Pàgines

dilluns, 14 de setembre del 2009

Reflexions del dia després

Després de la pujada d'adrenalina, amb un punt, o puntàs, d'eufòria, que va suposar la diada d'ahir a Arenys de Munt cal baixar a terra.

Per una banda, crec que alegries com aquestes, de tant en tant, li convenen al cos. Per altra banda, crec, fermament, que la consulta d'ahir té un valor important i que marca una fita.

No és en va que molts ajuntaments, de moment, una seixantena, estan preparant consultes similars a la d'Arenys. La intenció és fer moltes consultes arreu del país de forma simultània, i fer-les abans d'acabar l'any, per tal d'aprofitar aquesta empenta inicial. La proposta amb més força simbòlica és la de fer la consulta el dia 6 de desembre, dia de la constitució espanyola.

Es poden fer moltes objeccions a la consulta d'ahir a Arenys. Avui he escoltat i llegit més d'un cop que la mateixa consulta no hauria tingut el mateix resultat a poblacions del Barcelonès, del Baix Llobregat, o als Vallesos.

Potser sí. Fem la prova. La clau és aquesta: fem la prova. Que Barcelona, Badalona, Ripollet, Montcada, Santa Coloma, Cornellà, Polinyà...facin consultes. Que els ciutadans d'aquests municipis puguin dir la seva sobre la independència de Catalunya. Que tinguin dret a triar. Que puguin exercir el seu dret a l'autodeterminació. Que puguin escoltar arguments a favor i en contra.

És cert que a totes aquestes ciutats, avui, el sentiment independentista és minoritari. O que tenen una majoria de població d'origen immigrant que se senten espanyols. Algú dirà que no els cal autodeterminar-se, que ja estan bé com estan. Però jo crec que no. Jo crec que la gent és sensible a la seva societat. Jo crec que arribats al moment de prendre una decisió, més d'un i més de dos que se senten espanyols poden dir que sí a la independència. I tindran bons motius per a fer-ho.

En tot cas, els polítics d'aquestes ciutats i viles no sembla que avui es plantegin consultes comla d'Arenys, per això, és molt important que ara que s'ha donat el tret de sortida es continui endavant. La d'Arenys ha de ser la primera d'una cadena de consultes. Certament que els pobles on es faran aquestes consultes (si l'estat, la policia o la falange no ho impedeixen) seran pobles amb majories nacionalistes que, diguem-ho clar, amb poblacions motivades, garanteixen les victòries independentistes. Per tant el resultat global estarà esbiaixat. A més, per si fos poc, la vicepresidenta De la Vega ja s'ha ocupat de recordar les regles del joc: aquestes consultes, "valor jurídic, zero; vinculació legal, zero; conseqüències legals, zero". Cert. Però valor polític: 100%.

I el valor polític no és pas poca cosa quan en una any hi han eleccions al Parlament de Catalunya, amb una crisi de fons que està lluny d'haver-se acabat o d'estar en l'inici de la remuntada. Amb un estatutet pendent de la darrera retallada al Tribunal Constitucional. Amb un finançament del que encara no s'han vist els calers. Amb una pujada d'impostos a la vista... Seguim?

Aquest cap de setmana passat, començant el divendres de Diada amb la manifestació independentista que ha sumat la manifestació de l'Esquerra Independentista, la de les Plataformes Sobiranistes -la més concorreguda i amb Laporta al front- i la d'ERC, ha estat, segons organitzadors i guàrdia urbana, la més concorreguda dels últims anys. Per una altre banda, la consulta d'Arenys del diumenge, iniciada per la CUP, recolzada pels regidors independents d'Arenys, els de CiU, el d'ERC i impulsada per les plataformes sobiranistes ha estat un èxit d'un gran ressò mediàtic. En tot el paràgraf anterior hi ha un element clau: les plataformes sobiranistes. Autènticament transversals i sense els lligams dels partits. Han pogut saltar-se des de la llibertat que ampara a individuus i associacions la cotilla de l'estat i dir el que els partits, per por o conveniència no diuen, i el que les institucions, pel marc legal no poden fer.

