de recursos i rumors

És possible que tinguin raó les veus que diuen que el govern "amic" de ZP està tractant de boicotejar i de fer saltar al govern d'Entesa. Potser sí. Potser en part. Els arguments en favor d'aquesta tesi parlen de la recusació al TC, de la tercera hora, de la invasió de competències per la llei de dependència, o de la invasió de competències per la llei d'adopció.
Des de la dreta catalana es parla de la debilitat del govern que no permet defensar l'estatut ni les competències ni res de res.
Jo no en sabré molt, però em dona la impressió que la recusació al TC ha estat producte de les maniobres del PP. La defensa de l'estatut al TC no depèn de la Generalitat, sinó dels magistrats del TC, lloc on la Generalitat ara mateix no té ni veu ni vot. Per cert, però, que la correl·lació de forces al TC no és pas cosa d'avui, sinó que s'ha anat construint els darrers anys, en particular quan el PP manava a Espanya amb el suport de certa dreta regionalista.
Potser avui es paga haver escalfat l'ou de la serp?
El PP controla el TC, qui o que li impedirà al PP fer sentències des del TC en contra dels recursos de la Generalitat? Sentències inapel·lables. Sentències que establiran jurisprudència.
És evident l'engany de la façana institucional i de la independència judicial.
Tot es redueix a una guerra de trinxeres entre PP i PSOE.
Hi ha indefensió, cert, justament per això caldria en la mida del possible no haver de passar pel constitucional per no donar l'oportunitat de laminar de forma inapel·lable les competències de la Generalitat.
És millor negociar que oposar-s'hi frontalment.
L'àrbitre no és de fiar però en algun moment serà inevitable anar al TC.
Tercera hora: hi ha recurs. Hi haurà una llei catalana que està per escriure però que, pels senyals i rumors que arriben, no tindrà tercera hora en castellà. Atenció aquí: el perill real és que el TC obligui a la tercera hora en castellà.
Certa dreta ha volgut fer sang amb material sensible: l'educació dels fills. Posem primer les competències i després l'educació dels nens.
Llei de dependència: ERC va donar suport a aquesta llei a les corts espanyoles. A aquesta llei els únics que es van oposar van ser CiU i PNB afirmant que envaeix competències. Això vols dir que a més d'ERC, altres partits nacionalistes i independentistes tampoc no es van oposar.
El dictamen del consell consultiu sobre la llei de dependència argumenta que envaeix competències. El dictamen del consell consultiu, però, va tenir tres vots en contra.
Això de dictàmens de consells consultius i tribunals constitucionals d'acord amb la corda dels que manen o han manat i han aconseguit de blindar posicions és força familiar, no? El dictamen del consultiu, per sort, és una opinió, no un veredicte com els del TC. És una opinió en la que dins del mateix consultiu hi han hagut discrepàncies.
El que si que és veritat és que certa dreta ha volgut fer sang amb material sensible: els malalts dependents. Posem primer les competències i després els malalts dependents.
Adopció: La llei actual que ha d'aplicar la Generalitat, ignoro si és una llei espanyola o catalana, pel que fa a l'adopció de nens tutelats per l'estat, permet coses com el cas de la nena de Cardedeu, de fa un parell d'anys, on la mare biològica va poder treure la seva filla de la família adoptant, per dir un cas. La llei actual d'adopció d'infants tutelats per l'estat obliga a passar un període molt llarg d'acolliment durant el qual els pares biològics poden reclamar els nens. No trobarem un psicòleg que defensi que això és bo per als nens que necessiten vincular-se als pares i tenir famílies estables. Aquesta llei ha de canviar.
Pel que fa a l'adopció internacional: Catalunya deu ser, en termes relatius, el país del món que fa més adopcions internacionals: el primer són els USA, el segon és l'estat espanyol, però Catalunya fa el 30% de les adopcions de l'estat, per tant, des del punt de vista català, és absolutament imprescindible actualitzar la regulació de l'adopció i fer-ho bé.
La llei vigent avui és la que permet que cada any més d'un miler de famílies adoptin. Potser no és una llei dolenta. Però sí és molt millorable. Cal impedir situacions com la de les famílies adoptants al Congo.
La llei que proposa el ministeri de justícia sembla que pot presentar un conflicte de competències e la regulació de l'obtenció del certificat d'idoneïtat (CI), i amb l'acreditació de les Entitats Col·laboradores a l'Adopció Internacional (ECAI).
Doncs molt bé, que es faci una una proposta catalana per assegurar que els CI s'assignen amb criteris clars i contrastables; i que els ECAIs no són només bufets d'advocats confabulats amb agències de viatges. Adoptar vol dir tenir fills i ser pares. No es pot permetre que esdevingui un negoci amb nens com a mercaderia. Ni aquí ni a la Rússia.
La llei del ministeri encara no l'hem vist. Un cop més rumors. Ningú ha dit que si hi ha invasió de competències no hi hagi recurs, encara que, vist el panorama, millor negociar amb el govern de l'estat que anar a un TC, on potser perdem llençols i tovalloles.
Certa dreta, però, s'omple la boca dient que la Generalitat s'empassarà la llei que vingui de Madrid sense dir ni piu. Futuròlegs que són.
Certa dreta ha volgut fer sang amb material sensible: adoptar nens, tenir fills. Posem primer les competències i després ser pares.
És possible que tinguin raó les veus que diuen que el govern "amic" de ZP està tractant de boicotejar i de fer saltar al govern d'Entesa. Potser sí. Potser en part. Jo no dic que no. Però no podria ser que la política d'esquerra (i d'Esquerra) no agradi a la dreta? que tot val per atacar al govern de la Generalitat i a ERC en particular? que la dreta fa trampa quan exhorta a posar recursos quan el TC és hostil? Que hi ha qui posa la nació com excusa per a defensar els interessos creats?