Pàgines

dimarts, 28 de març de 2023

Alliberada! Benvinguda, consellera Ponsatí!

Acabo el post i miro Twitter. Ponsatí ha sortit en llibertat fa uns minuts!

Me n'alegro molt! Però el missatge segueix sent el mateix. Mai de la vida hauria d'haver estat detinguda. Han volgut espantar-la i, pel que es veu, han acabat adonant-se que s'han passat de frenada. Encara sort. 

Però l'enemic és l'enemic, i l'enemic ens vol destruir. Cap treva contra l'estat espanyol. No hi ha cap diàleg que valgui ni cap acord. A Catalunya només ens val la Independència. Tan aviat com pugui ser,

Ara sí. Benvinguda a casa, consellera Ponsatí. Gràcies pel seu coratge!


Ponsatí, empresonada.

A hores d'ara, Clara Ponsatí està detinguda a la Ciutat de Justícia. Veient com han anat les coses, la sospita forta és que se l'enduran a Madrid, detinguda, per a que declari davant del jutge. El que passa és que, per desobediència, no hi hauria d'anar a presó. A tots els efectes, la detenció és il·legal. No és només que tingui immunitat com europarlamentària, és que ni per la mateixa llei espanyola hauria de ser a presó. Però està detinguda, i se l'emportaran a Madrid.

Perquè això no va de justícia, ni de lleis. Això va de la venjança espanyola contra l'independentisme, això va de demostrar que ells manen i, en particular, nosaltres, els catalans, obeïm. Això va de por, de cinisme, de llirisme, i d'alguna gent valenta.

Això va de que fins que no entenguem que Espanya és el país que ocupa militarment, i depreda a Catalunya, fins que no entenguem que Espanya i els espanyols són els enemics, fins que no estiguem disposats a deixar-hi la pell per la independència, fins que el desig de guanyar no ens faci invencibles, fins que no busquem activament, constantment la destrucció, la derrota completa, de l'enemic, no guanyarem.

Avui hem tornat a veure com contra els catalans funciona el dret de l'enemic. Hem vist que els mossos d'esquadra són una policia espanyola més i, per tant, una força repressora igual com ho són totes les "fuerzas y cuerpos de seguridad del estado". Com el seu nom indica, el seu objectiu es la "seguridad del estado", en cap cas la seguretat dels ciutadans, o l'acompliment de la llei.  No. La seguretat de l'estat. L'estat són ells, i nosaltres els seus súbdits. Ens ho recorden constantment.

Avui hem tornat a veure que som un país ocupat, i una minoria nacional represaliada. Avui , però també hem vist dignitat. El que potser també hem vist és un error de càlcul: dubto molt que, ni en el pitjor escenari, es preveiés que Ponsati romandria detinguda i, qui sap si segrestada a Madrid. Però la venjança fanàtica espanyola és així ¡Esto es España, coño!

A fe que ho és. I justament per això tot hauria de cremar. Els espanyols, rai, que estan encantats de conèixer-se. Però els catalans ens hauríem de fer un favor i desfer-nos d'una vegada per totes d'aquesta puta merda paràsita que és l'estat mafiós espanyol. Al preu que sigui. Per pura supervivència. Per fer que el món sigui una mica millor. I ja posats, cremem també tota la puta merda mafiosa que s'ha instal·lat a les institucions de Catalunya, i que ens converteix, i això sí que és ser desgraciat, en una còpia miserable i en petit d'aquest mateix estat.

Trenqueu-ho tot. Cremeu-ho tot. No perdoneu a ningú. No tingueu cap pietat. Torneu cent cops per cop.

diumenge, 5 de febrer de 2023

Adéu, Josep Maria Espinàs.


 

Aquesta tarda ha mort Josep Maria Espinàs. 

Se'n va un referent personal. Se'n va l'autor de les columnes d'opinió , a les contraportades de l'Avui, que jo llegia allà a l'acabament dels vuitanta, o inicis dels noranta.  Se'n va l'autor del cant del Barça. Se'n va l'autor dels llibres de viatges, a peu, per un munt de llocs i paisatges humans i naturals.

Se'n va algú que estimava la terra, que estimava la llengua, que estimava el país.Se'n va algú que va ser un mestre en aquesta estimació. Referent també en aquesta estimació pràctica, que passa per a fer servir la llengua catalana sempre i a tot arreu. Referent, també, en com estimar la llengua, parlant-la i emprant-la, i el país, recorrent-lo a peu, fent-ne els camins, els cims, les valls, els pobles, els rius i el mar. Sentint-los a la pell i a les cames.

Se'n va un savi. Que escoltava i preguntava. Se'n va l'autor de grans converses amb personatges de tota mena del nostre país.

Se'n va un referent personal. Però els que senten més la pèrdua són, sens dubte, la família i els amics. Des d'aquest bloc, les condolences i l'escalf als familiars del finat.

Adéu, Josep Maria Espinàs. Moltes gràcies, de cor. Gràcies.  Tot l'agraïment i l'admiració per a vos. Descanseu en pau.

.

diumenge, 29 de gener de 2023

L'arenga del capità.

"El mes de gener s'acaba i la gent ja no es diu "bon any" quan es troben i es saluden. Ja no toca, a més, gener ha refredat les expectatives. Els conflictes armats arreu del món continuen. La corrupció i la incompetència dels que manen, també. Els vells vicis, els vells pecats de tots i cadascun de nosaltres segueixen presents. Ja s'ha vist que, en bona mesura, els bons propòsits no seran, i que la vida nova serà, si fa no fa, com la vella. O pitjor. Si més no, això és així per a la majoria.

Tant se val. Visca la vida, en definitiva. Perquè no es pot dir que no tinguem l'experiència viscuda dels anys passats. No ens agafa per sorpresa. Per tant, no és el moment de perdre ni el coratge ni el camí. Com els estoics farien, tenim uns deures i els hem d'acomplir en la mesura que depenguin de nosaltres. Potser aquest no és el camí de la felicitat, però és la única via cap a la satisfacció.

Amb un rumb fixat, així és com cal seguir el viatge. Capejant les tempestes quan apareguin, i aprofitant els bons vents si es dona el cas. Estimant el mar, i respectant-lo. Estimant la vida, i aprofitant-la. Estimant el vaixell que ens protegeix. Estimant i respectant a la tripulació d'aquesta vella, i bella, nau que anomenem Terra.

I si cal, perquè ens traeixen, hi haurà un motí i la nostra serà una bandera negra. Que la llei del mar és ben clara i és superior, i més noble, que  les lleis dels homes."

El capità va callar. La tripulació restava en silenci mirant de comprendre allò que els havia dit. El sol ja s'estava amagant per l'oest, sobre el mar. El capità es va girar, marcialment, i va entrar al castell de popa. El contramestre va cridar: "au, ganduls, que encara hi ha feina! cuiners! prepareu el sopar!"