Pàgines

divendres, 31 d’octubre del 2014

Per respecte, 9N.

Ja m'han enviat la informació sobre la tasca que hauré de fer  com voluntari del 9N. Estaré a una taula, fent de vocal, al Prat. Votaré allà. M'hi estaré des de les vuit del matí fins que s'hagi acabat el recompte.

Serà una bona feinada, i l'espero amb il·lusió.

Avui, tornant a casa, m'ha semblat captar a l'ambient els motors en marxa, prenent embranzida. No és només que hi han més estelades que mai als balcons. Són, també, les paradetes o els voluntaris pel Sí-Sí de diversos grups, que van repartint propaganda. A manca de nou dies, el sí-sí està mobilitzat i en marxa. Agafant empenta. El 9N serà un esclat.

Nou dies pel 9N. Avui, l'estat ha presentat la impugnació.  Dimarts, el constitucional dictarà contra el procés.

El mateix dimarts, o el dimecres, es reuniran els partits pro-consulta per decidir que fer amb el que digui el constitucional.

Només hi han dues opcions:

- acatament i suspendre el 9N, amb tot el que pugui suposar això de desil·lusió, però potser també d'enrabiada col·lectiva. A hores d'ara, crec que només es podria acceptar si es convoquessin immediatament eleccions plebiscitàries. Inequivocament tots els partits independentistes haurien de portar la declaració d'Independència immediata al programa.

- desobeir i endavant amb l'operatiu pel 9N. El bloc pro-consulta fa un salt al buit i es posa en mans dels ciutadans. Si el dia 9 és un èxit de participació, tots guanyarem. Un èxit vol dir amb una participació "comparable" numèricament amb la Via Catalana o la V del passat onze de setembre (i, si pot ser, millor i tot).

Les coses poden sortir malament, per descomptat: l'estat podria decidir enviar la policia a tancar els locals de votació. Dins d'aquest escenari, evidentment que no serà el mateix si la policia que tanca els locals són policies de proximitat, dels mossos, o de la policia municipal; que si són anti-avalots de la policía nacional o de la guardia civil. L'estil no serà el mateix. La Generalitat no ordenarà als mossos tancar locals. La Llanos de Luna, en canvi, potser sí decideix enviar als turistes que té de convidats a Calella a fer turisme de borratxera per Barcelona. Però, la veritat, no crec que això sigui una bona idea.

L'estat pot impedir la votació per la força a prou llocs com per desvirtuar-ne el resultat. Ara bé, el dia 9 hi hauran observadors internacionals. Si s'empra la força, el món ho sabrà.

No podran fer servir la força. No aquest cop. No amb els ulls d'Europa i del món mirant.

L'única possibilitat que tenen és que el 9N sigui un fracàs perquè la gent no participa. I això, no passarà.  Han estat tan autoritaris, tan antidemocràtics, han menyspreat tant a tohom, se'ls nota tant que són allà només per lucrar-se que, n'estic segur, el 9N serà un èxit de participació.

Perquè la ràbia i la il·lusió dels que votarem Sí i Si serà la mateixa amb la que es votarà No, o Sí-No. Ha arribat un punt en que la majoria dels que vivim a aquest país volem, reclamem, abans que res, respecte. Jo crec que la gent està farta d'acotar el cap. Els indepes i els no indepes. La gent vol, li ho demana el cos,  desobeir. Per respecte a nosaltres mateixos. Per dignitat.

Respecte, dignitat, és el que ens tornarà el 9N. Votis el que votis.

dimecres, 29 d’octubre del 2014

Com votarem el 9N?

Som-hi, que se'ns gira feina.

El proper diumenge 9 de novembre es fa el "procés participatiu" que és com li diuen ara a la consulta. En aquest procés participatiu podrem dir si volem la independència de Catalunya.

És un procés democràtic. Tan democràtic que fins i tot les persones que treballaran aquell dia a les taules ho faran voluntàriament, en comptes de  forçats. I ho faran, sobretot, per compromís amb la democràcia i amb el país.

Ho trobo tan radicalment democràtic que crec que aquest sistema de participació de voluntaris hauria de ser el sistema habitual per a les votacions a  la nova República.

Què millor que una democràcia on els mateixos ciutadans prenen la responsabilitat, voluntàriament, del propi procés electoral.

Un país on la gent s'ho creu que són una comunitat, on la gent es creu la democràcia perquè la fan ells mateixos i se'n senten responsables.

M'atreveixo a dir que és un model que tendeix a l'autogestió. Vull que sigui així en la nova República. Vull que s'aprofundeixi en aquest model autogestionari.

És engrescador. Radicalment democràtic. No és només que s'està preguntant per la Independència de Catalunya; és que, a més, ho fan, físicament, explícitament, ciutadans lliures que se saben lliures. 

Entrem en matèria: a aquesta pàgina de la Generalitat donen els detalls de com votar, on i què et cal:



Qui pot participar?

Potser t'agradaria votar. Aquest vídeo de la Generalitat ens diu qui pot participar:



Ets major de 16 anys i la teva adreça al DNI és de Catalunya? aleshores, pots participar. Ets resident comunitari o extra-comunitari a Catalunya i tens més de 16 anys? També pots participar! Vius fora de Catalunya? potser tens un punt proper de votació! Com últim recurs, potser pots venir aquell dia. Tant de bo que molts expatriats pugueu votar.


