de llibres

El Busot plega. Llàstima. M'agradava molt. Em quedo sense el confidencial de referència.
Oscars. L'Al Gore ha guanyat un parell d'Oscars amb el seu documental "Una veritat incòmoda": al millor documental i a la millor cançó. Tinc moltes ganes de veure i escoltar el què ens vol dir Al Gore.
Rifkin. Avui he acabat el llibre del Rifkin. Això m'ha motivat a buscar informació i he descobert que en català hi ha una manca d'espais webs dedicats a parlar i informar sobre aquesta qüestió del pic de producció del petroli. M'ha semblat molt sorprenent. Afegiré els enllaços que he trobat al bloc i els reorganitzaré, que ja toca.
Sobre el Rifkin, encara tinc un parell de llibres més que vull llegir: "la fi del treball" i "l'era de l'accés". A veure si hi són a la biblioteca.
Amb els llibres em passa, però, que a vegades en llegeixo un parell simultàniament. De fet, ahir vaig acabar un recull de contes de Voltaire, que contenia entre d'altres: "Càndid", "Zadig", "Micromegues", "L'ingenu" i alguns més. La veritat és que després de llegir unes històries on tot acaba com el rosari de l'aurora, un pensa que és veritat el que em deia un company de feina: que aquest home era un amargat. Ara estic llegint la "Cavalleria Roja" de Bàbel. Aquesta "Cavalleria Roja" és una historia que descriu situacions brutals i de misèria i les alterna amb imatges belles que es contrasten de forma surrealista. És, en certa manera, la confirmació dels pitjors malsons de Voltaire. No sembla tindre remei l'ésser humà. A Voltaire, però, malgrat tot, crec trobar-li alguna esperança, remota i potser escèptica, en la raó, en l'amor i en la pròpia consciència ètica.
I a aquesta esperança vull agafar-m'hi com a un ferro roent.