Pàgines

divendres, 24 de maig del 2019

Suspensió

Ho sabíem. No podem dir que ens hagi vingut de nou :  Meritxell Batet  ha anunciat la suspensió de Junqueras, Rull, Turull i Jordi Sànchez. Ha estat Batet, precisament, la que ha anunciat la suspensió pronunciant amb impecable accent  de català central, això sí, els noms dels diputats independentistes.

No ens ha d'estranyar. Potser, com a molt, ens ha sobtat la rapidesa. Com deia l'escriptor Joan-Lluís Lluís a Twitter fa una estona :



Exacte. Fotre a les catalanes i als catalans ḉes l'esport nacional espanyol. Fotre a Catalunya dona vots. No és que votar sigui gran cosa a Espanya, com ja s'ha vist. En realitat, a Espanya, votar és més un acte de vassallatge i d'adoració al líder que no pas la implementació més o menys imperfecta d'un model de democràcia representativa. S'assembla més a un acte de hooliganisme que a un exercici de responsabilitat. Cal tenir-ho ben present.

De portes enfora l'independetisme ha de guanyar les eleccions perquè és el que dona legitimitat, ha d'obtenir majoria sempre i a totes les eleccions on es presenti, però de portes endins, més val que tinguem ben clar que el nostre vot no val una merda. No val una merda. Més d'un milió i mig de vots no valen una merda i, simplement, Meritxell Batet « la catalana » ha llençat aquests vots a les escombraries.

Per por ? Qui sap. Inés Arrimadas « la montapollos » va deixar anar, amb tota la intenció, que « Forcadell  Batet » tenia que suspendre als diputats electes, i val a dir que certa premsa madrilenya ja s'estava preparant per jutjar a Batet per sedició. Però en la meva opinió. Batet estava molt tranquil·la. Ben mirat, el 155 és tant fill  del PSOE com de PP i C's. A més, algú dubta que la missió de Batet, l'objectiu de la seva tria com a presidenta del congrés, no era, exactament, anunciar aquesta suspensió? que fos una catalana la que anunciés la suspensió dels diputats independentistes ?

Sigui com sigui, la d'avui és una nova mostra que Espanya ja no una democràcia. N'hi ha que diuen que no és una dictadura. Qui sap. Jo crec que si una dictadura ho és perquè hi ha un dictador, m'agradaria recordar que hi ha un Borbó al Palacio del Pardo... ui, no! volia dir de La Zarzuela.

No és una democràcia. Al meu entendre, camina de pet a convertir-se en una dictadura feixista. Al feixisme, se'l combat i se'l destrueix. I se'l combat se'l destrueix no amb bones paraules, amb llacets, o amb cançons. Al feixisme se'l combat amb tot el que tens a ma, perquè és una lluita per la supervivència. Si el feixisme guanya ens afusellarà. Prou lliris.

Prou lliris. Tanmateix, el diumenge cal anar a votar. Cal que l'independentisme torni a guanyar. L'objectiu sempre és el mateix : Més del 50% dels vots independentistes. Derrotar a l'extrema dreta i l'ultra-dreta del 155. Ajuntaments independentistes a tota Catalunya. Guanyar la batalla de Barcelona.

Guanyar la batalla de Barcelona vol dir que ha d'haver majoria independentista al Parlament. El vot independentista ha de mobilitzar-se de nou. Catalunya ha de ser la capital de la República i ha de tenir una alcalde compromès amb laz República. M'és igual qui sigui.  No s'ha de perdre cap vot independentista i tenim bones opcions: Anna Saliente de la CUP, Ernest Maragall d'ERC i Elsa Artadi de JxCat.

I sí, dic Elsa Artadi i no Quim Forn perquè sabem, perfectament, i avui ha quedat demostrat un altre cop, que ni que Forn fos triat amb el 100% dels vots no el deixarien fer d'alcalde.  Això també val per Oriol Junqueras. El candidat d'ERC a les europees, pres polítics, ha piulat això poc després de conèixer-se la suspensió :
Doncs bé : ho sabem. No podem dir que ens vingui de nou. Oriol Junqueras obtindrà l'acta de diputat europeu però seguirà a presó. La puta dictadura feixista de merda que és Espanya no el deixarà sortir de presó per anar al Parlament Europeu a fer de diputat. Això, simplement, no passarà. Ho sabeu. Ho sabem. Podem fer tants escarafalls com vulguem però això no canviarà res. Encara més, i també ho sabeu :  Europa potser farà alguna declaració de condemna però, principalment, tractarà de que aquests « problemes interns espanyols » no afectin als seus negocis. És el que hem d'aconseguir, que els afectin ben afectats.

Acabo. Ens enfrontem a un estat degenerat que cada dia que passa esdevé més i més una dictadura feixista. Doncs bé, mentre calgui mantenir les formes hem d'anar a votar i guanyar en totes les eleccions que es plantegin. Però cal abandonar l'independentisme màgic i el llirisme d'una punyetera vegada : amb votar no n'hi ha prou, és necessari, sí, i cal guanyar amb més del 50%, també, però, sobretot, el que cal cal mobilització persistent i contundent, i que tinguem ben clar que aquesta mobilització s'acabarà traduint en un enfrontament directe amb el feixisme i els feixistes. Com deia Durruti, al feixisme se'l combat i se'l destrueix. Si volem la independència, si volem la llibertat de la República, si volem foragitar els feixistes de Catalunya, no tenim més opció que moure el cul, aixecar-nos i plantar cara. De forma persistent, fins aconseguir-ho.

I el diumenge, comencem per guanyar les eleccions europees i els ajuntaments amb més del 50% dels vots. Vinga va! Que aquesta és la part fàcil!