Avui s'han conegut les dades d'atur del mes de gener. A tot l'estat espanyol s'han perdut uns 130.000 llocs de treball. Al Principat s'han perdut uns 26.000 llocs de treball.
És massa bèstia.
No hi han paraules. El que es podia dir ja està dit.
Però hi ha una cosa que em sobta: em fa tot l'efecte que ens hi hem acomodat com societat. Que, en definitiva, potser l'atur de tots d'aquells que voldrien treballar a canvi d'un salari però que no poden s'enfila força més enllà del 18% que es dona per Catalunya o el més del 20% per al conjunt de l'estat, segons el que oficialment diu l'INEM, però això, en canvi, sembla que no té gaire importància.
O potser és que som una societat de cínics i covards. La societat diu: el problema de l'atur és dels aturats. Mala sort, nois.
I uns i altres semblen diposats a acceptar-ho. És més còmode i ens estalviem haver de preocupar-nos els uns dels altres, o demanar-nos si el sistema podria funcionar d'una altre forma (ja no dic millor). Uns poden seguir fent com feien, i els altres poden acceptar-ho amb resignació cristiana, o poden emigrar, o s'hi poden arribar a acomodar. En definitiva, que ja ens està bé.
Doncs cap problema, tu. Ja ens estè bé. De fet, a mi no m'està bé. Però jo soc un friki, o pitjor. O sigui que no compto. Si us plau, que ningú es torbi pel que servidor de vostès pugui haver dit.
La pau sigui amb vosaltres. Nàmaste.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada