Energia

Fa uns dies em vaig fer amb un exemplar del llibre "La economía del hidrógeno" del Jeremy Rifkin. Em queda poc per acabar-lo. Un llibre interessant. El llibre va aparèixer al mercat just després dels atacs a les torres bessones i recull les pors del moment, però aporta idees que he trobat molt interessants i que m'estan fent rumiar molt. No trobo que les crítiques d'apocalíptic que va rebre (i rep) siguin justificades. De fet, moltes de les prediccions que va fer llavors es van cumplint aquests dies. Al llibre hi ha, ben mirat, un optimisme utòpic que l'últim qualificatiu que mereix és el d'apocalíptic.
Simultàniament amb la lectura he aprofitat per buscar informació relacionada i, a més, suposo que m'he sensibilitzat per la qüestió, m'han arribat un munt d'informacions per altres vies: Notícies a mitjans, el programa l'Agenda de l'energia -dijous de 18 a 19 a Radio 4-, blocs, o comentaris al Racó Català. Vàries webs: http://www.crisisenergetica.org
Ara penso, i si no és només una hipersensibilització per la qüestió energètica? i si realment és que la preocupació per l'escassedat energètica està arribant al carrer i, en poc temps, aquesta qüestió serà "la qüestió"?
Fets: El llibre de Rifkin és antic, del 2002, i dibuixa un escenari que a ell li sembla terrible amb un preu del barril de petroli per sobre dels 40 dòlars. Avui, el petroli està per sobre dels 50 i seguirà pujant. Parla de l'arribada al pic de producció mundial de petroli per a algun moment abans del 2020. Avui, hi ha experts que opinen que estem vivint aquest pic, si és que no l'hem passat ja. Segons informes del govern USA aquest pic es va produir el juliol del 2006. Tots els grans fabricants de vehicles estan preparant models que abandonen l'ús del petroli, per exemple, Opel està preparant el llençament inminent de l'Hydrogen3, un vehicle amb piles d'hidrogen que tindrà vapor d'aigua com únic residu. Tot és cada cop més car. En particular les ciutats són llocs molt cars per viure-hi. Només fets aïllats, o fets connectats entre ells?
Hi ha tècnica suficient com per girar la truita de l'escassedat energètica. No només això: com per proporcionar energia a suficient com per alimentar i educar a la població mundial. Això ja ho sabíem de fa temps, igual que sabíem que hi ha tècnica suficient com per destruir el mon una vegada i una altre. Jo crec que ens cal, a més de tècnica i temps, un profund canvi de valors. En aquest sentit, una de les paraules que he vist aquests últims dies és "decreixement".
La llei del mercat: el petroli pujarà i pujarà, aviat fins a 150 dòlars el barril i més. En quant de temps? poc o molt? serem capaços de canviar sense un daltabaix? ens en sortirem per les bones o serà traumàtic? Arribat a un cert preu, es buscaran altres alternatives que degut al cost del petroli, seran viables. Pel camí, es lluitarà per aconseguir el domini dels (últims) pous de petroli barat. Avui em resulta evident que Afganistan, Irak (i tal vegada Iran?) son només els camps de batalla per les últimes reserves de petroli.
El capital també fa moviments per seguir mantenint els seu domini, el cas de les OPA sobre Endesa, per exemple, però aquest model no aguantarà molt més: ni el petroli, ni el gas natural, ni l'energia nuclear ens donen reserves per més de 60 anys. El carbó podria resistir més però la contaminació provocada per una economia mundial basada en el carbó seria molt superior a la del petroli. Quina serà l'energia que permetrà transicionar cap un nou model? quin serà aquest model? Quin mon quedarà després del canvi?
Rifkin aposta per una economia de l'hidrògen amb energia produïda amb generació distribuida. Al model d'avui, la generació i distribució d'energia és cosa d'unes poques grans companyies. En el model proposat, tothom pot generar energia i posar els excedents en comú. Tothom vol dir tothom. Tothom té accés a l'energia. Energia neta que no provoca contaminació, sinó vapor d'aigua Quin seria l'efecte de dotzenes de milers de vehicles movent-se per Barcelona i generant vapor d'aigua? un: s'acaben els fums. dos: un clima humit de selva amazònica amb boires permanents? Són viables les ciutats tal com estan pensades avui, però amb el model energètic de la generació distribuïda?
La promesa de la generació distribuïda és que a tot arreu es disposaria d'energia suficient per cultivar camps intensivament i alimentar la població. Es disposaria d'energia suficient com per poder donar una educació a tots els nens de la terra. Estem parlant d'energia pràcticament lliure produïda en una xarxa mundial de petits generadors a la que tothom pot aportar els seus watts de potència i sense residus contaminants o deixant, en el cas de l'hidrogen, aigua com a residu. Aigua.
El camí que porta a aquesta Arcàdia energètica, però, està ple de dubtes. Podrem canviar a temps? no és només canviar les fonts d'energia, és reciclar tota una maquinària i una indústria que necessita petroli per moure's. Directament o indirectament mengem petroli i vestim petroli. Serem capaços de canviar les màquines i de canviar, sobretot, les ments? Els interessos creats, les multinacionals, l'imperi, permetran un canvi que significaria la pèrdua de quotes de poder, de riquesa, de control i una subversió de l'ordre mundial?
No hi ha alternativa, el canvi està servit perquè el petroli s'acaba. És possible canviar a temps? i dirigir aquest canvi? Em puc creure que el model de societat de consum de petroli canviarà pel model de societat de la cooperació energètica? No serà que se'ns prepara un mon de més del mateix, però més car, amb més rics molt rics, però amb molts més pobres, molts més, i molt més pobres? Podem ser indiferents amb això? Les circumstàncies ens permetran ser indiferents, o, pel contrari, serà tan brutal l'impacte que no tindrem més remei que assumir l'escassedat? Quants dels que avui estem al primer món passarem a formar part dels exclosos?