Crisi / Revolució

Sembla que, segons un article al "cinco días", Microsoft no les té totes amb el Windows Vista. Alguns experts asseguren que els Sistemes Operatius del futur seran més lleugers i, probablement, gratuïts (com Linux?). Que els SO han de marxar cap a una concepció network cèntric i que és molt més important tenir una bona connexió de banda ampla que no una bèstia amb microprocessador de doble nucli, targeta gràfica acceleradora, 2GBytes de memòria i 8 GBytes de disc dur com requisits mínims per a poder veure la primera pantalla d'entrada al sistema. N'hi han que diuen que el Vista va pel camí equivocat i que serà l'últim d'una raça de Sistemes Operatius que Internet ha desubicat.
Quan a la botiga de PCs de segona mà de la carretera de Sants veig portàtils Pentium III a menys de 300€, amb memòria RAM i disc dur similars a l'equip de sobretaula amb el que estic escrivint ara em venen moltes ganes de canviar el sobretaula pel portàtil. Guanyaria espai, estalviaria energia i no perdria prestacions. Si no ho faig és perquè em sap greu desfer-me de coses que funcionen i que no tinc clar si estan amortitzades del tot. El que vull dir és quanta gent no ho faria? a la carretera de Sants veig més gent a la botiga de segona mà, o a la botiga del "Fes-te tu mateix el teu PC", que a la botiga d'ordinadors nous. La lectura que jo en faig és "no em gastaré més calers per obtenir el mateix". Criteri aplicat als PCs però generalitzable a tot.
Internet està arrasant amb moltes coses. Les portes al camp que han provat de posar forces molt poderoses de "l'antic règim" no tanquen bé. Jo diria que molts usuaris (la majoria) ni saben que existeixen aquestes portes. Sorprenentment Internet es basa en la cooperació, el flux d'informació lliure i multi direccional, la solució lliure i gratuïta. A Internet funciona compartir en lloc de competir. És una subversió del sistema que està atacant a l'arrel mateixa de models de negoci consolidats. Molt millor encara: converteix en normal la cooperació, la comunicació i la confiança en els altres. És exactament el contrari de la competència, el secretisme, la propaganda, la jerarquització i la producció i distribució centralitzades del model capitalista tradicional. Em sembla percebre que aquests valors capitalistes estan perdent la batalla d'Internet.
No es poca cosa. És un canvi mental de gran magnitud. Un canvi de valors.
El sistema té la capacitat d'encaixar aquests canvis. O de minimitzar-los. D'altra banda, Internet és un mon virtual, diferent del mon real. Al món real tots els atributs del sistema capitalista estan presents, amb tota la seva brutalitat.
Però és molt important que en una època despolitització existeixi un espai, ni que sigui virtual, on els conceptes polítics de cooperació, solidaritat o llibertat d'informació estiguin guanyant la partida.
Virtualitzar la realitat aplana el camí a la rebel·lió? Cooperar, compartir, intercanviar, estalviar així a la terra com es fa a Internet?
Canviem les ments per canviar el món?
La Revolució ha començat a Internet?
Aquesta és una de les idees del llibre de Rifkin: ¿què passa quan s'ajunta un nou model de comunicació, Internet, amb un canvi de model energètic? Ell diu que hi ha un canvi de civilització.
Potser no n'hi ha per tant, però, i si tots som capaços de produir energia? I si compartim l'energia? Fonts d'energia compartida? centrals energètiques virtuals? No és ciència ficció. I si comprem pel que necessitem, obviant les marques? i si compartim com a sistema? I si fem valdre més el "això és nostre", o millor el "això és de tots", que el "això és meu". El model virtual esdevé real. Lliure com en Llibertat. Free as in Freedom.
Una constatació final: el que cada dia és més clar és que caldrà apretar-se (més) el cinturó, o sigui que al final, la crisi del petroli, o la revolució del decreixement, caldrà passar-les igual. A les nostres mans està en fer que sigui una crisi o una revolució.