Les plataformes sobiranistes estan ressaltant el conflicte que s'estableix entre legitimitat i legalitat.

Però d'aquí un any hi han eleccions. Els partits han de recollir el guant. Han d'aprofitar i canalitzar la legitimitat. Més els val fer-ho. I és necessari que ho facin. Perquè seran ells els que en arribar el moment hauran d'enfrontar la legitimitat amb la legalitat vigent per a trencar aquesta última i encetar la constitució d'una legalitat nova. Via proclamació unilateral d'independència, o via la convocatòria institucional d'un referèndum d'autodeterminació.

En fi. La pujada d'adrenalina encara em dura. Aquest matí, a més, n'he tingut una altre injecció quan he llegit el mail obert del Vicent Partal al Vilaweb. Aquest senyor ha aconseguit emocionar-me més d'un cop amb els seus escrits. Avui també ho ha fet.

El reprodueixo a continuació. I vet aquí l'enllaç.

per Vicent Partal
dilluns, 14 de setembre de 2009
El poder del gest més senzill

No havia vist mai el poder tan de prop com el vaig veure el 27 d'abril de 1994. Aquell dia milions de sud-africans, que mai abans havien pogut votar es van alçar al matí, es van posar roba de diumenge i van fer unes cues llarguíssimes per a poder votar. Ells només van votar però l'apartheid, aquella fortalesa poderosa que era el dia anterior, va caure sota l'impacte d'aquells milions de gestos senzills. Salvant les distàncies és això el que va passar ahir a Arenys de Munt, que molta gent va veure el poder més de prop que no l'havia vist mai. Van veure com de poderosos eren ells mateixos només caminant cap a la urna, dipositant un vot i decidint. Així de senzill i així de solemne, així de poderós i així d'imparable.

Ahir va començar un capítol nou de la història d'aquest país. A Arenys de Munt un quaranta un per cent dels electors va anar a votar, malgrat les pressions i les amenaces i d'ells un noranta sis per cent va deixar clar que vol la independència, sense més dilació. No van deixar que es votara a l'Ajuntament i ells van votar igual. No van poder usar els col·legis electorals normals però ells van votar igual. Van amenaçar-los amb els cadells del feixisme més tronat i ells van votar igual. Van amenaçar-los, a un poble de deu mil habitants!, des de la trona més alta del Palau de La Moncloa i ells van anar a votar. Els van dir que aquell referèndum no valia de res i ells van anar a votar. Els van augurar un fracàs espantós i ells van anar a votar.

Vaig veure iaies que anaven del bracet amb una papereta tremolosa a la mà i xiquets que es volien fotografiar amb el seu pare ensenyant a tots que votava Sí. Gent que plorava pensant en els qui no havien pogut arribar a veure aquell dia i gent que s'abraçava i ballava pel carrer amb els ulls brillants i desperts, com aquell dia a Sud-àfrica.

I també igual que va passar a Sud-àfrica les xifres que es van proclamar a la nit amb ecos de Macià són molt importants però són poca cosa al costat del canvi que un dia així provoca en l'esperit col·lectiu. La setmana passada i l'anterior i l'anterior i la de més enllà tot eren dubtes i nerviosismes, amb el catalanisme pendent del constitucional, pendent de les picabaralles estèrils dels partits, pendent del finançament, pendent de si havíem de fer una manifestació preventiva o una de posterior. En canvi ahir a Arenys de Munt el que no hi havia eren ni dubtes, ni pors, ni desànims. Perquè de sobte molta gent, d'Arenys de Munt i fora, va entendre quin és el camí a seguir i va comprovar no només que és possible seguir-lo sinó que som molts els qui estem disposats a seguir-lo, que en som tants com per a conformar majories socials noves i centralitats impensables només fa uns mesos.

I ara a treballar. Que ja sabem que guanyar és possible.