Pàgines

diumenge, 27 de setembre del 2009

Ponència Política de Reagrupament.cat

He llegit la ponència política que s'ha presentat en el congrés constituent de Reagrupament.cat.

Certament és un text que es pot subscriure de forma gaire bé íntegra per qualsevol independentista (aquest era un els seus objectius). En definitiva ve a dir que la independència és necessària per a la supervivència de la nació catalana, i que la forma d'aconseguir-la serà per la proclamació unilateral d'independència d'un Parlament amb majoria independentista.

És objectiu de Reagrupament.cat mobilitzar la majoria social necessària per aconseguir-ho i, mentre aquesta majoria no es doni, la tasca de Reagrupament al Parlament serà la següent: "la representació parlamentària obtinguda participarà en altres qüestions i, sobretot, concentrarà la seva actuació en la regeneració democràtica". Queda el dubte de com "participarà en les altres qüestions", tot i que sembla que d'entrada descarta formar part de cap govern ja que "El seu objectiu no serà administrar l'escàs poder de la Generalitat ni participar en cap Govern autonòmic que no tingui com a objectiu fonamental de la legislatura la declaració unilateral d’independència." En definitiva, però: "La seva actuació política al Parlament s'inscriurà en l'estratègia per a la proclamació unilateral de la independència i la regeneració democràtica, buscant la màxima adhesió per part de la resta de forces polítiques que comparteixin els nostres objectius". La pregunta, si de cas, és què entra i què no entra en "l'estratègia per a la proclamació unilateral". Jo crec que formar part del govern entra en aquesta estratègia. Reagrupament, explícitament, diu que no. Si més no, ara diu que no. Per mi és la discrepància més gran amb els Reagrupats.

Les propostes de regeneració democràtica són les següents i també les subscric:
- Sistema electoral basat en llistes obertes -així tothom pot saber a qui vota, i per tant demanar-li comptes si no fa bé la seva feina- i districtes electorals reduïts.
- Limitació de mandats -la dedicació a la política ha de ser transitòria, “persones que temporalment es dediquen a la política, no polítics professionals”.
- Limitació i publicitat dels sous de tots els càrrecs electes i membres del Govern, incloent-hi les dietes i les percepcions per pertànyer a consells d’administració d’empreses i consorcis públics.
- Control i transparència en la despesa, fent públic quines empreses i entitats són
les beneficiàries dels contractes, concursos i ajuts atorgats per l’Administració Pública.- Eradicació del nepotisme i el clientelisme.
- Limitació de càrrecs.
- Règim d’incompatibilitats estricte, prohibint l’acumulació de càrrecs.
- Sistema unificat d’elecció i promoció dels empleats públics, independent de tot poder polític i allunyat de tot interès particular.

Bé, em sembla bé, fins i tot crec que una força com Reagrupament.cat és necessària i que hi ha un espai que pot ocupar i que es mobilitzarà. Però cal esperar al proper 3 d'octubre per a llegir el document polític que s'aprovi en l'Assemblea General per copsar-ne més detalls. No es fa evident de la ponència política quin serà el perfil de Reagrupament.cat, tot i que ja podem descartar un escorat cap als extrems. Està clar, doncs, que Reagrupament.cat és una força del "sistema" encara que "rupturista".

Només espero que el resultat de la presència de Reagrupament al Parlament, si entra, sigui que la suma total de diputats independentistes sigui més de 23 que és, de moment, el sostre que va marcar ERC per a l'independentisme Parlamentari. Així sigui.

I no, no m'agrada que el Joan Ridao hagi atacat a Reagrupament.cat. Això no ajuda. Col·loca a Reagrupament com a rival directe d'ERC quan, el meu entendre, això no és així. No crec que Reagrupament i ERC siguin enemics. Ni tan sols rivals. Tenen molt en comú, a falta de llegir el document polític del proper dissabte. Però dues visions diferents de la governació del País (ERC en fa un element central. RCat, en canvi, explícitament en renuncia, o no?). Per mi, és evident que qui hauria de preocupar-se més per Reagrupament és Convergència Democràtica de Catalunya, però aquests, simplement, els estan ignorant. És Maquiavelisme, tal vegada? Potser l'objectiu és fer visualitzar clarament a Reagrupament.cat de forma que sigui imposssible per als convergents continuar ningunejant als reagrupats.

En tos cas, caldrà estar atents al resultat de l'Assemblea del proper dissabte. En continuarem parlant.