#LaMevaUrna 

On podràs votar? On és #LaMevaUrna? Ves a :
http://www.participa2014.cat/onpucparticipar/

Apareixerà un formulari en que et demanen el poble o ciutat que consta al teu DNI, el carrer, el número   i el teu primer cognom. Amb aquestes dades la pàgina web et dirà a quin local de votació i quina taula et toca votar.

Feu arribar aquesta informació a tothom! Que ningú es quedi sense votar perquè no té accés a Internet o perquè no s'aclara amb els ordinadors. Es tracta de que tothom (indepes i no indepes) participi! Aprofiteu la castanyada i que veureu a la família per treure les targetes de participació! Però espereu un moment, no apagueu l'ordinador que encara podreu imprimir més coses. Seguiu llegint.


Documentació i paperetes.

El dia 9, entre les 09:00 i les 20:00 hores estaran oberts els locals de votació. Amb urnes i paperetes.  Així sigui! Però si vols portar les paperetes de casa, també ho pots fer. Enllaços a la papereta del Sí-Sí, o del Òc-Òc si votes a era Val d'Aran.

Els enllaços a totes les paperetes, aquí:
bilingüe (cat-cas): SI/SI | SI/NO | SI/ EN BLANC | NO| EN BLANC
trilingüe (cat-cas-occ): ÒC/ÒC | ÒC/NON | ÒC/EN BLANC | NON | BLANC

Au, aprofiteu que encara no heu apagat l'ordinador per imprimir les paperetes, també!

Fins i tot us podeu descarregar el sobre.



Com es votarà el dia 9?


Arriba el dia 9. Vas amb la teva papereta. Però, quina documentació em caldrà? El DNI vigent, no val el resguard de renovació (és perquè no hi ha foto).

Hi haurà una petita diferència.  No serà ni millor ni pitjor que d'altres processos electorals en que hagis participat. Només serà una mica diferent. Aquest cop, en comptes de rebre una targeta censal a casa, seràs tu que t'inscriuràs per votar. Aquest és el procediment habitual per votar a països com els Estats Units o la Gran Bretanya.

Aquí ens registrarem al moment d'anar a votar: 

"Inscripció en el fitxer de participants
Cada persona només podrà participar una sola vegada i la participació és personal i intransferible.

Per poder participar-hi, cal inscriure’s en el fitxer de participants. La inscripció es fa efectiva en el mateix moment de participar."

Un cop registrat, votaràs com sempre.

Millor dit, com sempre, no.

Aquest cop, votaràs per la Independència!

dilluns, 27 d’octubre del 2014

38.706 voluntaris

En un comunicat pels volts de les 20:00 l'estat espanyol ha anunciat que ha encetat els tràmits per impugnar la convocatòria del "procés participatiu" del 9N.

Van impugnar la consulta i ara impugnen el "procés participatiu".  No es pot dir que sigui una sorpresa, tot i que ahir mateix algú com Martxelo Otamendi es demanava si l'estat havia encetat una nova "estratègia". Avui és fa evident que no.

La veritat és que,  probablement, la veuen més clara que mai aquesta impugnació: la primera impugnació i el conseqüent acatament de la Generalitat i la suspensió de la primera consulta van provocar un terrabastall entre les forces pro-consulta. La unitat des partits es va esquerdar. El nou 9N va neixer com un pla personal de Mas i, amb esforç es va recomposar una unitat vacil·lant. A la Moncloa han ensumat sang i veuen que aquest és el moment per llençar una segona impugnació que arribarà, probablement, el divendres, amb la reunió del consell de ministres. Busquen el KO.

Moncloa no té cap dubte que el "procés participatiu" serà suspès, igual com es va fer amb la "consulta". En definitiva, perquè no hauria de suspendre's? Si la consulta, que comptava amb el suport de tots els partits, es va suspendre unilateralment pel govern de CiU,  aquesta, sense el suport incondicional dels partits, no serà suspesa també? 

Ensumen  també que si el 9N no es vota, Mas quedarà sol i tocat. En el seu esquema això és el mateix que dir que la partida ha acabat i ells guanyen. Punt final.

Però això potser és simplificar massa les coses.

Mas està seguint un pla. Per ara és el mateix pla traçat pel CATN.  En el pla del CATN la legalitat només es trenca amb la declaració d'Independència després d'unes plebiscitàries. Perquè hauria Mas de canviar de tàctica ara? 

Però si el dia 9 no es vota, i això ho sabrem aquest divendres, aleshores la convocatòria d'eleccions ha de ser immediata. El mandat d'aquesta legislatura era consultar al poble. Si no es pot complir aquest mandat per les vies de la llei de consultes o dels processos participatius, aleshores la forma de donar-li compliment, tal com ha estat dit i escrit són unes noves eleccions. 

Aquest cop, però, hi ha 38.706 voluntaris disposats a posar les taules el dia 9, i  molta més gent disposada a anar a votar. No és casualitat que ara mateix sigui trending topic els hashtag #VotaréPerTu. 

