Pàgines

diumenge, 8 de maig de 2022

La campanya de Debat Constituent

A TV3 no emetran el vídeo de la campanya de Debat Constituent

Es veu que el vídeo no es pot emetre perquè té «contingut polític». Em crida molt l'atenció aquest argument. Jo crec que, si fa no fa, política ho és tot. Tot admet una lectura política. El fet que un missatge sigui explícitament polític, o admeti una lectura política més o menys tangencial és, al meu entendre, una qüestió de grau, o d'intensitat del missatge. És obvi que les campanyes institucionals tenen in intens missatge polític. És obvi que a les campanyes electorals la propaganda dels partits és de gran intensitat política. És obvi que tots els mitjans, TV3 inclosa, tenen una línia editorial que té una notable intensitat política.

Aleshores, resulta sorprenent que no es pugui emetre un missatge d'una una entitat privada perquè és intensament polític. Vol dir això que només segons qui pot parlar de política?  Què és el que molesta tant de l'anunci de Debat Constituent? 

Potser el problema és aquest, oi? potser el problema és el missatge polític, independentista en aquest cas.

Ja n'heu sentit a parlar abans de Debat Constituent. Es la plataforma encapçalada per Lluís Llach i que pretén impulsar un debat constituent: el de la República Catalana. Debat Constituent vol generar un debat, que la majories esposi d'acord en els principis fundacionals, en el projecte, en el model que hauria de seguir la República de Catalunya. Debat Constituent vol que siguem capaços de posar per escrit quin país volem, com ens agradaria que fos. Això és important perquè marca una fita, un destí, una meta, un objectiu. Marca allò que volem aconseguir. Per anar a algun lloc primer de tot cal saber a on vols anar. Quan saps on vols anar, pots traçar una ruta.

A la web de Debat Constituent llegim: 

Què és Debat Constituent?

Pensem Futur Debatem Futur Escrivim Futur

Un procés participatiu transversal, inclusiu i plural per establir les bases constitucionals per al futur polític de Catalunya.

En la societat catalana existeix un ampli consens amb relació a superar el marc autonòmic actual. En resposta a aquesta necessitat, des de Debat Constituent proposem desenvolupar un procés participatiu transversal, inclusiu i plural perquè el conjunt de la societat civil debati sobre tots els àmbits constituents amb la intenció d'establir les bases constitucionals per al futur polític de Catalunya.

El resultat d’aquest procés es traslladarà a les forces polítiques a qui correspondrà actuar en conseqüència.


El Debat Constituent es desenvolupa en 3 fases


L'Impuls, fase en la qual s'han estat consolidant les Enteses Territorials com a plataformes d'entitats que dinamitzaran el projecte en cada territori. En aquesta fase s'han celebrat 7 Jornades Formatives temàtiques en 7 ciutats diferents del país per a presentar i donar eines per al debat de cadascun dels 7 àmbits en què s'han estructurat les temàtiques constitucionals. Es preveu que aquesta fase finalitzi el 31 de maig de 2022.

A partir del 27 de maig de 2021 i durant 1 any es desenvoluparà la fase de Debats Ciutadans Participatius, la fase troncal del projecte en la qual tothom podrà expressar la seva opinió a través dels debats que es convoquin en tot el territori, o bé individualment. Els debats comptaran amb un formulari de preguntes per a cadascun dels temes de debat i possibles respostes amb l'objectiu que cada participant triï l'opció que s'ajusti a la seva opinió.

Això permetrà poder processar i quantificar les opinions expressades.

Un cop acabada la fase participativa es convocarà el Fòrum Cívic i Social que sintetitzarà els resultats dels Debats participatius, aprovarà les propostes constituents sortints i decidirà el procediment per a presentar-les de manera pública i solemne al Parlament de Catalunya.»

 

Bé, jo crec que és molt important i necessari fer aquest debat constituent. Que tothom digui la seva de com vol que sigui la Catalunya independent en la que li agradaria viure, 

És per això que en aquest blog, que de forma natural és ple de les meves opinions intensament polítiques i independentistes, i en cap cas censurades o autocensurades, hi publico els vídeos de la campanya de Debat Constituent que TV3 ha vetat. 


 

Encara sou a temps, doncs. Animeu-vos a promoure i  participar als debats. Hi ha molta informació i material al lloc web de Debat Constituent.

És hora de reprendre. Fer la independència depèn de nosaltres. 

Un altre món és possible, i necessari, i podem ajudar a fer-lo des de la República de Catalunya

dijous, 5 de maig de 2022

Espionatge (reprise)

Octuvre.cat va ser (potser encara ho és?) espiat pels responsables del Catalan Gate. 

Vet aquí el que diuen a Octuvre.cat sobre aquesta qüestió:


La veritat és que sorprèn (o potser no tant) l'actitud dels polítics independentistes. Dels altres no es pot esperar res: VOX, Cs PP i PSOE són, essencialment, còmplices amb l'espionatge. Dels comuns només es pot dir que, en tant que un grup acomodatici al vent que bufa, avui demanen dimissions, i demà diran que ja no cal. No són de fiar. Però el que és hipòcrita és l'actitud dels partits independetistes, de molta indignació per una banda, i d'anar fent per l'altra.

Pot ser ben bé que l'espionatge hagi funcionat. Que els hagin trobat les vergonyes i que, igual com els espìes mai reconeixeran que han espiat, els xantatgistes (i les víctimes del xantatge) tampoc ho faran. Però l'escàndol és tan monumental que l'actitud de fer el mínim soroll i de no trencar cap plat resulta encara més escandalosa, o dona una mesura de la magnitud del mal fet.

En tot cas, la lliçó és molt clara i és coneguda per tots els moviments d'alliberament nacional: quan un dirigent és detingut, immediatament, deixa de formar part de la direcció del moviment. Quan un dirigent veu la seva privacitat compromesa per la intel·ligència de l'ocupant, també deixa de formar part de la direcció del moviment. Per motius evidents: no comprometre al moviment. Però es veu que a Catalunya aquest principi bàsic no s'aplica. Potser el problema és que el dirigents ho són d'un moviment que no és d'alliberament nacional. Qui sap. Arribats a aquest punt, em rumiaré molt a qui voto o deixo de votar i qui forma part, o no, del moviment d'alliberament nacional de Catalunya. 

Perquè, en definitiva, jo no reparteixo carnets d'independentista. I si tu em dius que ho ets, jo no t'ho discutiré. Però el meu vot és meu, i si he de votar a qui em representa, no votaré a qui pacta amb l'ocupant, perquè jo no ho faria.Votaré a qui em garanteixi que no ho farà. Votaré qui estigui per la mobilització activa i persistent per la Independència. Si no tinc ningú a qui votar, aquell dia m'abstindré. Mala sort si guanyen els dolents.

Per acabar: m'agrada molt Octuvre.cat. Els trobo honests i valents, i tot i la limitació evident de recursos, aconsegueixen denunciar i fer-se sentir. Molt bé, octuvre.cat!

NO als Jocs d'Hivern 2030 (VI). Mani 15M Puigcerdà StopJJOO!

 Ahir, el diari "El País" publicava  aquesta notícia: «El COI avisa de la “pérdida de credibilidad” de la candidatura olímpica de Pirineos 2030 ante el desacuerdo político», amb aquesta perla: 

«Sin posibilidades para competir técnicamente con el resto de propuestas, las posibilidades de éxito del proyecto pirenaico pasaban principalmente por el relato. Al COI le seducía la idea de que los Juegos pusieran en el mapa a los Pirineos a través de un proyecto de dinamización del territorio y que el deporte olímpico cosiera los desvestidos políticos entre Cataluña y España de los últimos años. “El problema es que a la candidatura se le ven las costuras”, admite un alto cargo del COI.»
Quines coses, eh? El COI estava seduït amb la idea de recosir els estrips entre Catalunya i Espanya. A aquesta seductora idea s'hi han prestat amb entusiasme tot una munió de polítics, elits, dirigents, caps i capitostos catalans, alguns d'ells autoanomenats independentistes.

Suposo que el que de debò sedueix a aquesta gentola és la possibilitat de fer negocis molt lucratius tot especulant amb el Pirineu, condemnant-lo a ser un parc temàtic insostenible fins que el canvi climàtic l'esgoti definitivament. O potser les subvencions i pressupostos públics que aniran a les seves butxaques, per cortesia dels esforçats contribuents. 

No es mereixen l'aire que respiren. Cal aturar aquesta estafa i cal fer-ho amb contundència.

Faig d'altaveu: el proper diumenge 15 de maig hi ha convocada una manifestació contra els jocs a  Puigcerdà. Aquesta manifestació contra els jocs també hauria de ser una manifestació contra totes les agressions al medi ambient del país. 

Per exemple, el Hard Rock Entertainment World, del que ja no es parla gaire, però que encara hi és i que, en la pràctica,  suposarà una ampliació de Port Aventura (llegir aquest article i també aquest altre), i un aprofundiment en el monocultiu turístic a la costa de Tarragona. 

Per exemple, el nou terminal de creuers que Royal Caribbean construirà al port de Barcelona. No cal dir que incrementant la contaminació de la ciutat i, com no, aprofundint el monocultiu turístic a la ciutat i costa de Barcelona.

Com pot ser que estiguem permetent que aquests malparits converteixin Catalunya en un parc temàtic?

Per sort, sembla que poc a poc ens anem despertant: Una cinquantena d’entitats de Barcelona mostren el rebuig als Jocs Olímpics d’Hivern 2030. També: Músics de tot el país s’uneixen en una cançó contra els Jocs Olímpics d’Hivern. Vet aquí el vídeoclip de "La terra per sembrar":

 

La notícia al Vilaweb.

La del 15M ha de ser una manifestació de país. Un exemple més: la Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny també es manifestarà a Puigcerdà contra els Jocs Olímpics. Però no només cal aturar els "jocs": també cal aturar totes les agressions, allà on es produeixin. Aturem als especuladors, al Pirineu i arreu.
 




dimarts, 3 de maig de 2022

Podrits

Fa temps que se sap, però ara es confirma.

No em refereixo a l'espionatge, a que l'estat espia. Això també se sabia. Els estats, tots, fan servir les clavegueres. Amb més o menys gràcia, o de forma més o menys controlada. En el cas de l'estat espanyol, les clavegueres són una forma de vida. L'essència mateixa de l'estat. No, no em refereixo a l'espionatge. Em refereixo a la qualitat de la gent que es troba darrera l'espionatge.

El que el Catalan Gate (l'espionatge amb el programari  Pegasus) posa de manifest és que estem en mans de delinqüents ignorants, incompetents, corruptes, i amb egos i supèrbia inflats. Això pel que fa als espies i als espiats. Pel que fa als pobles que els han encimbellat, el judici no és molt millor: són pobles ignorants, covards, fanatitzats i mesells. Això pel que fa als pobles involucrats: els pobles de l'estat espanyol, inclòs el català.

Ja feia alguns dies que em voltava pel cap la cosa de tornar a escriure sobre el Catalan Gate, perquè anaven acumulant-se declaracions i contradeclaracions (i la vergonya pel que es deia anava creixent) i ahir, amb un gir de guió digne de Mortadel·lo i Filemó, es va fer públic que els mateixos espies havien estat espiats, però que no se sabia per qui. Cal prendre-s'ho amb prevenció, perquè són els mateixos espies que diuen que han estat espiats. És clar, no te'n pots refiar gaire que sigui cert, perquè els espies són mentiders per definició, i a més la notícia treu el focus del fet que la víctima principal (i això sí que és demostrable) de l'espionatge ha estat l'independentisme català.

Sigui com sigui,  el paper dels espies i dels espiats ha estat ben galdós. Em sorprèn que personatges públics, alguns d'ells amb molt de poder,  facin servir els mòbils particulars per a operacions que, òbviament, han de ser discretes i confidencials. De debò que no segueixen ni que sigui uns protocols per a tenir comunicacions segures? no revisen regularment els telèfons per evitar infeccions? Sempre fan servir el mateix telèfon? Són tan ignorants que no coneixen les eines que fan servir? són tan ignorants que en desconeixen els perills? Són tan corruptes i superbs que es pensaven que això a ells no els podia passar (si de cas, són ells que espien als demés)? són tan irresponsables que no s'han preocupat de formar-se per als càrrecs que ocupen? les respectives organitzacions ignoraven aquests riscos? Són tan incompetents o mandrosos que han ignorat aquests protocols, per massa "pesats", o massa "complicats"?

El cas és que encara no se sap amb precisió qui són tots els espies, ni tots els espiats. Se sap, però, que l'estat ha estat incapaç de protegir la privacitat de molta gent i existeix la forta sospita que, de fet, el mateix estat és el que ha vulnerat aquests drets fonamentals. Sigui com sigui és un escàndol tan gran com el ridícul dels serveis secrets, i la desconfiança que han generat. 

Per cert, el CNI, els serveis secrets, la intel·ligència, els espies, els Mortadel·los... estan adscrits al ministeri de defensa. A l'exercit. El cap suprem de les forces armades és el rei, no perquè ho digui jo sinó perquè ho diu la Constitución. Alguns diuen que això és tant així que els ministres de defensa no els nomena el president del gobierno, si no el monarca. Al que anava: al meu poble, el cap suprem d'alguna cosa és el màxim responsable d'aquella cosa. Si el CNI és incompetent, el màxim responsable és el rei. Si el CNI vulnera drets fonamentals, el màxim responsable és el rei. Si algú ha de dimitir, jo dic que hauria de ser  el rei. Seguint la cadena, ja que els informes del CNI van, o haurien d'anar,  a la taula del president del Gobierno, i a la seva ministra de defensa, aquests també haurien de dimitir. Si han estat espiats encara amb més raó, perquè la seguretat de l'estat es troba compromesa. No dimitirà ningú, evidentment. Són massa ignorants, inútils, corruptes, i superbs... per a fer-ho. En definitiva, és el mateix estat (moltes persones amb noms i cognoms) el que, en essència, és ignorant, incompetent, inútil, corrupte i maliciós. És l'estat que fa servir aquestes eines podrides. És l'estat mateix que és una claveguera.

A vegades penso que tanta podridura no pot aguantar-se gaire més. Penso que amb una mica de fermesa, aquest estat  corrupte hauria de desfer-se com una gelatina pudenta. Aleshores m'adono que el braç que hauria de colpejar no és ferm. Al contrari. Està igual de podrit. Tot acabarà desfent-se, més tard o més d'hora, però serà per la pròpia podridura. Abans això no passi, haurem de conviure amb tota aquesta degeneració i vigilar que no ens atrapi.

N'hi han que pretenien ser James Bond i no arriben a la sola de la sabata de Mortadel·lo. Amb prou feines són Torrentes llardosos. Volien ser l'ala oest de la Casa Blanca i  s'han cregut, en la seva ignorància, que s'estava referint a la llotja del Bernabeu. Quin engany més gran. Que incompetents, inútils, ignorants, corruptes i superbs... i com ha pogut ser que aquesta gentola ocupin llocs de poder?

És tan penós tot plegat. Independència ja, si us plau! al preu que sigui!  quan perdrem de vista tota aquesta desferra? És urgent! Que potser us penseu que no ens en sentirem de tota aquesta decadència?

divendres, 29 d’abril de 2022

Diiumenge, 1er de maig. Manifestació a les 18:00 al Parc de les tres xemenèies de Barcelona.

Duimenge és 1er de maig, dia del Treball, el dia internacional de la classe treballadora.

El diumenge, a les 18h, al parc de les tres xemenèies de Barcelona hi ha convocada la manifestació dels sindicats Solidaritat Obrera, CGT, CNT, COS, IAC i CO.BAS

Vet aquí el comunicat de la taula sindical:


Perquè sobren les raons, Convoquem una manifestació de lluita

1 de Maig a les 18 h al Parc de les 3 Xemenèies

Tots sabem que la vida es fa cada cop més fotuda. Pandèmia i guerres han estat bones excuses per explotar encara més la classe treballadora. Els preus dels aliments, la llum, el gas no paren d’augmentar i els salaris es queden en no res. Les feines són precàries, temporals i mal pagades. Necessitem uns salaris que pugin igual que l’IPC real, no l’estimat ni el que s’inventin.

Sectors essencials de la classe treballadora es queden enrere. Les treballadores de la llar no cobren l’atur. Les subcontrates floreixen arreu. Els ERTOS amaguen acomiadaments injustificats en grans empreses que se’n beneficien. Reclamem la incorporació al règim general de totes les treballadores, la supressió de la subcontractació i dels ERTOS en empreses que s’aprofiten de la situació.

Centenars de milers de persones treballen en l’economia submergida sense contracte ni drets. Exigim papers per a totes les persones migrades sense excepció, igualtat de drets i el tancament dels centres d’internament per a estrangers (CIEs).

La sanitat pública ha patit i pateix greus retallades, les pensions es devaluen, els serveis públics s’encareixen i es deterioren. Allò públic no ha de ser privatitzat ni retallat.

Les grans empreses s’enriqueixen amb les necessitats essencials de la població. És precís posar un topall al preu de l’energia. Cal una empresa pública de l’aigua, de la llum, del gas i una banca pública.

Els desnonaments són el pa de cada dia, els lloguers cada cop són més cars, mentre hi ha milers de pisos buits. S’han de prohibir els desnonaments i cal la creació d’un parc públic amb habitatges per a tothom.

Ens cal una reforma fiscal perquè paguin més els rics, les grans fortunes i les multinacionals, evitant el frau fiscal -que en aquest darrer any ha estat superior a 7.000 milions d’euros l’any- i les derivacions a paradisos fiscals.

Les darreres mesures del Govern, i els seus pactes amb CCOO i UGT, lluny de revertir la situació, l’està consolidant. Necessitem una pujada generalitzada dels salaris i de les pensions per arribar als nivells de la inflació, que en aquest darrer mes ha estat del 9,8%. Necessitem derogar les reformes laborals del 2010 i 2012 i no pas maquillar-les.

Els sindicats combatius i de classe seguim creixent i generant cada cop més millores en empreses i sectors públics per a les treballadores. La lluita feminista consolida l’organització i la mobilització contra el patriarcat de forma potent. El moviment per l’habitatge segueix marcant exemple de resistència i victòries per a tots i totes. L’antifeixisme i solidaritat antirepressiva agrupa organitzacions i col·lectius de forma diversa i plural. La lluita interina ha aconseguit un procediment d’estabilització únic i excepcional per uns serveis públics dignes i de qualitat i al servei de la ciutadania.

Només hi ha una manera de reconduir tot això: Exigir amb la lluita un canvi de polítiques d’aquest Gobierno que, encara que es reclama “d’esquerres”, governa en contra de les treballadores. Per tot això, aquest 1 de maig no ha de ser un dia més, ha de ser el d’inici d’un combat pels nostres drets, els de les treballadores i treballadors, les persones migrades, les dones, els sense sostre, les pensionistes... la gran majoria de la població.»




15 de maig. Manifestació Stop Jocs Olímpics a Puigcerdà


 

El pròxim 15 de maig hi ha convocada a Puigcerdà una «manifestació de país»  contra el jocs Olímpics d'Hivern de 2030, també coneguts com «la darrera de les estafes que les elits catalano-espanyoles volen perpetrar contra els ciutadans de Catalunya».

Es important que aquesta manifestació surti bé, no pas pel cas que li en faran les elits catalano-espanyoles com per la conscienciació que suposa, i per trencar l'omnipresent propaganda del règim. Les elits estan posant tots els mitjans per engalipar a la gent, com  si els jocs fossin una cosa inevitable . Com si la dissidència ja hagués perdut. I  no. A més, la manifestació és a la capital de la Cerdanya, que és una de les comarques més afectades per aquesta estafa. És molt bo que que siguin els residents de les comarques afectades els que es posin al capdavant de la resistència, i encara millor que una majoria dels ciutadans de Catalunya els doni suport.

O sigui que si podeu, el 15 de maig a la Cerdanya hi falta gent.

L'ANC dóna suport a aquesta convocatòria. «»


Es molt probable que l'assemblea local de  l'ANC que més a prop de casa vostra organitzi el desplaçament. És una bona excusa per deixar-vos-hi caure i veure quina activitat fan a l'ANC. Serà una bona notícia si l'ANC es reconnecta amb el país, i es desconnecta dels partits.

Vet aquí el comunicat de l'ANC:

«L’entitat se suma a la lluita de la plataforma Stop Jocs Olímpics per  considerar que la candidatura olímpica implicarà una campanya d’espanyolització totalment incoherent amb la lluita per la independència.

El plenari de l’Assemblea ha aprovat aquest cap de setmana, per unanimitat, una proposta de resolució que ha fixat el posicionament de l’entitat en contra de la presentació de la candidatura Barcelona/Saragossa/Pirineus als Jocs Olímpics d’hivern del 2030. L’entitat ha pres la decisió després que la plataforma Stop Jocs Olímpics hagi contactat amb l’entitat per demanar-ne el suport.

A Catalunya hi ha diferents arguments a favor i en contra dels Jocs. Els arguments a favor són esportius i socioeconòmics. Els Jocs Olímpics suposen normalment una difusió i una despesa en els esports que hi competeixen més gran en els països organitzadors. I els territoris que els organitzen reben inversions en infraestructures necessàries per a l’organització dels Jocs que poden ser aprofitades després.

Els arguments en contra són socioeconòmics, ecològics i nacionals. Els arguments socioeconòmics en contra dels Jocs se centren en el model de desenvolupament que aquest tipus d’esdeveniments esportius afavoreixen. Un model basat en el turisme de masses i en la construcció, que són activitats de poc valor afegit i depredadores del territori. El Pirineu té poca diversificació econòmica i un monocultiu d’aquests sectors que ja és molt gran. Els arguments ecològics són especialment rellevants en els Jocs d’hivern, atès el canvi climàtic, que comporta un augment de la temperatura i una reducció de les precipitacions de neu, pujant la cota de neu.

A l’Assemblea Nacional Catalana, per la seva transversalitat ideològica, hi pot haver socis que estiguin a favor o en contra dels Jocs, en funció del model de desenvolupament socioeconòmic que defensin, i en circumstàncies normals no ens pertocaria posicionar-nos en aquest debat. Però aquests Jocs es proposen en circumstàncies que no són normals: no som un Estat independent, l’Estat espanyol ha criminalitzat i persegueix el moviment independentista i cerca la nostra assimilació nacional.

La candidatura ni tan sols és una candidatura catalana, sinó que és una candidatura conjunta amb Aragó. La visualització externa dels Jocs serà en clau nacional espanyola i contribuirà al missatge de falsa normalització de la situació política, atès que representarà una col·laboració amb una altra comunitat autònoma, el govern del qual s’ha mostrat especialment poc respectuós amb els nostres drets, en uns Jocs organitzats pel Comitè Olímpic Espanyol i amb plena implicació del Govern espanyol. Els Jocs són sempre una oportunitat pels Estats per practicar el nacionalisme. Aquests seran uns jocs espanyols, on es practicarà el nacionalisme espanyol, amb la col·laboració del Govern de la Generalitat.

Els Jocs tenen un impacte internacional important, i el missatge que transmetrà aquesta candidatura serà nefast en la nostra lluita pel reconeixement del dret d’autodeterminació i pel futur reconeixement internacional de la República Catalana.

En clau nacional, l’Assemblea Nacional Catalana està obligada, si vol ser coherent amb el seu Full de ruta, a posicionar-se en contra d’aquesta candidatura i a posar la seva capacitat mobilitzadora al servei de la plataforma en contra dels Jocs que s’ha constituït al Pirineu.

Per tots aquests motius, l’Assemblea Nacional Catalana expressa la seva posició contrària a la candidatura catalano-espanyola als Jocs Olímpics d’Hhvern 2030, perquè considera que aquesta candidatura forma part de l’agenda del “reencuentro” i implicarà una campanya d’espanyolització totalment incoherent amb la lluita per la independència.»


Per la seva banda, el Consell per la República Catalana vol impulsar un consulta  sobre els Jocs Olímpics d'Hivern: «El Govern del Consell per la República ha anunciat aquest dilluns 25 d’abril a la tarda en una Roda de Premsa la primera Consulta Ciutadana, que serà sobre els Jocs Olímpics d’Hivern al Principat.

La pregunta serà ‘’Creus que s’han de fer uns Jocs Olímpics al Pirineu?’’. I la resposta ‘’Sí’’, ‘’No’’ o ‘’No ho sé’’. Aquesta, que és la primera Consulta ciutadana, i haurà de recollir el 5% d’avals dels registrats (a data d’avui) per poder-se celebrar.

Preveient-se per al pròxim mes de juny, el vot serà telemàtic, secret i hi podran participar tots els registrats del Consell, tal com preveu el reglament. Tanmateix, en aquesta ocasió, el Govern del Consell ha acordat obrir la votació també a tots els ciutadans del Principat mitjançant una urna específica per a totes les persones no registrades.»

No hi ha una posició oficial del Consell sobre la qüestió dels jocs, però, en tot cas, el consell proposa una consulta a tot Catalunya, i no només a algunes de les comarques afectades. 

 Per moltes i bones raons: No als Jocs Olímpics! #StopJocsOlímpics2030.



dissabte, 23 d’abril de 2022

Bona diada de Sant Jordi


 

Avui és Sant Jordi. La diada del patró de Catalunya, i d'un grapadet d'altres països d'Europa,

La tradició catalana fa que en aquest dia els enamorats es regalin roses, l'home a la dona, i llibre, la dona a l'home. L'evolució de la tradició ha fet que aquest intercanvi ja no estigui regulat pel sexe dels participants. La festa és més bonica així.

A mi m'han regalat "El monstre de Santa Helena", d'Albert Sánchez Piñol. Tot indica que serà un dels èxits de la diada. A mi em fa força il·lusió. Ja era un fan de Sánchez Piñol i les promocions i crítiques del llibre posen les expectatives molt altes. Així sigui.

Sant Jordi és primavera. EL dia és rúfol i ennuvolat. No és estrany que per Sant Jordi els dies siguin així, tot i que, en general, preferim recordar els dies de Sant Jordi lluminosos i assolellats. La primavera ja ho té això. Sant Jordi ész primavera. Potser el dia no és l'estàndard que recordem, però la primavera d'enguany, certament sí que ho és: amb prou feines fa tres setmanes feia un fred que pelava. En canvi el passat dissabte vam tenir un tast de l'estiu. Ahir i avui sembl que l'hivern ha decidit passar a saludar abans d'acomiadar-se.

Primavera. Sant Jordi. Falciots. Falciots que encara no estan gaire cridaners. Potser una mica desconcertats per aquestes giragonses de la primavera. Però ja se'ls veu. fa uns dies que són aquí. Els meus estimats falciots. Els ocells més valents i més viatgers de tots. La primavera al cel.

I aquest país que fa la festa. Que li cal fer la festa. Que ens cal fer aquesta festa de la rosa i els llibres, del sant cavaller, el drac i la donzella.

Que Sant Jordi ens inspiri els seus valors d'honor i de lluita del bé contra el mal; de protecció dels febles contra els forts, representada en el rescat de la donzella; d'exaltació de l'amor i la bellesa, representada en les flors; d'exaltació  de la lectura com a gran instrument del coneixement i la cultura, representada en els llibres. No hi ha una diada més bonica que aquesta.

Que tinguem una bona diada de Sant Jordi.



dimarts, 19 d’abril de 2022

El CatalanGate és una declaració de guerra.

Avui el Citizenlab ha fet públic un article d'investigació, «catalangate», en el que ha revelat com l'estat espanyol ha espiat als quatre darrers presidents de la Generalitat i a polítics i activistes independentistes.

A Octuvre.cat també els van espiar. Han fet aquest vídeo:

 

Una violació flagrant de drets de tota mena. A qualsevol país civilitzat un escàndol com aquest hauria provocat dimissions immediates,

L'estat espanyol no és un país civilitzat. No és una democràcia d'alta qualitat. Al contrari. A cada dia que passa més i més s'assembla a un estat autoritari i protofeixista, dirigit per unes elits essencialment mafioses i corruptes.

Alguna cosa, però, en podem aprendre de l'estat espanyol: no dubtaran ni un segon en fer servir tot el que tinguin a l'abast, legal i il·legal per a mantenir el poder i el 25% del PIB que representa Catalunya. O més ben dit, les molt sucoses comissions i dividends que els representa aquest PIB.

No tindran escrúpols: mentiran, espiaran i, si cal, segrestaran (li en diuen presó),  extorquiran (li en diuen multes) i utilitzaran la violència fins on calgui: l'exercit i la policia espanyoles tenen un llarg historial de repressió violenta conta la ciutadania de l'estat. Només cal que repasseu la història i podreu comprovar com l'exercit i la policia són la principal amenaça per a la integritat i la llibertat dels ciutadans de l'estat. Els espanyols són les víctimes favorites dels diferents exercits espanyols.

La lliçó és, justament, aquesta. La fi justifica els mitjans. Els primers en saltar-se les lleis i els drets són ells. No veig perquè nosaltres hauríem de ser màrtirs de la democràcia, i perdre, si podem ser molt mes malparits que ells i guanyar.

L'altre lliçó la tenim mirant als de casa. La gent que ha estat espiada avui han fet una declaració conjunta. Diuen que aniran als tribunals (espero que no siguin tribunals espanyols o faran el préssec) i que aquest escàndol tindrà conseqüències. Però, ai las, també n'hi ha que diuen que encara aposten pel diàleg.

Dialogueu. Dialogueu tant com vulgueu, però NO en el meu nom. Jo no tinc res a  dialogar amb l'estat espanyol. L'estat espanyol és l'enemic i tant es que al govern hi estigui el PSOE, el PP o VOX. Són diferents cares del mateix monstre. A aquestes alçades de la història i de la repressió ja no hi hauria d'haver el més mínim dubte en aquest punt. 

Per mi està clar que cal renovar lideratges dins l'independentisme. 

L'independentisme mai hauria de ser una opció en la que es pugui fer "carrera política". Necessàriament ha de ser un moviment, amb un objectiu que no pot ser governar una autonomia, si no mobilitzar majories per a desestabilitzar l'estat i provocar que la independència sigui inevitable. Però és un fet que la majoria dels polítics que actualment lideren l'independentisme no és plantegen res que s'assembli a aquest objectiu. 

Fins i tot, algun ha dit que la independència és un objectiu per a la propera generació... 

És broma? Jo sóc independentista des dels disset. La independència no és un objectiu per a la propera generació. És el meu objectiu. Un dels meus objectius vitals. Avui en tinc més de cinquanta i en la meva vida he vist com l'independentisme ha passat de ser cosa d'una minoria a ser el moviment polític central de Catalunya. Abaixar els braços ara seria el més estúpid que podríem fer. Al contrari. Hem de seguir. Tornar al carrer i empènyer amb força. Amb tota la força. Aquest cop sense lliris, com a Urquinaona.

No podem guanyar si no entenem que cal lluitar. Si lluitem podem perdre. però també podem guanyar. Si no lluitem, si renunciem a la lluita, ja hem perdut. Què vol dir lluitar? oposar la força necessària per controlar de forma efectiva el país, i està clar que això admet molta gradació depenent de la circumstància: des de la desobediència activa, passant per la resistència civil no violenta. Teniu un bon manual en aquesta adreça  https://www.aeinstein.org/wp-content/uploads/2014/09/Como-librar-la-lucha-noviolenta-revisado.pdf. Hi haurà qui dirà que amb això no n'hi haurà prou i segurament és cert. Tinc clar que parar l'altre galta no és una forma de lluita, i que si t'agredeixen amb violència, la defensa amb força és un dret.

Arribats a aquest punt el que caldria seria encetar la mobilització. Desestabilitzar l'estat i fer veure a Europa que se li obre un nou front a l'oest, amb un estat espanyol corrupte, autoritari, inestable i en fallida.

Recordem per què ho fem. La independència és un mitjà. Una eina. La independència ha de servir per a fer que Catalunya es lliuri de les càrregues imposades per elits corruptes, les d'allà i les d'aquí, ha de servir per aconseguir les sobiranies: energètica, alimentària, de recursos bàsics. Ha de servir per garantir un sostre digne per a tothom , salut i educació públiques i gratuïtes. Ha de servir per a fer que tothom tingui veu i vot. Ha de servir per acabar amb les violències racistes i masclistes. Ha de servir per a que la llengua catalana pugui arribar al futur. ha de servir per protegir la vida, els boscos, les muntanyes, els rius, el mar, la fauna i la flora, els paisatges. El país, en definitiva, Catalunya, de la que els catalans en som els principals responsables. El bocí de món que ens ha tocat en sort per respectar, estimar i cuidar.

O bé, és clar, ens podem quedar a casa i qui dia passa any empeny i, com diu aquell, ja s'ho farà la propera generació. O potser ja no.

divendres, 1 d’abril de 2022

No vaig veure la cerimònia de lliurament dels oscars (ni ganes).

Potser el bolet de Will Smith va ser sobreactuat, potser n'hagués tingut prou amb els crits que li va fotre. No ho se. Jo no sóc gens de barallar-me amb ningú i la violència física em repel.

Però la violència i l'ús de la força són un recurs. Són, sobretot, el recurs dels forts.

Per cert, si no sou objectors fiscals, i suposo que la majoria no ho sou, esteu pagant l'exercit espanyol, i la policia. L'exercit espanyol, que té com a víctima favorita als mateixos ciutadans de l'estat; i la policia espanyola, la del "a por ellos". 

Quina ironia, no? Som còmplices dels que no han dubtat ni dubtaran a  apallissar-nos, en el millor dels casos, o a afusellar-nos, o bombardejar-nos, en el pitjor. Ja ho han fet abans. No els vindrà de nou. Aquests mateixos són els que amb l'excusa de l'OTAN i la defensa d'Occident estan enviant armes a Ucraïna. 

Està molt bé això de ser pacifista, però parar l'altra galta és, en general, una mala idea quan pots defensar-te. La resistència civil no violenta és el sistema dels que no tenen cap altre sistema. Oi que Ucraïna fa servir l'exercit? No he vist que fessin una "via ucraïnesa" amb tot de ciutadans ucraïnesos agafats de les mans, de punta  a punta de la frontera amb Rússia. Potser si Ucraïna no hagués tingut exercit no els hagués quedat un altre remei, però dubto que hagués aturat a l'exercit rus.

Com a principi, no hem de fer servir la violència. D'acord. El problema ve que aquest principi l'ha de seguir tothom i, oh sorpresa, resulta que només se n'exigeix l'acompliment a una de les parts. El problema ve quan la violència és "legal", quan la violència pren forma de desnonament, o de preus impagables per la llum, aigua i menjar necessaris per a sobreviure, o pren forma de multes, de presó, d'exili, de cops de porra de la policia, o quan pren forma de bullying a les escoles, o de mobbing empresarial, o de tantes i tantes formes de violència.

La violència existeix i pren moltes formes. L'estat no et pot defensar de totes les violències que et poden afectar i, de fet, l'estat mateix és una amenaça. Aleshores, de veritat, hem de renunciar a defensar-nos? Simplement, és absurd.

De la mitologia grega jo sóc admirador, és diria que un devot, d'Atena. La dea d'ulls d'òliba. La verge filla predilecta de Zeus. La protectora d'Atenes. La dea de la saviesa i, també, de la guerra justa, oposada a Ares, el deu de la guerra, sense adjectius.

Això ja ho sabien els grecs. A vegades, lluitar és el correcte i èticament justificable. El que cal fer. La força i la violència poden ser un recurs. En ocasions serà un recurs just i, en d''altres, un recurs pràctic. Com a norma no l'hauríem de fer servir però, com a norma, tampoc hauríem d'acceptar ser-ne víctimes. Si el càlcul de cost-benefici ens recomana la força, cal tenir-ho en compte. És el que fan els estats. No veig perquè no hauríem de fer-ho els particulars.

Com a consell, però, si heu de fer servir la força que sigui perquè és clar que aneu a guanyar i amb l'acció s'acabarà el conflicte. No us fiqueu en merders de resultat incert o que puguin tenir conseqüències o, pitjor, una escalada.

No ens desviem. Del que estem parlant és d'un tipus que fa un acudit sobre el cabell de la dona d'un altre tipus, i aquest, que té la dona al costat, li clava un mastegot a l'individu primer. Tot això en el marc d'un acte públic. La veritat, em fa molta mandra. No hi veig res d'interès en aquesta situació, més enllà de constatar, un cop més, quant de mal està fent la correcció política i com de maleducats són molts d'aquests personatges de la faràndula. 

No són referents. Mai ho han estat, per molt que des dels mitjans de comunicació ara es faci safareig amb aquesta escena de comèdia. Sí, de comèdia. Violència? si això és violència, hi ha més violència a qualsevol assemblea de veïns de l'escala. El que facin o deixin de fer aquests personatges pertany a l'àmbit dels seus afers privats. Per molt que es tracti de la cerimònia de lliurament dels Oscars.

Cerimònia que, per cert, no he vist mai i, si puc dormir a les nits com fins ara, seguiré sense veure per molts anys a venir. Bona nit.

dijous, 31 de març de 2022

NO als Jocs d'Hivern 2030 (VI). Vídeos 3 i 4 per Octuvre.cat

Cada cop és més clar que els Jocs Olímpics d'Hivern de 2030 són una maniobra espanyolista a la que les elits catalanes (rere les sigles d'ERC i de Junts) s'hi han sumat amb entusiasme. Han ensumat sang i beneficis. Obscenament, cínicament, hipòcritament es venen Catalunya, un cop més, a canvi dels seus beneficis. 

