Hauria pagat per poder anar a la mani del dissabte, però no va poder ser. Em sap molt de greu. Tinc la certesa que aquesta mani marca una inflexió i com deia en el post anterior, crec que el 10 de juliol de 2010 serà una data a recordar,
El que sí que vaig poder veure, a canvi, va ser com la mobilització per la mani estava estesa pels pobles de la comarca on passàvem els dies de descans. Amb la gent del càmping, ahir, vam estar veient el seguiment de la mani que se'n feia per Televisió de Catalunya, i ens vam emocionar.
No tot van ser flors i violes, però estava dins del guió previst: els polítics insistint en que aquesta era una mani per defensar l'estatut. Els manifestants -no diré que tots, però n'estic segur que una àmplia majoria- en canvi, ho tenien molt clar per a què estaven allà: El crit era Independència! Un cop més el poble està per davant dels polítics.
Un pas més. Gran o petit ja ho veurem. Sobretot ho veurem aquesta tardor quan tota aquesta mobilització haurà de traduir-se en vots a opcions polítiques. El plantejament és clar: A una banda del ring els partits espanyolistes, els que defensen una forma o una altre d'unitat espanyola o "refer pactes". I a l'altra els que defensen la independència.
Quin és el següent pas? continuar treballant dia a dia per la independència. No hi ha més. La d'ahir va ser una gran jornada. Molta gent es va manifestar per primer cop per la independència. Gent que mai ho haurien pensat. Cal seguir endavant
Jo no hi vaig poder ser. Però gràcies de cor als que sí que vau anar-hi. Als que vau manifestar-vos per la independència. Molt ben fet. Us envejo. Gràcies.
Una perla per acabar: El diari "El Periódico" que no és precisament de la corda indepe. ha fet aquest vídeo per il·lustrar la noticia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada