Pàgines

divendres, 17 d’octubre del 2008

Nota publica de GEAB N°28

La nota publica del mes d'octubre del GEAB, el Global Europe Anticipation Bulletin. La publicació periòdica del LEAP, Laboratoire européen d'Anticipation Politique. Aquesta gent fan anàlisi de prospectiva, o sigui, en provar de saber com serà el futur fent servir el mètode científic.

Val la pena llegir-lo. Traducció al català cortesia del traductor.gencat.net i algun retoc personal.

El GEAB N°28 està disponible! Alerta Crisi Sistèmica Global - Estiu de 2009: Suspensió de pagaments del govern nord-americà


- Nota publica de GEAB N°28 (18 d'octubre de 2008) -

El GEAB N°28 està disponible! Alerta Crisi Sistèmica Global - Estiu de 2009: Aturada de pagament del govern nord-americà

En ocasió de la publicació del GEAB Núm. 28, el LEAP/E2020 ha decidit realitzar una nova alerta en el context de la crisi sistèmica global perquè els nostres investigadors creuen que a l'estiu de 2009, el govern dels EUA. entrarà en suspensió de pagaments i, per tant, no podrà pagar als seus creditors (titulars de Bons del Tresor d'EUA., títols Fanny Mae i Freddy Mac ...). Aquesta situació de fallida tindrà òbviament conseqüències molt negatives per al conjunt de les forquilles d'actius nomenats en USD. Segons el nostre equip, el període que començarà llavors serà favorable per a la instauració d'un «nou $ » destinat a remeiar brutalment el problema de l'aturada de pagament i la fugida massiva de capitals dels Estats Units. Aquest procés resultarà dels següents cinc factors que s'analitzen amb més detall en el GEAB N°28:

1. La recent evolució, de pujada, de l'USD és una conseqüència directa i provisòria de la caiguda de les borses mundials

2. El «baptisme polític» de l'Euro, que acaba de tenir lloc dóna una alternativa a la crisi de l'USD, com «valor refugi» creïble

3. El deute públic nord-americà s'expandeix ja incontrolablement.

4. El col·lapse actual de l'economia real dels Estats Units impedeix qualsevol altra solució que no sigui la suspensió de pagaments.

5. «Forta inflació o hiperinflació als Estats Units en 2009», aquest és l'únic dubte.

Ja podem fer-nos una idea de la futura evolució observant Islàndia, la qual el nostre equip segueix amb lupa des del començament de 2006. Aquest país constitueix, en efecte, un bon exemple del que espera als Estats Units i també al Regne Unit. És possible considerar, igual com molts islandesos avui, que el col·lapse del sistema financer islandès es va produir perquè havia estat sobredimensionat amb relació a la mida de l'economia del país.

Evolució de la inflació a Islàndia 2003-2008 - Font Banc Central d'Islàndia

Islàndia ha adoptat, de fet, en matèria financera el Regne Unit (1). Com el Regne Unit en matèria financera ha seguit els Estats Units i aquest al seu torn és tingut en compte per tot el planeta; val la pena reflexionar sobre el precedent islandès (2) per agafar l'evolució dels esdeveniments dels pròxims dotze mesos a Londres i Washington (3).

Assistim actualment a un doble fenomen històric:

. Per una part, des de setembre de 2008 (com es va anunciar en el GEAB N° 22 de febrer de 2008), tot el món ja és conscient de l'existència d'una crisi sistèmica global caracteritzada per un col·lapse del sistema financer nord-americà i el seu contagi a la resta del planeta.

. Per una altra, un creixent nombre d'actors mundials comencen a actuar per si mateixos davant de la ineficàcia de les mesures adoptades o recomanades pels Estats Units, el centre del sistema financer mundial des de fa dècades. L'exemple de la 1a Cimera d'Eurolandia (o Eurozona ), celebrada el diumenge 12 de setembre de 2008, les decisions del qual pel seu abast (prop de 1.700 milions d'euros) i la seva naturalesa (4), han permès una recuperació de la confiança en els mercats financers de tot el planeta, aquest títol és completament exemplar «el món post- setembre de 2008».

Mapa de les garanties dels dipòsits bancaris en la Unió Europea Font AFP -09/10/2008

Ja hi ha un « món postsetembre de 2008.» Per al nostre equip, ara està clar que aquest mes passarà a la història dels llibres de tot el planeta com el que «datarà» l'esclat de la crisi sistèmica global. Tot i que es tracta, en realitat, de la fase de «decantació» l'última de les quatre fases d'aquesta crisi, identificada per LEAP/E2020 (5) des de de juny de 2006. Com sempre quan es tracta de grans grups humans, la percepció del canvi per la majoria es produeix només quan el canvi ja és un fet.

El que ha passat en setembre de 2008 constitueix la major explosió del «detonador financer» de la crisi sistèmica global. Segons LEAP/E2020, aquest segon semestre de 2008 és el moment en que «el món s'enfonsa en el nucli de la fase d'impacte de la crisi sistèmica global» (6). Això significa, per als nostres investigadors, que a finals d'aquest semestre el món entrarà en la fase d'ho «decantació» de la crisi, és a dir, la fase en què veiem les conseqüències de la commoció establerta. És de fet l'etapa més llarga de la crisi (entre tres i deu anys depenent del país) i afecta directament un gran nombre de persones i països. És en aquesta etapa que es veurà, emergir els components del nou equilibri mundial del qual el LEAP/E2020 presenta les dues primeres il·lustracions gràfiques en aquest GEAB Núm. 28 (7).

Així, com hem repetit diverses vegades des del 2006, aquesta crisi és bastant més important quant a l'impacte i les seves conseqüències, que la de 1929. Històricament, tots som protagonistes principals, testimonis i/o víctimes d'una crisi que afecta a tot el planeta, amb un grau sense precedents d'interdependència entre països (a causa de la globalització dels últims vint anys) i les persones (pel grau d'urbanització dependents de les necessitats bàsiques - aigua, aliments, energia... l'actualitat no té precedent en la Història). Tanmateix, l'antecedent dels anys 1930 amb les seves conseqüències terribles i destructores els semblen als nostres investigadors bastant present en la memòria col·lectiva per permetre'ns, si els ciutadans estan atents i lúcids els dirigents, evitar un bis repetita que condueixi a una (o diverses) gran(s) conflagració (ns).

Europa, Rússia, la Xina, Japó,....constitueixen sens dubte alguns els actors col·lectius que poden assegurar que la implosió en curs de la potència dominant d'aquestes últimes dècades, els Estats Units, no condueixi al planeta a una catàstrofe. En efecte, a excepció de l'URSS de Gorbachov, els imperis tendeixen en va a intentar revertir el curs de la Història quan senten el seu poder erosionar-se. Està en les potències sòcies canalitzar pacíficament el procés, així com als ciutadans i a les elits del país els concerneix tenir senys i enfrontar-se lúcidament amb el període que s'acosta.



Evolució dels préstecs de les institucions financeres de la Reserva Federal d'EUA (08/01/1986 -09/10/2008) - Font Federal Reserve Bank of St. Louis

La «reparació d'emergència» dels canals financers internacionals, realitzada abans que res pels països de l'Eurozona, al principi d'octubre 2008 (8), no ha d'emmascarar tres fets essencials:

. aquesta «reparació d'emergència» necessària per evitar el pànic que amenaçava amb enfonsar tot el sistema financer mundial en un parell de setmanes, tracta provisòriament només un símptoma. Es limita a guanyar temps, màxim de dos a tres mesos a causa de la recessió mundial i al col·lapse de l'economia d'EUA (el quadre precedent mostra el vertiginós creixement dels fons prestats als bancs nord-americans per la Reserva Federal) que s'accelerarà i es crearan noves tensions econòmiques, socials i polítiques que cal tractar amb anticipació des del pròxim mes (una vegada que els «paquets financers» es posin en funcionament)

. els enormes recursos financers destinats a la «reparació d'emergència» del sistema financer mundial seran tants que no podran posar-se a disposició de l'economia real per fer front a la recessió global. El que és absolutament necessari per posar en marxa el sistema creditici.

. La «reparació d'emergència» constitueix una marginalización, i en conseqüència un debilitament suplementari dels Estats Units, perquè estableix processos contraris als predicats per Washington per als 700 mil milions USD del TARP d'Hank Paulson i Ben Bernanke: una recapitalització dels bancs pels Governs (decisió que Hank Paulson es veu obligat a seguir ara) i una garantia dels préstecs interbancaris (de fet els governs de la zona euro substitueixen els asseguradors de crèdit, una indústria fonamental per a les finances mundials i essencialment nord-americana des de fa dècades). Aquests esdeveniments aparten cada vegada més la presa de decisions i els fluxos financers lluny de l'òrbita d'EUA. en un moment en què la seva economia i l'explosió del seu deute públic (9) i privada la necessiten més que mai, per no parlar de les jubilacions que es van fer fum (10).

L'últim punt il·lustra com, en els pròxims mesos, les solucions a la crisi i les seves diferents seqüeles (financeres, econòmiques, socials i polítiques) divergiran cada vegada més: el que és bo per a la resta del món no ho serà per als Estats Units (11) i d'ara endavant, Eurolàndia al capdavant, i la resta del planeta hauran de fer les seves pròpies eleccions.

La commoció brutal que generarà la suspensió de pagaments dels Estats Units a l'estiu de 2009 és en part una conseqüència del desacoblament de la presa de decisions de les grans economies del món amb relació als Estats Units. És previsible i pot ser esmorteïda si tots els actors comencen ara a anticipar-la. Aquest és un dels temes desenvolupats en aquest GEAB Núm. 28. El LEAP/E2020 només espera de què el col·lapse de setembre de 2008 haurà «ensenyat» als responsables polítics, econòmics i financers del planeta a comprendre que s'actua millor per anticipat que en l'emergència.

Seria una llàstima si l'Eurozona, Àsia i els països productors de petroli, igual com els ciutadans d'EUA, de sobte descobrissin a l'estiu de 2009, després d'un llarg cap de setmana o un tancament administratiu de les entitats de crèdit i borses en els EE.UU, per diversos dies, que els seus Bons del Tresor i els seus USD només conservarien el 10% del seu valor ja que s'hauria instaurat (12) un « nou $ »

---------
Notes:

(1) Islàndia ha adoptat després de més de 10 anys tots els principis de desregulació i de finançament de l'economia que s'han desenvolupament i lloc en pràctica als Estats Units i el Regne Unit. Reykjavík ha esdevingut en una sort de «Mini-jo» financer de Londres i Washington per representar el personatge del film molt britànic-nord-americà Austin Powers. I els tres països es van proposar jugar financerament a «la granota que volia fer-se tan gran com el bou» pareixi repetir la Fàbula de Jean de la Fontaine el final de la qual és fatal per a la granota.

(2) Així la Borsa islandesa es va enfonsar el 76% després d'haver estat tancada alguns dies per així «evitar» el pànic! Font : MarketWatch, 14/10/2008

(3) Sobre aquest punt anem a la suma del «paquet financer» anunciat per Londres, és a dir 640 mil milions d'EUR entre els quals hi ha 64 mil milions d'EUR per recapitalitzar als bancs i 320 mil milions d'EUR per reflotar els deutes de mitjà termini d'aquests mateixos bancs (font: Financial Times, 09/10/2008). Amb una economia en caiguda lliure similar al mercat immobiliari, una inflació galopant, jubilacions per capitalització que s'evaporen, i una moneda en el punt més baix, a part d'augmentar el deute públic i debilitar encara més la Lliura, malament veiem com això pugues «salvar» a bancs ja en molt mala situació. A diferència dels bancs dels països de la immensa majoria de l'eurozona, el sistema financer britànic, com el seu homòleg americà, estan al cor de la crisi, i no és una víctima col·lateral. I Gordon Brown pot jugar a Churchill i Roosevelt a l'hora (Font: Telegraph, 14/10/2008), però en el seu desconeixement evident de la Història, oblida que ni Churchill, ni Roosevelt no estaven en càrrecs dels seus països des de feia 10 anys quan se'n van haver d'enfrontar cada un a la seva «gran crisi». Això val, d'altra banda, per als Estats Units i l'administració de Bush (Paulson i Bernanke inclòs). Ells són part del « problema » i és doncs molt poc probable que siguin part de la «solució». Això sense dir que van organitzar les cimeres com Ialta o Teheran, deixant francesos i alemanys a la porta, mentre que ara són ells els que s'han quedat fora anés de la Cimera d'Eurolàndia.

(4) Font : L'Express, 13/10/2008

(5) Font : GEAB N°5, 15 Juny 2006

(6) Font : GEAB N°26, 15 Juny 2008

(7) El LEAP / E2020 presenta així una síntesi de les seves anticipacions de la fase de decantació de la crisi gràcies a un mapa mundial de l'impacte de la crisi que diferencia entre 6 grans grups de països; així com un calendari anticipat 2008-2013 per a cada una d'aquestes regions de les 4 seqüències financeres, econòmiques, socials i polítiques.

(8) En veritat va ser l'Eurozona, Eurolàndia, qui va contribuir a detenir l'espiral de pànic global. Des de feia setmanes les iniciatives nord-americans-britàniques es venien succeint sense èxit. És la irrupció d'un nou actor col·lectiu, la «Cimera d'Eurolàndia», i les seves decisions d'envergadura, que van constituir el fenomen nou i tranquil·litzador. És d'altra banda un nou actor a qui Washington i Londres li van impedir sistemàticament emergir des del llançament de l'Euro fa 6 anys. Va fer falta, d'altra banda, tota una posada en escena diplomàtica (reunió prèvia, foto de grup precimera) per permetre-li al Primer ministre britànic fer creure que no va estava marginat d'aquest procés, ja que no pertany, de facto, a les cimeres de l'euro zona. En aquest GEAB N°28, el LEAP / E2020 torna sobre aquest fenomen i les conseqüències sistèmiques duradores de l'actitud de l'1° Cimera d'Eurolàndia

(9) El pla de rescat financer americà ja va augmentar en 17.000 USD el deute de cada nord-americà. Font : CommodityOnline, 06/10/2008

(10) Son en efecte 2.000 mil milions d'USD de jubilacions per capitalització que es van esfumar aquestes últimes setmanes als Estats Units. Font USAToday, 08/10/2008

(11) En tot cas a curt termini. Ja que el nostre equip està persuadit de que per al poble nord-americà, no està malament que el sistema, dominant en Washington i Nova York, qüestioni els seus fonaments en el termini mitjà i llarg. Aquest sistema que va submergir aquest país en dramàtics problemes i desenes de milions de nord-americans que es debaten, com l'il·lustra perfectament aquest article del New York Times de 11/10/2008

(12) Encara que és una mesura de poca magnitud amb relació a la perspectiva de suspensió de pagaments dels Estats Units, aquells que pensen que ja és hora de tornar a invertir als mercats financers pot ser-los útils saber que el Nova York Stock Exchange acaba de revisar tots els seus llindars d'interrupció de les cotitzacions a causa de l'actual caiguda massa forta. Font: NYSE/Euronext, 30/09/2008

Divendres 17 Octubre 2008