Pàgines

dilluns, 7 de setembre del 2009

Castells, la Pajín i el Corbacho

El conseller Castells va dir ahir que l'estat no estava "agafant el toro per les banyes" amb la crisi, i que apujar els impostos no era una solució.

Les declaracions no han agradat a can sociata i avui la Pajín i el Corbacho (que malgrat el nom, no són una parella còmica) , sempre des del "carinyu" i el bon rotllo entre camarades de partit, li han dit al Castells coses com que: Corbacho, "La Generalitat també pot fer coses" o, Pajín, "no es pot demanar finançament i després oposar-se a les pujades d'impostos".

Que grans. Per a fer coses, primer calen calers. Però l'estat encara no ha afluixat els calers que suposadament ha d'administrar la Generalitat. Suposadament. Perquè des de Madrid ja s'han afanyat a donar "indicacions" i "consells" de com s'hauran de gastar els quartos que encara no han arribat. Per exemple, amb els famosos 420€, la Generalitat va plantejar la possibilitat d'incrementar la prestació. A Madrid van dir que no, que millor s'ho estalviés perquè passats els primers sis mesos de subsidi extraordinari, les comunitats autònomes se n'hauran de fer càrrec. O sigui, l'estat promet unes ajudes que després hauran de donar uns altres.

I perquè es correl·laciona finançament amb presió fiscal? no n'hi hauria prou amb l'aprimament de l'estat? quantes més competències tenen les comunitats autònomes menys n'ha de tenir l'estat. En principi, doncs, el que es treu d'un lloc va al'altre però el conjunt és el mateix. Així que no té sentit aumentar els impostos. El que passa és que l'estat no té cap intenció d'aprimar-se. Al contrari, cau sovint en la temptació d'envair competències transferides. No cal dir que això és ineficient. I no està la cosa per gastar calers en animalades. Menys encara en animalades repetides. O allà o aquí, i millor aquí.

Castells es queixa, segurament amb raó. Castells té el paper ben galdós d'administrar uns recursos que no té i sense llibertat real per a decidir-ne el seu us. Castells ha denunciat això, i el duet fantàstic de Pajín i Corbacho li han dit que es calli.

Que els catalans es callin és una cosa que per les espanyes té molta tirada. Ja estem veient com s'estan posant amb la consulta popular d'Arenys de Munt. Només els queda enviar la policia. Jo crec que l'enviaran. Crec que són prou burros per enviar-la.

Jo vull votar. Independència, per descomptat. Com que no puc votar a Arenys de Munt el que sí he fet és demanar el meu dret a votar apuntant-me a http://vullvotar.cat que organitza el Vilaweb.

Independència significa que s'acaben les duplicitats. El "finançament" ja no dependrà de duets còmics com "Pajín y Corbacho" sinó que serà el que es decideixi de forma lliure i sobirana al Parlament.

Independència és eficiència. Ni que només sigui perquè ens treurem de sobre totes les duplicitats de tot tipus que l'estat s'ha afanyat en mantenir i engreixar.

Potser la consulta d'Arenys (i les que de segur la seguiran) servirà perque algú s'adoni de la situació tan absurda en la que estem vivint avui, amb dues administracions (o més!) que es fan la punyeta entre elles per a mal prestar serveis bàsics.

Ja es veurà. Mentrestant, senyor Castells, prengui-s'ho amb calma.

P.D. Aquest matí, anant cap a la feina he llegit això a la portada de "El País" "El PP casi triplica al PSOE en cargos imputados por corrupción". Extraordinari. Com nens, escolti: "I tu, més!". Uns i altres, quina colla de bandarres. La corrupció hispana també és marca de la casa. Picaresca en diuen. Jo no dic que no tinguem corruptes nacionals, que n'hi han -potser un 3%- però, si més no, hi ha consens social en que és vici, no virtut.

Independència també per perdre de vista i fer net de tota aquesta porqueria.