Els seus beneficis, la nostra pobresa.

No als Jocs Olímpics espanyols de 2030.

Vet aquí els nous vídeos que han publicat a Octuvre.cat, la plataforma de Marta Sibina i Albano Dante Fachín).

 


 




El jorn dels miserables

No n'hi havia prou amb els jocs olímp0ics d'hivern, que també han portat a Barcelona la Copa Amèrica de vela.

La Copa Amèrica, com els Jocs Olímpics d'hivern, és un esdeveniment per a rics, en el que es posen a Barcelona i a Catalunya al servei de les elits, en el que les elits fan negocis multimilionaris per a ells i que no són més que depredació i esgotament de Catalunya i de la gent que hi vivim

Que els partits autoanomenats d'esquerres (i independentistes!) siguin els que estan posant Catalunya, a les catalanes i als catalans, a la classe treballadora de Catalunya al servei, com galiots d'una galera, com uns servents,  com uns esclaus a les ordres i els dictats de les elits, ens diu quina mena de gent és en aquests partits.

M'estalviaré els insults. Vull guardar-me tota la ràbia i no oblidar-la pas, per quan arribi el moment, que arribarà, de convertir-la en força, i fer que paguin. Arribarà el dia, el jorn dels miserables, en que prendrem venjança.

Han de pagar, i car, la depredació, la corrupció, l'engany, la destrucció i el malbaratament dels recursos del país, del seu paisatge, de la seva cultura, del seu orgull. Han de pagar per l'empobriment de la gent, per la destrucció de llocs de treball i per condemnar a als joves a un futur de treballs de merda. Han de pagar per la repressió a la dissidència, per les multes, pels cops, per la presó i per l'exili, pels drets i la llibertat que han manllevat. Han de pagar per la seva ignorància, per la seva supèrbia. Han de pagar i pagaran.

No sé quan i com. Però pagaran.




divendres, 25 de març de 2022

Derrotar les elits

Havien de fer la Independència. Eren el govern del 52%.

Però s'han carregat la immersió lingüística.

De fet, segons ens diuen ells mateixos, la immersió lingüística no es respectava. Ens diuen que, en realitat, a moltes escoles del país que el castellà només representés el 25% de les classes seria una millora més que considerable.

Doble falta, doncs. Perquè es tenia una eina, i no es feia servir. I ara, ni tan sols es tindrà l'eina.

Tot això, per obra i gràcia dels que havien de fer la Independència, el govern del 52%.

Xirinacs ja ens ho havia avisat: és la traïció dels líders. És una constant en la història de Catalunya. Em nego a creure que sigui una constant en la història, en general, de qualsevol país. Sospito que aquesta manca absoluta de visió que demostrem els catalans quan ens posem a les ordres de les elits és una marca de la casa.

És l'única explicació, i copio l'escena de Trainspotting, que a dia d'avui continuem sotmesos als castellans (espanyols es fan dir), que són, al seu torn un país essencialment messell i subordinat a les seves elits (sí, fills meus, són els del "¡vivan las cadenas!")

I això ens passa per dues raons: la primera, que les nostres elits vetllen pels seus negocis, i els seus negocis volen estabilitat. Una cosa és manifestar-se i fer performances acolorides a l'11 de setembre, o ocupar l'aeroport per desocupar-lo immediatament, a temps per a que ningú perdi cap vol important, o votar sota una pluja de cops de la policia, amb un heroic lliri blanc a les mans, i després tothom a casa, ben calent per les bastonades, però amb l'orgull patriòtic pels núvols i la superioritat moral encara més amunt; i l'altre hauria estat, que les performances acolorides d'una tarda d'estiu haguessin estats talls continuats de carreteres i vies de tren prou intenses com per a provocar el desabastiment de productes i matèries primeres, o que l'ocupació de l'aeroport hagués estat indefinida, obligant a tancar l'espai aeri, o que els cops de la policia l'1 d'octubre haguessin tingut una resposta de força similar o superior. Aquesta és la primera raó: Les elits no volien merder.

La segona raó és que, em temo, la gent tampoc el vol, el merder. L'avantatge de tenir una elit tan cínica és que permet justificar la inacció, o la por, o la derrota.

La realitat és que era més fàcil, bonic i esperançador creure que es podia anar de llei a llei, que es podia fer la separació amistosa d'Espanya sense més que manifestar-se de forma massiva i acolorida per la tarda d'un dia de setembre i, sobretot, que votant en tindríem prou, i que els cops rebuts, i no tornats cent cops per cop, ens portarien a la victòria, política i moral.

Com n'hem estat d'innocents. O de cínics. O porucs. O hipòcrites. L'autoengany no existeix. No et pots mentir a tu mateix i creure't les teves pròpies mentides perquè, precisament, la gràcia de l'engany és que l'enganyat desconeix que és una mentida. No és possible l'autoengany: o ets innocent, o ets un cínic. Aleshores hem de convindre que en aquest país hi ha molta gent innocent, i no poca gent cínica.

Avui sabem, a més, que els més cínics de tots han estat els líders. I ho han estat perquè s'han aprofitat de la innocència de molta gent, i també del cinisme de molta altre.

Jo dic que serem independents. Que farem la independència. No tinc ni puta idea de com, però si se que caldrà pagar un preu de sang i patiment i derrotar a les elits, que també hauràn de pagar. En definitiva, el nacionalisme espanyol només acceptarà la separació de Catalunya quan retenir Catalunya representi un cost tan alt, en diners, en honor, en orgull nacional... que se'ls faci insuportable. Això és el que ens ensenya la guerra a Ucraïna. Amb estats autoritaris, no hi ha negociació possible. Només lluita. Persistent i sense treva. Acceptant tots els escenaris possibles. Tornant cada cop, cent cops per cop. Cal acceptar que hi haurà mort, destrucció i patiment. Serà inevitable perquè hi han elits que així ho han decidit.

Aquest és el punt on ens trobem. El món en que vivim. Deia Guardiola que la guerra a  Ucraïna és el fracàs dels polítics:

Em temo que no. Segur que hi han polítics que volen fer política per servir a la gent, i que, certament, aquests és deuen sentir fracassats. Però sospito que n'hi han molts més que, des del cinisme, avui només estan preocupats pels seus interessos, pels negocis i lobbies que representen i per la forma com aquesta guerra els afecta, o com en poden treure profit.

Alguna cosa hem d'aprendre d'aquests anys infames que ens toca viure. El món és un lloc brut, lleig, immoral, indecent i que està en mans d'elits essencialment mafioses.

No us enganyeu, les guerres sempre són dels poderosos contra la gent. Les guerres dels poderosos sempre les perd la gent. Les guerres de països contra països sempre són, en realitat, les guerres d'unes elits contra la gent. I és igual si el "teu país" guanya o perd. En realitat la gent sempre perd. I sabeu quina és la gran victòria de les elits? que hi ha gent que ha perdut però que es creu que ha guanyat perquè "ha guanyat" el seu país.

Vet aquí el que hem d'aprendre. Torno a dir: farem la independència i la farem quan derrotem a les elits. Les d'allà i les d'aquí. Acceptem-ho: ens caldrà derrotar també a la gent que es pensa que aquesta és només una guerra entre països. Reconeguem-ho: el preu serà molt alt. 

Però no hi ha alternativa. Aquesta guerra ens la fan i, com els ucraïnesos, o com els russos del Donbass, ens haurem de defensar.

dilluns, 14 de març de 2022

Que tinguin por

La gent no és la culpable. Ni la responsable. la guerra no l'hem provocat nosaltres. La gent, si de cas, és la víctima.

Hi han víctimes que pateixen més que altres, evidentment. No és comparable el patiment a Ucraïna i al Donbass, amb el patiment a Catalunya. No és comparable el patiment dels soldats que el patiment dels generals que els envien a matar i morir. No és comparable el patiment dels exiliats i dels refugiats, amb el patiment dels qui els acullen.

En una guerra n'hi ha que pateixen, més o menys, i n'hi ha que en treuen profit. 

El món sempre s'ha dividit entre els que manen i els que són manats, entre els que tenen i exerceixen el poder, entre el subjecte del poder i els que en són l'objecte. La divisió entre esquerres i dretes ve després. Quan des de l'esquerra o la dreta s'obvia que el primer i principal conflicte és entre el subjecte i l'objecte del poder, es converteixen en un instrument més del subjecte del poder. La dreta sempre s'ha prestat a ser instrument del poder. L'esquerra es proclama instrument contra el poder, però el discurs i els fets tot sovint  no són coincidents. M'atreviria a dir que la traïció de l'esquerra és sovint l'instrument favorit del poder.

El poder guanya quan la gent té por. Ara és la por a la guerra. Abans, els darrers dos anys de pandèmia han estat els anys de la por. Els anys del confinament, de les mascaretes, de les inoculacions massives. Encara abans, la por a la crisi, econòmica.  Catalunya venim, a mes, dels anys de la repressió, de l'independetisme. Més por. Des d'aquell 2017 que a l'agost va deixar l'atemptat a La Rambla, dels helicòpters nocturns de la policia, amb focus, amb vol baix sobre els terrats, de nit, per a que tothom sentís el soroll dels motors. Soroll per fer por. L'any del "a por ellos". De la repressió, qua avui, 2022, encara extorqueix i segresta.

Ens volen espantats, a tots. Com més espantada està la gent, és més fàcil dominar-la. Més fàcil és oferir "protecció" a canvi d'obediència, a canvi de ser objectes del seu poder.

"Protecció" a canvi d'obediència, com fan les màfies. Són mafiosos. Jo ho veig així: els polítics "professionals", en tant que representants de les elits mafioses, són el principal problema de la gent. El més gran. El més greu. Són els que decideixen els desnonaments, els que ens involucren en guerres, els que s'aprofiten parasitàriament del treball de la gent, els que reprimeixen les denúncies i les dissidències amb violència policial o parapolicial. Els polítics "professionals" són els culpables, si és que us cal assenyalar culpables. I al darrere seu, les elits mafioses que representen. Mireu les "portes giratòries". Mireu els cognoms de funcionaris, jutges, militars, grans fortunes... que es venen repetint per generacions, i sabreu de qui parlo.

La por té conseqüències. Certament, serveix per obtenir l'obediència i aquesta  és la principal motivació per a la seva implementació. Però la por també mata la creativitat, la iniciativa, la por atura, la por fa que es perdi el tremp, la por castra. La por provoca la debilitat i la ignorància. Si bé això és molt útil per a mantenir l'obediència, el preu és elevat. La societat esdevé un ramat i s'empobreix. Els polítics professionals prefereixen una societat pobre però obedient, que una societat potent, crítica, lliure, activa, culta, creativa i amb iniciativa.  I ho prefereixen perquè aquesta mena de societats no és obedient. Ho hem vist també: els polítics professionals prefereixen una societat pobre i poruga però obedient perquè, en definitiva, la societat serà pobre, però ells no. El poder mai és pobre.

Ens hem de deslliurar dels polítics professionals i començar a fer política cada dia, cadascun de nosaltres i en tot moment. La política que no fem ens la faran, i ens la faran en contra. Hem de ser responsables. Però sobretot i més que cap altre cosa, no hem de tenir por. Mai. La por ha de canviar de bàndol. Si algú ha de tenir por han de ser els polítics professionals. Que no puguin anar a dormir tranquils. La por l'han de tenir les elits mafioses. Que sàpiguen que tot el seu poder no els estalviarà el càstig.

Que sàpiguen que no tenim por i que tornarem tots els cops, cent cops per cop.

No tingueu por. Tingueu ràbia. Deixeu-la anar. Anem a per ells.

No tingueu por. Instruïm-nos, Mobilitzem-nos. Organitzem-nos. Un altre món és possible i necessari. Lluitarem, brut i durament, sense pietat, amb sacrifici i desig de victòria, per aconseguir-lo.

I l'aconseguirem.

dissabte, 26 de febrer de 2022

"Pau entre els pobles i guerra entre classes"

Els perdedors de les guerres són els que moren, els que són ferits, els que veuen la destrucció de les seves llars, els que han d'enterrar família, amics o éssers, els que han de fugir, emigrar o exiliar-se. Els perdedors de les guerres saben que ho són i no és qüestió de banderes. Potser "el teu país ha vençut", però tu has perdut. Potser "el teu país ha perdut", però tu has guanyat.

Avui els perdedors de la guerra a Ucraïna són els morts i els ferits, soldats o civils, els nens sense escoles, les que han perdut la seva llar, els que han  hagut de fugir. Tant se val sota quina bandera, o que la guerra segueixi. Ja hi han perdedors.

Per descomptat que també hi han guanyadors. Però sembla que els autèntics guanyadors no hi són pas als camps de batalla. Els guanyadors, de fet, gairebé no hi són mai. Gairebé sempre són lluny del perill. Gairebé sempre aconseguixen que algú altre lluiti per ells. Fins i tot aconsegueixen que alguns que, de fet, són perdedors, es creguin que són guanyadors. 

"No a la guerra" és un eslògan molt bonic, però que no passa de ser l'expressió d'un desig. La realitat és que al món hi han poderosos que tenen interessos particulars, i que per servir a aquests interessos particulars no dubten en provocar conflictes. 

Com ho aconsegueixen? en el fons, l'home més poderós del món no té superpoders. Pixa i caga com qualsevol altre. Si no menja, té gana. Té fred si no està abrigat. Tanmateix, aquest home (gairebé sempre és un home) ordena una acció militar i milers de soldats marxen a la batalla. O milions de persones es posen una mascareta. Com ho fan? Com pot ser que els generals que ordenen anar al combat no morin a mans dels seus soldats? com és que el que cap que ordena començar una guerra no caigui pels trets del primer subordinat que rep l'ordre?  Com pot ser que l'ordre d'un poderós es transformi en una cadena d'obediència, por, coacció, interessos o fanatisme que acabi involucrant a milers de persones? Com diu Yuval Noah Harari, la gent es creu els relats. Els poderosos ho són, sobre tot, perquè cavalquen sobre relats. Els inventen, els manipulen, els aprofiten. Creen maquinàries d'escampar relats fent servir relats. Els relats produeixen "realitat".

El relat, la versió oficial, es paraula de Déu. No es pot anar en contra del relat. Fa pocs dies, el relat de molts opinadors era que els no vacunats eren uns delinqüents als que, gairebé, calia empresonar. Avui, en canvi, és clar que els únics delinqüents eren aquells opinadors. El relat parla avui de guerra d'agressió de Rússia a Ucraïna. Amb això ja n'hi ha prou per a acontentar a la majoria. Amb això ja n'hi ha prou per omplir tertúlies i parlar de bons i dolents.

Però es pot anar una mica més enllà del relat de consum ràpid. Els més informats ens recorden que Rússia i Ucraïna són dos països que tenen centenars d'anys d'història comuna i, com a conseqüència, reivindicacions territorials creuades en diferents regions. La URSS va mantenir moltes reivindicacions territorials apaivagades, però amb el desmembrament de la Unió Soviètica els vells retrets van tornar i van esclatar a la guerra del Donbass de 2014. D'altres afegeixen que Rússia no vol tenir l'OTAN a les seves fronteres, i que hi han interessos estratègics relacionats amb el subministrament de gas de Rússia cap a Europa, ja sigui a través dels gaseoductes a Ucraïna, o al gaseoducte North Stream a l'Atlàntic Nord (amb interessos econòmics personals de Putin i Biden!). Encara n'hi ha que apunten a un interès per part de russos i xinesos per a trencar el monopoli del dòlar com a moneda de les transaccions comercials internacionals. 

Els poderosos tenen interessos. Els poderosos inflamen a llurs pobles amb nacionalisme i se'ls fa lluitar en batalles. Els pobles, i poble rima amb pobre, lluiten les guerres, posen la carn i la sang a disposició de les màquines picadores que són l'armament bèl·lic. Serveixen als interessos dels poderosos i, a canvi, reben orgull nacional, alguns, i mort, dolor, malaltia i pobresa, la majoria.

I segueixo preguntant-me com és que l primer subordinat que rep l'ordre de començar la guerra no li posa una bala al cap del poderós de torn i acaba, per la via ràpida, el conflicte abans que comenci.

Suposo que és el relat. Sempre és el relat. La mentida del relat. Al president ucraïnès li van prometre l'ajuda de la UE, el suport de la OTAN, la força dels EUA. A l'hora de la veritat tot eren mentides. Necessàriament havien de ser-ho. Els poderosos no es barallen entre ells si no hi ha un motiu extraordinari per a fer-ho. Un guany molt gran. Un botí immens. I cap d'aquests factors es donava. Els ucraïnesos, i segurament també polonesos, hongaresos, lituans, letons i estonians, potser també els búlgars estan descobrint avui, amb horror, que la UE i l'OTAN no són més que un gran engany. Un relat al servei dels interessos de les elits occidentals i que, com en totes les guerres, la carn de canó la posen el pobres.

Les elits occidentals (i les europees les primeres) són hipòcrites i mentideres. El món funciona en cercles de poder. Els més poderosos al capdamunt. Al poderós president d'Ucraïna el van enganyar els més poderosos caps de la UE i de l'OTAN, que no combatran, en cap cas, amb el poderós cap de Rússia perquè no hi ha ni un sol bon motiu per a fer-ho ni obtindrien cap benefici. Com a resultat, el molt poderós exercit rus esclafarà al molt menys poderós exercit ucraïnès. 

Els poderosos d'occident assenyalaran a l'ós rus com el nou perill, la nova amenaça de la que cal protegir-se. De nou, la roda de la por. Ahir, por a la Covid19 i tothom amb mascareta pel carrer, i delinqüent qui no es vaccini fins a tres cops, per a major glòria de la indústria farmacèutica. Avui, por de Putin que ens amenaça amb armes nuclears. El perill roig arriben a dir. Com si Putin fos comunista. Por. Por de la guerra. Els poderosos volen que tinguem por. 

A Barcelona estant, la por a la guerra amb Rússia és ridícula. Si observeu un mapa us adonareu que nosaltres ens trobem. geogràficament, a la rereguarda més allunyada del conflicte.  És absurd tenir por. No ho és, però, tenir por de l'estupidesa manifesta dels nostres "dirigents". Com tampoc ho és tenir por d'aquest sistema falsament democràtic en que vivim, ni de la manipulació informativa i educativa, i de la manca de valors i decadència col·lectiva ètica i moral de la nostra societat. Això sí que fa molta por.

Resaria, si mantingués la fe que vaig perdre fa temps, pels perdedors de la guerra, de les guerres, pels refugiats, els damnificats i les víctimes ucraïneses i  russes, sirianes, kurdes, palestines i israelianes, i tantes i tantes d'altres víctimes hipòcritament oblidades. 

"No a la guerra" entesa com la  dominació dels poderosos sobre els pobles. Prefereixo aquest altre: "Pau entre els pobles i guerra entre classes". Em sento mes identificat amb aquesta última. Guerra contra els poderosos. Així sigui, i si reso, que sigui a Atenea, dea de la guerra justa.

diumenge, 20 de febrer de 2022

NO als Jocs d'Hivern 2030 (V). Vídeo 2 per Octuvre.cat

Una imatge gràfica: La fotografia d'aquesta pintada que podeu trobar al digital andorrà Bondia.ad del passat 17/02/2022:   https://www.bondia.ad/societat/mes-de-150-cientifics-es-posicionen-contra-els-jocs-dhivern-al-pirineu.

 

Marta Sibina i Albano Dante, des de la seva plataforma Octuvre.cat, continuen investigant l'escàndol dels Jocs. Aquí va el segon vídeo que han publicat i ja anuncien el tercer.




NO als Jocs d'Hivern 2030 (IV). Manifest de la Plataforma #StopJJOO contra la candidatura olímpica

 Un altre manifest contra els jocs d'hivern de 2030 al Pirineu. Aquest de la plataforma #StopJJOO.

Lloc web: https://stopjjoo.cat

 

Qui Som

La plataforma #StopJJOO és un espai impulsat per veïns i veïnes del Pirineu ara fa aproximadament 3 anys. Arran de l’acceleració de la candidatura per part del govern de Junts i ERC i la mesa de negociació amb l’Estat Espanyol, aquesta va ser oberta i presentada públicament en una roda de premsa a Bellver de Cerdanya amb l’objectiu d’aglutinar al conjunt de pirinencs i pirinenques contraris als JJOO d’Hivern per organitzar-nos i aturar-los. Els Jocs Olímpics d’Hivern és macroprojecte que representa el màxim exponent d’un model socioeconòmic fracassat i depredador dels nostres ecosistemes i que aboca a les veïnes del Pirineu, especialment a les joves, a feines estacionals i mal pagades.

 

Manifest

PER UN PIRINEU VIU, ATUREM ELS JJOO D’HIVERN!

La candidatura dels Jocs Olímpics d’Hivern “Barcelona – Pirineus” és un projecte que no respon a les necessitats del Pirineu. S’està duent a terme amb secretisme i opacitat, sense la participació de la població del territori i està impulsada pels lobbies econòmics.

Apostar per uns jocs olímpics d’hivern en un context d’emergència climàtica és una greu irresponsabilitat. Les pujades de temperatura són més altes al Pirineu, i les conseqüències, més greus. El tercer informe sobre el canvi climàtic a Catalunya avisa que la temperatura pujarà entre 0,7ºC i 2,1ºC i que la precipitació caurà un 6,8% entre els 2031 i el 2050. Les estacions d’esquí pirinenques, que ja depenen en bona mesura de la producció artificial de neu, no seran viables a mitjà termini. No té sentit abocar-hi més inversions.

Amb els jocs olímpics es pretén generar més turisme, fet que comportarà, també, un empitjorament de les emissions de gasos d’efecte hivernacle i una dificultat afegida a l’adaptació del Pirineu al canvi climàtic. És bàsic tenir un mosaic agrícola-forestal i una gestió sostenible del territori, i els jocs olímpics van en direcció contrària.

El Pirineu pateix les conseqüències d’un model de desenvolupament caduc que la candidatura dels jocs olímpics pretén rescatar i eternitzar. L’Alt Pirineu i l’Aran és la vegueria amb major dependència del turisme, que en algunes comarques quadrupliquen la mitjana de Catalunya. Alhora, presenta les xifres més baixes de renda per càpita. És un sector amb una elevada precarietat laboral, temporalitat i salaris baixos. El cost de la vida s’encareix, un fet que agreuja l’èxode rural i l’envelliment de la població. Urgeix una aposta clara per a diversificar l’economia, potenciant, per exemple, la producció agrària ecològica i l’artesania, que ofereixi feines estables i amb salaris més alts. Calen inversions en millorar l’oferta educativa, els serveis sanitaris especialitzats, el transport públic, les xarxes de telecomunicacions i la connexió entre pobles i valls.

Hem de mirar el futur de cara. Volem viure al Pirineu i tenir una vida digna. No podem permetre que per una festa de 30 dies ens condemnin a 30 anys de misèria. Ara és l’hora de bastir un moviment social arreu del Pirineu que obri el camí del canvi, a les nostres comarques i a la resta de Països Catalans.

Les nostres demandes són clares:

  • Retirar la Candidatura dels JJOO d’Hivern 2030 i enterrar definitivament el macroprojecte

  • Canalitzar les inversions per cobrir les necessitats que té la muntanya per transitar cap a un canvi de model socioeconòmic basat en la vida dels pirinencs i pirinenques i en la defensa del territori

El temps per al nostre territori s’acaba, començar a salvar-nos és una qüestió urgent.

PER UN PIRINEU VIU, ATUREM ELS JJOO!

 

https://instagram.com/stopjjoo

https://twitter.com/stopjjoo

 

NO als Jocs d'Hivern 2030 (III). MANIFEST CIENTÍFIC INDEPENDENT DAVANT DE LA PROPOSTA DE JOCS OLÍMPICS D’HIVERN 2030 ALS PIRINEUS

Més informació per a oposar-se als jocs d'hivern de 2030.

Reprodueixo a continuació el "MANIFEST CIENTÍFIC INDEPENDENT DAVANT DE LA PROPOSTA DE JOCS OLÍMPICS D’HIVERN 2030 ALS PIRINEUS" que podeu trobar a la web: https://www.manifestjocshivern.cat/


MANIFEST CIENTÍFIC INDEPENDENT DAVANT DE LA PROPOSTA DE JOCS OLÍMPICS D’HIVERN 2030 ALS PIRINEUS

"Davant la proposta de celebració d’uns Jocs Olímpics (JJOO) d’hivern als Pirineus l’any 2030, impulsada pel Govern de la Generalitat de Catalunya, des de la comunitat científica volem expressar al conjunt de la ciutadania la nostra preocupació per l’impacte negatiu i les pèrdues que aquests grans esdeveniments esportius poden tenir sobre les economies locals, els paisatges rurals i els ecosistemes dels Pirineus.

En termes generals la proposta s’emmarca en la defensa d’un model de desenvolupament socioeconòmic per a les àrees de muntanya basat en el turisme de masses. Les dades científiques demostren que aquest model és incompatible amb la crisi climàtica i els reptes socials i ambientals que afronta el territori.

Al llarg de les darreres dècades, en diferents localitats del món, els JJOO d’hivern han comportat pèrdues de milions d’euros públics, així com el malbaratament de recursos escassos com l’aigua i l’energia. Així mateix, aquest tipus d’esdeveniments esportius generen l’emissió de milions de tones de CO2eq i impacten greument sobre la biodiversitat de les àrees de muntanya. Les dades de les edicions anteriors dels JJOO d’hivern des del 1980 i les informacions sobre l’actual escenari als Pirineus pronostiquen que aquests jocs d’hivern podrien ser un altre cas de fracàs.

 

 Beneficis i pèrdues de vuit Jocs Olímpics d’hivern en milions de dòlars

Resum de despeses i ingressos dels últims vuit Jocs Olímpics d’hivern en milions de dòlars (https://citeseerx.ist.psu.edu/viewdoc/download?doi=10.1.1.1001.6466&rep=rep1&type=pdf)

 

No existeixen opcions “verdes” de desenvolupar els JJOO d’hivern

DENUNCIEM que, d’acord amb els estudis científics recopilats, qualsevol proposta de JJOO d’hivern que es presenti com a “sostenible” serà un intent de mercats i governs d’apropiar-se d’etiquetes verdes. Ens trobarem davant d’una informació enganyosa que oculta les dades reals sobre la viabilitat tècnica, ambiental i econòmica del turisme de massa en el context actual d’emergència climàtica.

Per aquesta raó, EXPOSEM en deu punts els arguments principals que qüestionen la candidatura de JJOO d’hivern als Pirineus. Els estudis de referència i altres informacions complementàries es poden trobar als annexos inclosos al final d’aquest document.

 

LLEGEIX ELS 10 ARGUMENTS PRINCIPALS

EXPOSEM en deu punts els arguments principals que qüestionen la candidatura de JJOO d’hivern al Pirineu

1. La proposta de candidatura de JJOO d’hivern és poc transparent i no té un pla d’implementació concret, acompanyat pel document pertinent d’avaluació ambiental, com exigeixen: la Llei 6/2009 (28 abril), Llei 16/2015 (21 de juliol), Text refós de la Llei d’urbanisme (article 86 bis i redactat de la disposició transitòria divuitena) aprovat per la Llei 3/2012 (22 febrer) i Decret legislatiu 1/2005 (26 juliol) i amb el seu reglament (Decret 305/2006, de 18 de juliol – articles 70, 100, 106 i 115). També alertem que els grans esdeveniments d’aquest tipus poden ser incompatibles amb els diversos compromisos legals i polítics adquirits per les institucions catalanes a diferent escala (per exemple objectius de desenvolupament sostenible; normativa de protecció d’espais de la Xarxa Natura 2000; objectius de planificació dels espais naturals protegits que es poden veure afectats, objectius dels plans comarcals d’acció sectorial turística que advoquen per una desestacionalització, etc.)

