Sent afiliat, però, el passat diumenge. vaig votar al Front Republicà. Em sento content i orgullós d'haver-ho fet perquè crec que el passat diumenge el FR representava millor que cap altre partit el que penso sobre la situació actual del procés d'independència i quins són els passos que cal seguir.
El FR no va obtenir representació però en cap cas considero que el meu vot es perdés. Al contrari. Per mi el millor vot, l'únic vot útil, és el vot que millor et representa, i el vot al FR em representava millor que cap altre.
Això vol dir que ja no sóc afiliat d'ERC? No, encara sóc afiliat. I espero que els vots al FR influeixin a ERC.
ERC és, a dia d'avui, la primera força de l'independentisme. Té la missió, per tant, de mobilitzar la societat, i mobilitzar més enllà de promoure els llaços grocs. ERC ha de donar suport i emparar als CDR, a l'auto-organització popular, al procés constituent, ERC ha de promoure el control efectiu del territori, ERC ha de recordar que per a que els carrers siguin sempre nostres, cal trepitjar carrer i estar-s'hi, i compartir lluites més enllà de la independentista. República justa i social no pot ser només un eslògan. Ha de dur-se a la pràctica.
ERC fa bé d'ampliar la base, però ha de recordar que la major ampliació de base ha vingut de la ma de la mobilització popular persistent. ERC ha de fer valer el 1r d'octubre, però també el 3 i el 27.
ERC va a Madrid amb 15 diputats (però el que diré això també val per als 7 de JxCat). Aquests diputats tenen l'obligació de no tancar portes al diàleg, però no poden oblidar mai que hi han presos, exiliats i represaliats, molts d'ells de la mateixa ERC. Em sembla bé que no vulguin parlar de línies vermelles, però no poden avalar l'autonomisme ni per activa ni per passiva. El compromís dels diputats independentistes és amb la República Catalana, no amb el Regne d'Espanya. Si jo crec que aquest és el capteniment d'ERC els votaré tants cops com faci falta. Si no, no.
Albano Dante ha escrit un correu obert als votants de Front Republicà. Crec que és d'interès per a tothom. Personalment estic plenament d'acord amb l'escrit.
Vet-lo aquí :
Carta oberta als 113.008 votants del Front Republicà
per Albano Dante Fachin, 1 de maig de 2019 a les 16:00A les 11.996 persones que ens vau votar a Vic, a les 80 d'Ulldecona, a les 28.793 de Barcelona, a les 12 de Portbou, a les 2.478 de Girona, a les 612 de Berga, a les 103 de Breda, a les 1.614 de Manresa, a les 1.722 de l'Hospitalet, a les 2.222 de Badalona... i així fins a 113.008 arreu de Catalunya, us volia escriure això:
Finalment no hem entrat al Congrés. Ni un sol diputat. Alguns diuen que han estat "vots llençats", però jo crec que no. Està clar que ens hagués agradat que el Front Republicà estigués al Congrés, però també està clar que mesurar la "utilitat" d'uns vots només mirant escons a Espanya és perdre de vista el veritable repte que tenim a Catalunya. I per entendre quins són aquests reptes, els 113.008 votants del Front Republicà són imprescindible. I ho seran encara més en un futur pròxim. M'explico:
Què vau votar les persones que vau votar el Front Republicà? Ho vam dir molt clar durant la campanya: vau votar que els vots de la gent valenta de l'1-O mai podien servir per donar el govern al PSOE del 155, de Borrell. Vau votar a favor que mai, mai, mai els vots dels catalans i catalanes servirien per donar "estabilitat" a l'Estat mentre mantingui un sol pres polític a la presó, un sol exiliat a l'exili o un sol perseguit per l'1-O.
Ho vam dir molt i molt clar: mentre hi hagi repressió contra Catalunya no compteu amb els vots dels catalans i catalanes. Això vau votar els 113.008 que ens heu votat. Vau votar també que ja no ens creiem "diàlegs" que no porten enlloc ni i "taules" on no es reconeix Catalunya com un igual. Vau votar que mai més acceptarem ser súbdits, que mai més anirem a demanar res a un rei lladre, corrupte i violent. Vau votar també, i això potser és el més important, que l'autodeterminació de Catalunya només s'aconseguirà si tornem a ser capaços d'omplir els carrers, de desobeir al rei, l'Estat i la seva constitució franquista. Vau votar que a favor de posar al centre de l'estratègia la desobediència civil que va fer possible l'1-O. La desobediència civil de què ens parla Jordi Cuixart des de la seva cel·la.
Finalment no hem entrar al Congrés i alguns diuen que han estat "vots llençats". Jo crec que no. Aquestes 113.008 persones estan dient als dos grans partits independentistes que ja n'hi ha prou, que les seves guerres internes fa massa temps que ens tenen aturats. 113.008 persones que estan dient al nostre Govern que cal abandonar el bloqueig on es troben i que cal tornar a confiar en la gent, que cal organitzar-nos. Que no pot ser que els judicis vagin passant i aquí no passi res. Que no pot ser que a Carles Puigdemont no el deixin presentar-se a les europees i aquí no passi res. On és la mobilització permanent? On son els consellers i els alts càrrecs? Perquè tota aquesta gent no està deixant-se la pell per "fer República"?
Sabem que és difícil. Sabem que el Govern està en el punt de mira i sabem que és fàcil criticar des de fora. Però també sabem que hi ha milers de persones que a l'octubre s'ho van jugar tot i ningú els diu res. Ni què fer ni on anar ni com organitzar-se. Un munt de gent que es va jugar la cara l'1-O i que ara mateix només se li diu: "Voteu-nos a les espanyoles". Nosaltres ens vam presentar perquè crèiem que calia disputar aquest espai també. Però vam dir durant tota la campanya que això només valia la pena si anava acompanyat de mobilització, organització i desobediència. I això només ho va dir el Front Republicà durant la campanya. Ningú més.
Sé que molts de vosaltres, els 113.008 votants del Front Republicà, no enteneu com la major part dels nostres veïns i veïnes van votar els partits independentistes que durant la campanya no van dedicar ni un segon a reivindicar i explicar els plans per fer tots els embats a l'Estat que facin falta. I molts us pregunteu: la gent s'ha cansat? La gent vol passar pàgina i tornar al vell autonomisme de sempre que només aspirar a anar a negociar engrunes a Madrid? Jo crec que no. Que la valentia segueix intacta. Crec que la gent de l'1-O, dels CDR i dels milions de persones que s'han manifestat una vegada i una altra, dedicant hores i hores de la seva vida, segueix absolutament viva.
És veritat que les eleccions les ha guanyat una ERC que sembla haver fet un gir enorme, una ERC que fa dos anys ens deia que "el referèndum pactat no arribarà mai" (Junqueras) i que ara ens diu que cal anar a Madrid a "negociar" amb el PSOE. Però no hem de perdre de vista dues coses: la primera és que en cap cas pot ser mala notícia que una força independentista com ERC li hagi guanyat unes eleccions al PSOE per primera vegada en la història recent. La segona: que estic segur que el milió de votants d'ERC no comparteixen del tot la seva estratègia i que molts d'ells han cregut que calia fer aquest "vot útil per aturar la ultradreta". Cap crítica a cap d'aquest milió de votants. Són els nostres companys de lluita, vam defensar les urnes plegats i, passi el que passi, haurem de continuar treballant de costat.
El moment era excepcional, la por a la ultradreta era real i fonamentada i, per tant, cap crítica a aquest milió de votants. Sobretot perquè tinc clar que, més enllà del "vot útil", centenars de milers d'aquests votants saben, com nosaltres, que cal organitzar-se, que cal posar-nos les piles un altre cop i que cal treballar des de ja la desobediència legítima que estarem obligats a exercir si no volem perdre els 40 anys vinents. Espero sincerament que la cúpula d'ERC ho tingui clar això. Espero que no consideri que se li ha donat un mandat per tornar enrere, per tancar als despatxos de Madrid el que vam obrir a les escoles de l'1-O. Espero que ho tinguin clar. Però si no ho tenen, crec que serà la realitat la que s'imposarà. La realitat que l'Estat no negociarà res amb Catalunya. Ni amb 15 diputats ni amb 17. Espero que tinguin clar que, o reactivem el poble organitzat, o el milió de vots no servirà de res. Espero que tinguin clar que el "vot útil" per aturar l'extrema dreta no és un xec en blanc per retrocedir 20 anys.
Al llarg dels mesos vinents veurem què passa amb els escons del Congrés i amb els jutges del Suprem. Però mentrestant, hem de seguir treballant i preparant-nos. Perquè encara que els grans poders s'emocionin pensant que la gent de Catalunya ha decidit retirada, som centenars de milers que no ens rendirem. Al llarg d'aquestes últimes hores molts de vosaltres ens heu enviat un missatge constant: "No us rendiu! Continueu! No us desanimeu! Necessitem que el Front Republicà continuï!"
Potser sí que diumenge a la nit estàvem tristos. La sensació d'haver-nos quedat a poques dècimes d'entrar al Congrés per fer sentir la nostra veu, la sensació que per uns pocs vots haguéssim pogut deixar fora Vox i la sensació que l'esforç enorme de la campanya no havia aconseguit els objectius era una sensació desencoratjadora. Però si tenim en compte que hem fet una campanya amb 30.000€, que TV3 va donar més veu a Vox que al Front Republicà i que només fa 40 dies que existim, crec que el valor del 113.008 vots que ens heu donat és enorme i que cal seguir treballant perquè aquestes 113.008 veus puguin seguir endavant, sumant per a l'objectiu comú que compartim, també amb els milions de votants de les altres organitzacions.
Si ens heu votat és perquè heu apostat per allò que nosaltres dèiem i que ningú més deia. Així que, com dieu als missatge, tenim l'obligació de seguir, de no rendir-nos, de no defallir i de donar continuïtat. Ho farem. Però no ho podrem fer sols. Com sempre, la implicació de la gent és imprescindible. Per això, a tots aquells que voleu que continuem, que no callem, que no defallim, tinc un missatge clar: ajudeu-nos! Ajudeu les organitzacions que vam fer possible aquests 113.008. En teniu per triar: podeu participar activament amb la gent incansable i compromesa de Poble Lliure. Podeu conèixer i recolzar els Pirates de Catalunya, una organització que molts no coneixeu però que tenen un compromís amb la democràcia directa i radical, o podeu apropar-vos a Som Alternativa.
En el cas de Som Alternativa, l'organització de què jo formo part, no tenim cap intenció de rendir-nos, ni de defallir ni d'aturar-nos. Anem a per totes. Si voleu ajudar-nos, entreu aquí i deixeu-nos el vostre contacte. Si ho preferiu, envieu-me un missatge al 686.991.137 dient: "Vull informació". (Nota: és el meu telèfon, potser trigo una mica a contestar!).
El proper dilluns, després d'uns dies de descans i reflexió, contactem i ens tornem a posar a treballar. Per una República Catalana 100% sobirana, per una societat mobilitzada, valenta i que no vol passar pàgina de l'1-O, per milions de persones que saben que només aconseguirem els nostres objectius si som capaços d'organitzar-nos i plantar cara i per una societat que no vol tornar a casa per mirar que li solucionin les coses uns quants diputats. No tenim rei, no obeïm i tornarem totes les vegades que facin falta. Moltes gràcies pels 113.008 vots. Som-hi!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada