia mundial de la dona treballadora i vaga general feminista. Hem de fer que la vaga sigui un èxit. La república serà feminista, o no serà.
També la denúncia. Cap agressió sense resposta. Aquí i a fora. Indubtablement la confiança en els jutjats espanyols és nul·la, però tanmateix, caldrà denunciar sempre, tots els abusos que es cometin. Simultàniament, caldrà apel·lar a les instàncies internacionals. No perquè s'esperi cap condemna a l'estat, si no com a eina d'internacionalització del conflicte. Com fa el govern a l'exili a Brussel·les, que es prepara per esdevenir el consell de la República, o com fa Anna Gabriel des de Suïssa.
Avui s'han produït dos fets que marquen la represa del combat, pacífic, però combat i conflicte. El primer, l'aprovació de les següents esmenes a la proposta de resolució sobre la restitució de les institucions catalanes :
« Constata que les eleccions del 21 de Desembre han ratificat la majoria favorable a les forces independentistes, això és, a les formacions polítiques favorables a una acció republicana de govern i a la constitució de Catalunya en un estat independent en forma de república. »
« Denuncia la deriva autoritària i antidemocràtica de l'estat espanyol que es fa evident en actuacions impròpies al si dels poders executiu i judicial, com ara: - en el fet que el ministre de Justícia manifesti amb total seguretat el futur processal dels investigats i, més concretament dels diputats investigats, i anticipi la dates i els continguts de les resolucions judicials en una vulneració flagrant de la separació de poders.
- en les pressions i ingerències de l'executiu espanyol al Tribunal Constitucional en ple procés de deliberació sobre l'admissió a tràmit d'un recurs interposat pel mateix govern espanyol contra la resolució del president d'aquest Parlament. Aquestes pressions acaben tenint un reflex en els termes finals de la interlocutòria del mateix Tribunal Constitucional en una actuació sense precedents en la jurisprudència constitucional.
- en resolucions judicials que mantenen en situació de presó preventiva quatre ciutadans. Les opcions ideològiques legítimes i democràtiques assenyalades en aquestes resolucions representen avui, com a mínim, 70 diputats i diputades d'aquesta cambra.
- i impedint que diputats i diputades d'aquesta cambra puguin exercir en plenitud tots els seus drets i deures com a electes d'aquest Parlament. »
« Constata que el Molt Honorable President Carles Puigdemont i Casamajó:
- fou escollit per la majoria absoluta del Parlament de Catalunya el 10 de gener de 2016 i que va superar una qüestió de confiança el 29 de setembre de 2016
- ha estat avalat, arran del resultat de les eleccions del 21 de desembre de 2017 (que van configurar una majoria independentista en aquesta cambra), per ser el legítim candidat del Parlament a la presidència de la Generalitat en aquesta legislatura;
- segueix comptant amb la majoria parlamentària suficient, sorgida de les urnes i revalidada el 21 de desembre, per poder-li ratificar la confiança com a President.
6bis.exigeix que cessin les ingerències del govern de l'Estat davant les instàncies jurisdiccionals i el Tribunal Constitucional que pretenen impedir la materialització d'aquesta voluntat democràtica dels representants del poble de Catalunya, així com la que fou legítimament expressada en el Referèndum d'autodeterminació de Catalunya de I'1 d'Octubre.
- determina que aquest Parlament i la seva Presidència activin de manera immediata tots els instruments i procediments escaients per tal de garantir sense restriccions els drets civils i polítics de totes i tots els seus electes, restablir totes les seves institucions, començant per la seva Presidència, i les seves facultats per a legislar i governar en favor dels drets socials, civils i polítics de tots i totes les catalanes, sense exclusions, construint un nou país just, inclusiu i solidari per a tothom, com ara en matèria de restitució d ́allò establert en les lleis i decrets socials i mediambientals aprovats en aquesta Cambra en la passada legislatura i suspesos pel Tribunal Constitucional Espanyol. »
El segon, el discurs del President Carles Puigdemont :
El missatge és clar. Se'ns reclama un compromís : mobilització, debat i persistència per a fer el procés constituent i desplegar la República. La millor forma d'eixamplar la base és amb el procés constituent i el desplegament efectiu de la República.
Seguim.
Etiquetes de comentaris:
política,
Procés Constituent,
República
Subscriure's a:
Missatges (Atom)