El testimoni de Soraya.

Avui ha començat la prova testifical. Del poc que he pogut seguir em quedo amb la gran lliçó que ens ha donat Soraya Saenz de Santamaria.

Ens ha donat una lliçó. A pocs metres de Junqueras, amb el que es deia que hi havia un bon rotllo mutu, a pocs metres de Romeva, de Forcadell... de  totes les encausades i encausats ha dit que entre el 20-S i el 27-O va haver-hi violència.

Ha avalat la tesi de la rebel·lió i, no crec equivocar-me, ha proporcionat la munició necessària per a que el jutge Marchena condemni a disset anys de segrest als encausats per rebel·lió.

Ens ha donat una lliçó. De "sentit d'estat". El "sentit d'estat" és el que li permet condemnar, a sang freda, a un segrest d'anys als seus enemics polítics, i a més que els condemnaria si la maquinària legal li ho permetés.

Quan tens sentit d'estat no tens cap dubte a destruir al teu enemic per tots els mitjans que calgui. En aquest sentit, el testimoni de S³ ha estat impecable. A més ho ha fet mirant a la cara als seus enemics. Sense cap vacil·lació.

Gràcies, Soraya. No esperava menys de tu. Ens has donat una lliçó que, per dolorosa que sigui, hem d'aprendre:

Primer de tot, entenguem d'una vegada que som el seu enemic. Aquesta és, exactament, la paraula amb la que ens defineixen i la consideració que ens tenen.

Segona, a l'enemic se'l combat amb totes les armes de les que es disposi. El fort fa servir la força. El que no és fort només pot fer servir la no-violència i assumir sacrificis. Es tracta de jugar les cartes disponibles, sense lliris ni falses superioritats morals. Aquest és un joc en que només compta guanyar, sigui com sigui. Val el joc brut. Val comprar l'àrbitre. Val tot. Val el #JudiciFarsa

Tercera, no som millors que ells i, de fet, som més dèbils. Per tant, no podem desaprofitar ni una sola oportunitat, no podem equivocar-no ni vacil·lar. No podem esperar ni treva, ni clemència. No hi ha res a negociar. Al nostre enemic no li cal. Si ens proposa una negociació caldrà sospitar que serà una trampa o un engany. Al nostre enemic només el podem derrotar.

Som el seu enemic. Són el nostre enemic. Com a mínim ens volen tancats a presó. Avui ho hem vist. S³ ha carregat, i Marchena condemnarà. L'una i l'altre actuant a sang freda, ben conscients del resultat de les seves accions. Però, atenció, es el que hem d'esperar d'ells.  No ens hem d'escandalitzar que l'enemic ens vulgui destruir. Senzillament, són coherents.

La condemna serà brutal. Espero que, si més no, serveixi per obrir els ulls als lliristes i per a que la majoria prengui consciència que som un país ocupat, i que el nostre capteniment ha de ser el d'un país ocupat que lluita per la seva llibertat.

I ara, sense llirismes, sense falses superioritats morals, sense dubtes i sent ben conscients de les forces seves i nostres,  prenguem les decisions que calguin i assumim els sacrificis que siguin necessaris per guanyar.