La càmera de representants dels EUA acaba d'aprovar el pla de "rescat" modificat.
Els demòcrates han donat suport al pla per 172 vots a favor i 63 en contra. Els republicans, en canvi, s'han mostrat en contra, tot i que amb una diferència de vots menor: 91 a favor i 108 en contra.
En total el pla de "rescat" ha estat aprovat per 263 a favor contra 171 en contra.
Cal esperar que les borses del món, i sobretot Wall Street, faran festa grossa.
Servirà per alguna cosa? les xifres d'atur als EUA s'han incrementat i la dada s'ha utilitzat durant el debat tant a favor com en contra del pla de rescat.
Resulta interessant, però, el resultat. Els republicans són els que rebutgen el pla del president republicà. Els demòcrates són els que salven el pla de Bush. Obama i McCain donen suport al pla. McCain queda desautoritzat pels representants del seu propi partit. Obama, el candidat del canvi, és l'avalador de la política de Bush. El canvi salva els mobles del vell sistema, i n'assumeix una hipoteca que està per veure si podrà pagar.
No hi ha una única explicació per a tots aquests moviments. Juguen interessos econòmics i electorals poderosos.
No és cap sorpresa que el pla hagi prosperat. Però tot plegat té un aire de deja-vu important. Fa l'efecte que, en realitat, només es pretén salvar els mobles sense assumir canvis estructurals importants. El sistema devorarà ara els recursos públics. Obama ha contractat una hipoteca amb Bush que veurem com pagarà. S'adona que és una aposta a una carta? S'adona que si el pla de rescat falla, ja no quedaran recursos per a un nou pla de rescat?
Tanmateix, l'alternativa era deixar que s'ensorressin els bancs i que petés el sistema financer EUA i, de retruc, el sistema financer mundial.
Potser, tot plegat, el pla de rescat no és més que una voladura controlada degut al perill d'allaus. Potser s'ha guanyat una mica de temps. Però, per a fer què?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada