Escriure un bloc ajuda a clarificar les idees. Llegir-ne, si més no alguns blocs que tenen prou qualitat, també.
A vegades, una notícia, una conversa, algun fet del dia m'encenen la bombeta i al llarg del dia, la vaig madurant i acaba en un escrit. Altres cops, mentre escric vaig fent i refent el text fins que la idea expressada em convenç. Més d'un cop m'adono mentre escric que les coses són al contrari del que pensava escriure originalment. Això acostuma a passar quan escric el post més per exercici que per ganes, que a vegades també. I suposo que això és un símptoma d'estar molt enganxat. En fi.
Però bé, una de les coses que tinc clares és que l'abús del les paraules és molt fàcil. I un dels abusos fàcils dels blocs és fer passar opinió per anàlisi, o opinió per síntesi
La meva opinió és que, en general, als blocs s'hi vessa opinió. Opinió més o menys documentada, més o menys ben escrita, més o menys raonada, però, en general, opinió. Que està molt bé. El que no està tant bé és quan l'opinió es vol fer passar per una altre cosa.
Anàlisi és descripció precisa i exhaustiva de fets, de relacions entre fets, de les seves causes. És la descripció del perquè, del com, quan, on i per a què.
La síntesi és l'altre eina. La síntesi infereix regles, lleis, patrons a partir de l'anàlisi fet. Una bona síntesi serà aquella que proporcioni lleis prou generals per explicar els fets, detalls, relacions... descrits a l'anàlisi.
Doncs bé, en molts blocs es fa el següent: es parteix d'un cas i aquest cas serveix d'exemple per a exposar una opinió general. Fins aquí res a dir, excepte que una cosa és fer servir un cas com exemple il·lustratiu i l'altre inferir d'un cas particular una regla general i pretendre que el cas particular el demostra. Aquest és un truc vell per donar autoritat a una opinió i no cola, o no hauria de colar.
En definitiva, que anàlisi i síntesi són una cosa, i opinió una altre.
Doncs ara va una opinió il·lustrada amb un cas particular. Avui, a El Periódico, anava una notícia que m'ha sembla interessant: Mercadona s'adapta a la caiguda del consum limitant la oferta. Resulta que la cadena de supermercats reduirà l'oferta de marques per a un producte i, probablement, això anirà en benefici de la marca blanca. Incís, quin gran invent la marca blanca: La cadena busca el proveïdor que li fa el millor preu pel volum demanat. Avui el proveïdor es un, i demà un altre. El preu sempre és el més barat.
El cas és que els proveïdors exclosos - alguns noms importants, per cert - s'han emprenyat com era d'esperar. De moment, però, no pensen emprendre accions.
La tàctica de Mercadona és lògica. És un fet que es consumeix menys o, si es vol, que el pressupost destinat a alimentació i parament de les llars s'ha reduït. El personal tira més d'ofertes de 3x2, de marques blanques, de promocions... Es deixa de consumir la marca i s'opta per la marca blanca.
La meva opinió és que la crisi està provocant el pet d'una altre de les moltes bombolles que s'han inflat aquests anys: la bombolla de les marques. Les empreses, durant els anys de la luxúria, s'han dedicat a conrear unes marques amb l'efecte que una sabatilla esportiva ha esdevingut més que una sabatilla, que un refresc més que un refresc, que un cotxe més que un cotxe...
Però ara, la crisi, està portant a molta gent a descobrir que només els calen un parell de sabatilles, només els cal un refresc, només els cal un vehicle... i que no té sentit pagar el doble només perquè a la sabatilla, refresc o vehicle li han afegit un logo i una marca.
Naomi Klein a No Logo, llibre de referència, anunciava que les marques temien el dia en que els consumidors es despertarien i deixarien de pensar en marques per pensar simplement en necessitats.
Doncs bé, sospito que aquest moment, alliberador al meu entendre, està arribant. El fals "valor afegit" de les marques cau davant el fet que la crisi no permet alegries. El que calen són coses útils a un preu ajustat. Pagar més per poder lluir un logo és una estupidesa. Em fa l'efecte que cada cop més gent ho veu així.
També crec que molta gent viu aquesta impossibilitat de consumir marques com un trauma: "Déu meu! només puc portar calçotets de Calvin Klein! els altres calçotets em couran els ous!". Tanmateix si, com em temo, la crisi s'allarga, molt d'aquest personal que avui ha de deixar de consumir marques tindrà prou temps per 1) descobrir que els ous no se li couen encara que els calçotets no siguin de marca 2) que les marques són massa cares per a ser inútils.
Per cert, que de la "bombolla de les marques", "The Brand Bubble" en anglès, ja n'han parlat als EUA. Hi ha un llibre destinat al públic professional del màrqueting que ha llençat l'alarma pel pet d'aquesta bombolla i proposa noves estratègies per a superar-la. Pels professionals del màrqueting que peti la bombolla de les marques és l'apocalipsi. A mi, personalment, m'entusiasma.
Les marques continuaran. Tot te una marca. En definitiva, la marca blanca és, primer de tot, una marca. Segur que es mantindrà una "elit" que consumirà marques cares de forma preferent, i millor com més cares. Sempre han existit. Sempre han existit el "pijo", l'snob i el nou ric.
Però crec que una altre de les conseqüències d'aquesta crisi serà que tornaran determinats valors: la sobrietat, l'estalvi, valorar per la utilitat...
Només espero que aquesta crisi serveixi per a fer que la cobdícia deixi de ser el motor que mou el món.
Un altre món és possible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada