Pàgines

diumenge, 25 de juliol del 2010

Retallada en la inversió en infraestructures

Retallada en la inversió en infraestructures de l'estat. Quina és la comunitat més afectada? efectivament: Catalunya.

Amb la sentència de l'estatut quedava dit que la situació d'espoli i dèficit fiscal català persistiria i que l'esforç fiscal no tindria perquè tenir una correspondència a altres comunitats. És dir, la sentència de l constitucional ens condemna als ciutadans de Catalunya a seguir sent els que paguem més per rebre menys a canvi i per veure com amb el que paguem, altres comunitats que fan esforços fiscals menors... ens passen al davant! Això últim és molt fort!

Doncs bé, el cas és que, per si fos poc, l'esmena addicional tercera de l'estatut, la que garantia que durant un determinat període de temps, l'estat esmerçaria recursos i diners em infraestructures que són fonamentals per al desenvolupament de Catalunya queda en paper mullat (mullat i remullat, doncs al maig ja va haver una retallada), ara no per una sentencia del Constitucional, sinó perquè el "gobierno amigo" de l'estat diu que rescindeix contractes d'obres i se'n retardarà l'execució d'altres. El que és sagnant és que la retallada no afecta a tothom per un igual sinó que, una vegada més, el càstig gros recau sobre Catalunya. ZP, un cop més, ens vol enganyar. Només que a dia d'avui, ja no se'l creu ningú.

Aquesta retallada en obra pública, per si algú no ho ha entès, significa que molts treballadors s'aniran a l'atur, o hi seguiran. Parlem d'atur. Parlem també, que aquestes infraestructures són inversió directa en el territori i són també un pol d'atracció d'inversió, és dir, de treball. Aquestes retallades són, indirectament, més atur.

Aquestes retallades estan fotent i fotran, a molts treballadors.

La llàstima és que ZP va trampejant (més d'un cop amb el suport de partits catalans!). I els catalans, en particular els treballadors catalans, anem rebent.

Encara algú es demana què hi pintem a Espanya. No hi i pintem res. Si de cas, ser la bèstia de càrrega, la que rep els cops. Cada cop som més els que així ho entenem. Ja no ens enganyen.