És la gent. És el poble. És el motiu que em fa pensar que, tot i les impugnacions, el dia 9 hi hauran locals de votació i gent, molta gent, expressant el seu vot. 

Mas segueix el pla. De moment el del CATN. Però compte. En tot cas, el que és intel·ligent és canviar els plans si les circumstàncies que els han propiciat canvien.  

Rumiï-ho, President: 38.706 voluntaris...

Armats d'urnes i democràcia.

diumenge, 19 d’octubre del 2014

Passa'l! - 9N El comunicat anònim al WhatsApp.

Aquest comunicat sobre el 9N que reprodueixo al post està tret del Whatsapp. Com que jo no soc  ni gaire ni poc d'smartphone, aquestes coses m'arriben per altres vies. El comunicat "m'ha arribat", doncs, per la via, molt prosaica si voleu, d'haver-ho llegit al Vilaweb.

El que compta és que circuli el text.

En resum, diu que: el 9N cal anar a votar. Cal que la participació sigui massiva. El missatge ha de ser  rotund perquè aquell dia l'opinió pública internacional estarà amb els ulls posats a Catalunya i si el resultat no admet discussions, el món ho llegirà com un referèndum d'autodeterminació. El govern donarà empara legal al referèndum en forma de "procés participatiu", i nosaltres ho convertirem en referèndum d'autodeterminació amb la nostra participació massiva i els nostres vots. És la forma que pren el referèndum aquí.
  
Jo dic que és el nostre primer match ball. Encara tindrem una segona oportunitat, amb les eleccions al Parlament, però serà molt més difícil i si aquest primer cop falla, qui sap quan i com es convocaran. Anem, doncs, a aprofitar totes les oportunitats.

O si ho preferiu, mireu-ho així: el 9N ens tocarà subvertir les lleis espanyoles. Als ciutadans ens tocarà desobeir anant a votar de forma massiva. I després de les eleccions al Parlament, amb la DUI, els tocarà als nostres representants polítics. Però haurà estat el poble qui s'haurà posat al davant i qui haurà marcat el camí. Com sempre ha estat, en aquest procés.

Vet aquí el text:

"«Comunicat davant el nou rumb del procés sobiranista català:
Aquests darrers dies hem assistit a un seguit de declaracions dels partits pro-consulta (CIU, ERC, ICV i CUP) que han posat de manifest el trencament de la unitat política catalanista. Davant d'aquest fet, la societat civil i les organitzacions que treballen a favor del procés des de fora del parlament (ANC i Òmnium) emplacen els partits a recuperar la unitat i els ciutadans a votar el dia 9 de novembre.
Si la consulta no és oficial no és per culpa nostra sinó per la poca maduresa democràtica instal·lada en el govern central. Si fóssim al Regne Unit, els catalans podríem haver decidit en pau, serenor i democràcia el nostre futur. Però a l'estat espanyol això no és possible. El president Mas no tenia cap problema d'acceptar tot tipus d'insults, denúncies, i fins i tot, encarar possibles problemes legals. Però el que no podia fer com a president era involucrar terceres persones (funcionaris, interventors...).
El 9-N tenim una cita amb les urnes. No volíem votar sí o sí? Doncs ho farem, però no podem fer el ridícul. Si només anem a votar 1.000.000 de persones, el PP donarà per mort el procés i la comunitat internacional perdrà interès. Pel bé del nostre futur, tot i no ser vinculant, hem de ser molts. Es tracta de dedicar uns 30 minuts de la nostra vida i introduir una papereta dins d'una urna. Res no serà igual si votem 3.000.000 de catalans; de la mateixa manera que res no serà igual si ho fem un 22%. A Madrid tremolen i a la UE ens miren. El 9-N votarem sí o sí. Fem-ho pels que ho voldrien veure i no podran, per nosaltres i sobretot per les generacions futures. Nosaltres decidim.
Passa això a tots els contactes que tinguis. Les xarxes socials representen revolució a molts indrets del món.»"

Passa'l!

dimecres, 15 d’octubre del 2014

Fora dubtes! el 9N tothom a votar!




El 9N tothom ha de votar

Cap independentista ha de deixar perdre l'oportunitat de dir ben alt que vol la independència de Catalunya. 

SI la participació és prou alta, més d'un 50% i el resultat del Sí-Sí és una victòria de més del 50% dels vots emesos, l'opinió pública internacional ho llegirà com un "referèndum d'autodeterminació guanyat", i forçarà als partits a abandonar ambigüitats i acordar una data per la DUI i pels passos següents. 

És igual si podem veure tacticismes darrera aquest nou format. Tant se val que no sigui el que estava acordat d'antuvi. No ens ha de fer dubtar que algú digui que la consulta "de veritat" seran les eleccions al Parlament. No és veritat.

Cal mobilitzar-se amb aquest mantra: "El referèndum d'autodeterminació és el 9N". 

És igual que li diguin enquesta, o consulta, o que l'estat espanyol digui que no tindrà importància. És mentida. La tindrà. L'opinió pública internacional el que veurà serà un resultat clar. Serà un referèndum d'autodeterminació si la majoria hi participa, i l'hem de guanyar. 

Diguin el que diguin avui, si el resultat és clar i no admet interpretacions, s'obre la porta a una DUI immediata, però fins i tot en el cas que es considerés adequat anar a unes plebiscitàries, aquestes ja només tindrien la missió de formalitzar l'agenda per a la DUI i fixar els equips negociadors amb l'estat per a la separació de drets, deures, actius i passius.

No cal que us refieu dels polítics. Refieu-vos de vosaltres mateixos. Aneu a votar. Convenceu als indecisos d'anar a votar. Feu campanya pel 9N i pel doble Sí. Si els polítics s'equivoquen o dubten ens toca a nosaltres redreçar-los. És el país el que marca el camí.

No ho dubteu: toca fer campanya per votar el 9N i toca fer campanya pel doble Sí. 

És el nostre moment. Allò que estàvem esperant. Ara és l'hora.

#AraÉslHora #9N2014  #Independència   #SíSí

dimarts, 14 d’octubre del 2014

9N (folk version) com prèvia de plebiscitàries?

El resultat de la reunió d'ahir dels partits sobiranistes no feia presagiar res de bo. La compareixença d'avui de'Artur Mas, precedida a la ràdio per una intervenció, gairebé eufòrica, de Mariano Rajoy, i que s'ha hagut d'empassar, permet dir que hi ha una via per seguir però, certament, tot s'ha complicat.  En quin punt es troba el procés d'independència? Jo no se com serà el futur però, si més no, puc plantejar-me preguntes, dubtes, escenaris possibles i fer alguns raonaments.

1. Mas ha dit que la consulta es fa. Que el 9N es vota. No crec que sigui just qualificar el pla B de Mas de consulta de fireta. No és de fireta o, si més no, és tan de fireta com la consulta tal com estava plantejada  amb la llei de consultes. De fet, amb el model que proposa Mas, es protegeix als funcionaris de possibles represàlies de l'estat i "el risc" l'assumeixen voluntaris. Calen 20.000 voluntaris. On m'he d'apuntar?

2. El dubte no és al model per fer la consulta. Aquesta consulta, amb personal voluntari està, però, organitzada per la Generalitat en locals propis. A tots els efectes és una consulta feta per la Generalitat. El problema és: si la consulta, seguint l'esquema de la llei de consultes, "no es pot fer" per la impugnació de l'estat ¿per què ara hauria de poder-se fer amb les mateixes preguntes quan ja han dit el nou ministre de justícia i la vice-presidenta del "gobierno" que també l'impugnaran? Per què aquesta sí que es podria fer i aquella, no? per una qüestió de legalitats? A Madrid semblen molt convençuts que legalment poden aturar-la.

3. A mi em sembla que l'objectiu de canviar el plantejament organitzatiu de la consulta del 9N és variat: Tractar de salvar la unitat entre els partits creada al voltant de la consulta; També podria buscar una nova fotografia de la manca de democràcia espanyola; En l'extrem, es podria estar buscant la fotografia -per enviar-la  a la senyu Europa- de la guàrdia civil tancant locals de votació i identificant als voluntaris o potser repartint algun mastegot i tot (per això mateix calen voluntaris, i no funcionaris!)

4. Tanmateix, la consulta amb la nova organització presenta alguns problemes logístics. Per exemple, el fet que el votant hagi de registrar-se per votar farà que el procés de votació sigui més llarg (i el recompte, en principi, més curt). Caldrà un software ben provat i a prova de fraus, votacions múltiples... Sembla que el software a utilitzar podria ser  similar al que es va fer servir a les consultes populars per la independència (algú ho ha mirat això?)

5. Quina participació es pot preveure per la consulta? Per una banda, Mas ha dit que la consulta "de veritat" seran unes eleccions al parlament amb caràcter "plebiscitari". Si aquesta és la consulta de "veritat", aleshores, per què fer-ne una de "mentida"? D'altra banda, si el PP entra en campanya com, de fet, ja ha entrat, la reacció que provocarà serà la de fer créixer la participació. Però, sumant i restant, no crec que es pugui esperar una gran participació. En tot cas, el més probable serà un resultat aclaparador per la independència.

6. Tot depèn de si es fa efectivament la consulta. Si no es fa perquè finalment l'estat la impugna (cosa que faran segur) i la Generalitat ho acata (cosa que també és, lamentablement, força probable) aleshores el que sí que tindrem serà una gran manifestació, o algun gran acte de reivindicació aquell mateix dia. Això està cantat. Si no es vota, hi haurà una gran mobilització. Una més. Amb quin objectiu? reclamar les eleccions ...i una llista "unitària"?

7. De fet, tant si el 9N es vota com si no es vota, anem a unes eleccions al Parlament que haurien de ser aviat. Mas jo ho ha deixat clar. S'especula si el gener o el febrer. No es pot dir que aquest escenari no estigués contemplat. Al contrari, és el que es ve dient des de principi d'aquest procés. Tant, que si de fet  hi ha consulta el 9N se la podrà  considerar de propina.