2. Les darreres publicacions indiquen que la majoria de les estacions d’esquí als Pirineus seran inviables a finals de segle. La temperatura als Pirineus ha augmentat 1,3 °C al llarg dels darrers cinquanta anys i l’increment de temperatures màximes pot oscil·lar entre 1 i 2,7 °C al 2030 i 1,4 i 4 °C el 2050 en funció de si estabilitzem o seguim incrementant les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Segons els models, per cada grau que augmenta la temperatura el mantell redueix la seva durada en vint-i-cinc dies a cota de 2000 m. s.n.m

Cal tenir present que actualment un 30% d’estacions d’esquí dels Pirineus ja no són viables sense una aportació de neu artificial. L’augment de temperatura contribueix a una fusió prematura de la neu i n’escurça la durada. Es calcula que en un escenari d’estabilització de les emissions, un 70% de les estacions no seran viables sense neu artificial, mentre que un 7% no podrà funcionar ni tan sols amb l’ús de canons. Si les emissions continuen al ritme actual de creixement, el nombre d’estacions completament inviables està previst que augmenti fins al 20%.

viabilitat de les estacions d’esquí A LA REGIÓ DEL PIRINEU 2030-2050

Escenari d’estabilització d’emissions

Escenari d’augment d’emissions a ritme actual

Llegenda

Font: Spandre, P., et al. (2019). The Cryosphere, 13(4), 1325-1347.

3. Els JJOO d’Hivern només es podran realitzar amb un augment del consum d’energia, d’aigua i de la contaminació. L’increment de la mobilitat entre les zones més poblades i els Pirineus, i les inversions que farien falta per modernitzar les estructures, aniria associat a diversos impactes nocius per a la societat i el medi ambient, com per exemple l’abocament d’aigües residuals i l’augment d’emissions de CO2.

4. L’actual consum d’aigua de les estacions d’esquí per a la producció de neu artificial redueix la disponibilitat d’aigua per altres usos, degut a l’evaporació d’una part d’aigua utilitzada i l’ús d’additius que comporten una alteració de la seva qualitat. Atesa la reducció de les nevades, a conseqüència del canvi climàtic i l’augment de la massa forestal associat a l’abandonament de les pastures als Pirineus, que és produeixi una reducció de la recàrrega dels aqüífers en les properes dècades, fent plausible una necessitat d’optimització d’aigua per usos prioritaris.

5. El turisme és un dels cinc factors principals que causen una pressió directa sobre biodiversitat: pèrdua d’hàbitat i fragmentació ecològica, sobreexplotació de recursos, contaminació, introducció d’espècies exòtiques i canvi climàtic. La biodiversitat es veu negativament afectada per l’augment de la freqüentació humana, la contaminació directa, les infraestructures derivades dels JJOO (ampliacions de pistes, de carreteres i pàrquings, etc.) i les afectacions als cabals hídrics per generar neu artificial. Als Pirineus catalans la majoria dels hàbitats d’interès comunitari es troben en mal estat de conservació, i hi ha més de 50 espècies animals i 80 de vegetals que es troben amenaçades en diferents graus i se’n veurien afectades. Per exemple, espècies en situació crítica com el gall fer estan greument afectades per l’activitat humana a les muntanyes durant l’hivern, i d’altres com la llúdriga ho són per l’estat de les conques hídriques. Un gran esdeveniment turístic, com els JJOO, incrementaria aquests impactes.

La donzella de la bistorta es troba amenaçada, en estat En Perill a Catalunya així com l’hàbitat del qual depèn, les molleres de bistorta. Als Pirineus la majoria de molleres es troben amenaçades pels impactes del canvi climàtic i la regulació de cabals hídrics

6. Les estacions d’esquí dels Pirineus no són rendibles econòmicament. La Generalitat de Catalunya ha rescatat set estacions d’esquí dels Pirineus català degut a problemes de rendibilitat econòmica. Fins al 2017, aquestes van acumular un dèficit de 74 milions d’euros. Totes són deficitàries i La Molina, una de les possibles estacions per acollir proves olímpiques, és la que presenta unes pèrdues més elevades, de 2,6 milions d’euros anuals.

7. Els JJOO no aportaran riquesa als Pirineus. Els estudis realitzats sobre Jocs olímpics anteriors demostren que aquests esdeveniments no han tingut efectes positius significatius en el PIB de les regions on s’han celebrat. En canvi, sí que s’ha observat un efecte negatiu, amb caigudes del PIB d’entre el 2,3% i el 2,7% (en comparació amb el PIB nacional) durant l’any dels jocs i posteriorment. Diversos factors expliquen aquest fet, com per exemple que la capacitat d’acollir visitants és limitada, i que disminueix l’activitat turística habitual i l’activitat econòmica que se’n deriva. En el cas de la proposta de JJOO d’hivern als Pirineus, les grans inversions monetàries necessàries per a solucionar l’absència de neu i per adequar les infraestructures obsoletes podrien tenir costos molt alts. Els suposats JJOO d’hivern “verds” de Pequín, que es celebren aquest any, han tingut costos altíssims per produir neu artificial.

La repercussió econòmica del jocs sobre les poblacions locals és escassa, ja que només proporcionen feina precària, principalment a persones de fora del territori, i les inversions són captades bàsicament per grans empreses de construcció i hostaleria, sense repercussió positiva per la població local, com ara els petits comerços.

font d’ingressos als pirineus i catalunya

VAB turisme

Comparació de Valor Agregat Brut del turisme

Llegenda

 

Segones residències

% segona residència /total

Llegenda

 

Renda anual

Renda anual (€/any)

Llegenda

 

Llits turístics

Llits turístics/1000 habitants

Llegenda

Comparació de Valor Agregat Brut del turisme, Segones residències, Renda i llits turístics entre Catalunya i els Pirineus. Font: Idescat

8. La proposta de JJOO d’hivern agreujarà el desequilibri i la dependència que pateixen les comarques pirinenques. Actualment, les comarques amb més inversions turístiques no experimenten una gran disminució de l’atur, i la seva renda per habitant es situa entre els nivells més baixos de Catalunya.

Les zones dels Pirineus que acullen el turisme de neu pateixen un boom immobiliari de segones residències, que provoca un increment dels preus i una progressiva elitització i gentrificació dels seus pobles i ciutats. Els estudis fets en altres països evidencien que els esdeveniments olímpics han incrementat l’especulació i l’expulsió de veïns i veïnes per a treure més rendibilitat als habitatges amb la seva reconversió a allotjament turístic.

Les inversions vinculades a la celebració dels JJOO d’hivern estan enfocades a connectar l’àrea metropolitana de Barcelona amb les estacions d’esquí,reforçant, encara més, els models de gestió centralista que ha desatès les necessitats dels territoris Pirinencs. En canvi, no milloraran la xarxa ferroviària ni la resta de carreteres que penetren cap a les valls secundàries, dificultant la integració i connexió entre els pobles i veïnats, alguns dels quals pateixen mancances importants.

9. Els Pirineus han perdut el seu model de vida tradicional i uns JJOO d’hivern encara l’enfocarien més al sector turístic massiu. Les àrees de muntanya han estat territoris principalment productius al llarg de la història. No obstant, en les últimes dècades el model basat en el turisme i les segones residències ha passat per davant de les pràctiques tradicionals com són l’agricultura, la ramaderia i la petita indústria de transformació. Això incentiva canvis en l’ús del sòl i l’abandonament de terres productives, provocant el declivi de la biodiversitat i la pèrdua d’ecosistemes ecològicament claus com són les pastures d’alta muntanya, que són un embornal de carboni i una important reserva d’aigua. La priorització de l’activitat turística limita la possibilitat de diversificar l’economia local cap a d’altres sectors, com els serveis o la indústria.

10. Acollir uns Jocs Olímpics d’hivern implicaria canvis i ampliacions a les infraestructures d’unes determinades pistes d’esquí, cosa que suposaria posar en risc la preservació de nombrosos jaciments arqueològics de la zona. Aquests jaciments arqueològics són el testimoni material que s’ha conservat de les societats i cultures ancestrals que van habitar els Pirineus. Algunes pistes d’esquí i la seva àrea d’influència es troben en zones d’important riquesa arqueològica, que poden veure’s irreversiblement afectades per la seva ampliació. Una inversió cap a un turisme més sostenible significaria invertir en recuperar i posar a disposició de la ciutadania aquest patrimoni, com a transmissor d’un coneixement que visibilitzi la importància que han tingut les activitats agropecuàries ancestrals i actuals al Pirineu.

Probabilitat de presència de jaciments arqueològics d’alta muntanya
Pirineus I AMPLIACIÓ A LES PISTES DE BAQUEIRA BERET

La modelització evidencia com l’ampliació de les pistes d’esqui de Baqueria (en contorn negre) impactarien i afectarien a zones d’altra concentració de jaciments arqueològics de gran importància científica i patrimonial.

Models fets a partir de 1052 jaciments dels Pirineus catalans i andorrans pels quals s’han derivat les següents variables: altitud, gradient del vessant, orientació del vessant, distància euclidiana al riu o estany més proper, insolació solstici d’estiu, insolació solstici d’hivern, landcover, índex de prominència topogràfica a 100 m i índex de prominència topogràfica a 250 m., índex de rugositat del terreny calculat sobre 100×100 m., landform i índex de posició en el vessant (SCI).

Font: GAAM (Grup d’Arqueologia de l’Alta Muntanya, UAB-CSIC)

 
Descarrega't el manifest i annexos:  http://www.manifestjocshivern.cat/wp-content/uploads/2022/02/manifestjjoohivern_annexos.pdf 

Visiteu el lloc web:  http://www.manifestjocshivern.cat/