Es veu que a la mani fatxa d'aquest matí a Madrid hi ha anat menys gent del que s'esperava. Unes 45.000 persones, pel que he anat llegint.
Aquest número (45.000) no resisteix la comparació amb les manis i performances sobiranistes. Amb participacions, algunes d'elles, de més d'un milió de persones, i amb organitzacions i activitats que requereixen una important disciplina i voluntat de participació per part dels assistents.
Tanmateix, els milions de manifestants (en càlcul agregat) sobiranistes han de veure com la força que representen és menystinguda completament. En canvi, els 45.000 manifestants d'avui anaven ja amb la feina feta : Pedro Sánchez va anunciar ahir que el PSOE es retirava de la "taula de negociació" ( amb els partits catalans, i ni relators ni punyetes.
Fa pensar, oi? Quina mena de democràcia és aquesta? Els sistemes democràtics haurien de ser aquells en que el poble, a la fi, fos qui exercís el poder, el sistema democràtic hauria de ser aquell en que el poble, les diferents faccions del poble, els diferents partits, si voleu, pogués expressar-se i mantenir un diàleg amb si mateix, amb les seves diverses faccions i, des del respecte a les minories, executar la voluntat de la majoria.
Els sistemes democràtics haurien de ser eines del poble per a expressar-se i auto organitzar-se des del respecte a les minories. Un sistema del poble per al poble.
Tanmateix, aquí veiem que els sistemes democràtics semblen, més aviat, mecanismes de control del poble. El sistema democràtic no és una eina que el poble es dona a si mateix per a expressar-se i auto governar-se sinó que, en canvi, és el sistema per mantenir al poble callat i sotmès a unes elits.
Milions es poden manifestar de forma sostinguda en el temps però, en canvi, aquesta acció només té una representativitat limitada, i és interpretada o menystinguda des del "sistema democràtic" negant-li la "legitimitat democràtica" que "només" dona el vot en unes "votacions legals"
Milions poden votar en un referèndum, però aquest referèndum no és vàlid perquè no és "legal", des de la legalitat de les forces d'ocupació, evidentment. Perquè, recordem-ho, el referèndum va ser perfectament legal i va estar emparat en lleis del Parlament.
El que ha passat aquí és que el referèndum legal i vinculant de l'1 d'octubre va ser reprimit per les forces d'ocupació espanyola. Tanmateix, el resultat del referèndum va ser absolutament diàfan : més de dos milions de vots per la independència.
Resultat que no només s'ha mantingut, si no que s'ha millorat en cada nova contesa electoral després del primer d'octubre de 2017.
El cas és que el "sistema democràtic" falla. Falla completament a l'hora de donar resposta a una proposta majoritària del poble català. El motiu és que el "sistema democràtic" no és una eina que el poble s'ha donat a ell mateix, és una eina que es fa servir per controlar-lo, per a donar-li una falsa sensació de llibertat i de capacitat de decisió. Però en quant el poble ha volgut fer servir el sistema democràtic per dotar-se d'un autogovern propi de veritat la resposta ha estat repressió violenta, empresonament, exili i titllar al sobiranisme, que és l'espai central i majoritari de la societat catalana, d'antidemocràtic.
Mentrestant, a Madrid, 45.000 fatxes han tret a passejar el seu racisme anticatalà, tot cridant consignes d'odi, i brandant símbols i salutacions feixistes. A aquests el "sistema democràtic" sí els fa cas.
Ben aviat començarà el "judici" contra Forcadell, Bassa, Junqueras, Forn, Romeva, Rull, Turull, Sànchez i Cuixart.
En un "sistema democràtic" tots ells, en qualitat de representants electes (amb la notabilíssima excepció de Cuixart) del poble, haurien d'estar en llibertat i defensant amb la paraula les reivindicacions legítimes i democràtiques dels qui els hem votat.
Però justament perquè representen als seus votants el "sistema democràtic" de l'estat espanyol els té tancats en presó preventiva des de fa més d'un any.
Per a fer-nos una idea de com és de gros això que està passant : El govern català, amb Companys al front, pels fets del 6 d'octubre de 1934 en que van haver-hi actes de violència amb el resultat de 74 morts i 252 ferits, va estar empresonat fins les eleccions generals del 1936 quan van ser amnistiats; és dir, un any i mig, aproximadament.
Més de 80 anys després, l'estat espanyol no ha canviat gens i segueix tractant Catalunya com la seva última colònia.
Però no som cap colònia. Vam votar l'1 d'octubre en una convocatòria legal i, malgrat la repressió i la violència de les forces d'ocupació, el resultat va ser clar: Vam votar Independència i vam proclamar-la. La voluntat de fer-la efectiva roman intacta. Cada cop és més forta.
A aquesta voluntat és el que temen les elits i els feixistes. Al poble alçat. Al poble demòcrata.
Per això els condemnaran. Tots sabem que les condemnes ja estan escrites i que seran llargues. No hi hauran amnisties. Les elits que s'amaguen darrera el feixisme espanyol volen venjar-se de l'independentisme català perquè és l'única força democràtica que ha demostrat que és capaç de derrotar-los.
Buscaran un escarment i encetaran una repressió que, podem estar-ne prou segurs, buscarà espantar-nos a tots, individualment, a cadascun de nosaltres. Buscaran trencar-nos la voluntat de fer efectiva la independència, d'alliberar la República.
No podran.
Alliberarem la república i la venjança serà nostra.
Aquesta vegada el seu odi els serà retornat, multiplicat per cent.
Que així sigui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada