Avui és el Blog Action Day, una iniciativa que demana que els blocs adherits avui dediquin un post al tema escollit. El tema per aquest any és la pobresa. Es pretén conscienciar a la gent d'arreu sobre aquest problema.
La idea és que cada blog parli des de la perspectiva i l'estil propis.
Aquest bloc s'ha adherit a la campanya i aquest és el post que dedico a la pobresa.
Pobresa, i els seus afins fam i malaltia. Fam i malaltia que segons publica "El Periódico" en aquesta notícia, es podrien combatre i vèncer arreu del món amb molts menys mitjans que els que s'estan destinant a salvar el sistema financer: copio literalment "amb 3.000 milions d'euros n'hi hauria prou per curar 19 milions de nens desnodrits".
Quants diners s'han dedicat a salvar el sistema financer? 700.000 milions de dòlars als EUA. Més del doble a la UE.
Cada dia moren 10.000 nens desnodrits.
Enguany es pot arribar per primer cop a la història la xifra de 1000 milions de persones afamades.
Però això sí, salvarem el sistema financer. Diuen que per evitar mals majors. Mals majors? algú em pot dir qui ha provocat que mil milions de persones arreu del món passin fam?
El comunisme va fracassar. Per les raons que fossin. Doncs bé, avui estem veient el fracàs del sistema capitalista neoliberal. El comunisme potser va ser vençut. El neoliberalisme, en canvi, s'ha autodestruït per la seva cobdícia caníbal i, en el seu suïcidi, deixa un món esgotat, contaminat, misèria i fam.
Avui, la pobresa que és al paisatge i a la vida diària de continents sencers, producte d'un sistema diabòlic, truca a les nostres portes.
Truca i entra. Segons Ferran Casamitjana, de Càritas, "Davant l’actual crisi econòmica, Càritas cada dia està atenent a més persones. Durant el primer semestre de l’any hem vist incrementar-se gradualment el nombre de persones que se’ns adrecen demanant ajuda".
La pobresa ja estava aquí. Sempre hi han hagut pobres. Però ara n'hi han més. N'hi hauran més. Ja no seran anònims. Ja no seran la llunyana estadística de la fam. Ara seran els avis, o els pares, o els germans, o els amics, ara seré jo, ara ho seràs tu.
Què es pot fer contra això? els partits polítics, els sindicats majoritaris, la patronal... S'han alineat en la defensa del sistema. Un bloc sense fissures. Qui s'ha alineat en la defensa dels pobres? De quina banda estàs? El PP i el PSOE fan pinya. No, que ningú digui que això testimonia la inexistència d'esquerra i dreta. Existeixen. PP i PSOE són dreta tots dos. L'esquerra senzillament no diu ni piu. Per què?
Perquè no hi ha resposta des de l'esquerra? ni tan sols ara que la pobresa entra per la porta? per què aquesta inacció? aquests braços caiguts i el campi qui pugui? Com és que no s'està anant a buscar a la gent porta per porta i se'ls diu: "no els necessitem, podem fer un món nou!"
Segur que molts es quedaran a casa. Per orgull, per por... tant és. Estic segur que molts escoltaran. Estic segur que molts esperen que els vinguin a buscar. Estic segur que podem canviar el món. Un altre món és possible. Aquesta crisi és un bon moment per començar a canviar. Podem combatre la pobresa. Podem girar la truita. Podem defensar-nos si estem units: el poble, els treballadors, els aturats, els joves, els grans, els d'aquí, els immigrants... Tots aquells que tinguem Confiança. No Confiança en el sistema sinó Confiança en l'Ésser Humà.
Ja sabem qui "salvarà" als "pobres" bancs.
Qui salvarà als nens?
Canviarem el món. Podem fer-ho. Hem de fer-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada