Avui se’ns ha anat la Núria Feliu, i Sants plora per la seva veïna més estimada.
Crec que trobaria consens en que, per als que som de Sants, Núria Feliu era, més que cap altre cosa, una veïna estimada i que estimava el barri. Però no només. Segur que ens posaríem d’acord a dir que era una veïna especial.
Amb ella anava el personatge. Núria Feliu també era la tieta de Catalunya. L’artista que sortia per la tele cantant en català els estàndards americans, jazz, però també cançó popular i tradicional, boleros, cuplets... Amb aquella veu i estil tan personals.
La Feliu era el personatge i era la veïna del barri. Tot a l’hora. Era la gran dama de la música. Una artista. Era la veïna que havia treballat a una parada del mercat de jove. Una gran senyora de Sants.
Una gran senyora compromesa amb el català. Amb Catalunya. Una patriota.
I avui ha mort. Se n’ha anat. Al cel. Segur.
Et trobem a faltar, Núria. Ja et trobem a faltar. T’enyorarem.
Descansa en pau, veïna.
Descansi en pau, Feliu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada