apagada informativa sobre la crisi?

No tinc clar si només és una sensació meva, més o menys conspiranòica, però allà va: Hi ha una apagada informativa sobre la crisi? O millor, es censuren les notícies sobre la crisi?

No ho dic pas en broma. En aquests moments per assabentar-se de notícies i opinions sobre l'evolució de la crisi cal anar a circuits no-oficials.

Les fonts que segueixo són:

Fonamentals: kaosenlared, indymedia, rebelion, la haine, a las barricadas, contra-infos, crisisenergetica, Totes elles vinculades a l'esquerra alternativa en tot el seu espectre, des dels marxistes, passant per ecologistes, feministes o anarquistes.

Hi han també un conjunt de personatges, blogs i publicacions digitals que resulten molt importants per a seguir la crisi. A mi m'agraden aquests: els articles d'opinió del catedràtic d'estructura econòmica de l'IQS, Santiago Niño Becerra a "La Carta de la Bolsa"; el bloc de Marc Vidal, probablement el bloquer català més popular, tot i que el seu bloc en castellà és més actiu; La web del LEAP/GEAB de la que, fins que em cansi i sense comprometre'm a fer-ho, aniré posant la traducció al català dels seus comunicats públics mensuals; i també, recentment el bloc de Leopoldo Abadia, ex-professor de política d'empresa a l'IESE, i que va popularitzar el concepte de crisi NINJA.

Les anteriors serien veus que estarien denunciant, explicant, pronosticant la crisi que vivim i que ve, des de l'autoritat que donen uns curriculums impecables i, a més, fent la comunicació d'aquestes opinions de forma elegant.

Hi han, a més, un parell d'adreces a tenir en compte, necessàries, que són, però, definitivament, destraleres. Tanmateix, compte amb el que s'hi diu. Es pot sospitar que darrera molts dels nicknames dels participants s'hi amaguen professionals de l'economia amb criteri i molt ben informats: el diari Ácratas, i el fòrum Burbuja.info.

Totes aquestes adreces són fonts alternatives d'informació sobre el que està passant. Segur que en podriem afegir més.

Jo no se si hi ha censura. No se si des de les administracions s'ha manat, suggerit, demanat als mitjans oficials que vagin en compte amb el que publiquen. Podria ser, ben bé, que els mitjans oficials estiguin apagant el tema de la crisi perquè "ja no és notícia" o perquè "ja avorreix".

El cas, però, és que la crisi és real, els aturats són de veritat, la destrucció de llocs de treball també i la frenada en l'activitat econòmica es un fet.

Mentrestant, però, als mitjans les notícies han estat les caceres del furtiu i del seu amic jutge, de les corrupcions dels opositors.

Inclús, algú podria pensar que les coses van com mai: ara mateix a la portada de "El Periódico" digital surt que l'a d'avui ha estat la segona pujada més gran de la borsa en el que va d'any, i que als Monegres es construirà un complex que emularà Las Vegas. Notícies certes, no cal dir-ho, però, les úniques notícies d'economia? fins a quin punt una jugada especulativa com la que es farà als Monegres és una "bona" notícia?

Els mitjans oficials em provoquen, almenys, escepticisme.

Una notícia dolenta: el govern francès ha tancat el repetidor que enviava el senyal de TV Catalunya a les comarques nord-catalanes. No cal dir que aquesta és una nova batalla que es planteja i que se suma a l'actual batallà per les emissions de TV Catalunya al País Valencià.

Caldrà aconseguir alguna mena de tracte per a que els compatriotes nord-catalans puguin rebre el senyal del sud. L'espai comunicacional que abasti tot l'àmbit catalanoparlant és una aspiració a la que no es pot renunciar.

És una necessitat de país, però també és un objectiu tàctic per a realitzar un model d'Europa: L'Europa de les nacions, que supera les velles, i manta cops repressores, fronteres estatals.

El cercle seria complet i es tancaria si aquest model comunicacional fos lliure de veritat.

No com ara, que està fraccionat i, com a mínim, sota sospita de censura.

Ens calen mitjans lliures i informació i opinió no censurada. Són una eina necessària i fonamental per a canviar les coses.

Un altre món és possible.