Setmana blanca

La setmana blanca ha arribat per a la meitat de la població en edat escolar.

El més destacable és que els fets demostren que el conseller Ernest Maragall, d'infaust record, va decidir donar un cop de ma a combatre la crisi amb una reforma d'altissim valor "pedagògic", però destinada, en realitat, a millorar els comptes de resultats del sector del turisme d'hivern.

Resulta que la meitat de les activitats programades per a tenir als escolars distrets durant aquesta setmana han estat cancel·lades per falta d'inscrits.

I és que als centenars de milers d'aturats amb fills en edat escolar, l'últim que els convenia era una despesa extra. I als centenars de milers de potencials aturats que són la resta, tampoc és que la cosa els fes molta gràcia.

I així resulta que moltes famílies han tirat d'avis, de dies de vacances a compte de les d'estiu, o de qualsevol solució que hagin pogut trobar per a poder tenir els fills amb algú sense que això representi una despesa que no per prevista, ha deixat de ser carregosa.

No per tothom. Segons la notícia, les activitats a la neu, les més cares, són les que han tingut més demanda. Així doncs, molts nens, cal pensar que de  famílies més ben situades econòmicament, s'han apuntat a la setmana blanca.  Blanca per la neu, que aquest és l'origen del concepte.

Feliços els rics, que els és més fàcil ser-ho. I qui ho negui, menteix. El que passa és que cada cop hi han més rics, però, sobretot, cada cop hi han més pobres. I els que es pensaven que estaven el mig, de mica en mica es van adonant que, en realitat, sempre han estat a l'equip dels perdedors. Que cada cop són més iguals a la resta dels seus companys d'equip i més diferents dels de l'equip contrari.

I un s'adona també de la distància planetària que separa a la casta dels polítics de la dels governats. Així, un conseller, nominalment socialista, es treu de la màniga una setmana blanca per a que els nens vagin a la neu, potser pensant que en aquest país la majoria té aquesta capacitat d'enviar als fills a unes apassionants colònies esportives d'una setmana. Encara sort que no va dir d'enviar-los de viatge cultural per Europa. O millor encara, a fer una instructiva volta al món. 

El més refotut del cas és que van pretendre vendre-ho com una mesura presa amb criteri pedagògic. Jo crec que es pensaven que, realment, la majoria de les famílies enviarien els seus fills a la neu. I probablement això és el que hauran fet les famílies de l'entorn social en que es mouen aquesta gent. Però, és clar, el seu entorn social no és el mateix que el de la majoria de la població. Sospito que no tenen res a veure.

La setmana blanca a la neu lliga amb el que deia una exconsellera, nominalment socialista també, ves quins pebrots, que es pensava que un salari normal, tampoc sense passar-se, era d'uns 40.000€ l'any. La conclusió és que no tenen ni punyetera idea dels problemes de la gent. Que hi ha crisi, collons! que en aquest país, més de la meitat dels sous són mileuristes o sub-mileuristes!

No tenen ni idea del país en que viuen. Això pensant bé. Pensant malament, és que sí tenen idea, i llavors és que ens prenen per rucs. 

Quin crac l'ex-conseller d'educació. S'ho va fer venir bé per que ens recordéssim d'ell fins i tot després de deixar el càrrec. Amb l'actual titular no hem millorat gaire, que ja s'ha encarregat de demostrar-ho amb les retallades anunciades, però és que si l'actual fa por, l'anterior provocava pànic.

Setmana blanca? No. L'última gracieta de l'ex-conseller d'educació. Una broma pesada de molt mal gust.