Pàgines

dimarts, 6 de desembre del 2022

El dia més ignominiós de l'any

 Avui és un dia d'ignomínia.

Avui es el dia que els espanyols celebren -i dic celebren amb tota la intenció- la pervivència de l'estat franquista en la forma d'estat constitucional. Els espanyols celebre avui el dia de la seva constitució. Com no pot ser d'una altre forma, atès al caràcter franquista del text, l'acte principal és una desfilada militar.

La constitució espanyola diu que els militars són els garants últims de l'ordre constitucional, i que el rei, el cap d'estat, que és la línia successòria directa del dictador, és el cap suprem de les forces armades. No només això: el jutge suprem també és el rei. Les forces armades i al judicatura són hereves directes del franquisme. Bona part de l'administració, organismes de l'estat, tot i els anys passats, o bé són dirigits per caps que ja ho eren en temps del franquisme, o bé pels fills d'aquells caps franquistes. Una transmissió familiar de poder que va molt més enllà del nepotisme i que, més aviat, és un segrest de les institucions per part d'una elit i una aristocràcia funcionarial. Aristocràcia franquista que viu de l'espoli de l'estat, del temor i la reverència, fins i tot admiració, dels seus administrats i que, per descomptat, fa tot el que calgui per a conservar aquest poder i ampliar-lo si pot ser.

Aquesta merda mafiosa és el que celebren els espanyols avui. Amb un text constitucional sacralitzat i intocable i que, si es dona el cas, serà tocat només per a garantir més poder per a l'aristocràcia.

El país del sindicat vertical i dels actuals sindicats verticals. El país dels Partits polítics  que els seus dirigents són també fills, o nets, d'aquells terratinents, senyorets, caps i capitostos franquistes. Els que tenien el poder . Els que van omplir les cunetes de morts. Els que feien i desfeien, i fan i desfan. Una societat que és franquista. El país en que el feixisme mai va ser derrotat.  El país de la por. El país de la picaresca, d'aprofitar-se del que és més dèbil i d'això en fan un motiu d'orgull. El país dels GAL. Celebren això. Vet-ho aquí: ho celebren.

És potser, el dia més ignominiós de l'any. Més, fins i tot, que el 12 d'octubre. Perquè, en definitiva, i ho repeteixen, aquesta és la constitució que "s'han donat entre tots".

Amb mi que no comptin. per molt que me la imposin, no és la meva. La combatré amb tot el que tingui. Aquest malson ha d'acabar.  

Tinc ben clara una cosa: per a que el  malson acabi només hi ha la via del primer d'octubre: una República Catalana independent, que faci un procés constituent de veritat.