8. I es pot fer una llista unitària? Amb les declaracions d'avui dels diferents partits, no. De la llista unitària ja han caigut CUP, ICV, EUiA i,  amb grans escarafalls, UDC.  per tant, a hores d'ara si hi ha una llista "unitària" serà  de CDC i ERC. Però ERC encara no s'ha pronunciat.

9. Jo tampoc veig la llista unitària. Una llista formada per Mas, Junqueras i membres "reconeguts" i "respectats" de la "societat civil" com, per exemple,  Lluís Llach. Una llista que tindria l'agenda de la declaració d'independència al programa. L'objectiu seria, doncs, obtenir la majoria absoluta en escons i vots i declarar la independència en la primera sessió del nou Parlament.

10. Però també  ICV, EUiA i CUP (i ERC?) podrien fer un pas endavant i recuperar la idea llençada per Procés Constituent d'una llista unitària d'esquerres.

11. ERC no hauria de participar en una llista unitària amb CDC si no hi ha compromís sobre la declaració d'independència. CDC està en aquesta línia? Més aviat em penso que CDC pot preferir insistir en la via de la mínima trencadissa i, per exemple, condicionar la DUI a una reforma constitucional, que una probable coalició d'esquerres a Espanya entre Podemos i PSOE podria propiciar.

12. Però aquesta reforma no serà possible perquè, segons les estimacions i les projeccions de vot, tot i el previsible enfonsament del PP, aquest seguirà disposant d'una minoria de bloqueig, o de veto, a les reformes constitucionals. En definitiva, que la constitució espanyola no es podrà reformar sense el vot favorable del PP, que mai acceptarà la plurinacionalitat de l'estat ni el dret d'autodeterminació dels seus pobles.

13. Entenc el criteri que diu que cal triar molt bé el moment de no acatar perquè, de fet, serà una declaració implícita de independència. Tenint en compte on hem arribat, el moment sembla clar: És la DUI immediata -i  no la petició d'una més que improbable reforma constitucional- després d'unes eleccions al Parlament que resultin en una majoria absoluta en vots i en escons independentistes la conseqüència lògica i final d'aquesta part del procés, com ja apuntava el CATN.

14. I, com també apuntava el CATN, no és imprescindible que hagi una llista unitària. Només caldria que cada partit es presentés amb el seu programa i les seves sigles, però que tots els partits independentistes es posessin d'acord amb un punt que digui que la DUI es farà si hi ha majoria de vots i escons independentistes. Aquest seria el punt de trobada mínim i el que em sembla més probable que passi. Però per l'objectiu de la independència, és també el més difícil. Una llista unitària d'ampli abast (que abastés més grups que CDC i ERC)  seria molt millor.

15. En tot cas, del que estic segur és que l'estat espanyol no es quedarà de braços creuats si s'ensuma una victòria independentista. Encara podem veure com s'il·legalitzen ERC, CUP i CDC. O alguna barbaritat per l'estil. Si passés això la DUI hauria de ser immediata, amb les forces del Parlament actual.

Qui sap. Ahir tot es veia molt negre. Avui, sembla que està escampant la boira.

Cal insistir en la votació del 9N. En aquest punt hi ha, encara, un acord raonable d'un nombre suficient de forces. Cal insistir-hi, doncs, ni que només sigui per forçar l'estat espanyol a un nou acte d'autoritarisme.

Però estem arribant al moment en que als actes d'autoritarisme caldrà contestar-los desobeint.

En algun moment, ja ha de ser aviat, caldrà dir-lis prou.

dijous, 9 d’octubre del 2014

Informe Lugano. Malalties exòtiques. Ebola.

L' "Informe Lugano" és un (fals) informe que analitza cap a on va, i les alternatives per a la pervivèncian del capitalisme neoliberal al segle XXI. Un informe suposadament encarregat per una organització secreta de les elits del planeta.

(Informe Lugano. Susan George. Ed. Encuentro - Icaria editorial - Intermón Oxfam)

Aquest (fals) informe escrit al 2001 per la politòloga Susan George descriu, entre d'altres coses, com dimensionar la població del planeta per a dur-la a un volum ideal per al  capitalisme neoliberal. El llibre posa aquesta dimensió en un volum de població similar al de la dècada dels 70 del segle passat. Això vol dir passar d'una població per sobre dels 7.000 milions a una de, aproximadament, 3.000 milions.

Aquest genocidi s'hauria de perpetrar de forma que es respectessin els bens materials. Com aconseguir-ho? L'estudi analitza diferents vies i una d'elles és la de les pandèmies.

Al capítol 7, "Els flagels", hi ha un secció dedicada especialment a "les malalties exòtiques". Explícitament es menciona l'ebola. Reprodueixo (i tradueixo, perquè l'edició que tinc a casa és en castellà) el text. Torno a dir que estic parlant d'un llibre escrit al 2001. De fa, per tant, tretze anys.

"Quines són les perspectives per a les malalties exòtiques? en pocs anys, brots aïllats, símptomes aterridors i escriptors de talent han convertit patologies abans poc conegudes, com lÈbola, en quelcom de familiar. Com ERP (Estratègies de Reducció de la Població), esperem relativament pocs resultats d'aquests virus residents a zones caluroses, siguin filovírids (vector desconegut, possiblement rats penats o micos: Ebola, Marburg, Reston), arenavírids (que propaguen els rosegadors: el Matxupo, la coriomeningitis, la febre hemorràgica, la febre de Lassa) o bunyavírids (que propaguen les garrapates: la febre hemorràgica del Congo de Crimea i la del síndrome renal). Precisament per ser tan espectaculars, aquests brots s'han vigilat molt de propi, al menys fins ara, se n'ha limitat la rapidesa.

Certes pràctiques culturals que no existeixen a occident propicien el contagi. A la majoria de les societats africanes, és habitual el contacte físic amb els morts i els cadàvers han de ser purificats mitjançant la neteja i l'expulsió de l'orina i les femtes, cosa que garanteix pràcticament la transmissió dels virus a la família i els amics. No podem descartar que el portador d'un virus mortal prengui un avió a Nova York o a parís, però no considerem que aquestes malalties causin una gran mortaldat. El temut Ebola, per exemple, és summament sensible a la llum ultraviolada. Naturalment, si aquests virus exòtics es generalitzessin prou com per mutar amb rapidesa, aleshores les conseqüències no serien imprevisibles.

Tanmateix, hi ha una forma en que l'aparició d'una malaltia aterridora i excepcionals podria fomentar una mortaldat més enllà de la pròpia capacitat destructora del virus. Degut a la llarga experiència i per bones raons, els occidentals estan acostumats a a un nivell professional elevat i a la dedicació desinteressada dels seus metges i infermeres i tendeixen a atribuir automàticament aquesta conducta altruista als treballadors mèdics d'altres llocs. Haurien de replantejar-s'ho.

Quan el 1994 la pesta (yersinia pestis) va arribar a Surat, a la regió occidental de la Índia, tres quartes parts dels metges particulars de la ciutat van fugir i només una petita fracció del personal hospitalari va acudir als llocs de treball. Cent pacients  que patien la malaltia i que havien acudit a l'hospital local , en veure que no rebrien atenció mèdica, s'ho van rumiar i van tornar a casa seva, escampant el mal pel camí. Va caldre l'exercit per mantenir a la resta de pacients a l'hospital per impedir nous contagis. La conducta de la professió mèdica podria contribuir en alguns casos a la difusió de la malaltia".

Repeteixo el que he dit en alguna ocasió i que vaig llegir o escoltar a alguna banda: no és veritat que existeixi una societat secreta que dirigeix el món des de l'ombra amb l'única finalitat de servir els propis interessos. Ara bé, el funcionament del món s'explica molt bé si fem l'aproximació de considerar que aquesta societat secreta existeix. L'informe Lugano (2001) va ser, entre d'altres coses, el resultat de fer l'exercici justament d'aquesta aproximació.

L'Ebola no matarà milers de persones a Madrid ni a Espanya. Tant de bo que no mati a ningú i espero de tot cor que Teresa se salvi. Però l'Ebola ha posat de manifest la increïble incompetència dels directors de la sanitat a la comunitat de Madrid i del "gobierno de España". I dic increïble incompetència perquè no vull parlar de negligència criminal.

Sí que puc parlar de brutalitat inhumana: de deixalles humanes com el conseller de Sanitat de la comunitat de Madrid. Però en mans d'aquestes desferres està la sanitat pública de Madrid. Tot un signe dels temps. Com he dit abans, fa tretze anys un llibre es plantejava la possibilitat que l'Ebola arribés de forma descontrolada a una ciutat com Nova York o París. Tretze anys. L'ebola va arribar a Madrid, en teoria, de forma controlada. Però hi ha hagut un contagi. De fet, això és el que resulta inversemblant. O, de fet, no.

Segur que Susan George no havia pensat en la incompetència manifesta d'uns "dirigents" com vector de transmissió.  No se li pot retreure. Costa d'imaginar.

Per anar acabant, hi ha un parell d'enllaços al blog d'economia Gurusblog que vull posar. Planteja preguntes encertades i incisives. Des d'aquí em sumo a la seva petició de responsabilitats penals:
1. En Madrid tenemos a un inframental de Consejero de Sanidad.
2. Después de leer esto no te extrañará que haya habido un caso de contagio por ébola en Madrid.

En tot cas, ja es fa tard. Es fa molt tard per als centenars o potser milers d'africans que estan afectats per l'ebola. I pels molts més milers afectats de malària, o tuberculosi, o diarrea... o afectats per la manca d'aigua, de mesures sanitàries i d'educació, que aquests són els autèntics vectors transmissors de les pandèmies, molt més que els mosquits o les puces .

Sí, jo també penjaré la foto. Aquest és el rostre de l'ebola a l'Àfrica.



9 d'octubre. Diada Nacional del País Valencià




Avui és 9 d'octubre. És la Diada nacional del País Valencià. Avui es commemora l'entrada del Rei Jaume I la ciutat de València. Es considera la data de naixement de la nació valenciana.

Ahir es va publicar una enquesta a "El País" que pronostica un enfonsament de PP a les Corts Valencianes. És una grandissima notícia. Vol dir que finalment alguna cosa s'ha mogut al País Valencià.

Espero de tot cor que els  resultats de Compromís i EUPV siguin fins i tot millors que els que  l'enquesta els pronostica. Compromís i EUPV han estat la veu de la dignitat valenciana durant aquests excessius, llargs i dusrissims anys de travessa pel desert. Anys de destrucció sistemàtica de la identitat valenciana, de la seva llengua i de la seva cultura, anys de fer créixer l'odi envers tot el que pogués ser o semblar català, anys de corrupció i saqueig, anys d'espoli, anys de dèficit fiscal, anys de vergonya...

Això s'acaba i el PP haurà de retre comptes... sempre i quan no vagi el PSOE a rescatar-lo, que ben bé podria ser. Però fins i tot en aquest cas, el que vindria a dir l'enquesta és que les coses han canviat. Que malgrat l'intent de genocidi cultural i identitari que ha perpetrat el PP, el País Valencià és viu i ha resistit l'atac.

I s'alçarà. No podran res contra un poble unit, alegre i combatiu.



Espero que els meus amics valencians hagin tingut un bon dia.

De tot cor: Feliç Diada Nacional del País Valencià.

També arriba l'hora per al País Valencià.




divendres, 3 d’octubre del 2014

Unitat pel 9N

Una foto val molt més que mil paraules.

La foto és aquesta:



i algunes de les paraules:

Artur Mas: "Anem endavant, anirem endavant i que a més ho farem junts."

Jordi Turull: "Això s'ha d'entendre com un acte d'obediència al poble de Catalunya."

El missatge emès és de gran potència: hi ha unitat, hi ha decisió i hi ha confiança. Ben fet.

Molt ben fet.

dijous, 2 d’octubre del 2014

Gigaenquesta

Això de la GigaEnquesta és una gran idea. En la línia del multi-referendum. Bé. Tot allò que serveixi per donar veu a la gent és, d'entrada, una bona idea.

També veig que, des del punt de vista operatiu, és molt més senzilla de quantificar una enquesta tipus test, però això té algunes pegues que, personalment, trobo importants:

- Com és que no hi ha una apartat obert del tipus "Com vol que sigui el nou estat"? O, si això és massa genèric, "quins N punts considera imprescindibles del nou estat?". Per exemple.

- Com és que no hi ha en totes les preguntes una resposta del tipus camp lliure "posi vostè aquí el que cregui?"

- Per què aquestes qüestions i aquestes respostes i no d'altres?

Per exemple, quin model d'estat: jo voldria un amb la major part del poder en mans municipals, amb major pes de les assemblees veïnals, o consells de barri, amb municipis amb capacitat de mancomunar-se i només una administració estatal per sobre dels municipis de caire més operatiu que polític. Una república dels pobles i les ciutats, per entendre'ns.

O una agenda per a l'eliminació de l'energia nuclear i la substitució per fonts alternatives renovables.

En fi. Que em queda curta i massa encotillada l'enquesta.

Dit això, aprofito per respondre la GigaEnquesta però sortint-me de l'encotillat de preguntes i respostes allà on em sembli bé.

Si Catalunya fos un estat tindria entre 8.000 i 16.000 milions d’euros més. Com pensa que s’haurien de gastar?

A) Millorar les infraestructures (carreteres, transport públic, aeroport...).
B) Millorar els serveis de l’Estat del Benestar (educació, sanitat, pensions...).
C) Abaixar els impostos.


Entre 8.000 i 16.000 milions d'€ més. Està clar que aquesta xifra surt de l'estimació del dèficit fiscal amb l'estat. Els models d'estimació són variables i, de fet, la variació és del 100% entre el mínim i el màxim estimat de sobre-finançament atribuïble a la independència.

Jo soc dels que pensen que un model a l'escandinava és el que ens convé. El cos em demana votar per millorar els serveis de l'estat del benestar. Això vol dir, també, que els impostos, si són per a servir i revertir a la col·lectivitat, fins i tot podrien pujar, per mi.

Primer les persones. Però no només a curt plaç. També a llarg plaç: es podrien dedicar aquests quartos, o part, a la transició a un model de sobirania energètica i alimentària. Això potser encaixaria en el el punt d'infraestructures, però m'adono que les "infraestructures" que proposo tenen poc a veure amb les grans infraestructures. Per mi, per exemple, és molt més interessant un sistema de xarxes intel·ligents de producció i distribució d'energia (renovable) que la construcció d'aeroports. Per mi és molt més intel·ligent millorar i ampliar les rodalies que insistir en altes velocitats inundables o en carreteres i autopistes, que només fan que augmentar la dependència del petroli.

O la sobirania alimentària: Que aquest país fos capaç d'alimentar els seus pobladors. I fer-ho sense haver de passar pel redreçador de les multinacionals dels transgènics. Per exemple.

Diguem que, per a aquesta primera pregunta, (B) i (A "amb matisos")

Si fem un país nou estarà a les nostres mans decidir com han de ser els serveis públics. Què pensa que és més prioritari?

A) Blindar el sistema sanitari públic.
B) Millorar l’ensenyament i tot el sistema universitari.
C) Garantir un habitatge digne per tothom.


