Pàgines

divendres, 10 d’octubre del 2008

El crack?

Ahir va ser el dia que l'IBEX queia per sota dels 10000 punts... i avui ha estat el dia que ho ha fet per sota dels 9000.

Brutal.

Tornava cap a casa i m'he fixat en el transit, en les llums dels comerços, en l'activitat i el moviment de la gent que anaven amunt i avall i pensava: tot el daltabaix financer canviarà aquest paisatge humà?

Avui potser serà un dia històric per al sistema financer. Dependrà, en gran mesura del que passi el proper dilluns. De fet, la setmana ha estat devastadora i la reculada de l'IBEX ha estat de més del 20% del seu valor.

Què passarà dilluns? jo segueixo pensant que ha d'haver un rebot, però, el cert és que el gràfic de la borsa d'avui ha tingut un rebot a mitja sessió on, de ben segur, molts especuladors han obtingut beneficis, però després la sessió ha continuat a la baixa, en caiguda lliure, fins ensorrar-se per sota dels 9000 punts. Potser els rebots tècnics ja no seran prou grans com per a capgirar la tendència. doncs semblava que si la sessió hagués durat més, més hagués baixat l'índex.

En definitiva, potser avui ha estat el dia que quedarà marcat com el del crack, sempre i quan, és clar, les borses no ens sorprenguin a tots amb una nova caiguda en picat. Hi ha qui diu que el nivell que correspondria a l'economia real està encara uns quants milers de punts per sota del valor de tancament d'avui. De fet, avui els diaris parlaven de la "jornada històrica" d'ahir però la d'avui ha estat molt pitjor.

Però no se sap. El futur és incert. Ja es veurà.

En tot cas, la borsa està allà. La borsa és un dels taulers de joc del sistema, però també és un indicador. Els senyals d'avui, de tota aquesta setmana, han estat clars i potents.

A les dues terceres parts de la població activa que és mileurista o submileurista, aquesta crisi financera, per ara, no és més que una gota més en la dura lluita del dia a dia. Lluita que ja ve de lluny. Tanmateix, el sistema també engloba aquest sector. Sense cap mena de dubte, els més dèbils seran els que patiran més .

I què fa l'estat? l'estat diu que injectarà liquiditat al sistema de la següent forma: comprarà als bans i caixes "actius solvents", és dir, hipoteques prestades a pagadors segurs. D'aquesta forma, amb els diners rebuts els bancs ja disposaran de líquid. La segona part del pla és que llavors els bancs podran utilitzar aquests diners i tornar a donar crèdit. El que no diu el ministre del ram és que els bancs poden decidir utilitzar aquests diners rebuts de l'estat per quadrar els seus comptes sense donar cap crèdit.

Quan ho sentia per la tele pensava que no es pot ser més idiota.

Cal ser un imbècil integral per confiar que els mateixos que han demostrat ser els monstres més cobdiciosos de tota la història de la humanitat, ara, de cop i segons el ZP, es posaran a pensar en els altres, ni que sigui per concedir préstecs.

¿Seran tan bones persones com els directius d'AIG que per "celebrar" la fallida de l'asseguradora s'han anat a Mònaco a gastar-se els calers, els molt cabrons?

O sigui: o bé el ZP i els seus ministres són uns imbècils integrals, o bé els han promès càrrecs als consells d'administració de bancs per a quan acabi la legislatura. En aquest cas, no serien imbècils sinó corruptes i traïdors.

Tinc una proposta: en comptes del sistema ZP, crec que la solució passa per tancar a la presó als consells directius dels bancs que han provocat aquest daltabaix a la mateixa galeria que els violadors i els assassins. I nacionalitzar la banca. Ara ja es pot dir. Ho estan fent els EUA i diversos països d'Europa

De fet, caldria continuar amb la nacionalització de l'energia i de l'aigua i dels recursos naturals. I segur que també caldria nacionalitzar una bona part de la indústria.

Perquè resulta que encara que avui només es parla de la crisi financera i econòmica, la realitat és que, a més, també hi han en marxa una gran crisi energètica i una gran crisi climàtica. Cadascuna d'aquestes crisis és, per ella mateixa, un motiu de preocupació formidable. Requeriran un gran esforç sostingut en el temps, no per aturar-les o revertir-les, que no es pot, sinó per adaptar-nos com espècie i com a civilització a les noves condicions que se'n derivaran o a mitigar-ne els efectes.

Avui ja està clar que el mercat no s'autoregula. De fet, el mercat lliurat a les seves forces a arrasat el mar, el cel i la terra. Cal controlar el mercat, i no només el mercat. També cal regular la producció industrial per a fer-la racional. Però no "racional" en el sentit d'incrementar-ne el benefici econòmic, sinó en el sentit de beneficiar a tothom.

Cal regular el mercat i la industria per una raó fonamentalment: per a respectar la vida.

No. No soc comunista. Ja se que el mur va caure, i que la URSS no existeix. Però també se que avui els neoliberals ja no poden piular i dir que ells han guanyat i que la Història es va acabar. En tot cas, ara ja no parlem de neoliberals, o liberals, o social-demòcrates, o socialistes, o comunistes. No, en definitiva, ara ja només queda parlar d'ètica contra bogeria assassina.

Perquè totes aquestes Crisis, per cert, tenen en el seu origen la mateixa causa que la crisi financera: la cobdícia. Una cobdícia pregona, exagerada, malaltissa i maníaca, que ha dut a esgotar fonts d'energia, desforestar selves, extingir espècies a terra, mar i aire, a contaminar rius i oceans, a empastifar l'atmosfera amb gasos tòxics, a disparar l'efecte hivernacle i a condemnar a milions d'éssers humans a la guerra, la gana, la malaltia i la mort.

És el moment de fer girar la roda. Cal posar la dignitat de l'ésser humà al lloc que ara ocupa el pitjor dels seus pecats. Ara és el moment de ser valents i recuperar el món per als nostres fills.

La Història no ha acabat. La Història no ha fet més que començar.