la paradoxa PSC

El PSOE aprovarà els seus pressupostos amb el suport de BNG i PNB.

El PSOE pagarà als governs de Galícia i el País Basc el servei prestat. La política espanyola va així: Peix al cove. Després portaran al Lehendakari davant del jutge i llavors el Lehendakari els muntarà un referèndum, o no. D'entrada, però, canviaran cromos com bons amics.

Bé, és igual, BNG i PNB han jugat bé les seves cartes i ben fet que fan.

Hi ha un parell de fets que cal tenir presents:

De Catalunya van sortir 25 diputats del PSC per al grup del PSOE. Després dels 36 d'Andalusia, és la segona aportació més gran de diputats.

A Catalunya es va votar majoritàriament al PSC. És un fet. Els motius personals del vot al PSC els té cadascun dels votants i jo no els jutjo. Pel que sigui el PSC va rebre la confiança de molts catalans a les eleccions espanyoles. Més que cap altre partit.

Espero que votants del PSC es demanin avui perquè el PSOE injecta liquidesa als bancs i caixes i, en canvi, als treballadors de Nissan, Tyco, Seat, Frigo, Simon... que els bombin.

Espero que el votants del PSC s'adonin que els seus diners no aniran a "solidaritat" amb "regions pobres" d'Espanya, sinó a les butxaques dels "pobres banquers" per cortesia de ZP.

Espero que els votants del PSC s'adonin que des del govern del PSOE i amb la traca final dels recursos al Tribunal Constitucional, alguns d'ells plantejats per federacions de "regions pobres" del PSOE, s'ha sabotejat i desfet completament la tasca del primer govern tripartit i s'estan posant pals a les rodes de la tasca del govern d'Entesa.

Espero que els votants del PSC s'adonin que els diputats del PSC a Madrid votaran uns pressupostos que deixen pendent el finançament de la Generalitat i que, per tant, contribuiran a a ofegar més la societat i l'economia catalana. Quina paradoxa: els vots al PSC serviran per ofegar l'economia i l'entorn social de molts dels seus votants.

Espero que els votants del PSC s'adonin que tenir 25 diputats a Madrid no te premi. Que el premi se l'han endut el BNG i el PNB. Quines coses!

La meva conclusió és que a Madrid el PSC és PSOE. Diguin el que diguin Chacón, Castells o Montilla. A Madrid el PSC no existeix. Tinc força clar que no hi ha la més mínima possibilitat d'una posició de força del Principat que no passi per que el PSC tingui un grup propi al congrés.

Espero que els votants del PSC siguin conscients d'aquestes coses. Espero que tot plegat sigui coherent amb els plantejaments ideològics particulars de cadascun d'ells i que això no els faci mala sang.

Potser per ells tot això no té massa importàcia.

A mi no em deixaria dormir tranquil.