Ja hi tornem a ser. Aquí pregunta què considero prioritari: sanitat, ensenyament o habitatge. Coi! Tot és prioritari! Són serveis socials i són, per tant, prioritaris. També és prioritari i al mateix nivell que els anteriors, la representativitat del sistema electoral i la garantia de la defensa dels drets individuals, laborals, col·lectius i de les minories enfront del poder de l'estat. Això també és prioritari.

O sigui (A), (B), (C) i (D). (D) és l'opció que falta a les respostes d'aquesta enquesta: allò que cadascú pensa sobre el tema. Ho faré servir així a la resta del post.

Fer un país nou ens permetria partir de zero i renovar la democràcia. Què li sembla més prioritari?

A) Regular els sous dels polítics i l’acumulació de càrrecs.
B) Evitar la corrupció amb molt més control.
C) Exigir transparència per saber com es gasten els nostres diners.


Prioritats. Tornem-hi.

Primer de tot: no és veritat que es parteixi de zero. Mai es parteix de zero. El passat marca les condicions del present. És tant així que, justament, per això Catalunya no és independent i estem en aquesta moguda. Per tant: rebuig a la idea de partir de zero per errònia.

Partim d'un país que avui està passant-les putes, en un entorn internacional que preguem que no sigui hostil, però que està per veure.

Partim d'unes institucions a les que les dues centes famílies de l'oasi català segueixen tenint una gran influencia.

Partim d'un país on encara hi ha molta gent que es fica en política (al nivell que sigui, municipal o nacional) per fer "carrera política", no per voluntat de servei.

Partim d'un país on hi han uns casos de corrupció greus i als que m'oposo que se'ls apliqui una llei "d'amnistia", com la que es va aplicar als franquistes i els seus crims. Això sonarà dur, però la independència no pot servir per a que els corruptes, els que han malbaratat i són responsables de molts dels mals actuals puguin escapolir-se de retre comptes.

Partim, també, d'un país que demostra, amb la seva mobilització que està il·lusionat amb el projecte de fer un nou país i que, com s'ha vist amb el gran mosaic del passat 11S, és capaç de demostracions d'una gran disciplina cívica. Sens dubte, és un gran valor i una gran força. Però també és un país on encara hi ha massa gent que confon democràcia amb "triar a qui mana", quan el mínim seria "triar a qui et representa". Fins que no s'assoleixi aquest mínim, la regeneració democràtica anirà coixa.
O sigui: (D). (A)(B) i (C) són conseqüències òbvies però no les úniques. Per exemple: caldria parlar de quin model lectoral es fa servir; de com es poden articular referèndums i consultes a la suïssa...

Catalunya forma part de la UE des del 1986 i paga més del que rep. Si és un estat independent, compleix tots els criteris per a continuar sent membre de la UE. Què li sembla més important de la relació Catalunya-Europa?

A) Tenir l’euro.
B) Assegurar les relacions comercials amb els altres països europeus.
C) Ja decidirem si volem o no continuar a la UE.


Aquesta és fàcil: (C). I també amb l'OTAN.

Els principals partits que impulsen la consulta reclamen que en el país nou el castellà sigui oficial, a més del català. Què n’opina?

A) És normal, molts catalans tenen el castellà com a primera llengua.
B) El més important és que a Catalunya es parlin el màxim de llengües: el català, el castellà i moltes més.


La meva llengua és el català. La que em van ensenyar els meus pares. Soc bilingüe. EL castellà és també la meva llengua. No la materna, però també es meva. És part de la meva identitat. També de la meva identitat nacional. Pregunto: això ha de reflectir-se en una constitució? A Barcelona és parlen dotzenes de llengües. La constitució ha de recollir aquesta qüestió identitària? Potser el més lògic i respectuós seria allò que crec recordar que ha proposat Vicent Partal: La constitució no hauria de fer cap assumpció pel que fa a la llengua del país (de la gent del país), o si es vol, declarar que la llengua, o les llengües pròpies del país són unes o altres, però en cap cas fer-ne obligatori el coneixement. El que sí que es podria dir és que la llengua, o llengües de treball de l'administració i organismes oficials i públics seran, per exemple, el català preferentment, castellà, francès i anglès.

Per mi el criteri és respectar la identitat de la gent. I cadascú sap quina és la seva llengua o llengües. I fer que el català sigui útil. La llengua preferent de treball. Però sempre sense obligar i respectant la identitat individual.

El tema dona per moltes preguntes: per exemple, quin model educatiu de llengües caldria seguir? com queda la immersió lingüística a les escoles? i l'espai comunicacional? les ràdios i TV que emetin a Catalunya haurien de tenir quotes lingüístiques? o podrien fer servir la llengua que es volgués però, a canvi, hauria d'haver un equilibri lingüístic entre canals? hauria de continuar el doblatge de cine i TV? o per potenciar les llengües només es subtitularà?

En definitiva: (D).

I una última pregunta. Anirà a votar el dia 9 de novembre?

A) Aniré a votar i ja tinc decidit el meu vot.
B) Aniré a votar i ja decidiré el meu vot.
C) No aniré a votar.


(A). I tant que votaré! Des dels 17 (ara en tinc 45!) que espero aquest dia i tinc decidit el meu vot! #AraEslHora #9N2014 #SíSí