Velocitat màxima de 110Km/h

El govern espanyol diu que a partir del 7 de març, es limitarà la velocitat màxima a autopistes i autovies a 110Km/h. És dir, 10Km/h menys de la velocitat màxima actual, de 120Km/h.

 Per què? doncs, perquè segons els seus càlculs, cal suposar que algun càlcul hauran demanat que es faci, d'aquesta forma es reduirà el consum energètic i així abaixarà la despesa energètica; això, donada l'actual situació del preu del petroli disparat, avui a 120$ el barril Brent, sembla força sensat.

El preu del petroli s'està disparant per vàries causes: la primera i més evident, la guerra civil a Líbia que ha provocat que aquest país deixi d'exportar petroli. La segona, el temor a que la revolta dels pobles nord-africans contra els respectius governs, motivada per l'encariment dels aliments, s'estengui a l'Aràbia Saudita que és el primer exportador mundial de petroli; la tercera és, segurament, l'especulació que s'està fent sobre aquest recurs energètic fonamental.

El resultat és, a dia d'avui, que el barril Brent s'hagi enfilat fins els 120$. El màxim històric del preu del petroli va ser de gairebé 150$ al 2008, a juliol de 2008. A setembre del 2008 Lehman Brothers es va declarar en fallida. Es considera aquella data la de l'esclat de la crisi financera que ha esdevingut la crisi mundial en que avui estem immersos. No son pas pocs els analistes que veuen una correlació entre els dos fets.

Les previsions sempre són complicades de fer, però seria raonable témer que el preu del petroli es pot continuar enfilant i que, en tot cas, no ha de baixar aviat. No mentre es mantinguin els conflictes actius al nord d'Àfrica.

Cal dir també que altres analistes preveuen que un cop superat aquest tràngol el preu del barril Brent ha de baixar fins oscil·lar al voltant dels 65$.

Les previsions dels analistes són això, previsions. El temps dirà quins l'encerten.

Però avui el petroli es car i esta encarint-se. Literalment mengem petroli. La pujada del preu del cru repercuteix, doncs, en la pràctica totalitat dels productes des consum. En  particular en el combustible i ens els aliments.

I llavors el govern espanyol limita la velocitat a les autopistes. És una mesura temporal, es diu. No se sap com de llarga serà aquesta temporalitat. Al govern de la Generalitat aquesta mesura li deu fer molta gràcia, justament ara que havien retirat la limitació de 80Km/h i havien posat la velocitat variable, un cop superat el període anticiclònic amb contaminació alta que els impedia treure-la i acomplir així una de els seves promeses electorals estrella.

Śi més no, hom podria pensar que, vist que uns per estalviar energia i altres per no contaminar més del compte, potser tenien raó els que van posar la limitació a 80Km/h. Potser retirar aquesta limitació ha estat una demostració de força i de la voluntat d'esborrar qualsevol rastre de l'obra de govern de l'Entesa. Però potser resulta que aquesta mesura impopular tenia alguna raó de ser. I potser ara cal reconèixer per la força allò que per la raó no es va voler reconèixer. Només dic que potser.

Abaixar el límit de velocitat farà que es gasti menys benzina i, de retruc, que es contamini menys. En el cas català, la limitació dels 80Km/h era la de combatre la contaminació. En canvi el govern espanyol fa servir l'explicació, al meu parer de forma molt maldestre,  econòmica. Les crítiques han estat immediates i amb un argument com aquest: els meus diners són meus i si jo vull gastar tota l'energia que pugui pagar, en definitiva, qui és el govern per dir-me que no la gasti?

És cert que el govern ha de tenir unes reserves estratègiques de combustible per a garantir un determinat nivell de consum durant un temps sense que calgui racionar. En aquest sentit, fer que decreixi el nivell de consum general fa que calguin unes reserves menors. Aquest argument té la seva importància perquè fa aparéixer un parell de verbs clau: decréixer i  racionar.

Per mi, aquesta és la qüestió: abaixar el límit de velocitat per "estalviar" energia és un pas en la direcció del decreixement. Decreixement forçós, no un decreixement resultat del convenciment que això és el que cal sinó resultat d'una situació de crisi que ja dura massa i que, dramàticament, sembla que s'allargarà encara molt més. Una crisi - i aquesta és la qüestió- de la que no es veu el final. Perquè potser no en té?

Encetar la via del decreixement no es una notícia que es pugui dir fent servir la paraula corresponent: decreixement, i llavors es fan servir altres arguments: combatre la contaminació, o reduir la despesa en energia. Tant m'és. El cas és que globalment es pretén consumir menys energia.

Ara bé, aquest decreixement forçós té algunes derivades que fan venir calfreds.

Primer de tot, el discurs oficial parla de que el camí que s'enceta és el camí per millorar l'eficiència energètica, és dir, aprofitar millor l'energia.

La idea és molt bona. Ser més eficients en l'utilització de l'energia. Amb molt bon criteri abaixaran les tarifes del transport amb tren per tal d'estimular-ne el seu us. Els trens, elèctrics, són, amb diferència, el mitjà de transport més eficient.

El problema és que de línies de tren no n'hi han tantes. Són milions les persones que depenen del vehicle privat per al seu transport. De fet, el problema és que per a ser més eficients en l'us de l'energia cal una inversió molt important, per exemple en línies de ferrocarril.

Per cert, que fa poc el conseller del ram va estar a Madrid per desbloquejar el quart cinturó. El quart cinturó serà una  gran carretera de circumval·lació de Barcelona. El quart cinturó augmenta la dependència del nostre país envers el petroli. El quart cinturó es podia haver fet amb tren, molt més eficient amb l'us de l'energia i, per descomptat, amb molt menys impacte ecològic. En fi. El quart cinturó era una altre de les promeses estrella de CiU. I és que fer carreteres ens agrada molt per aquí. La pega és que la benzina cada cop és més cara.

No n'hi ha prou amb el ferrocarril per a ser més eficients, evidentment. Cal molta inversió en equipaments de tota mena per a reformar-los i fer-los més eficients. Això sense comptar el factor humà: la formació i l'educació en l'eficiència energètica de la societat. És una tasca d'anys i que té un cost.

I vet aquí el primer problema: no hi han recursos per a emprendre aquesta tasca. Tanmateix, el decreixement és inevitable i aquest camí ja s'ha encetat. De l'única forma possible: per la via de la imposició. Per la força. De pressa i corrent. Empesos per les circumstàncies. Sense haver-se adaptat i preparat per assolir una major eficiència energètica.

Si la forma de consumir l'energia no canvia per tornar-se més eficient, el que tindrem com a conseqüència de consumir menys energia serà menys PIB.
Com? el motiu és que el consum d'energia està fortament correlat amb el PIB. Hi ha una altra variable que està fortament correlada amb el creixement del PIB que és l'atur. Amb PIB estancat o decreixent, augmenta l'atur.

No. No estic dient que si la velocitat màxima a les autopistes es redueix en 10Km/h augmentarà el nombre d'aturats.

El que sí estic dient és que el decreixement forçós, fet sense planificar i improvisant, sí que farà augmentar l'atur i la conflictivitat social.

El problema és que no hi ha alternativa a decréixer. La pregunta és: hi ha temps per a decréixer de forma ordenada? i encara una pregunta més: hi ha algú que estigui disposat a decréixer per les bones? ben mirat "jo gasto els meus calers en allò que vulgui! jo vaig a 150Km/h perquè em dona la gana!"