Del patró a la patrona. Avui és la festa de la Mare de Déu de Montserrat. Felicitats Montse!
Durant el cap de setmana per la TV3 han estat molt i molt pesadets amb la fòrmula-1. Serà que sóc un inadaptat però dedicar, gairebé de forma íntegra, la programació de la cadena a aquest esdeveniment esportiu em sembla excessiu.
No ho acabo d'entendre. De debò cal canviar la durada i l'hora d'emissió d'un telenotícies de TV3 per tal de fer l'emissió de la carrera? el 33 no estava plantejat com el canal per aquesta mena de retransmissions?
És veritat que a Catalunya hi ha afició al motor, però tanta? De debò pot justificar aquests canvis de programació?
I perquè? velocitat, potència, risc, tecnologia, herois... i també marques, patrocinadors, luxe, imatge, glamour... darrerament també hem tingut enveja, rivalitat, espionatge, joc brut
A mi, els cotxes no m'agraden gens. Reconec que sóc un inadaptat que detesta viatjar en cotxe. Per mi el mitjà favorit per viatjar és el tren i l'autocar en el seu defecte. No m'agrada enxovar-me a un vehicle on només hi puc cabre assegut i on he de fer contorsionisme per entrar i sortir. I la calor que passes, i l'olor, i els girs que maregen...
I per si fos poc: la tensió de la carretera, els avançaments, la mala llet, les frenades, les pitades, les enveges...
Mai he entès aquestes converses, tant de tius, sobre motors, sobre si potències, sobre velocitats i consums, o sobre quin color és el més xulo, o sobre preus. Per mi és incomprensible.
A més, ideològicament he acabat desenvolupant aversió als automòbils. Els veig com aparells perillosos, bruts, cars i contaminants, en resum: anti-socials i anti-ecològics.
En fi, no és el més comú. Certament aquest país es mou perquè cada dia es realitzen milions de desplaçaments amb cotxe. És un fet.
Però vaja, que aquest sigui un país que per força ha de tirar del cotxe no és en si mateix cap bona notícia, més aviat és al contrari. I tampoc vol dir que hi hagi una afició tan gran a la F1. En definitiva, te poc a veure amb la F1 haver d'anar cada dia a la feina amb cotxe. En tot cas, tindrà a veure amb un servei de transport públic deficient.
En fi. Tant li fa.
Canvi de tema. El passat 25 d'abril al País Valencià es va commemorar la derrota a la batalla d'Almansa, la pèrdua dels furs i la fi del regne de València.
Enguany els valencians que s'han manifestat a Alacant ho han fet amb una reivindicació molt clara i concreta: poder veure TVC lliurement a casa seva. És la batalla per l'espai comunicacional en català i que té una importància cabdal. L'any passat, la commemoració del 25 d'abril va anar seguida de la "batalla de la Carrasqueta" on un grup de patriotes valencians van impedir el tancament del repetidor. El tancament, però, es va fer efectiu el 10 de desembre posterior sense preavís i amb nocturnitat i TVC es va deixar de veure a Alacant.
Avui, sentències posteriors, els pactes i la conjuntura política fan difícil de dir si a curt termini les comarques del sud del País Valencià recuperaran el senyal de TVC. Sembla que hi ha un acostament entre els governs del Principat i del País Valencià, i caldrà veure en que es traduirà això.
Tot plegat, aquesta batalla està lliurant-se encara. Tant de bo que tornin a disposar del senyal de TVC aviat. És molt important per a la nostra llengua, per a la llengua comuna de Catalunya, País Valencià, Illes Balears, Franja, Catalunya Nord i Alguer, que els parlants puguem visualitzar clarament l'espai lingüístic que ens és propi. De Salses a Guardamar i de Fraga a l'Alguer.
Per això, encara que després a mi em resulti insuportable i inexplicable destinar la programació del cap se setmana a la F1, és tan important la reivindicació del senyal de TVC. No és pas una qüestió banal. És una batalla amb importants conseqüències.
País Valencià. 301 anys de resistència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada